| L’UNIVERS DELS GEGANTS | 
| En
      una conversa de 
      classe algú va suggerir perquè no parlàvem de l’univers i dels
      planetes i tots van començar a fer preguntes, preguntes com les que s'ha
      fet la humanitat des de fa molts anys.  N’hi havia tantes que era difícil saber per on començar: 
   Eren moltes les preguntes i no les podíem contestar totes i per això vam haver de prendre la decisió de quines eren les que més ens interessaven. Ens vàrem quedar en dos, però a mida que avançàvem apareixien nous interrogants. 
 Vam haver de triar la informació perquè no tota ens servia. N'hi havia que tractaven alguns temes amb molta fantasia i d’altra que es feia difícil d’entendre per la seva complexitat. Conversem
      i escoltem A
      la classe quan els nens i nenes aporten 
      informació sobre alguna pregunta, el que fem és llegir-la,
      explicar-la o mirar-la si són fotografies. Conversem i escoltem als companys, ens fem preguntes i intentem explicar-nos com entenem les coses. 
 
 
 
 Entre tots arribem a uns acords que a vegades els escrivim en un paper i els deixem al suro o bé els posem a l'àlbum del projecte. 
 
 
 També
    els llegeixo el que han dit.  Hem
    trobat molta informació perquè una part d’aquest camí ja l’han fet
    uns altres per nosaltres, però no per això deixarem de fer-nos preguntes i
    de cercar respostes   Com us imagineu que és la gravetat i l’espai? 
 Els
    dibuixos que han fet per parelles o sols han sigut molt rics i imaginatius.
    I el més sorprenent és que quan els hem preguntat si sabien perquè servia
    imaginar-se com era el que no veien, ens han contestat: “fem com creiem
    que és perquè ens ho estem inventant” . 
 
 També
    han estat capaços d’interpretar els dibuixos d’altres companys i d’explicar-los
    tal com pretenia l’autor quan el va fer. Això és bo perquè fa que entre
    ells es facin preguntes i s’expliquin. Una
    nena va dibuixar com s’imaginava l’espai i va dir que els planetes no
    podien caure però al final del full va dibuixar una ratlla i un nen li va
    preguntar: perquè has fet aquesta ratlla?, ella li va contestar: per si a
    cas   
 La
    Terra: sent? Li podem fer mal? Hem
    dedicat bastant temps i converses sobre aquest tema, hem tingut discussions
    acalorades i amb moltes intervencions i per fi hem arribat a unes idees que
    ens serveixen ara, però que es poden modificar a mida que sabem més. Res
    és definitiu, avançar ens permet canviar, modificar, ampliar...i a la
    vegada ens presenta nous reptes, noves incerteses... 
 I
    què heu fet per aprendre i com s’aprèn ? 
 
 Com
    a mestres dels vostres fills i filles, ens agradaria explicar-vos algunes de
    les coses que fan i que aprenen quan fan projectes. 
 
 Que
    disfruteu d’aquest treball amb els vostres fills i filles ! | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Gegants E.I. 5 anys CEIP Dovella Barcelona Conxa Colom | 
| Hi
      vols afegir el TEU
      comentari ? | 
Escriu directament al formulari o envia un missatge