Fonaments de disseny

Unitat 1

 

 PROPOSTA DIDÀCTICA, ACTIVITATS i DOCUMENTS DE SUPORT

Aquesta és una unitat introductòria on s'expliquen les característiques bàsiques de la matèria i es tracten alguns aspectes teòrics sobre el disseny. Totes les activitats pretenen oferir uns coneixements conceptuals bàsics perquè posteriorment l'alumne vagi integrant tots els elements que s'aniran treballant. Didàcticament les activitats estan plantejades des de la interrogació i la discussió. En la primera i la segona, a partir de preguntes i de la lectura de petits textos, es proposa reflexionar sobre el concepte i la pràctica del disseny i també sobre les interaccions i relacions del disseny amb d'altres àmbits de la creació, de la tècnica, de la producció... En la tercera activitat s'entra més a plantejar què suposa el fet de dissenyar i quins elements concerneixen a la pràctica projectual. Finalment, en una altra activitat, s'acoten els orígens i les directrius històriques que han regit el desenvolupament del disseny i també, es determinen, alguns aspectes de la seva relació amb d'altres àmbits socials, des del desenvolupament econòmic i industrial, l'avenç tecnològic, els canvis estètics, el pensament de cada època o els costums socials. Aquesta activitat ha de permetre oferir un esquema entenedor perquè els alumnes hi vagin integrant, més endavant els aspectes històrics i els referents que s'aniran desgranant en cada unitat. Finalment es parlarà dels diferents àmbits que comprèn el disseny i dels diferents sectors en els que actua. Això permetrà també explicar com es treballarà al llarg del curs i quines seran les unitats que s'aniran realitzant. Tot seguit es detallen les activitats d'aquesta unitat i els documents adjunts als quals podeu accedir per a desenvolupar-les:


QUÈ ÉS EL DISSENY

ACTIVITAT 1
Explicació introductòria. Formulació de preguntes i recerca de respostes.

DOCUMENT 1.
Què és el disseny?

ACTIVITAT 2
Lectura i discussió de textos que parlen de disseny.

DOCUMENT 2.
Textos sobre disseny.


EL FET DE DISSENYAR

ACTIVITAT 3
Explicació sobre els elements que regeixen la pràctica del disseny i sobre els instruments i estratègies que s'utilitzen.

DOCUMENT 3.
Dissenyar.


ELEMENTS DE LA HISTÒRIA DEL DISSENY

ACTIVITAT 4
Explicació sobre elements bàsics de la relació entre disseny i societat al llarg del segles XIX i XX. Presentació de l'esquema bàsic que ens servirà de guia al llarg de les unitats.

DOCUMENT 4.
Elements bàsics de la història del disseny dels segles XIX i XX.


ELS ÀMBITS DEL DISSENY

ACTIVITAT 5

Explicació sobre els diferents àmbits en els que actua el disseny.
DOCUMENT 4.
Els àmbits del disseny.


BIBLIOGRAFIA I RECURSOS

 



DOCUMENTS



QUÈ ÉS EL DISSENY



ACTIVITAT 1
Explicació introductòria. Formulació de preguntes i recerca de respostes.
Es proposa fer una presentació general de la matèria i després estructurar una sessió on la professora vagi introduint preguntes per anar definint què és el disseny, què suposa dissenyar... Tractant-se d'una activitat introductòria potser costarà que els alumnes exposin les seves idees, per això s'ha de conduir correctament la sessió, per a procurar que els alumnes parlin. La professora ha d'anar completant i argumentant les idees que es desprenguin del que els alumnes diguin. Aquesta activitat es pot complementar amb l'ACTIVITAT 2 i desenvolupar-se en una mateixa sessió.

DOCUMENT 1

 
 QUÈ ÉS EL DISSENY?

PREGUNTES

-Què és el disseny?

-Qui desenvolupa aquesta activitat?

-Què suposa dissenyar? Quines finalitats té aquesta activitat?

-Què es dissenya? En quins àmbits actua el disseny?



