Les finestres estaven cobertes amb paper d’embalar ( a mode de cortina) i, al anar a despenjar-les, em vaig adonar que feia un soroll ben especial, a més a més, els nens que eren al pati estaven bocabadats mirant-me, així que vaig decidir estendre dos trossos de paper d'un metre i mig pel terra del pati. Va ser curiós, en un principi van començar a seure nens i més nens, en cada porció de paper, fins que ja no hi cabien més, va ser aleshores que van començar a fer pilons. Va ser interessant veure com s’organitzaven per a caber-hi millor: els més grans seien a sobre el paper i a les seves cames agafaven als més petits.

A partir d'aquí cada nen va dur a terme un joc individual: uns van fer del paper una capa, altres el van transformar en un drap amb el qual netejaven la tanca del pati, altres s’embolicaven per grups, els més grans van adornar-se que el paper embolicat els servia d’espasa.

Però de cop i volta, vaig tallar un altre tros de paper i el vaig deixar caure sobre un grup d’uns 10 nens. Heu estat mai sota 1’5 m de paper d’embalar? Doncs us ho aconsello, a veure si em podeu explicar, quin soroll emet? Els nens són molt petits per explicar-m’ho, ja que aquesta experiència la vaig dur terme amb nens d’un a tres anys, així que, us animeu a experimentar?