TU, JO I LA XARXA De tu a mi per la Xarxa; de teves a meves per ser-hi tothom
|
Portada > Protegint la intimitat > Llegiu, parlem-ne i comenteuLlegiu el següent article:ESPAIS ÍNTIMSMaria de la Pau JanerArticle publicat al diari Avui, 4 març 04.
Tenir llibertat avui dia és una de les coses que ens agrada a tothom. Vet aquí, una història i una polèmica molt interessants, de les quals hauríeu d’estar assabentats. Un tema d’actualitat i molt recent és el cas de les dues nenes assassinades a la Gran Bretanya. Segur que deveu haver sentit a parlar de Jessica Chapman i Holly Well, les dues petites assassinades el mes d’agost de l’any 2002. Després d’aparèixer els seus cadàvers, la població que es trobava terroritzada pel que havia passat, no se sentia segura a l’hora de deixar els seus fills sols pel carrer. Llavors, aparegué la gran idea d’instal·lar un xip als nens per tal que estiguessin més segurs. Una gran idea per a alguns i un inconvenient per a uns altres. D’aquesta manera, coneixent que hi havia gent a favor i una altra en contra, vam començar a moure investigacions per tal de saber l’opinió dels enquestats a diferents edats i de diferents professions. El resultat ha estat que molta més gent hi està en contra que no pas a favor. I sobretot, sol estar-hi en contra la gent jove; és a dir, nosaltres. Ens agrada tenir llibertat i no estar controlats les 24h del dia. A força gent li és exactament igual. Per una part, sí, perquè estan controlats i no els pot passar res dolent, però per l’altra, pensen que ha de ser molt estressant estar cada dia amb un microxip implantat dins la pell. Respecte a les professions, no presenta diferències significatives, però les persones que solen estar a favor són els policies, ja que la seva feina és ajudar a buscar la gent desapareguda i lluitar contra la violència. Els possibles llocs d’implantació del xip serien el braç o l’estómac, depenent de cadascú. Però, ¿creieu que els nens que en portin estaran segurs del tot? Si es parla tant sobre l’assumpte, no servirà de res. Si també els segrestadors n’estan assabentats, l’invent se n’anirà en orris. L’anunci de la implantació del xip ha generat un intens i més que lògic debat sobre els drets dels infants i els problemes psicològics que pot causar a la canalla sentir-se constantment sota vigilància. Deixant a part aquest apartat s’ha de dir que pot ser veritat que, d’aquesta manera, les famílies estiguin més tranquil·les a l’hora de deixar sols els seus fills, però estar localitzat a través de la xarxa de telefonia mòbil o dels satèl·lits del GPS (sigles en anglès de sistema de posicionament global), no és gaire agradable. Imagineu-vos que un dia voleu desaparèixer del món, anar-vos-en molt lluny, no deixar rastre. No servirà de res, ja que sereu trobats en un tres i no res. Bé, tancant el tema, seria convenient donar un consell favorable a tot aquest muntatge per tal de no portar xip. Seria el següent: “Si has d’estar tot el dia intranquil, pensant què li pot passar al teu fill, més val no viure. La vida s’ha de prendre amb tranquil·litat i positivitat”. Això sí; si ha de passar quelcom, passarà porti o no xip. En una subtil frontera
|
Laia Martín, 2005 Advertiments diversos Glossari Noves tecnologies, nous reptes en la convivència dels centres docents |