RELACIONS QUE PODEM ESTABLIR ENTRE

Relació:    disseny / societat / cultura / estètica

Relació:    disseny / indústria i innovació científico-tecnològica.

Relació:    disseny / mercat

Relació:    disseny / moda

Relació:    disseny / artesania

Relació:    disseny / art

Relació:    disseny / innovació i investigació



FRASES QUE PODEM DISCUTIR

-El disseny és un instrument de transformació social.

-El disseny és un mitjà de dinamització econòmica.

-El disseny atribueix una imatge pròpia a les coses, personalitza, singularitza.

-El disseny com a fet, com a conjunt d'operacions, tècniques, mentals perquè un objecte ideat adquireixi forma concreta, es materialitzi i s'utilitzi.

-El disseny com a dibuix, idea dibuixada d'un producte.

-Els disseny és la síntesi de valors funcionals i estètics (i també simbòlics)

-El disseny es l'adequació de la FORMA i la FUNCIÓ en un determinat ENTORN.

-El disseny dóna forma a la funció.

-Les FORMES DEL DISSENY tenen bellesa i funció pràctica.


 
versió per imprimir



ACTIVITAT 2
Lectura i discussió de textos que parlen de disseny.
Aquesta activitat es pot fer en la mateixa sessió que l'anterior. Es tracta de llegir els textos, veure les idees que exposen, completar-les i discutir-les. Després d'aquestes dues activitats l'alumne hauria de tenir alguna idea clara del que és el disseny i del que aquesta pràctica suposa.

DOCUMENT 2

 
 TEXTOS SOBRE DISSENY



1 "Tècnica i art, el disseny es brinda aquell nou valor que es dóna una percepció peculiar, pròpia de les coses i dels objectes. El disseny no es limita a un sol camp, sinó que cal entendre´l com una globalitat que va des del cartellisme fins a un producte qualsevol per quotidià que sigui. El disseny esdevé, doncs, sinònim d'especificitat i personalitat, i fa que els elements dissenyats adquireixin una nova dimensió més enllà de la pròpia utilitat i dels seus valors primaris. El disseny també és comunicació. Comunicar una identitat a través de la tècnica, les formes i plasticitat de cada creador."


2 "EL DISSENY ES EL PROCÉS. Moltes vegades utilitzem la paraula disseny per anomenar el dibuix d'un objecte, l'objecte mateix o la seva imatge, però... què és realment el disseny?
Hi ha molts intents de definir aquest concepte, però nosaltres no entrarem en aquesta discussió. Nosaltres, enlloc d'intentar dir el que és, parlarem sobretot dels efectes de dissenyar. En aquest sentit, recollint el que diu Ch.Jones, podem dir que el disseny és un procés que permet iniciar canvis en les coses construïdes pels homes. El disseny és el conjunt de les operacions tècniques i mentals que cal realitzar perquè un objecte ideal adquireixi una forma concreta i pugui esdevenir acabat, construït i apte per ser utilitzat.

En els processos de disseny intervenen moltes coses, controlables i incontrolables: tècniques, habilitats, coneixement, i també desigs relacionats amb la nostra concepció del món. La comprensió global de tot el procés possibilita la ponderació i la valoració pertinent de totes les seves parts, i garanteix, mínimament, la consecució dels objectius proposats".


3 "Amb l'establiment dels mètodes de producció industrial, el disseny modern s'ha convertit tant en una disciplina que permet incidir sobre l'espai construït, com en un indicador de l'estat de la cultura de cada moment. El disseny, però, malgrat la seva proximitat, es veu moltes vegades com un concepte opac: es confon amb l'objecte, amb la seva imatge o amb la seva representació. El disseny potser és tot això, però és, sobretot, per nosaltres, un procediment, un procés complex mitjançant el qual un objecte concret esdevé i es mostra tal com és."


4 "HOME-OBJECTES-CULTURA. Si rastregem en les relacions més íntimes i persistents que es donen entre individus i coses, apareixen al mateix temps, els aspectes fonamentals que expliquen la naturalesa dels artefactes construït si de la nostra cultura.

