La firma electrònica per Àngel Rivero i Miguel Sànchez

Què és la firma electrònica?

La firma electrònica és una dada que permet verificar l’autenticitat de l’usuari/ària que ha enviat alguna cosa per Internet. També serveix per realitzar actuacions amb l’administració (per exemple, la declaració de renda o la renovació del DNI).

La firma electrònica ha de garantir la integritat, la seguretat i la privacitat de les dades.

Com funciona la firma electrònica?

La firma electrònica consta de dues parts: la clau pública i la clau privada. Aquestes dues parts es corresponen matemàticament i, si ens en falta alguna, el document serà il·legible. Per exemple, escrivim un text i el firmem amb la clau privada, si el receptor no té la clau pública no podrà llegir-lo. Per això s’han de lliurar les claus públiques al destinatari. Un exemple de funcionament: Hisenda té la teva clau pública per poder obrir els teus documents que prèviament hauràs firmat amb la teva clau privada.

Tipus de firma electrònica:

Firma electrònica bàsica: consta de dades que identifiquen l’autor i s’incorporen al document.

Firma electrònica avançada: les claus són assignades solament a l'emissor i és l’únic que posseeix aquestes claus.

Aquestes dades són vàlides jurídicament.

Qui autentifica les firmes?

Les principals autoritats de certificació espanyola són:

· ACE està homologada por Visa i Mastercard i dóna certificats a entitats de comerç electrònic i comunicacions.

· FESTE Entitat formada per registradors, notaris, advocats, la universitat de Saragossa i intercomputer S.A i es dedica a la contractació privada.

· CERES és la entitat de certificació pública de la FNMT. Es dedica a la garantia de seguretat i eficàcia de les comunicacions públiques.

A més, també hi ha l'Agència Catalana de Certificació Digital

Què necessitem per obtenir un document amb firma digital avançada?

Necessitem un ordinador amb navegador i contactar amb una autoritat de certificació (aquí dalt).

Però aquest sistema té alguns desavantatges ja que hem de presentar les nostres dades personals i ser conscients que l’Estat les té a mà i pot tractar-les, és a dir, combinar-les amb d'altres, emmagatzemar-les, cedir-les a d'altres administracions públiques.

Hem de tenir en compte que alguns països com per exemple: Portugal, Gran Bretanya, Japó i Estat Units, no tenen DNI ni tan sols de paper! I, quan algun govern ha intentat d'introduir-lo, s'ha aixecat fortes controvèrsies i protestes.

L’article 18.4 de la Constitució Espanyola tracta del dret a la protecció de la intimitat enfront del tractament informàtic. D'aquest article es desprèn el caràcter privat de qualsevol carta, postal, correu electrònic, etc. i que no es pot observar sense el consentiment del propietari.

Laia Martín, 2005 Advertiments diversos Glossari Noves tecnologies, nous reptes en la convivència dels centres docents