Crònica esportiva

La final de la Copa del Rei de bàsquet. El triomf blaugrana

Gasol impulsa el Barça cap a la glòria a Màlaga

  • L’aler va dirigir, amb 25 punts, un treballat èxit dels barcelonistes contra un Madrid lluitador

JOSÉ CARLOS SORRIBES / MÀLAGA

ENVIAT ESPECIAL

 

Estaven en deute amb la gent blaugrana i no podien ni havien de fallar. Van arribar a Màlaga decidits que la Copa del Rei fos seva, després del sonat fracàs als vuitens de final de l’Eurolliga, i ningú no ho va poder evitar. El Barcelona va recuperar davant el Madrid, a més a més, un títol que no guanyava des del 1994. Un xaval de 20 anys, espigat com una girafa, va acabar decidint una final tensa, de constants vaivens i que va tenir el rei Joan Carles d’espectador privilegiat. Segur que va preguntar a la llotja qui era el número 16 del Barça. Pau Gasol ha començat a escriure a Màlaga una història única en el bàsquet espanyol.

 

L’alegria va ser tan gran entre els blaugranes que fins i tot el mateix Joan Gaspart va pujar a una de les grades superiors del pavelló per celebrar el triomf amb els 200 seguidors del Barça. I va ser gran perquè l’èxit va arribar amb suspens final, cosa que ningú semblava imaginar vista la superioritat del Barça en els dos partits anteriors. L’equip d’Aíto es va agafar a Gasol, que ha actuat a Màlaga amb determinació i confiança més grans encara que les seves enormes virtuts, per superar un nefast segon quart, en què el Madrid va redreçar un partit que va tenir difícil de sortida.

 

MÍNIMS DUBTES El Barça juga amb una sola velocitat: la cinquena. Així va sortir a una final que arribava amb la primera revenja després de l’ofensa de la Lliga passada. velocitat, defensa i triples van ser la seva recepta. Sense miraments ni actituds conservadores. Quan Scariolo va insinuar una defensa zonal, van arribar els primers dubtes als homes d’Aíto. Els problemes es van agreujar, i molt, al segon quart. Al Barça se li havia escapat el timó i navegava a la deriva. Tot al contrari li passava al Madrid, que va trobar en Alberto Herreros un timoner decidit. L’aler va anotar 18 dels seus 25 punts en el primer temps i va protagonitzar un parcial de 2-17 en quatre minuts d’aquell segon quart (31-41).

 

            El Barça, aquesta vegada, no es va arronsar. Després del descans (36-43), va tornar al joc disposat a convertir la seva defensa en una zona minada i a buscar els punts febles del Madrid sota el cèrcol. És a dir, a buscar els enormes braços de Gasol. L’aler va demanar la pilota una vegada i una altra per anotar o buscar una falta. Així va arribar fins als 25 punts, amb 12 de 14 tirs lliures en una final, en un partit en què cada encert és un enorme botí. A principi de temporada es demanava silenci al Palau cada cop que Gasol era a la línia de personal, per por que fallés.

 

MIRADA AL FUTUR El Madrid va viure una colossal pájara al tercer quart. Va malviure amb dues cistelles i cinc tirs lliures, amb Herreros frenat per un gran De la Fuente. El Madrid, però, no va entregar la tovallola, perquè va provocar un petit col·lapse al Barça amb una defensa zonal i Raül perseguint de forma personalitzada Jasikevicius. Els blancs van tenir la seva oportunitat fins al final, encara que es van equivocar al no buscar el triple de la pròrroga (Struelens va anotar sota del cèrcol) i, a més a més, en els dos últims segons Iturbe va fallar dos tirs lliures.

 

            Van ser detalls negatius. Per a l’equip d’Scariolo va resultar molt més greu el pobre rendiment de Djordjevic. Aquesta vegada no va poder decidir un duel igualat. Fins i tot va caure eliminat per faltes abans que el matx entrés a l’últim minut. Tres partits en tres dies comencen a ser massa per al veterà base serbi. La Copa no era seva. Era d’un xaval de 20 anys. Mirin-se’l bé. Aviat no jugarà a Espanya. Se n’anirà a provar sort, d’aquí un any o dos, amb els monstres de la NBA.

 

Text extret de El Periódico, 19 de març de 2001


 

Actualitzat 20/08/05 - Mestressa de l'espai: Laia Martín - Nota bene -

Retorn a pŕgina principal - Noves tecnologies, nous reptes en la convivčncia dels centres docents