Davant l’interès que han mostrat els
nens per un reflex que fa el sol a la classe a través dels vidres de la
finestra que forma els colors de l’arc de Sant Martí, enfrontem el
tema: quina és la causa del reflex? A partir de la resposta: “El sol”
comença la discussió i l’estudi: ¿ Perquè només ho fa al matí i no a la
tarda? On és el sol a la tarda ? Decidim esbrinar-ho .
Ens proposem investigar on va el sol,
quin moviment fa en relació a la classe. A partir del sol estudiem les ombres,
què són ? com es fan i desfan ?
El sol ens entra a la classe al matí i
a la tarda no. A partir d’aquestes observacions ens interessem pels moviments
del sol i veiem que al matí està en un costat del pati i a la tarda a l’altre
costat. Ho representem.
Juguem amb l’ombra dels nens i nenes a
la paret, al pati. La podem trepitjar, fer curses a veure si guanya l’ombra o
nosaltres. Provem de fer moure l’ombra del terra. Espontàniament els nens
intenten agafar-la perquè no s’escapi.
Ens fixem com canvia l’ombra segons la
posició nostra respecte al sol. Marquem l’ombra a terra i observem a la tarda
com ha canviat de lloc.
A dins l'aula, observem l’ombra
especial que fan alguns objectes com una escorredora, un colador, projectats al
sostre. A partir de la imatge de piquets que fa l’ombra a la paret, parlem del
“puntillisme” i busquem quadres de pintors fets a partir de puntets.
Descobrim l’ombra dels objectes.Tots
els nens porten un lot. Entrem a la classe a les fosques. És tota una nova
sensació.
Fem ombres xineses amb el nostre cos,
amb objectes grans i petits etc. Amb un llum i un llençol blanc.
Després de l’experiència vam parlar
entre tots i vàrem veure que:
. Són de color negre.
. Les veiem perquè nosaltres tapem el
sol.
. L’ombra ens persegueix i fa el que
fem nosaltres.
. Quan mirem les nostres ombres, no
sabem qui som, perquè no tenen cara .
. Els peus estan enganxats a l’ombra.
. Si el sol és a dalt, l’ombra és
a baix.
. Si el sol és a un costat, l’ombra
és a l’altre costat.
. Quan ens estirem a terra sembla que
te’n vas cap a baix i l’ombra no es veu.
L’arc de Sant Martí
Veiem els colors al terra de la classe.
Observem la descomposició de la llum i ens fixem en els colors: els bàsics i
els compostos. Amb papers de seda i celofan fem transparències i anem
descobrint colors. Treballem els colors calents i freds. A partir d’un mateix
dibuix en veiem el contrast.
Fem un experiment amb l’objectiu
d'observar com procedien els nens des d’un situació desconeguda: busquem els
colors de l'arc de Sant Martí.
- Tenim un mirall, un bol i el lot.
- Posem aigua al bol
- Encenem el lot ( cal apagar el
llum )
Amb aquests 3 elements, els nens i nenes
intenten que surti l'arc de Sant Martí. Posen el mirall a prop del bol d’aigua,
primer a fora, després a dintre, a la vora del bol. Enfoquen el lot al mirall
però no passa res. La mestra intervé a manera de joc: fred, calent. Els nens i
nenes van provant i al final han trobat el punt just i ha sortit l’arc
reflectit al sostre.És difícil perquè cal trobar la inclinació adient de l’aigua
i reflectir la llum en el punt correcte perquè surti l’arc.
No han trobat el motiu del perquè ha
sortit, ho han fet casualment. Cal tornar a trobar-ho i segueixen provant. Ara
es fixen més en els moviments que cal fer .
Un dels nens recorda que l’oli de la
benzina en l’aigua també fa l’arc. L’altre diu que és un efecte que fa
el mirall a l’aigua. Una altra diu que és la llum que reflecteix a l’aigua
quan toca al mirall.
|
Conclusió : el color surt de la
força de la llum, del mirall i de l’aigua, es barregen i refleteix l’arc.
Ho representen
gràficament. I busquem els colors a partir d’altres situacions:
un prisma de vidre exposat a la llum, agrupant els colors dels pantalons
dels nens, amb papers transparents, la roda dels colors etc... |
|
Rosa
Plaixats
CEIP Puigberenguer
E. I. 5 anys
Manresa
Comentaris
