Opinio

I efectivament el dia 3 de desembre la nau es preparà per aterrar a Mart. Però... a partir d’aquest moment els problemes van començar a sorgir.

La nau va perdre contacte amb el control de la missió recuperant-se de nou al cap d’unes hores. Però a l’entrar la nau en l’atmosfera del planeta, la senyal va desaparèixer de nou, i els tècnics, definitivament, no van poder trobar-la.

Ja no hi havia esperança, però el dia que menys s’ho esperaven (el dia 4 de gener) una antena va captar una petita senyal que podria provenir de la sonda. Tot hi això, fins ara no se’n ha pogut saber res més.

Tot i l’últim senyal, està clar que la NASA va fallar en la missió. Els tècnics han deduït quins podrien ser els errors:

Tot i aquest últim fracàs, no totes les missions han sigut pífies, encara que també n'hi ha hagutalgunes com podem veure a la taula següent:

Mart és un planeta que s’ha pogut anar coneixent gràcies a les investigacions i als viatges que sí que han sortit bé. Coneixem-lo i veiem tot el que podem descobrir sobre ell.

Aquest planeta té unes dimensions semblants a les de la Terra, i té un dia que dura 24 hores, 37 minuts i 22,4 segons.

Hem sabut que Mart és un planeta que té atmosfera, i que aquesta està composta bàsicament de diòxid de carboni, tot i que té altres gasos com són: nitrogen, argó, ozó, vapor d’aigua i oxigen.

Per tots aquests descobriments que la ciència ens ha proporcionat, sabem que Mart és un planeta en el qual els humans no podem viure, però el que no sabem és si pot haver-hi un altre tipus de vida. Fins ara no s’ha pogut ni desmentir ni afirmar, encara que el que sembla més probable és que no n’hi hagi, ja que no se n’ha trobat de moment cap prova palpable.

Una altra cosa que s’ha pogut saber d’aquest planeta és que a l’haver-hi atmosfera, hi ha vents, i que a més tenen molta potència, fins i tot d’una velocitat de 400 Km/h. Observem-ho a la fotografia anterior.

LA INVERSIÓ TÈRMICA

Aquests dies s’està celebrant el 75è aniversari del descobriment del fenomen anomenat inversió tèrmica per part d’Eduard Fontserè (Barcelona 1870-1970).

Aquest científic va ser l’autor del treball L’anomalia tèrmica a la plana de Vic, que fou el primer estudi científic sobre aquest tema que es va realitzar a la Plana de Vic, i que a continuació explicarem.

Esquema sobre l'inversió tèrmica a la Plana de Vic.

La inversió tèrmica és un fenomen molt usual a la comarca d’Osona, i més concretament a la Plana de Vic, i consisteix en l’augment de la temperatura amb l’altitud, al contrari del que succeeix normalment.

La inversió tèrmica és típica dels mesos d’hivern, i ens explicaria el com i el perquè de la boira que sovint hi ha i veiem a la Plana de Vic.

Aquest fenomen es produeix quan l’aire és estable, cosa que permet que l’aire més fred de les capes superiors, que és més dens, caigui per gravetat sobre la superfície de la terra. Això es produeix quan la pressió atmosfèrica és alta i no fa vent.

Per a celebrar els 75 anys de la publicació d’aquest estudi, es va enlairar un globus des de la plaça de Vic, per intentar explicar el fenomen, i es van fer les notícies de TV3 que va transmetre Alfred Rodríguez Picó, des de la plaça de Vic.

En aquesta celebració també es va fer una conferència sobre el científic Fontserè, a càrrec de Bernat Codina, doctor en ciències Físiques de la Universitat de Barcelona, el qual explicà que Fontserè va fundar el servei meteorològic de Catalunya al 1921 entre altres coses i va emetre els primers comunicats de meteorologia a través de Radio Barcelona.

Pilar Camprubí i Laura Gatpandan

QUÈ PASSA AMB LA POLÍTICA?

Com que estem en època d’eleccions hem decidit preguntar als alumnes del nostre institut sobre l’opinió que tenen de la política.

La nostra sorpresa fou gran quan del resultat de les entrevistes, tan sols el 10% ens van confessar que se sentien interessats per ella.

Aquest 10% diuen que els resulta curiós saber qui ens governarà, però no per altre cosa.

L’altre 80% troba avorrit aquest tema, ja que diuen que és molt complicat, tot i que no el coneixen prou a fons, i alguns ni tenen intencions de conèixer-lo.

