|
|
 Un grup d’adolescents estan totalment obsessionats amb el sexe i faran el possible per aconseguir el que volen. Aquesta colla d'amics, són uns nois que volen perdre la virginitat tots el mateix dia amb unes noies del seu institut. Aquest film, tracta d'un tema molt interessant pels adolescents, i per aquest motiu us la vull recomanar. L'actuació d'aquests joves actors és molt bona, la qual cosa els podrà llençar a l'estrellat. Molta sort per ells! En quant a l'ambientació i al vestuari, podem dir que estan molt aconseguits ja que gràcies a ells ens ambientem i ens posem dintre de la trama de la pel·lícula amb molta facilitat. |
|||
Director : Paul Weitz . Guionistes: Els mateixos que al film AntZ. Protagonistes: Jasson Biggs, Chris Klein, Natasha Lyonne. |
|||
 La Maggie és una noia de poble que és addicta als compromissos matrimonials, però li horroritza dir el "sí vull". Quan Ike coneix la història de la Maggie escriu una columna sobre ella que la titula Novia a la fuga, i en la qual en lia una de molt grossa. Ike apareix per sorpresa a Maryland, i allà coneix a la Maggie que està mosquejadíssima amb ell pel que ha escrit. Maggie ha deixat plantats a 4 nuvis davant l'altar, serà Ike el cinquè en ser plantat? O serà el que de veritat és casarà amb ella?. Com American Pie, també se'n parla molt d’aquesta pel·lícula i, també us la vull recomanar perquè és molt entretinguda i perquè els personatges estan molt ben aconseguits gràcies a la interpretació dels dos grans actors protagonistes, que tornen a estar junts a la gran pantalla, després de Pretty Woman. Marga Orrego |
|||
| Director:
Garry Marshal Protagonistes: Richar Gere, Julia Roberts, Joan Cusack Richard Gere: Ike. Julia Roberts: Maggie. |
|||
Els PARKING Els Parking són un grup taradallenc que ens va sorprendre entre el 88-89 amb el seu primer disc Cova de lladres i més tard, amb el seu segon treball Màscara. Aquest grup assajava a Taradell, poble on van fer els primers concerts, al costat de Terra Endins i on també, van filmar un clip per al seu single Tu mateix. El grup, format per Oje Álvarez, Sergi Gutiérrez, Joan Molina i Josep Joan Ramos, va començar a fer actuacions i a ser reconegut a partir de les manifestacions per la creació del nou pàrquing de sota la plaça Major de Vic. Amb Màscara es van veure clares les seves influències nord-americanes, una barreja de Bryan Adams i Bon Jovi, i van aconseguir un so molt més contundent, que va ser gravat als estudis de Barcelona. En aquest segon disc, s’hi han immortalitzat onze temes, on hi destaquen: El cul de la Montse, Màscara i No em facis mal. Com cada grup al madurar van necessitar un productor, i en el cas dels Parking va ser en Pep Sala, el que es va interessar per la seva maqueta. La cançó que hem seleccionat a continuació titulada El gat, pertany al seu primer disc Cova de lladres, i és una de les que els va llençar a l’estrellat. |
|||
EL GAT És el meu gat és el meu gat el més feliç de la ciutat sovint s’estira sobre un llit o un terrat ja surt de casa sense por de ser atacat corre pel món amb molt menys pes. No podia sortir al carrer jo vigilava que no ho fes és veia envoltat de gats que el volien fer papà així com els dies passaven cada cop hi havia menys gat. És el meu gat..... El tenia ven amagat al pis fins que un dia va passar que essent encara nit ven fosca mentre jo estava dormint la bestiola se’m acosta i es comença a fer pipí. Ja s’ha acabat no tornaré a veure mai més els teus pixats sempre que ho vulguis d’aquest lloc podràs marxar el vaig lligar i amb les estisores vaig tallar tots dos collons. Ja s’ha acabat..... I és el meu gat i el més feliç de la ciutat sovint s’estira sobre un llit o algun terrat ja surt de casa sense por de ser atacat corre pel món més fresc que els altres gats. Música: Oje ÁlvarezLletra: Josep Joan Ramos (J.J.)(Sobre una idea d’en Oje Álvarez) |
|||
A Continuació coneixerem millor a un dels components d’aquest grup anomenat Parking. Aquest músic és també professor del nostre institut i s’anomena J.J. |
|
||
Entrevista amb J.J. - Sabem que vas cantar en un grup. Que et va fer decidir formar-ne part? Un grup estava buscant un cantant, i jo hi vaig anar a fer unes proves i em van agafar. Tenia una mica d’experiència, perquè abans ja tocava amb un altre grup, suposo que per això m’acceptaren. - Quant ja eres part del grup quina sensació vas tenir? Quant treus cançons és divertit, quant assages és avorrit i quan has de sortir a l’escenari estàs nerviós. - Es suposa que vàreu fer algun concert, però evidentment havíeu de tenir un lloc per assajar. On assajàveu? Assajàvem aquí a Taradell, al costat de Terra Endins. Eres el més jove del grup? Sí, tenia 3 anys menys que els meus companys. Quan és va notar que el grup funcionava, quin èxit va arribar a tenir? Hi va haver un moment que sí, quant va sortir la cançó "El gat", però tampoc va ser explosiu. - En el temps de la fama, vàreu treure algun disc? Sí, "La cova dels lladres" i "La Màscara. - Des que va començar a funcionar el vostre grup fins que us vau separar, quan temps va passar? Va durar 5 anys. - Actualment, com es troba la situació del grup? Quant els grups es separen hi ha mal rotllo, però nosaltres no, encara ens continuem veient. A més els meus companys són professionals de la música.. Guillem Rovira, Marga Casassas, M. Carme Vilaró i Miquel Morera |
 Portada |
 |
