Portada > Poder digital > Noticiari
-
Internet als països pobres, un impossible?
Judith Giralt i Judith Montferrer
L'ONU ha declarat que el desenvolupament de les noves tecnologies augmenta, encara més les diferències entre els països rics i els del tercer món, és el que s’anomena la fractura digital. Es produeix quan les noves tecnologies avancen i provoquen un distanciament entre els països rics i els països pobres, ja que en aquests països (la majoria, africans) no hi ha suficients recursos econòmics per poder millorar tecnològicament.
Àfrica necessita Internet, per a la producció i per al seu desenvolupament. Ara com ara, només una de cada 250 persones d'aquest continent és usuària d'Internet. Si comparem aquesta mitjana amb la mundial, que és d'una de cada 35 persones, o amb el de Nord-Amèrica i Europa, amb una de cada tres, veiem que encara és una proporció molt petita.
Un dels motius d'aquest baix percentatge és l'elevat cost dels ordinadors i de la connexió a la xarxa telefònica local d'aquests països. -
NTA: Noves Tecnologies per a l’Àfrica
Anna Chamorro, Clàudia Herrero i Maria Morales
NTA
recicla el material informàtic que tant empreses com particulars occidentals
ja no utilitzen, i l'envia a centres d'educació o a d'altres entitats
culturals africanes, on se'n traurà més rendiment. Aquest material ajuda a
educar els joves africans en les noves tecnologies.
Amb aquesta acció aconsegueixen estalviar energia tant en el procés de producció, com en el procés de destrucció quan aquest ja no s'utilitza a Europa.
Aquesta associació defensa que l’Àfrica necessita Internet, però no com a objecte de consum, sinó com a millora i desenvolupament. Després de recollir el material informàtic, l’envien als països africans on formen als tècnics i educadors segons les seves necessitats.
De moment ja han enviat material informàtic a escoles de Bòsnia, Marroc, Burkina Faso, Guinea Equatorial i Camerun. Si us interessa el tema i voleu obtenir més informació, entreu-hi. Si us engresca la idea, us podeu fer socis o voluntaris de l’entitat. Per cert, que al seu espai web trobem a faltar informació sobre l’estructura de l’organització. Només podem deduir que té alguna mena de vinculació amb l’ONG OneWorld.net a través de la inclusió del logo
, però
poca cosa més. Ho diem de bon rotllo: cal oferir un aspecte més seriós. Amb
les bones intencions no n’hi ha prou. Per cert si voleu saber de qui és un
web, podeu anar a
www.nominalia.com
(on sereu servits en català. Gràcies Nominàlia)
o a
www.whois.com.
|
La CMT obliga l'Ajuntament de Barcelona a tancar la xarxa Wifi d'accés lliure a Internet per considerar-la competència deslleial als operadors |
|
biel |
|
L'Ajuntament de Barcelona ha hagut de tancar la xarxa Wifi d'accés gratuïts a Internet perquè la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions la considerava una competència deslleial per la resta d'operadors privats. La xarxa sense fils de la Ciutat Comtal, el projecte més destacat de la Regidoria de la Ciutat del Coneixement juntament amb el programari lliure, es va haver de clausurar el passat mes de setembre. La primera prova pilot d'un accés a Internet sense fils es va fer durant les Festes de la Mercè del 2003, però no va ser fins aquest any que el projecte "BCN Sensefils" va començar a implantar-se definitivament, amb la implantació del primer punt d'accés, el 15 de gener, al districte de Nou Barris. La xarxa Wifi de l'Ajuntament de Barcelona constava d'onze nodes d'accés públic i gratuït: n'hi havia un a cadascun dels 10 districtes de la ciutat, i un altre a la plaça Sant Miquel, a prop de la seu municipal. Es van invertir prop de 12.000 euros. Marc Puigdomènech, portaveu de la Regidoria de la Ciutat del Coneixement, explica que "ja teníem por que ens poguessin acusar de competència deslleial" per la qual cosa l'Ajuntament va decidir restringir les pàgines a les quals es podia accedir mitjançant la xarxa municipal de Wifi: els usuaris que s'hi conectaven tan sols podien tenir accés a 60 webs d'administracions públiques, entre les quals hi havia la del propi Ajuntament de Barcelona. Però, tot i així, la CMT va enviar una notificació, al mes de juny, dient que la xarxa suposava una "competència deslleial" per la resta d'operadors. "Ens van dir que era igual que es pogués accedir a una xarxa o a tot Internet, que era competència deslleial als operadors", explica Puigdomènech; "si volíem arreglar-ho, ens havíem de constituir en operador, cosa relativament fàcil, però a més volien que la xarxa s'autofinancés, sense ingressos públics. Hauria hagut de deixar de ser un servei gratuït". I això anava contra la idea de la regidoria, que entén l'accés a la xarxa com un dret universal. "Hem estat un temps intentant solucionar-ho per complir amb la legalitat, però no ha estat possible", explica Puigdomènech. La regidoria ha preferit tancar la xarxa "abans que ens posessin una multa", ja que la CMT amenaçava d'imposar una sanció d'un euro per habitant, cosa que hauria suposat uns 1,5 milions d'euros. La postura de la CMT concorda amb la del nou Codi Penal, que va entrar en vigor l'1 d'octubre i que preveu castigar amb penes de fins a dos anys de presó a tot aquell que "faciliti l'accés a serveis interactius prestats a distància per via electrònica o subministri l'accés als mateixos" sense haver de pagar. En busca d'un patrocinador La xarxa Wifi d'accés gratuït de l'Ajuntament, però, encara no es dóna per perduda. De fet, tot i que no està operativa, la infraestructura continua funcionant. És a dir, encara està activada, però no es pot accedir a cap pàgina perquè, com explica Puigdomènech, "el punt emet, però no emet res". El mateix portaveu de la Regidoria de la Ciutat del Coneixement assegura que s'estan buscant altres possibilitats per aprofitar la infraestructura. En aquest sentit, si la CMT fes una interpretació flexible de l'exigència que el servei s'autofinancïi, "es podria buscar un patrocinador privat, amb la qual cosa s'aconseguiria que els diners no fossin públics, però que tampoc els usuaris haguessin de pagar". Text procedent de |