"L'home, amb el seu treball, modifica el seu entorn tot omplint-lo d'objectes que farà servir, tant per millorar directament les seves condicions de vida, com per construir-ne d'altres. També els pot fer servir com a mitjancers per a relacionar-se amb els altres homes. Amb aquesta tasca, i tot posant-li un nom a cada un, anirà configurant col·lectivament el seu univers simbòlic.

Cada objecte, de tots els que trobem en cada cultura, acompleix moltes funcions diferents i algunes difícils d'aïllar i definir.

D'una manera general es pot dir, però, que hi ha objectes que principalment funcionen com a eines, d'altres com a símbols, o també com a cohesionadors de grups socials que tenen una identitat pròpia. Per últim, en podem trobar uns que, lluny de tota finalitat pràctica, tenen com a raó de ser única i fonamental mostrar la seva pròpia inutilitat.


5 "Els objectes, com a construccions, com a artefactes culturals, tenen una forma que els adapta inicialment a una situació concreta, però serà en última instància el seu ús social el que en determini el seu significat.

Els objectes, tal com es presenten amb la seva forma, junt amb els usos, els valors i el llenguatge, formen la globalitat que és la nostra cultura; és per això que difícilment podem pensar-los o comprendre'ls com a coses aïllades, al marge de totes les altres realitats nostres.


6 "El disseny gràfic treballa amb l'escriptura, amb la imatge, amb la combinació d'aquests dos elements i amb la seva reproducció seriada. El nostre entorn està ple d'imatges. El disseny gràfic dóna solucions a una sèrie de necessitats a cobrir dins el camp de la comunicació visual, creant imatges gràfiques per a tal finalitat. Els productes del disseny gràfic poden tenir una funció pràctica, una funció comunicativa, persuasiva, estètica, i també material i tècnica.

El disseny gràfic es serveix dels elements visuals de les imatges i de l'escriptura. Les formes, els colors, les textures, els materials, tots ells combinats segons una composició. El joc amb aquests elements donarà una imatge gràfica, que pot seguir o crear un estil concret, amb una estètica determinada per a persuadir-nos, per a comunicar-nos quelcom.

Aquestes imatges gràfiques han variat al llarg de la història, segons les necessitats de cada moment i les innovacions tècniques. Els canvis en el disseny es produeixen per canvis tècnics, estètics i culturals.


7  Els objectes creats per homes i dones són gairebé tan antics com la humanitat mateixa. Probablement el simple acte de beure aigua d'un rierol agafant-la amb les mans o el fet d'observar els contenidors naturals d'algunes roques van inspirar els nostres remots avantpassats per crear el primer bol. Després del primer bol, recipient que va cobrir una necessitat molt concreta, en van aparèixer molts més que oferiren altres serveis.

L'ésser humà quan va crear els primers utensilis no buscava necessàriament bellesa, encara que nosaltres la puguem apreciar per la seva senzillesa; aquesta recerca va venir més tard, quan objectes amb la mateixa finalitat es van començar a repetir i els seus creadors es volien distingir els uns dels altres o quan la forma depassà la simple utilitat per a assumir també d'altres sentits, més simbòlics que connotessin determinats significats (de riquesa, poder, religiosos, etc.), o simplement responguessin a una necessitat decorativa tot creant objectes ornamentals destinats a embellir una casa, un temple, el propi cos.

Poc a poc l'espècie humana va multiplicar les seves activitats i va anar creant objectes que les facilitaven, i va trobar plaer en el fet que aquests objectes fossin atractius als sentits. Així doncs, la bellesa conjuntament amb la utilitat van ser uns dels factors determinants a l'hora de crear.

