Glossari
Esfenisciformes
                  Ordre d'ocells de plomatge dens i compacte, de color gris o negre al dors i blanc al
                   ventre, coll curt, bec robust, cames molt curtes i cua molt reduïda. Les ales,
                   transformades en òrgans natatoris, manquen de l'articulació del colze i es mouen
                   rígides. Són ocells adaptats a la vida aquàtica. Habiten a les costes antàrtiques i a les
                   meridionals d'Austràlia, Àfrica i Amèrica del Sud. Les espècies més comunes són els
                   pingüins australs de l'Amèrica del Sud.

Ocells
                   Classe de cordats de l'embrancament dels vertebrats integrada per animals amniotes
                   homeoterms i ovípars que tenen les mandíbules allargades en forma de bec, la major
                   part del cos cobert de plomes i les extremitats anteriors transformades en ales i que se
                   sostenen dempeus sobre les posteriors. Les dimensions del cos i els tipus de ploma
                   que el recobreixen varien molt, segons el medi ambient on habiten i el grup sistemàtic
                   al qual pertanyen. Les ales poden ésser més o menys desenvolupades o atrofiades i,
                   per tant, més o menys aptes per al vol. Les extremitats posteriors tenen el fèmur curt,
                   la tíbia llarga i presenten de dos a quatre dits, segons la disposició dels quals el peu és
                   anomenat anisodàctil, heterodàctil, pamprodàctil, sindàctil o zigodàctil. Els ocells
                   nedadors acostumen a tenir els dits dels peus units per una membrana més o menys
                   completa. Fora d'un parell de glàndules uropígies, que manquen en algunes espècies,
                   la pell dels ocells no té cap més tipus de glàndules. L'esquelet es caracteritza per la
                   fusió de diversos elements ossis simples i la pneumatització de molts ossos. Al cap, és
                   especialment important l'estructura i l'articulació del vòmer. El neurocrani és globós.
                   Només hi ha un arc temporal i un còndil occipital. Les vèrtebres del coll són molt
                   mòbils, mentre que les de les regions toràcica, lumbar i sacra són anquilosades o
                   semianquilosades. Els omòplats són allargats, els coracoides són ben desenvolupats i
                   units a l'estern, i generalment les clavícules s'uneixen formant la fúrcula. La pelvis és
                   allargada i l'ili, l'isqui i el pubis són soldats. La temperatura corporal és constant,
                   independent del medi ambient, i varia, segons les espècies, entre 37° i 43°C.
                   L'aparell digestiu es caracteritza per la cavitat bucal en forma de bec, que té diverses
                   formes i disposicions, segons el règim alimentari de l'animal. La faringe és curta,
                   l'esòfag és llarg i musculós, sovint proveït de pap, i acaba en un estómac glandular,
                   seguit d'un estómac muscular (pedrer). A la unió dels dos intestins hi ha dos cecs. El
                   recte desemboca a la cloaca, on hi ha la glàndula de Fabricio, particularment
                   desenvolupada en els individus joves i de la qual hom desconeix la funció. El fetge és
                   bilobulat i gros. L'aparell respiratori és molt modificat i adaptat a la gran ventilació
                   exigida pel vol. La tràquea és reforçada per cartílags circulars i, en la majoria de les
                   espècies, va proveïda de siringe. Els pulmons són petits, adherits a la part dorsal de la
                   caixa toràcica, i relacionats amb ells i amb els ossos pneumatitzats hi ha els sacs aeris.
                   L'aparell circulatori presenta el cor amb dues aurícules i dos ventricles, i un arc
                   aòrtic que surt del ventricle esquerre, tomba a la dreta i continua amb l'aorta dorsal.
                   El sistema porta renal és molt reduït. La circulació és doble, tancada i completa.
                   L'aparell excretor consta de dos ronyons trilobats, dos urèters i cloaca. L'aparell
                   reproductor, en les femelles, consta d'un ovari funcional, adossat davant el ronyó
                   esquerre, i un oviducte llarg, proveït de glàndules, en el qual es produeixen l'albúmina
                   i la closca calcària de l'ou i que desemboca a la cloaca. Els mascles tenen dos
                   testicles, adossats als ronyons, cadascun amb un conducte deferent que desemboca a
                   la cloaca. Algunes espècies posseeixen vesícula seminal. Els mascles dels
                   anseriformes, els estrucioniformes i alguns altres tenen fixat a la paret ventral de la
                   cloaca un penis carnós i erèctil, una part del qual és evaginable. La fecundació és
                   interna. El sistema nerviós presenta el cerebel, d'una gran importància, amb dos
                   glòbuls laterals i el vermis central. L'encèfal és més desenvolupat que el dels rèptils,
                   els lòbuls olfactoris són petits i els lòbuls òptics són grossos. Els hemisferis cerebrals
                   són llisos. El grup inclou unes 8 600 espècies, la majoria de les quals són voladores,
                   bé que també n'hi ha d'aquàtiques, terrestres i mixtes. Els ocells s'originaren durant el
                   Juràssic superior, a partir dels rèptils tecodonts.
                  Superordre d'ocells de la subclasse dels neornites que no tenen dents i que presenten
                   les ales atrofiades o bé normalment constituïdes i funcionals.

Caradriformes

                  Ordre d'ocells constituït per espècies heterogènies, que difereixen principalment en la
                   mida, la forma i el color. En general tenen les potes llargues, amb els tarsos nus; el dit
                   posterior pot faltar o ésser rudimentari, i els dits anteriors sovint són units per una
                   membrana interdigital. El plomatge és abundant i hi ha una marcada diferència entre
                   el d'hivern i el d'estiu. S'alimenten de cucs i altres petits invertebrats. Habiten en
                   ambients humits, els maresmes i a les vores dels rius i de les mars. Són abundants a
                   tot el món.


Gregari -ària

                   Dit dels éssers vius que tenen tendència a associar-se amb altres individus de la
                   mateixa espècie.