Aquest grup, per ara, sols pensa en passar-s’ho bé i no pas en embolicar-se en un tema que porta molts problemes i que diuen que no els afecta. Però el que ells no saben és que els afecta més directament del que creuen, ja que el seu futur està en joc .

Per altra banda estan els que sí que tenen interessos polítics, són el 10% de l’alumnat de l’IES Taradell.

Aquest grup està format pels estudiants de batxillerat, i alguns de 4t d’ESO, els quals al ser més grans ja comencen a saber de què va tot això, i per tant ja poden opinar, i fins i tot d’aquí a poc votar.

Pel que fa a les tendències, podem apreciar que hi ha una mica de tot, encara que el grup més nombrós és el dels no compromesos. Les tendències les hem preguntat també als que no se senten interessats, i així i tot ens han donat la seva opinió:

60% votaria en blanc o no votaria.

20% votaria ERC

10% votaria CIU

10% votaria PP

Anna Bigas, Elisenda Márquez i Mireia Sánchez.

BOJOS PER LES MOTOS

Aquí com a tot arreu, hi ha un grup de gent amb una afició comuna, el món de les motos.

A Catalunya des de sempre ha hagut tradició motera, i aquest col·lectiu sempre ha estat entre nosaltres. Aquests són grups de persones que dediquen gran part de la seva vida a anar per diferents ciutats de tot el món, gaudint de la llibertat i de les seves motos.

En l’actualitat, com que les motos de què disposa el mercat són molt més ràpides i més segures que les d’abans, la gent està més disposada a comprar-les, encara que sinó es condueixen amb precaució igualment es tenen accidents.

Entre les primeres motos que van aparèixer al mercat, destaquem les següents: Les Ossa, les Bultaco, les Moto Guzzi, la Montesa, les Derbi i les Ducatti, entre d’altres.

Però les motos per excel·lència, són les HARLEY-DAVIDSON, ja que són unes de les més admirades, apreciades i elegants

Les Harleys, per aquí a Europa, no són tan comunes com a els Estats Units.

Hi ha molts tipus de motos: des de les de carretera, les de trial, les de cross, i arribant a les menys comunes, les d’aigua o les de neu.

També hi ha motos de diferents tipus, com per exemple les de cross, les de trial, o les de carretera.

A més també hi ha diferents tipus de circuits, de cross, de carretera i de trial, i tots ho fan en un circuit tancat i amb dificultats de diferents tipus.

La gent creu que les motos no són perilloses, però poden arribar a ser mortals. Els més inconscients són les persones entre 14 i 18 anys, tot i que sempre hi ha una excepció.

Però tenint cura tot és maco.

D. Sañé i J. Busquets

ELS AERÒLITS

Què és un aeròlit? Són pedres del gel, i n’hi han diferents de diferents tamanys, igual com diferents teories sobre la seva formació.

Però primerament analitzem la paraula i sabrem de veritat què vol dir això d’aeròlits:

Aquesta paraula ve del llatí "a e " que vol dir (aire) + "l iJ os" que vol dir (pedra).

Aquest fenomen que ha passat en aquest dies té diferents explicacions:

Una de les opinions és la que diu el CSIC, el qual afirma que els aeròlits es formen de manera natural al límit de l’estratosfera.

L’altra opinió és la dels de l’Institut Nacional de Meteorologia, els quals diuen que no pot ser un fenomen meteorològic. Aquest afirmen que aquestes pedres pot ser que caiguin dels motors o de les rodes dels avions, el problema està en saber com s’han posat qui, i per quin motiu no es queden d‘allà d’on provenen.

En els últims mesos han caigut diferents aeròlits per tota Espanya, especialment a la Comunitat Valenciana on n’han caigut més de la meitat. Però no és l’únic lloc, ja que també n’han caigut per altres comunitats com per exemple: Catalunya, Madrid, Navarra, Múrcia i Andalusia, entre d’altres.

Aquests aeròlits poden ser perillosos per a les persones, ja que una dona afirma que li va caure un aeròlit a l’espatlla, però nosaltres pensem que no pot ser veritat perquè l’impacte a la velocitat que anava l’aeròlit li hauria causat més danys. Però de tota manera no és per riure’s.

A Catalunya, així com a Osona, se n’han trobat uns quants però gairebé tots han sigut petites bromes entre joves, la qual cosa no ha agradat gaire a la policia.

Lluís Hinojosa i Marc Comerma