Gairebé tot allò que forma part del nostre món objectual, gairebé tot allò que ens envolta i que ha estat creat per les persones, abans de ser realitat ha estat disseny, tot i que en el passat no es conegués amb aquest nom o que els trets dels objectes es creessin a la ment i no damunt un paper. En el món contemporani que ens envolta els objectes són infinits, i les necessitats i els capricis que ens hem anat creant, especialment a les zones del món anomenades desenvolupades són enormes. Aquesta tendència al consum comença a ser tan exagerada que, segons estudis científics i sociològics recents, els recursos del planeta no seran suficients per atendre demandes i exigències que cada vegada són més grans. Així, quan hem de dissenyar un objecte cal que tinguem en compte unes consideracions que també són molt importants, encara que de vegades no formen part estrictament de la forma o la funció de l'objecte, com ara l'optimització dels recursos, la possible reutilització o reciclatge, els residus que genera, etc.


8 "El disseny gràfic és l'eina de la que ens servim per a construir la comunicació visual. En la comunicació visual posem la nostra esperança d'identitat, de ser percebuts pels altres. Qualsevol iniciativa no tan sols comercial i industrial, sinó institucional, de creació o de pensament, ha de ser comunicada per a ser compartida, i el llenguatge gràfic és del que disposem per a aquesta operació. La versatilitat del llenguatge gràfic i la seva ràpida producció (en poques hores es pot dissenyar, imprimir i distribuir el pamflet més sofisticat), el converteixen en una espècie de fotomaton, tant en els canvis de la cultura de consum -gràfica comercial- com en el dels valors socials emergents -gràfica cultural-'. Alberto corazón (creador de la imatge corporativa de l'ONCE)

 
versió per imprimir




EL FET DE DISSENYAR



ACTIVITAT 3
Explicació sobre els elements que regeixen la pràctica del disseny i sobre els instruments i estratègies que s'utilitzen.
Aquesta activitat permet aprofundir en els aspectes tractats en les anteriors però insistint en aquells elements que s'han de tenir en compte a l'hora de dissenyar. S'exposen quins són els elements bàsic en el procés de projectació i les eines i estratègies que es solen emprar. Aquesta activitat pot servir per anar introduint els continguts que es treballaran en les diferents unitats pel que fa a la manera de treballar, de buscar solucions formals o de presentar els projectes finals.

DOCUMENT 3

 
 DISSENYAR

Si entenem que dissenyar compren el conjunt d'operacions, tècniques, mentals perquè un objecte ideat adquireixi forma concreta, es materialitzi i s'utilitzi, a l'hora de dissenyar haurem de tenir en compte tota una sèrie d'aspectes que determinaran com s'han de desenvolupar aquestes operacions (tècniques o mentals) que ens portaran a materialitzar una idea.

A l'hora de dissenyar primer de tot s'han de tenir en compte els aspectes o condicions que volem que acompleixi el producte. Després s'ha de veure com enfoquem el nostre treball per a desenvolupar una recerca formal adequada a aquests requisits. Aquesta recerca formal ha de tenir en compte tots aquells elements que condicionaran la forma final del producte.


- Aspectes o condicions que ha d'acomplir el disseny:

-Funcionals
-Comunicatius
-Estètics
-Tecnològics

La idoneïtat del disseny i, per tant, la qualitat del producte en les vessants anomenades dependrà en cada cas d'allò que s'esperi del producte. Pot ser que el seu valor vingui determinat per la comoditat, la senzillesa, la practicitat, la seguretat, la durabilitat o la resistència, l'ergonomia, la novetat, l'estranyesa...




- Elements que condicionen la forma
La recerca dels diferents aspectes que ha d'acomplir un dissenys ens duran a buscar una forma. Diversos elements poden condicionar les característiques formals d'un disseny.

-La funció
-L'adequació al consumidor o usuari
-Els requeriment físics
-Els materials
-La tecnologia emprada per a la seva construcció
-Les possibilitats del mercat i les estratègies de màrqueting
-Els dissenys precedents
-El valor comunicatiu que es vol donar al producte
-Les tendències de moda o l'estètica d'un determinat context o grup.
-L'adequació a l'entorn i a d'altres elements.
-Aspectes econòmics
-D'altres de tipus social, ecològic, ètic...






