Gèneres periodístics |
La crònica Activitat Anem a l'audiència! |
“ANEM A L’AUDIÈNCIA!”
1. Activitats prèvies:
1.1. Definició de norma i principi de legalitat
1.2. El judici penal
2. Assistència a vistes
2.1. Protocol
2.2. Lliurament del dossier
2.3. Desenvolupament de les sessions
3. Comentari a l’aula i proposta d’activitats: redacció de cròniques
Comentari a classe de la diferència entre dret i justícia a partir d’un fragment d’un text d’un jurista europeu clàssic: Hans Kelsen.
- Dret ↔ Justícia
Si alguna cosa demostra la història del pensament humà, és que és falsa la pretensió d'establir, en base a consideracions racionals, una norma absolutament correcta de la conducta humana - fet que suposa que només hi ha un nivell de conducta humana just, que exclou la possibilitat de considerar que el sistema oposat pugui ser just també -. Si alguna lliçó podem aprendre de les experiències intel·lectuals del passat, és que la raó humana només pot accedir a valors relatius. I això significa que no pot emetre's un judici sobre allò que sembla just amb la pretensió d'excloure la possibilitat d'un judici de valor contrari. La Justícia absoluta és un ideal irracional, o, dit en d'altres paraules, una il·lusió, una de les il·lusions eternes de l'home. Des del punt de vista del coneixement racional, no hi ha res més que interessos humans i, per tant, conflictes d'interessos. La solució d'aquests conflictes pot trobar-se satisfent un interès en detriment de l'altre o mitjançant un compromís entre els interessos en pugna. És impossible demostrar que només una de les dues solucions és justa. L'una o l'altra poden ser justes segons les circumstàncies. Si prenem la pau social com a objectiu últim, i només aleshores, la solució del compromís pot ser justa, però la justícia de la pau és una justícia únicament relativa i no absoluta.
Hans Kelsen, ¿Què és justícia?
Activitat proposada:
- Lectura en veu alta al grup
-
Comentari del significat de:
- la relativitat dels valors
- la justícia com a il·lusió
- conflictes d’interessos i negociació com a sistema de convivència
- Material complementari per a la discussió de la relativitat dels valors:
- explotació infantil (article Xavier Sala-Martín, en castellà): les solucions s’han d’adaptar als contextos socioeconòmics determinats
Si el dret no és justícia, què és? Un sistema de normes consensuades, públiques i tutelades per l’anomenat poder judicial.
N. Bobbio defineix el dret com: “aquell complex de regles emanades segons procediments establerts, que són habitualment obeïdes pels ciutadans i aplicades pels jutges”
A partir del text cal presentar el dret com un mitjà que tenen les societats per resoldre els conflictes que s’hi generen. Aquest mitjà presenta la forma d’un mecanisme d’una gran complexitat. A més, el dret s’ha de contextualitzar en cada societat; de fet, forma part del que anomenem cultura de cada societat, és a dir, una manifestació dels assoliments de la intel·ligència humana considerada col·lectivament.
Part pràctica: cerca a l’aula (10’)
- una norma de la Declaració Universal de Drets Humans (NY 1948) sobre educació (art. 26) < http://www.unhchr.ch/udhr/lang/cln.htm >
- una norma del Codi penal sobre l’homicidi (art-138-143) <http://www.igsap.map.es/cia/dispo/7734.htm >
- una norma del règim intern del vostre institut o d’un altre centre
- una norma sobre l’hora d’arribar a casa a la teva família
Qui ha dictat la norma en cada cas?
Per què existeix la norma (bé jurídic protegit)?
Què cal per què tingui validesa?
Com s’aconsegueix que es compleixi?
I si no es compleix?
Quin procediment hi ha en cada cas per sancionar?
Definició de llei:
Regla d’acció imposada per una autoritat superior (DIEC)
Les normes jurídiques s’estructuren i s’interpreten jeràrquicament.
La Constitució = norma fonamental o fundadora
Enllaços a Constitució americana
http://www.house.gov/Constitution/Constitution.html i CE http://www.ub.es/mercanti/Constitucio/Directconsti.html
Un òrgan competent dicta una norma amb la funció de protegir un bé jurídic (valor que el conjunt de la societat considera que cal assegurar i garantir) i per mirar de solucionar un determinat conflicte.
