Ei, MESTRES ! |
Per
què aquesta proposta?
La proposta de L'Ona està sola parteix de la idea de crear un conte amb la col.laboració
dels nens i nenes, un conte que els proposi participar, pensar i buscar
solucions per a problemes diversos relacionats amb el món de la ciència i la
tecnologia.
L'activitat pretén promoure el raonament, la discussió, l'exposició de les pròpies idees i l'intercanvi d'opinions, les solucions diverses, la creativitat, la iniciativa...
Com
funciona ?
Es tracta senzillament de mirar el conte amb els vostres alumnes, llegir-lo
i encetar llavors una
discussió sobre la millor manera o maneres de resoldre la demanda de l'Ona.
Un cop hagueu arribat a una
solució consensuada, podeu enviar les vostres propostes a la web, a través de la mateixa pàgina.
Cada nou capítol, que apareixerà amb una periodicitat aproximadament mensual, s'elaborarà a partir de les idees rebudes i s'acabarà amb una nova proposta.
Capítol
1: L'Ona està sola
El primer capítol té com a finalitat l'anàlisi de les funcions principals del
nostre cos i la introducció al món de la tecnologia, a través de la recerca
de paral.lelismes entre les parts del cos i algunes de les eines que l'home ha
desenvolupat.
Per a ajudar a construir l'amic de l'Ona cal pensar primer sobre les funcions de les nostres diferents parts del cos, buscar llavors quines eines coneixem que puguin suplir o augmentar aquestes funcions, i per últim, pensar com organitzar-les per a construir el robot.
Finalment, no es pot deixar de valorar la meravella que és el cos humà, el seu immens potencial, la capacitat d'adaptació als canvis que permet, i la possibilitat de suplir les nostres mancances mitjançant la fabricació i ús de tecnologia diversa.
Capítol 2: Això no va !
Aquest capítol planteja el tema de les fonts d’energia. La idea seria pensar en tot allò que ens permet funcionar i fer funcionar, per tal de veure la necessitat d’obtenir energia per a aconseguir de fer treball. D’una manera senzilla, es tracta d’ajudar a adonar-se que, en totes les coses que passen a la vida de cada dia, hi ha sempre energia que està fent algun treball.
Orientar els nenes i nenes cap a reflexions sobre el funcionament de les seves joguines, els cotxes, els éssers vius, els electrodomèstics, els vaixells de vela, les plaques solars... hauria de portar-los a adonar-se de la gran varietat de formes que pot prendre l’energia ( mecànica, tèrmica, elèctrica, química, lluminosa,... ) , de les diferents maneres possibles d’obtenir-la, així com de la necessitat i dependència que en tenim.
Finalment, cal pensar o inventar una o diverses maneres de fer funcionar el robot, naturalment tenint clar que la narració del conte portarà a una solució fantàstica: les reflexions han de ser científiques, la història pertany clarament al món de la fantasia.
Capítol 3: La gran explosió
En aquest capítol, a partir de l’explosió que permet donar vida al robot, es planteja el tema de les necessitats vitals. Per una banda, un primer pas és diferenciar el que es viu i el que no, potser precisament en funció d’aquestes necessitats, i per altra, es pretén posar especial èmfasi en les necessitats dels éssers vius, i nosaltres els humans entre ells, tot i mantenint les pròpies peculiaritats ( emocions, afectes, llenguatge i pensament... ).
Per
treballar amb els nens: ·
Sistemes
oberts, respecte el medi on viuen, amb el qual intercanvien contínuament
matèria, energia i informació. ·
Complexos,
formats per moltes parts i elements que formen un conjunt que va més
enllà de la suma de les parts. o
Tenen
capacitat per autorenovar-se ( recomposar parts del cos que hagin estat
danyades ) o
Capacitat
per a reproduir-se o
Intercanvien
matèria i energia amb l’entorn, és a dir, s’alimenten i respiren. o
Intercanvien
informació amb el medi, de manera que reaccionen davant el perill i
manifesten la necessitat de resguardar-se o
Es
modifiquen en el temps IRRSAE Piemont (1994). Coneixement del medi natural. Actualització científica Vic: Eumo . Innovació curricular i escola. |