 PROJECTAR

El dissenyador projecta. Pensa com ha de ser el producte i en determina totes les seves característiques però, segurament, no l'arribarà a construir ell mateix. Projectar suposa començar a buscar una nova forma partint d'una recerca prèvia d'informació, per acabar definint un producte final, donant-li cos fins on sigui necessari i atribuint-li totes les seves característiques (mesures, formes, elements, materials...). Projectar significa donar forma, anar definint les idees i finalment exposar-les amb el màxim rigor perquè puguin posteriorment ser dutes a terme.


Vies d'ideació i de projectació

Hi pot haver diferents vies de projectació, maneres d'enfocar i organitzar la tasca projectual. Aquestes vies poden venir definides per la manera com s'organitza la nostra tasca, les fases que establim, les estratègies creatives o els suports tècniques que emprem:

-Organització de la projectació.
-Fases de la projectació.
-Estratègies de projectació.
-Suports tècnics per a la projectació.

Elements de suport per a la projectació:

LA REPRESENTACIÓ GRÀFICA
El dibuix és un dels mitjans d'ideació i de representació més utilitzat durant la projectació. És un mitjà que serveix per a assajar i visualitzar les idees, i poder-les definir abans de realitzar-les. Quan s'utilitza aquesta eina cal tenir:

-Un mínim de destresa en el dibuix per a poder representar clarament i amb fluïdesa idees i elements no existents.
-Facilitat de representació d'elements plans, volumètrics o espacials.
-Facilitat per a canviar de punts de vista i poder representar un volum o un espai des de diferents vistes.
-Els recursos gràfics suficients per a poder determinar característiques concretes dels elements representats (superfícies, colors, ombres...).


FOTOGRAFIA i COLLAGE.
Sobretot en l'àmbit del disseny gràfic, en molts casos es prescindeix del dibuix i s'utilitzen directament d'altres mitjans gràfics o tècniques com el collage o el muntatge i retoc de fotografies. A partir d'un elements ja donat se'n construirà un altre per combinació, modificació o subtracció. El procés de projectació vindrà regit per aquest treball de transformació i construcció amb elements ja existents. El dibuix pot ser un suport per aquesta tasca o ésser completament prescindible.


MODELAT i CONSTRUCCIÓ DE PROTOTIPS
El dibuix permet definir i visualitzar les formes d'un element. Si estem dissenyant un objecte es pot realitzar aquest procés treballant directament amb un material modelable. La modificació física i directe de materials pot ser una altra via de suport de la projectació. A part del modelat o de l'assemblatge, també es pot idear construint directament un prototip, modificant-lo a mesura que se li va donant forma.


SISTEMES DE REPRESENTACIÓ
Dins l'àmbit del disseny tridimensional s'utilitzen durant el procés de projectació els sistemes de representació que permeten dibuixar els elements tridimensionals sobre el pla. La informàtica ha facilitat molt les tasques del dibuix tècnic i possibilita representar elements i modificar-los. Això permet idear des de l'ordinador directament sobre representacions tridimensionals (variar-ne les mesures, les formes, aplicar-hi colors, textures, etc.)


RECURSOS INFORMÀTICS
Avui dia la informàtica juga un paper molt important durant el procés de projectació. Molt dissenyadors utilitzen directament l'ordinador per a idear i esbossar els projectes. Tots els camps del disseny disposen de programari adaptat a les necessitat de projectació i de definició dels projectes: en el disseny gràfic (amb els programes de tractament d'imatges, de textos i d'edició), en el disseny d'objectes i en el d'espais (amb els programes de dibuix i de modelat 3d), però també en el disseny de teixits s'han desenvolupat recursos informàtics específics que permeten crear i definir els dissenys.


Eines per a la definició dels projectes
Alguns dels recursos que hem esmentat anteriorment són utilitzats també a l'hora de definir i donar forma final a l'element dissenyat: la fotografia, els prototips, els sistemes de representació, les maquetes i sobretot les eines informàtiques permeten visualitzar i concretar les especificacions tècniques dels dissenys.

A part del resultat els projectes s'acompanyen generalment d'una MEMÒRIA que permet seguir el procés d'ideació i de definició, així com la descripció i especificacions del resultat final.