Jurisdiccions:
- penal / delictes i faltes / procés s’inicia amb la denúncia
- civil / protecció del patrimoni / procés s’inicia amb la demanda
- contenciosa administrativa /relacions amb les administracions públiques / procés s’inicia amb un recurs
- social / situacions laborals / procés s’inicia amb la demanda
Si no es respecta la norma i es vol recórrer al dret (hi ha d’altres sortides com ara la negociació, un pacte entre les parts amb o sense mediació –arbitratge-), cal iniciar un procés en la manera en què les lleis descriuen. Hi ha casos en què l’acolliment a la jurisdicció no és voluntari, sinó que és obligatori. Es tracta de la majoria de casos penals: és el fiscal qui decideix si s’ha de processar o no un delicte o falta.
1.2. El procés penal
El judici és només una part del procés. El procés judicial és el mitjà a través del qual el jutge aplica la llei.
Possible fet criminal → Denúncia → Investigació → Fiscalia → Procés judicial → Sumari i diligències prèvies → Judici oral
Principi de legalitat:
nullum crimen sine lege
nula poena sine lege (art. 25 CE)
No hi ha crim si no està descrit per una llei. No es pot imposar cap pena que no estigui descrita per la llei. És la garantia política que el ciutadà no es podrà veure sotmès per l’Estat ni pels jutges a penes que no admeti el poble.
A més, el procés també es regeix per altre principis, com ara el principi d’audiència o contradicció: “ningú no pot ser condemnat sense ser escoltat i vençut en un judici” o l’acusatori: “no hi ha procés sense acusació”.
Procés
· civil regit pel principi dispositiu. Investigació a instància de part
· penal regit pel principi d’oficialitat. Investigació ex officio
Judici oral
El tribunal davant de les parts comprova públicament tots aquells aspectes que consten al sumari:
o declaracions dels testimonis
o proves documentals
o proves pericials
o declaració de la persona acusada
Funció: que l’òrgan destinat a jutjar pugui valorar (formar l’opinió) amb les màximes garanties si els fets produïts constitueixen o no un delicte o falta tipificats al Codi Penal i, en conseqüència, s’apliqui a la persona autora la sanció corresponent.
Sentència
Ha de ser motivada, és a dir, s’hi ha d’exposar tots els arguments que han dut el tribunal a encabir els fets dins d’un determinat article del CP. No pot enumerar simplement els fets provats, sinó que cal que expressi les raons que fonamenten la valoració de la prova realitzada i exterioritzar la convicció del tribunal.
Parts
- Acusadores:
a) Ministeri Fiscal (art. 124 CE)
b) Acusador popular (art. 125 CE)
c) Acusador privat
d) Actor civil
- Acusades:
a. Persona imputada
b. responsable civil
Fiscal: enllaç al DCVB (etimologia). Cabasset on guardaven els diners / tresor públic. “El qui representa i exerceix el ministeri públic als tribunals”
Acusador popular: qualsevol ciutadà/ana espanyol que vulgui exercir l’acusació d’acord amb les prescripcions de la llei (qualsevol PF o PJ que ha estat ofesa pel delicte i que es constitueix en part activa en el procés penal instant el càstig del responsable)
Acusador privat: Part necessària per a la persecució dels delictes perseguibles a instància de part (calúmnia i injúria).
Actor civil: només en els casos en què no coincideixi l’exercici de l’acció penal amb el de la civil, si només s’han patit perjudicis civils.
Imputat: Part passiva necessària davant de la qual s’exerceix l’acció penal i contra la qual es dirigeix el procés.
- Relat dels fets: dossier, apunts, resum a classe
Per assistir a vistes cal haver demanat permís a la secretaria de l’Audiència Provincial o del jutjat corresponent. Tràmit fàcil: sol·licitud per FAX.
Lliurament d’un dossier en una carpeta per a l’alumnat:
Objectiu final: escriure una petita crònica de les vistes que presencieu
Tasques:
1. Prendre notes de les actuacions que es duen a terme
- criden a vista
- com van vestits
- com s’asseuen
- qui fa què
- qui és qui
- procediment
- apuntar les preguntes que us aneu fent
2. Fer un llistat dels interrogants que us van sorgint.
Al final de l’activitat (13,00 h) heu de lliurar la carpeta a la professora a la porta principal de l’Audiència de Barcelona.
Gràfic adjunt:
Exemples
------------------------------ Notes vista de salut pública -----------------------------------
Membres del tribunal: 3 jutges (amb toga i punyetes)
Parts: Fiscal (amb toga amb un brodat vermell), defensa (amb toga), persona imputada escortada per dos policies)
1. Secretari judicial: Llegeix els fets
A l’arribada de l’aeroport de Barcelona, el dia x de l’any X, s’escorcolla la maleta de la persona imputada, M.M., i s’hi troba un doble fons amb bosses d’una substància blanca.
