L'autora del web, malgrat no era el que constava en el resum del projecte, va decidir d'estructurar i seqüenciar els continguts principals del web -menú principal- seguint de fil conductor la lògica formal de la pròpia disciplina (*), atès que la física és la més estructurada de les disciplines científiques i ho permet amb molta facilitat i claredat.

(*): amb una important i precisa correcció del supervisor del projecte (Dr. Albert Bramon): situar l'òptica clàssica en el darrer lloc de la física clàssica perquè així es tanca amb l'ajut de Hertz i, amb molta elegància, la disciplina.

L'autora entén que no és un enfocament correcte historiogràficament parlant, però valora més els avantatges didàctics que creu que representa aquesta decisió ateses dues raons fonamentals: els destinataris als quals va dirigit aquest projecte i el tipus de format de presentació que té com a objectiu final arribar a ser una pàgina web temàtica i interactiva que necessita d'una estructura clara. Per això dins del bloc de la física clàssica s'ha optat per fer una subdivisió atenent a les subdisciplines acadèmiques el nom de les quals és posterior als aconteixements que es relaten. De tota manera, els continguts principals del web s'estructuren en línies de temps: els científics més importants (que "son todos los que están, pero no estan todos los que son") sí que s'han situat contextualitzats en el seu moment sociohistòric particular (sigui singular o no pel que fa a la física).

Tanmateix, l'autora intentarà emplenar aquesta entrada per incloure alguns moments singulars (que, de ben segur, es podrien discutir):

1.- Les idees sobre el món físic dels grecs: physis, moviment i cosmologia (i mathema). Les trobarem a la línia de temps de l'apartat de l'antiguitat.

2.- La revolució astronòmica i el naixement de la nova ciència galileana: orígens de la revolució científica. Les trobarem a la línia de temps de la secció mecànica clàssica que pertany a la física clàssica.

3.- La culminació de la revolució científica: Newton i la unificació dels moviments terrestres i celestes. La trobarem a la línia de temps de la mecànica clàssica que pertany a la física clàssica.

4.- La gran síntesi unificadora maxwelliana de l'electromagnetisme i de l'òptica clàssica. La trobarem a la línia de temps de la secció de l'electromagnetisme (nom compost i utilitzat per l'autora amb una mica de trampa, però que, en realitat inclou "Des de l'electricitat i el magnetisme a l'electromagnetisme i el descobriment de l'electró") i a la línea de temps de l'òptica clàssica que pertanyen a la física clàssica.

(5.- D'aquella disciplina clàssica seminal de la física quàntica: l'autora -que no és física- ha descobert durant l'elaboració d'aquest projecte que es troba en la mecànica estadística, que el seu supervisor, oportúnament, ja li havia aclarit que era la disciplina pont entre la mecànica i la termodinàmica. Això ens condueix, inevitablement, a la línia de temps de la secció de la termodinàmica (nom breu compost i utilitzat per l'autora amb una mica de trampa, però que, en realitat inclou "Des de la teoria cinètica de la calor a la mecànica estadística passant per la TERMODINÀMICA (i pel "calòric")") que pertany a la física clàssica.). La consolidació de la ciència de l'energia pot qualificar-se de moment singular com a tal o enllaça amb el següent?

6.- El naixement d’una disciplina (tal com avui la coneixem): la física clàssica al s XIX que esdevé després del desenvolupament de la termodinàmica i de l’electromagnetisme. Aquest fet, no està contemplat específicament i, en algun moment, caldrà fer-ne esment.

De les dues GRANS revolucions científiques del s XX:

7.1.- La relativitat. Trobarem els seus orígens a la secció "crisi de la física clàssica" i el seu desenvolupament -breu- a la línia de temps de la secció de relativitat restringida i general que pertanyen a l'apartat de la física moderna (s XX: FÍSICA).

7.2 - La física quàntica (o millor, mecànica quàntica). Trobarem el seu orígen a la secció "crisi de la física clàssica" i un mapa conceptual dels personatges clau i del seu desenvolupament a la secció de la teoria quàntica que pertanyen a l'apartat de la física moderna (s XX: FÍSICA).