Característiques del pensament a Educació Infantil

 

Conceptes espontanis dels nens i nenes

Conceptes científics

Inconscients i no intencionats

Relatius a situacions concretes

No requereixen un sistema de referència

Desorganitzats

S’adquireixen inductivament ( d’allò concret a allò general )

Difícils de verbalitzar

Lligats a l’experiència quotidiana, elaborats a partir de l’acció directa del nen al món

Estructurats en teories implícites, incoherents des del punt de vista científic, però amb un determinat nivell de coherència, que serveix per predir i controlar fets.

 

Teories implícites:

Compartides per nens de diferents contextos socials i culturals
Són inconsistents, depenen del context
Guarden paral·lelisme amb teories científiques sorgides al llarg de la història
Persistents i estables, tot i les intervencions educatives
La seva intenció nom és comprovar, sinó confirmar .Els contraexemples són rebutjats o es consideren una excepció

 

Conscients i intencionats

Relatius a situacions abstractes

Requereixen un sistema de referència

Organitzats

S’adquireixen deductivament ( del general al concret )

Fàcilment verbalitzables

Lligats a la instrucció

 
Estructurats en teories explicites

 

 

 

 

 

Les explicacions causals fins als 6 o 7 anys són de tipus animista, màgica, fenomènica ( per proximitat en l’espai o el temps ), moral o artificialista, en tot cas, són explicacions no científiques i il·lògiques que no relacionen directament la causa i l’efecte, i si ho fan, és d’una manera molt senzilla i en relació directa. Els nens de parvulari adopten un pensament causal primitiu, caracteritzat pel fet que no es distancien del món per fer una lectura objectiva dels esdeveniments i que atribueixen les causes dels fets a aspectes propis de la seva experiència immediata.

La incapacitat d’objectivar i de generalitzar suposa un obstacle per a l’adquisició del coneixement científic. La intervenció de l’adult pot contribuir a donar sentit científic a aquest coneixement infantil..

 

Elena Boadas, Anàlisi de l’ús estratègic de procediments per a la resolució de problemes de física a l’E. I.

 

Tornar