2. La persona imputada no obre boca a requesta del jutge.
3. Els policies, XZ i YW, declaren sobre aquests fets.
4. La Sra. AB, membre de la Brigada de Drogodependències declara que la substància trobada era cocaïna d’un grau de puresa del 80% i que el pes de la substància era de 3.648 grams.
5. Incident a la sala: La persona imputada demana sortir de la sala perquè es troba malament i sol·licita un reconeixement mèdic.
El jutge l’hi atorga. Se suspèn la vista fins a nou avís.
6. Es reprèn el judici. La defensa insisteix en la incapacitat de la persona imputada per governar conscientment els seus actes i demana una nova anàlisi psicològica.
7. Un altre incident a la sala. La persona imputada, fora de si, insulta els membres del tribunal i és retirada de la sala. El judici, però, continua.
8. Entren els metges forenses, SR. CV i Sra. BN els quals declaren que la persona imputada és capaç de regir els seus actes.
1. Fiscal i defensa llegeixen els seus escrits finals.
2. El tribunal fa entrar, de nou la persona imputada perquè faci la seva declaració final.
--- CRÒNICA DE L’ASSISTÈNCIA A UNA VISTA PER AGRESSIÓ SEXUAL --
Agressió sexual: algú diu la veritat?
Clàudia Herrero
Johnny, Jenni, Susana i Dània, les diferents versions dels acusats i les víctimes
Als dos costats de la taula del tribunal seien els respectius advocats, els representants de la fiscalia. Al davant, amb posat seriós, hi havia els jutges (tots ells amb la vestimenta apropiada, la toga). Tothom esperava que comencés el judici; els acusats ja eren als seus llocs, asseguts en un banc exposats a les mirades dels allí presents...
Faré una breu introducció: en Jenni i en Johnny, que són els acusats, són germans, i la Susana i la Dània, les víctimes, són amigues i comparteixen pis a Barcelona juntament amb els agressors i altra gent, tots són d’Hondures.
Abans d’interrogar als acusats, el secretari judicial llegeix el que consta a la denúncia. Després fa jurar a en Johnny que dirà tota la veritat...(ho fa amb tots els que declaren)
Johnny:
· Què va passar aquella nit?
- Jo estava amb el meu germà prenent unes copes, era a prop de mitja nit. Vam rebre una trucada amenaçadora... la veu, que era d’home, ens va dir que la dona del meu germà l’enganyava amb una altra. No sabíem qui era,... però vam pensar i creure que era una broma pesada de les nostres companyes de pis, ja que la Susana està enamorada del meu germà Jenni...
Quan vam arribar al pis, beguts, les vam culpar d’haver-nos amenaçat amb aquella trucada misteriosa, però elles ho van negar. En cap moment les vam agredir... jo reconec que vaig insultar i amenaçar una mica... però anàvem beguts i...elles mentien.
· I si no les vau agredir, com és que tenen ferides als pits i a altres parts del cos?
- Aquestes ferides se les van fer en una baralla entre elles, perquè s’inculpaven mútuament. Elles van fer aquella trucada com a venjança...La meva cunyada ho passava malament compartint el pis amb elles, perquè no paraven de fer-li males passades.
· Un cop arrestats, què passa?
- Que la Susana i la Dània ens vénen a visitar a la presó i ens prometen que ens retiraran la denúncia i que serem lliures un altre cop... Però llavors l’advocat d’elles les coacciona... per no retirar la denúncia, perquè, si no, entrarien elles a la presó. La Susana i la Dània decideixen no treure’ns la denúncia, es fan enrera.
Jenni:
· Reconeix que les va insultar i agredir?
- Jo en cap moment no les vaig agredir, ni tan sols les vaig insultar ni amenaçar, jo em vaig asseure a mirar.
· És veritat que les vau portar al bany i un cop allà les vau amenaçar de tirar-les per la finestra?
- Això no és veritat, en cap moment les vam amenaçar de llançar-les per la finestra...no vam entrar al bany.
· Elles que feien mentrestant? Com anaven vestides?
- Elles portaven roba normal, i anaven begudes...es barallaven entre elles, s’esgarrapaven, s’estiraven els cabells...
Dània:
· Què va passar aquella nit?
Vam anar a un parc la meva amiga i jo i el nostre amic Manolo ens va convidar a un refresc i vam arribar al pis cap a dos quarts de dues de la matinada. Més tard, van arribar en Johnny i en Jenni beguts a casa i ens van despertar i ens van posar de genolls i ens van obligar a fumar i a despullar-nos, ens hi vam negar i ens van pegar. En Johnny va mossegar els pits de la Susana i li va fer ferides, jo ho vaig veure...
