Ocell de l'ordre dels caradriformes,
de 75 cm, extingit el 1844. Era incapaç de volar i
habitava als illots i les illes de l'Atlàntic nord, des de Terranova,
Grenlàndia i Islàndia
fins a Escandinàvia i el nord de les illes Britàniques.
Nom donat a tots els ocells de l'ordre dels esfenisciformes
i coneguts, a l'Argentina,
amb el de pájaro bobo. Són propis de l'hemisferi sud, i els
que pertanyen als gèneres
Spheniscus, Eudyptula, Megadyptes, Eudyptes i Pygoscelis atenyen de 40
a 75 cm.
El pingüí austral del Cap (Spheniscus demersus) fa 75 cm i
habita als illots de la
costa occidental d'Àfrica del Sud. El pingüí austral
de Magallanes (Spheniscus
magellanicus) ateny 62 cm i habita a Xile, la Terra del Foc i les illes
Malvines. El
pingüí austral d'Adèlia (Pygoscelis adeliae), de 75
cm, habita a les costes de
l'Antàrtida, i el pingüí austral menut (Eudyptula minor)
fa 40 cm i habita a les
costes d'Austràlia i Nova Zelanda. El gènere Aptenodytes
comprèn dues espècies, que
són les de dimensions més grosses de l'ordre. Ponen un únic
ou cada any i no
construeixen cap mena de niu, sinó que el coven mantenint-lo entre
les potes i cobert
amb un plec de la pell del ventre. El pingüí austral emperador
(A.forsteri) ateny
120 cm, té el cap i l'esquena de color negre blavenc, el pit i el
ventre blancs, i la gola i
els costats del coll de color groc o ataronjat. Habita a les mars antàrtiques
i cria
durant l'hivern austral al continent antàrtic. El pingüí
austral reial (A.patagonica)
ateny 95 cm i és molt semblant al pingüí austral emperador,
però amb les marques
ataronjades del coll més reduïdes. Habita a les mars antàrtiques
i cria durant la
primavera a les Malvines i diverses illes pre-antàrtiques.
Hàbitat: mar
Reproducció: ovípara
Alimentació: s'alimenta de peixos, crustacis
i
calamars
Vida social: totes les espècies són
gregàries
i
formen colònies reproductores a les costes de les
regions fredes i temperades de l'hemisferi sud
pes: 3-5 kg
Llargària: 65-73 cm
Incubació: 38-42 dies
Nombre d'ous: 2
Longevitat: més de 37 anys en captivitat
Els pingüins de Humbolt
són ocells adaptats a la vida marina que
han perdut la capacitat
de volar. En canvi, són nedadors
excel·lents.
En consonància,
les ales han esdevingut aletes. Com a adaptació
a la vida marina,
les plomes són petites per no oferir resistència a
l'aigua i el plomatge
és molt atapeït per protegir el cos del fred i
la humitat.
El pingüí
de Humbolt viu a les costes de Xile i Perú, banyades
pel corrent marí
de Humbolt. Forma petites colònies de cria,
preferentment a zones
de penya-segats.
Fa el niu a forats,
esquerdes o coves i ponen dos ous. Les
poblacions d'aquest
pingüí han experimentat una davallada
important en els darrers
anys; els exemplars del Zoo de Barcelona
participen en un programa
europeu de cria en captivitat.