LA BOMBETA |
Era molt a principis del 2on trimestre del curs passat. Com en d’altres anys, al parvulari de l’escola havíem demanat hora per visitar el Clik, i aquest cop ens l’havien concedit !. No ens agradava massa l’època però ens hi vam adaptar.
Els nenes i nenes de la meva classe, els de 3 anys, es van entusiasmar amb la idea d’anar a jugar en un lloc tan “diferent”, així que la participació a la sortida va ser alta, malgrat Barcelona ens queda molt lluny i a alguns pares els fa por de deixar-hi anar als fills que veuen tan petits.
El dia de la visita van disfrutar molt, corrent amunt i avall, tocant, provant ...
El meu problema va ser pensant en la tornada. Com fer-ho perquè els nens i nenes traguessin profit d’aquesta visita ? Ens havíem de posar a fer experiments, a plasmar conceptes en fitxes, calia deixar clares algunes conclusions ... ? Em va semblar que el que més s’adequava a les necessitats i interessos dels meus nens i nenes era trobar una manera d’anar recordant, en estones curtes, algunes de les experiències viscudes, tot parlant-ne i intercanviant idees sorgides al voltant de la visita.
Per a aconseguir-ho, vam fer un mural a classe amb el Clik, el personatge-bombeta que havien conegut a la sala i que els era ben simpàtic. El vam dibuixar ben gros, el vam decorar, i vam deixar un espai ampli al seu volt per anar-hi penjant les coses que el Clik ens fes arribar i les que nosaltres volíem ensenyar-li a ell.I així va ser que el Clik ens va anar portant de mica en mica fotos nostres jugant, dibuixos dels mòduls extrets del pòster, i fins i tot algun joc . I així, anàvem parlant entre tots del que havíem vist, de coses semblants que tenim a casa, de coses que havíem pogut fer i coses que no...
Amb la foto de les bombolles, el
Clik ens va portar un pot de sabó i canyes. Per què servia allò ?
Entre tots, vam veure que podíem arreglar-nos-ho
per fer bombolles també a la classe, encara que era força més difícil
que a Barcelona perquè havíem de saber bufar ! Vam tenir una taula de bombolles per qui hi volgués anar a les estones de racons i vam comprovar que no tots en podíem fer, però sí que en podíem anar aprenent. També vam veure que les bombolles es petaven molt fàcilment, que tenien forma de pilota, que es podien fer damunt la taula i llavors eren diferents ... |
Amb la foto d’en Joan, ell mateix, que li agrada molt jugar  a les construccions,
ens va explicar que aquelles peces eren estranyes. A vegades no es volien posar bé. Potser era per aquells
punts negres ? Nosaltres també podíem fer construccions, però amb peces més petites, és clar.
|
 Amb la foto de les balances,
el Clik ens va portar unes balances de plat per la classe i vam anar
provant com funcionaven. Nosaltres no en hi podíem posar, però les
coses petites sí. I també amb les nostres mans podíem trobar coses
pesades i coses lleugeres... |
 La foto de la rampa ens
va recordar que nosaltres tenim un tobogan al pati. Vam buscar obstacles, fèiem rodolar pilotes, cotxes. Hi havia coses que baixaven ràpid i d'altres que ens costava
molt i les havíem d'empènyer... Nosaltres també podíem baixar i
sabíem fer-ho de pressa o poc a poc.
|
Les nostres conclusions no van anar molt enllà. Jo crec
que ja tindrem temps. Però penso que el treball va ser positiu perquè:
 | vam
disfrutar recordant tot el que havien fet |
| vam parlar del tema en concret, aportant idees i experiències
pròpies |
| ens vam fixar en les qualitats dels objectes |
| vam veure que algunes coses de les que havíem fet al
Clik les podíem fer a la classe |
| i ens van quedar ganes de tornar-hi una propera vegada
! |
Pepa Asensio
CEIP Pompeu Fabra
El Pont de Vilomara
| Crec que és un mètode per poder reciclar
objectes que els nens tenen al costat i no cal gastar-nos diners per
passar-nos-ho bé
Roser Mestrich, 17/01/02 |
|
Hi
vols afegir el TEU
comentari ? |
Escriu directament al formulari o envia un missatge
