Aquest
és un tema en evolució i debat entre la comunitat científica. A l’escola
però, ens pot interessar l’elaboració feta pel
grup
IRRSAE ( Istituto Regionale per la Ricerca, Sperimentazione, Aggiornamento
Educativi )
de Torí, sobre els conceptes fonamentals i
estructurants en l’estudi dels ÉSSERS VIUS .
UNITAT: com sabem que alguna cosa és viva ? Què tenen en comú tots aquests éssers ? | |
DIVERSITAT:
Podem trobar diferències/semblances entre aquestes plantes?, Com agruparíeu
aquest animals ? Podem trobar altres éssers amb característiques semblants
? | |
ORGANITZACIÓ:
Com és? Per a què deu servir ? Si fos d’aquesta altra manera, serviria
per al mateix ? | |
CANVI:
ha fet canviar alguna cosa el passa del temps en aquest organisme ? | |
INTERACCIONS:
Podria viure aquest animal en algun altre lloc ? Què necessita ? Amb quina
altres éssers es relaciona ? |
Com
podeu veure, no es tracta tant que el mestre doni unes respostes com de
compartir una manera de preguntar-se sobre les coses.
Així,
quan ens plantegem l’estudi d’un animal no podem oblidar de parlar del medi
on viu i de les relacions que
estableix amb aquest, hem d’observar les seves parts, però no només per
donar-los-hi un nom, sinó lligant-les a les funcions i activitats que duen a
terme, hem de veure que hi ha un nombrós grup d’animals semblants al que
estudiem, al mateix temps que es diferencia
de molts altres éssers vius, hem de fer palès els canvis que pateix al
llarg de la vida, parlar de les característiques que el fan ser un ésser
vivent enfront dels no-vivents...
Per
això també, sembla més lògic i adequat,
si volem tenir animals a l’aula, de decantar-nos per éssers vius que
puguem tenir en un ambient més o menys real i on puguin establir relacions
amb el medi ( terrari, formigari, aquari...) que no pas animals aïllats
totalment del seu medi i tancats i isolats en una gàbia ( ocells, conills...)
Referència
bibliogràfica:
IRRSAE Piemont( 1994); Coneixement del medi natural. Vic: Innovació
curricular i escola / Eumo editorial