|
L'AIRE I EL VENT |
Això era una classe de 5 anys que mai havien estat abans en el Clik. En tornar
de la visita, i aprofitant el pòster que ens van regalar, vam recordar totes
les coses que podíem fer a la sala.
|
Què
podem fer al Clik dels nens ?
|
Després de molt parlar-ne, vam votar cada nen els 2 mòduls que més li
havien agradat. A la nostra classe ens vam decidir finalment per estudiar el
túnel del vent.
Nosaltres podem fer vent ?
Molt fàcil !. Nosaltres sabem bufar i fer vent que faci tancar els ulls
dels companys, que mogui els fulls de paper, que refredi el vas de llet i que
faci soroll !
Hi ha uns estris que si hi bufes, fan música. El mestre de música ens en
va ensenyar alguns. Vam passar una tarda mirant, tocant i remenant instruments
de vent.
La Montse, la nostra mestra, també va portar un tub molt llarg que quan
hi passava el vent per dins feia soroll.
I el vent de fora ?
Vam portar a la classe un molinet d’aquells que venen a la fira , per jugar-hi i fer-lo moure bufant, però finalment el vam deixar penjat a la part de fora de la finestra. Vam veure que a mig matí, sempre se’ns posava en moviment, i un dia , es va posar a donar voltes com si s’hagués tornat boig. Vam decidir que el càrrec de mirar el temps mirés també el molinet: quan el molinet es mou, és que fa vent, i també ho apuntem al calendari.
 |
 |
Les fulles que volen
Des de la finestra de la classe veiem un passeig ple d’arbres i com el
vent s’enduu les fulles. De vegades, encara que no faci vent també cauen les
fulles tot donant voltes sobre sí mateixes. Són les fulles que volen. En vam
recollir unes quantes i vam anar a dalt la nostra classe del primer pis per
deixar-les caure per la finestra. Era bonic, i divertit.
L’aire que peta
La Montse va portar una bossa que no tenia res a dins però que quan la
tancava quedava inflada com una pilota. És la màgia de l’aire, que no es veu
però hi és, i que ens van explicar que necessitem per respirar. Nosaltres
també respirem, ho podem fer fort o fluix que quasi ni ens n’adonem.
També vam jugar amb aquells plàstics plens de boletes que quan les apretes peten.
El racó del vent
I tot el que hem recollit sobre el vent ho tenim en una taula: contes i
llibres, instruments, molinets, canyes, ninotets que es mouen quan bufes,
xiulets d’aigua .... Quan fem racons ens ho anem a mirar i tocar i bufar,
però fluixet, perquè si no, espantem els altres.
|
Experimentem amb l’aire i el vent
|
Amb
ulls de mestra
Crec que els nens d’aquella meva classe devien viure el treball sobre el
vent més o menys com us he explicat.
El senyor bombeta es va quedar convidat amb nosaltres per un temps, per escoltar-nos i ajudar-nos a pensar coses diferents, i es va convertir així en un punt de referència alhora que en una excusa per activar i potenciar idees i iniciatives dels nens i nenes.
|
El
senyor Bombeta és per pensar coses diferents |
I jo, després de molts anys d’experiència, entenc que finalment,
potser només es tracta de redescobrir la quotidianitat per a mirar-la amb ulls
interrogants, intentant comprendre perquè algunes coses passen d’una
determinada manera, posant-nos unes ulleres d’entusiasme per poder veure el
món a partir d’allò que desperta la nostra curiositat, i per aprendre
compartint les nostres idees amb les dels altres.
| Montserrat
Espert Amb la col.laboració de Sílvia Pomarés CEIP Àngela Roca Viladecans |
Comentaris
| M'ha agradat molt el text i el treball fet
amb els nens i nenes. El que més m'agrada, però, és la reflexió
final de la Montse, tal com diu Maria Arcà: "cal ensenyar a veure els fets de la vida de cada dia amb curiositat i interès, a fer preguntes sobre allò que sembla banal". Per això crec que un dels trucs és que l'adult realment s'entusiasmi amb la feina i sigui capaç de mirar i escoltar tot el que els nens i nenes l'ajuden a redescobrir. Sílvia Majoral, 27/2/01 |
|
Hi
vols afegir el TEU
comentari ? |
Escriu directament al formulari o envia un missatge
