Per fer
la descripció evolutiva del desenvolupament de l'escriptura ens
basarem en les investigacions realitzades per Emilia
Ferreiro i Ana Teberosky al 1979. Aquestes investigacions parteixen
de l'infant com a subjecte d'aprenentatge i ofereixen un model teòric
que explica el procés d'aprenentatge de l'escriptura per part de
l'infant. Conèixer aquest procés permetrà intervenir
de forma més ajustada a les necessitats de cada infant.
 |
En un primer moment quan es demana a un infant que escrigui la paraula papallona fa el dibuix perquè no és capaç de diferenciar l'objecte i el nom de l'objecte. De mica en mica comença a adonar-se que dibuixar i escriure són coses diferents. És a partir d'aquest moment que Ferreiro i Teberosky descriuen cinc nivells dins del procés de desenvolupament de l'escriptura. |
1r nivell:
Escriptures indiferenciades
2n nivell:
Escriptures diferenciades
3r nivell:
Escriptures sil·làbiques
4t nivell:
Escriptures sil·làbiques-alfabètiques
5è
nivell: Escriptures alfabètiques
1r
nivell: Escriptures indiferenciades
|
L'infant imita els aspectes formals i l'acte d'escriure de les persones adultes fent gargots, rodonetes, palets i altres formes que no siguin dibuixos. Sap que dibuixar és diferent d'escriure. Pels infants l'escriptura representa el nom de les coses, l'escriptura té la funció de designar. |
2n
nivell: Escriptures diferenciades
|
Durant aquest període l'infant realitza produccions diferents en quantitat o en varietat de lletres per representar paraules diferents. |
L'infant fa les següents hipòtesis sobre el funcionament del codi:
- Hipòtesis de quantitat: Creu que hi ha d'haver una quantitat mínima de lletres (tres o més) perquè digui alguna cosa.
- Hipòtesis de varietat interna: Pensa que hi ha d'haver variació de lletres perquè moltes lletres iguals no diuen res.
- Hipòtesis de varietat externa: Considera que hi ha d'haver diferències entre escriptures perquè diguin coses diferents.
3r
nivell: Escriptures sil·làbiques
PA PA LLO NA
|
Quan els infants comencen a adonar-se que hi ha alguna relació entre l'escriptura i la pauta sonora, les seves produccions passen a estar controlades per la segmentació sil·làbica de la paraula. |
Aquesta relació entre l'escriptura i la pauta sonora pot ser de dos tipus:
- Sil·làbica quantitativa: Per a cada síl·laba que reconeix a nivell oral fa correspondre una lletra, sense que tingui valor convencional.
- Sil·làbica qualitativa: Per a cada síl·laba que reconeix a nivell oral fa correspondre una lletra i aquesta lletra correspon al so convencional de la consonant o de la vocal d'aquesta síl·laba.
4t
nivell: Escriptures sil·làbiques-alfabètiques
PA PA LLO NA
|
Els infants comencen a escriure més d'una lletra per a cada síl·laba. Barregen la hipòtesis sil·làbica i l'alfabètica (a cada so li correspon una grafia). En aquest nivell la impressió que té l'adult quan mira les produccions dels infants és que s'han deixat lletres perquè al costat d'una paraula escrita segons la convenció del sistema podem trobar una altra escrita segons la hipòtesis sil·làbica. |
5è
nivell: Escriptures alfabètiques
 |
L'infant fa una anàlisi alfabètica exhaustiva i quan escriu estableix la correspondència entre sons i grafies. |
En un primer moment d'aquest nivell poden sorgir alguns conflictes quan apareixen síl·labes inverses (poden escriure "setudi" en comptes de posar "estudi"), síl·labes travades (posar "patit" en comptes de "partit") i síl·labes complexes ("iuna" en comptes de "lluna").
L'infant té un bon domini del codi però encara li falta aprendre bona part de l'ortografia.
Per trobar més informació sobre la descripció evolutiva del desenvolupament de l'escriptura podeu consultar les següents autores: Anna Teberosky i Emilia Ferreiro, Montserrat Fons, Montserrat Rabassa i altres, Tessa Julià.
Tornar a la pàgina principal