ACTITUDS |
No importa conocer las respuestas exactas, lo que importa es estimular la curiosidad para que surjan nuevas preguntas |
Maria Arcá, Hacer ciencia con los niños: de la experiencia a la estrategia de pensamiento. |
Una de les lògiques pretensions en educació és que
les ensenyances perdurin més enllà del contacte directe, que les maneres de
fer que volem potenciar en els nens i nenes puguin acabar incorporant-se als
infants, els acompanyin en el seu pas pel món i els serveixin per viure i
contribuir positivament a la societat.
Hi ha actituds concretes, afavoridores d’una bona
educació en ciència, que es poden introduir des de petits, i que, incorporades
en els futurs ciutadans, poden col·laborar al desenvolupament d’una cultura
personal i científica de qualitat.
Curiositat
Els nens i nenes de 3-8 anys mostres una curiositat
natural envers qualsevol tema. Es tracta senzillament de cultivar-la, com a
planta vividora que no demana sinó el seu espai per poder manifestar-se i una
mica d’adob per arribar a florir.
Assegurar una gran quantitat d’oportunitats
d’experimentar a través del joc, afavorir el contacte amb experiències
diverses, crear oportunitats
per preguntar, evitar el deixar morir discretament les aportacions incòmodes...
són estímuls per a la curiositat que faran multiplicar els interessos i
donaran peu al naixement continuat de noves vies de recerca
A l’aula, no haurien de quedar preguntes sense
resposta; respostes equilibrades que s’adeqüin a allò que es demana,
sense arribar a estirar tan de la corda que es trenqui i es perdi
l’interès; respostes elaborades amb la participació de tots; respostes que
intentin satisfer en alguna mesura les expectatives creades, buscant camins que
aportin una mica de llum i noves preguntes, tot i fent-nos conscients que de
vegades no podem accedir a aquests camins perquè no són al nostre abast.
Participació
Estimular els nostres infants a prendre iniciatives,
a aportar idees, fer-los sentir
valorats en les seves col·laboracions, és tan positiu per al seu aprenentatge
científic com per al seu progrés com a persones.
El desenvolupament de les pròpies idees necessita de
la confiança suficient en un mateix i en la creença que els altres
t’escoltaran. Per a poder exposar, compartir, comunicar, creure en solucions pròpies, cal estar immers en un ambient de
participació i respecte.
Acostumar-los a tenir iniciativa, fer-los sentir importants, donar-los confiança per a
expressar-se i exposar les seves opinions, és transmetre coherentment que no
només el que nosaltres, mestres, diem i aportem és interessant, sinó que
totes les aportacions de cada un dels membres de la comunitat són valorades.
Una actuació conseqüent estendrà aquest hàbit no només als temes
d’estudi, sinó a la mateixa dinàmica
de funcionament de la classe.
Creativitat
Un dels factors més influents en els avenços de la
ciència ha estat la capacitat de determinades persones de veure els fenòmens
des d’un angle nou.
A l’escola es pot treballar per imaginar solucions
noves, intentar trobar més d’una explicació davant un fenomen, donar peu a
l’exploració lliure i autònoma, valorar les aportacions interessant i encara
no sentides, tendir a evitar els repeticions... No es tracta de valorar la diferència
per la diferència, però la disparitat és molt més atractiva i enriquidora
que 25 repeticions d’una mateixa idèntica representació. Quantes idees
diferents podem obtenir si permetem que els caps dels nostres nens pensin per sí
sols, com podem aprendre dels companys si cadascú resol la situació a la seva
manera...
En altres èpoques s’havia optat per la uniformitat
per evitar que es fessin evidents les diferències. Avui sembla clar que un
maquillatge lleuger no les farà desaparèixer i que l’escola no pot
desaprofitar un factor d’enriquiment tan notable en un clima de respecte i
reconeixement.
Trobar
maneres de trencar la rutina, de xocar, de sobtar per tal d’estimular el
pensament a buscar respostes per sobre de la repetició mecànica., fer trampes,
presentar situacions impossibles, sorprendre, equivocar-se, tenir cura
d’evitar caure en una dinàmica de preguntes tancades amb resposta única ...
pot ser la contribució de l’escola a la potenciació de la creativitat
Perseverància
Vivint com vivim en una cultura de l’oci, ens
podria semblar contraproduent fer qualsevol aprenentatge que no mantingui per
sobre de tot la “motivació”.
Com en tot, s’ha de trobar el punt d’equilibri entre una situació
d’aprenentatge atractiva i adequada a l’edat i el requeriment d’un cert
esforç, adaptat també a l’edat dels nens i nenes que tenim al davant.
Tot objectiu complex, tan a nivell científic com
escolar, requereix en algun moment l’esforç dels que el volen aconseguir.
La feina més motivadora ens imposa en algun moment la necessitat d’un
esforç conscient per dur-la a terme. Cal que sapiguem ser prou perseverants com
per a treballar-hi amb fermesa i decisió fins a aconseguir la fita desitjada.
L’interès als 3-8 anys es pot donar sovint en
forma d’explosions sobtades que desapareixen sense rastre en el moment, sense
solució de continuïtat. És funció de la mestra trobar l’equilibri entre la
diversió i l’exigència, una exigència que permeti mantenir el sentit de les
feines, i no les deixi en simples maneres de passar l’estona.
Respecte
Potser l’actitud més bàsica i fonamental, no només
per l’aprenentatge i l’educació científica, sinó per moure’s per la
vida. Respecte als companys, a les seves idees i aportacions, respectes als
adults amb qui convivim, respecte al medi... Habituar-se
a respectar és un gran valor, que cal començar a introduir a partir del
propi comportament respectuós de la mestra, amb els nens i nenes, amb els
companys i amb l’entorn.
Podríem afegir moltes altres actituds interessants,
totes elles interrelacionades : l’autoestima,
el pensament crític, la capacitat per a treballar en cooperació amb els
altres, la flexibilitat per a
canviar les pròpies idees, el rigor, el compromís , la consciència ecològica
.....
Com molt sovint, la fita que ens proposem a
l’escola és molt elevada i pot
semblar molt inabastable. I ho serà si pretenem aconseguir-la amb la introducció
de programes específics dissenyats al mil·límetre per multitud d’experts, o
amb declaracions de principis molt ben sonants recollides en algun escrit de
compromís. En canvi, contribuirem
en la mesura del possible a aconseguir-la si ens proposem senzillament ser
honestes i coherents i conviure amb els nostre alumnes en harmonia amb les
nostres idees, en la confiança que
aquesta manera de fer esdevingui un granet de sorra en la futura manera
de ser dels nostres nens i nenes.
Montse
Pedreira |
Hi
vols afegir el TEU
comentari ? |
Escriu directament al formulari o envia un missatge