Educar en i amb valors  

No s’ensenyen els valors, sinó que s’educa en i amb valors. Pares i mestres, fem el que fem, ens n’adonem o no, sempre eduquem en uns valors. És impossible estar-se’n.  
(...)  
Partirem de la necessitat, doncs, de no confondre l’ensenyar uns valors, entès sobretot com a un adoctrinament de baixa intensitat – tot i que també se’n fa d’altíssim voltatge – amb l’educació en i amb valors, que consisteix en la transmissió d’unes actituds bàsiques, actituds lligades necessàriament a l’experiència, perquè això en determina la seva solidesa i honestedat. I aquestes actituds bàsiques mai poden ser artificis com la solidaritat, la pau o la tolerància – ni com la democràcia si el que es té al cap és la defensa de la Constitució espanyola – sinó la confiança en la paraula donada, el joc net, el respecte crític, l’estimació madura, la generositat franca, el plaer de l’autoexigència ...  
(...)  
Educar en valors, rai ! El problema és que els dijous a la tarda a la classe d’ètica o els divendres al vespre abans de sortir amb els amics, és a dir, a hores convingudes, es vulguin transmetre uns valors teòrics que, per postres, poden ser profundament contradictoris amb els valors en i amb què s’educa efectivament durant la resta de l’horari.
(...) 
Una educació en i amb valors no porta pas a l’adoctrinament a hores fixes, sinó a la reflexió i al diàleg permanent, això és, al conflicte de parers. I la reflexivitat també s’educa com a part d’aquestes actituds bàsiques que es transmeten amb una manera de fer que, si tot va bé, s’acaba convertint en una manera de ser.