Us imagineu que per consultar una paraula amb z en un diccionari haguéssiu d’aprendre primer totes les accepcions anteriors sense deixar-vos-en cap? Quina característica dels colors justifica ordenar el seu aprenentatge ? És primer el tronc, la fulla o l’arbre ?

Sovint la necessitat de sentir-nos segures de no deixar-nos res ens porta a ordenar estrictament els aprenentatges. La falta de confiança en el nostre propi criteri ens porta a dependre d’ordenacions elaborades per “experts” que ens assegurin que no ens hem deixat res, que ens reforcin el convenciment que hem seguit tots els passos lògics, que ens aportin la certesa que no se’ns ha escapat cap contingut i que no hi ha cap buit en els aprenentatges que oferim als nostres nens i nenes.

Per aconseguir aquest ordre, en el món de l’ensenyament, s’ha fet servir tradicionalment el criteri disciplinar, en el que els continguts s’escollien a partir de la descomposició i simplificació dels conceptes científics. Per cada edat es definia doncs, el que es podia aprendre: una planificació que  marcava tan el mínim com el màxim, i on ningú s’havia de passar del que li corresponia, una seqüenciació que pretenia que, a partir dels petits fragments en que havíem dividit per simplificar el concepte al nivell dels alumnes, aquests arribessin a fer-se amb una visió general i complerta del concepte.

 Però actualment, des de la perspectiva de la didàctica de les ciències aquest no es considera un  criteri adequat. Avui sembla evident que els nens i nenes desenvolupen els seus conceptes, models i teories personals i que el paper de l’escola és proporcionar un context que els ajudi a evolucionar cap a formes d’interpretar el món més riques.

 I en base a què hem de seleccionar doncs les activitats a l’aula ? Fonamentalment, tenint en compte dos aspectes clau.

En primer lloc, les característiques dels nostres nens i nenes. Cal que arribem a conèixer els models que construeixen, i per això és indispensable deixar-los parlar i escoltar-los amb atenció, i creure en les seves capacitats sense limitar-les per endavant.

En segon lloc, hem de considerar les característiques dels continguts, escollir-los considerant la seva rellevància científica i organitzar-los segons els grans eixos orientadors

I llavors seleccionar les activitats que s’adaptin a la nostra classe,  que facin referència als models que els nostres nens i nenes tenen construït, que els portin a contrastar idees i a posar en dubte les seves explicacions i que els permetin activar-ne de nous que ens vagin acostant a formes més evolucionades d’interpretació del món.  

L’ordre estricte i descontextualitzat impedeix de construir relacions més enllà de la proximitat més pròxima, i limita les nostres possibilitats intel·lectuals.

L’adequació a la nostra realitat ens permet tenir en compte el context, ens porta a fer relacions mentals més llunyanes i elaborades, dóna peu a més conflicte cognitiu i  ens conduirà a la resolució de problemes reals, no inventats per situacions acadèmiques i mancats de sentit. 

Finalment, no es planteja la necessitat de definir-nos com a fidels seguidors de l’ordre o del caos.  Es tracta d’aconseguir una convivència en harmonia entre ambdós, de manera que l’ordre estigui ben present en el nostre cap d’educadors i en ajudi a situar les nostres actuacions, a identificar llacunes, a evitar repeticions avorrides...   però que sàpiga mantenir-se en el seu lloc, sense imposar-se, de manera que no ens impedeixi ajustar la nostra actuació a l’ambient, adaptar-nos a les situacions que sorgeixen a l’aula, extreure tot allò que de positiu tenen les situacions espontànies, fent així més profitós  i agradable el temps escolar.

Un cop tinguem clar, i ordenat, en el nostre cap d’educadores el cap on volem anar, què volem aconseguir, podem tirar-nos en caiguda lliure alegrement, que ja s’obrirà el paracaigudes, i bufi cap on bufi el vent, podrem acabar aterrant, junt amb els nostres nens i nenes,  en un camp cada cop més ric en interrelacions conceptuals.

Escriu directament al formulari o envia un missatge