FLAIX CIENTÍFIC

 

L’experiència del flaix neix en dues direccions: aprofundir en el sentiment col·lectiu d’escola, més enllà de la pertinença al grup-classe i al “ seu/seva mestre/a”, i equilibrar i nodrir el currículum amb tasques que sovint no hi troben lloc.

Calders només té una escola. Una escola petita, en un poble petit on tothom es coneix i on sovint les relacions escolars són també les relacions familiars i socials. Els mestres també volem ser els mestres de tots, i així va començar aquesta història.   

L’organització és senzilla. Només cal trobar una estona ( inicialment pensàvem uns 10 minuts, a la pràctica sempre s’allarga ) per dedicar al flaix simultàniament. Tres dies per setmana, entrant del pati, els mestres portem el flaix de manera rotativa a un dels 3 grups de primària.   

Els continguts també són fàcils de definir. Cal trobar també temes de treball deslligats de la resolució en paper, temes que es puguin agafar i deixar, que facin disfrutar alumnes i mestres, recuperar temes a voltes oblidats entre les presses del calendari escolar.

L’explicació oral de contes, gratuïta, sense obligacions posteriors. Què gratificant tornar a sentir La flor romanial, L’amor de les tres taronges, el Conte de Nadal, sense exigències, pel gust d’escoltar embadalits...  

Els problemes de lògica i enginy. Una estona de repte al raonament, d’obertura intel·lectual, de recerca de solucions creatives, diferents, on tothom pot dir la seva...

I l’experimentació. L’oportunitat de plantejar-se els coms i els perquès d’alguns  dels fenòmens amb que convivim constantment, de compartir les idees amb els companys, de provar i comprovar si era cert allò que pensàvem.

Per què suren les barques ? Per la forma, per la pintura, pel material, per l’aire que tenen a dins... mil idees que cal comunicar, debatre, provar.
Surarà la bombeta ? I la bola petita de metall ? I si la posem al damunt del paper de plata, podrà surar ? Només si el paper és prou gran, diu la Núria. I descobreixen que hi ha materials que sempre suren, que hi ha moltes coses que depèn de com les posem en l’aigua, que importa la forma, que són molt importants els forats ( perquè hi ha aire, diu el Gerard )...
I nosaltres podem fer una barca ? Una barca capaç de portar mercaderies, i passatgers ?  Més invents i proves que ens ajuden a entendre com funciona el món i com les persones hem aprofitat aquests coneixements per a benefici propi.
Per què costa més d’aixecar un regle si té un paper gran a sobre ? Amb què pot tenir a veure aquesta constatació ? Pesa l’aire ? Una pregunta en fa sorgir moltes més, d’una inquietud se’n deriva una altra, una idea obre múltiples camins.. 

I suposem que solucionem tots els problemes que es presenten. Què passa ? Acabem amb més problemes que quan vam començar. Perquè és així com els problemes propaguen la seva espècie. Un problema abandonat a sí mateix s’asseca o es podreix. Però si fertilitzem un problema amb una solució, farem que en sorgeixin per dotzenes.
                   
                                     N.F. Simpson  
                               
Citat a :  Claxton, G; EDUCAR MENTES CURIOSAS. Visor

I així és, només cal estar alerta a fertilitzar, i els temes sorgiran inesgotables, creixeran amb força, espontàniament com les herbes o a partir de llavors plantades per la mestra en forma d’enigmes i curiositats.  
I a cada nivell, els nens i nenes participen, parlen, investiguen segons les seves capacitats. Els més grans elaboren més les respostes, els més petits n’aprecien menys detalls, però tots s’aproximen de diferents maneres als fenòmens, els veuen des de diferents angles. I hi ha moltes coses que no s’entenen del tot, com no les entenem totalment nosaltres, la majoria dels adults. Però és que no hi ha res en el món natural que sigui senzill, i simplificar artificialment el món també és falsificar-lo, donar-ne una visió tergiversada. La natura és complexa i és en tota la seva complexitat que l’hem de saber apreciar.   
El flaix ens ha permès donar vida a la classe, entusiasmar, crear discussions, i fins i tot trametre les inquietuds a les famílies, que també s’han plantejat els problemes, i dins les seves possibilitats, han buscat recursos per ajudar a desenvolupar les preguntes, ham omplert banyeres i piques, han inflat i desinflat globus...
L’experiència tot just l’hem iniciat aquest curs. No tenim encara massa continguts per explicar. Però idees i explicacions en trobareu en molts llibres si us acabeu llençant a experimentar. Nosaltres només us podem transmetre entusiasme, il·lusió,  i la certesa que, amb el flaix aquest curs hem trobat un altre mecanisme per a continuar treballant per la millora de l’educació dels nostres nens i nenes.  

CEIP Anton Busquets
Calders

Bibliografia experimentació

A casa nostra, que tenim la sort de tenir fills que el fan, només se'ns acut de dir que el trobem senzillament genial. 
M'agradaria explicar que sovint els nostres fills ens transmeten una bona part d'aquesta il·lusió i entusiasme de què parlen els mestres i que potser cal que els agraïm que continuïn inventant 

Josefina Fàbrega i Juli Mas, 14/01/02

 

Felicito als mestres de l'escola de Calders per aquesta iniciativa que de ben segur, a molts dels que ens dediquem al món de l'ensenyament, ens dóna noves perspectives per mirar endavant.

Pilar Arnaus, 15/01/02

 

 

Hi vols afegir el TEU comentari ?

Escriu directament al formulari o envia un missatge 

  
 
            

   

Tornar