Després ens van dur a l’habitació i en Johnny em va posar de cara a la paret amb un ganivet a la mà...no veia res del que li feia en Jenni a la Susana, però pels crits d’ajuda que em feia, vaig pensar que l’estava violant...i jo no podia fer res per ajudar-la.
· Què va passar llavors?
- Ens van dir que l’endemà ens convidarien a dinar, van sortir de l’habitació i la Susana em va dir que l’havia violada...
· És veritat que va haver-hi una discussió entre vostè i la seva amiga?
- No, mai no ens barallaríem per inculpar-nos mútuament.
· Com anaven vestides?
- Portàvem el pijama.
Susana:
· Què va passar aquella nit?
- Jo havia sortit a la nit amb la meva amiga Susana i un amic nostre que es diu Manolo ens va convidar a una Coca-cola, només vam beure aquell refresc en tota la nit, no vam prendre alcohol.
Vam dirigir-nos al pis i vam anar a l’habitació a sopar juntes, després vam posar-nos a dormir. Més tard van arribar beguts en Johnny i en Jenni, van picar la porta violentament, ens van despertar i van trencar el baldó de la porta...
· Com és que van trencar el baldó, si aquí consta que està en perfectes condicions? Continuï.
Perquè el van trencar en obrir la porta violentament, però abans d’entrar per nosaltres, el van arreglar...Després ens van portar al bany i amb un ganivet, ens van fer talls al cos, després ens van amenaçar de llançar-nos per la finestra...també van jugar a decidir quina de les dues llançaven primer. Després ens van portar a la sala i ens van posar de genolls a terra...i ens van obligar a ella i a mi a fumar-nos una cigarreta, ens hi vam negar i ens van cremar la mà. Després ens va dir en Johnny que ens despulléssim, però ens hi vam negar un altre cop i ens van colpejar. Ens van portar a mi i a la meva amiga a l’habitació, llavors Johnny va agafar la meva amiga i la va posar de cara a la paret...amenaçant-la amb el ganivet, mentrestant, Jenni em va llançar a sobre del llit i se’m va posar a sobre i em va fer el que ell va voler.
· I que és el que va fer?
- Doncs...el que ell va voler fer-me...jeje...
· La va penetrar? Va obrir les cames? Què més va passar?
- Sí...em vaig resistir...Jo mentrestant cridava a la meva amiga Dània perquè m’ajudés, però ella no podia ajudar-me...
· Després d’allò, què vau fer tu i la teva amiga, vas fer-te un rentat vaginal tal i com vas dir als forenses?
- Després d’allò, ells ens van dir que no havia passat res, que a l’endemà ens convidarien a dinar...Després que ells marxessin de l’habitació, em vaig posar a arreglar el prestatge... i després em vaig dutxar.
Com que el meu germà era a Tarragona no vam poder anar a la policia, així que vam esperar que arribés i vam anar a posar una denúncia. Vam anar amb el cotxe del meu germà i llavors vaig explicar a la Dània que en Jenni m’havia violat...
· Vostè havia tingut abans alguna relació sexual?
- No.
· Com que no? Està segura del que diu?
- Sí, n’estic segura.
· Ens referim tant a Espanya com al seu país d’origen.
- Aquí a Espanya no he mantingut relacions sexuals; al meu país, sí...
Entren els forenses que havien fet les proves a les víctimes i expliquen que segons els resultats, no se sap del cert si va haver-hi violació o no, podria ser cert o no...
A mi, des del meu lloc als bancs del públic, em va passar pel cap la imatge d’una de les típiques sèries sud-americanes que fan per la televisió, aquelles en què tot déu està ficat al marro...A més a més, em vaig fixar, que durant tot el judici, una dona misteriosa del públic que semblava estar de part dels acusats, feia ganyotes d’incomprensió en declarar les suposades víctimes. També vull esmentar que tant els fiscals (que eren tres), com els defensors (un per cadascun dels acusats), com el jutge, feien cara de no acabar-se d’empassar cap de les versions explicades, ja que reien dissimuladament per sota el nas.
En conclusió...no sé qui deia la veritat, ni tan sols si algú l’havia dita en algun moment, però no semblava un judici d’agressió sexual gaire normal, només demano, i estic segura que no sóc l’única persona que ho pensa, una mica de respecte per aquests casos i totes les víctimes que han patit alguna agressió sexual, ja que és una cosa molt seriosa.
Aquesta fou la crònica seleccionada per ser publicada al núm. 19 de revista de l’IES Salvador Espriu, Sinera.