Estratègies compositives
A part dels suports tècnics, durant la projectació s'utilitzen diferents estratègies gràfiques per a donar forma al disseny: copiar i manipular, geometritzar, partir de formes naturals, hibridar diferents formes, fer traçats atzarosos, aplicar deformacions, actuar per repetició o per modulació... Algunes d'aquestes estratègies seran treballades al llarg de les activitats que es realitzaran.

 
versió per imprimir




ELEMENTS DE LA HISTÒRIA DEL DISSENY



ACTIVITAT 4
Explicació sobre elements bàsics de la relació entre disseny i societat al llarg del segles XIX i XX. Presentació de l'esquema bàsic que ens servirà de guia al llarg de les unitats.
En aquesta activitat s'explica com es treballarà al llarg del curs la història del disseny. Seria interessant fer veure als alumnes la necessitat d'adquirir un coneixement i unes referències històriques que els ajudaran a afrontar els problemes que puguin tenir en el moment de projectar. Hauria de quedar clar com s'hauran d'organitzar al llarg del curs i el producte final que han d'aconseguir. També seria interessant explicar breument alguna cosa de cada un dels cinc apartats que s'han establert per a explicar els canvis del disseny al llarg dels segles XIX i XX.

DOCUMENT 4

 
 ELEMENTS DE LA HISTÒRIA DEL DISSENY

Al llarg de les unitats ens interessarà donar referències sobre la història del disseny. Adquirir una base de coneixement històric ens ha de permetre entendre els diferents posicionament que s'han adoptat al llarg dels segles XIX i XX a l'entorn del disseny, els resultats que aquests han produït i, sobretot la relació que el disseny i els seus productes han tingut amb la societat al llarg d'aquest període. Les referències històriques també ens han d'ajudar a veure exemples de dissenys i a valorar com s'han anat produint canvis tant en les formes com en les finalitats del dissenys. Això també ens ha de proporcionar més elements de judici per a projectar els vostres propis dissenys.

A cada unitat se us donarà algun tipus d'informació (textos, explicacions escrites, articles, imatges de dissenys...) que es complementarà a l'aula. També hi haurà una part de la informació que haureu de buscar-la vosaltres, fent recerca a internet o a llibres especialitzats. Amb tota aquesta informació heu d'anar elaborant un dossier. Al final cadascú tindrà un recull particular sobre aspectes de la història del disseny.


S'han establert cinc moment que ens serviran de guia per a ordenar la informació que es vagi desgranant. Caldria que el dossier s'ordenés també en aquests apartats. Cada un d'ells correspon a un període històric:

1. El segle XIX La revolució industrial
2. El canvi de segle El modernisme
3. Anys posteriors a la Primera Guerra mundial Bauhaus i el Moviment Modern
4. Anys posteriors a la Segona Guerra Mundial Dissenys per a la societat de consum
5. Últimes dècades del segle XX L'expansió definitiva del disseny



De la història del disseny ens interessarà valorar, sobretot la relació del disseny amb la societat. Per això de cada moment històric haurem de tenir clars els aspectes que tot seguit es determinen i que no es poden deslligar dels canvis i de l'evolució del disseny:

-Innovació cientifico-tecnològica.
-Canvis en els sistemes de producció.
-Canvis en l'organització i en els costums socials.
-Pensament de l'època.
-Canvis estètics dins del camp de l'art.
-Canvis territorials, en l'àmbit de la comunicació i en el comerç.
 
versió per imprimir




ELS ÀMBITS DEL DISSENY



ACTIVITAT 5
Explicació sobre els diferents àmbits en els que actua el disseny.
Aquesta activitat ens serveix per explicar quins seran els continguts que es treballaran al llarg del curs i com l'organitzarem. Relacionats amb els àmbits on actua el disseny anirem explicant les diferents unitats temàtiques que es tractaran.

DOCUMENT 5

 
 ELS ÀMBITS DEL DISSENY


MÒDUL 1. L'ÀMBIT DE LA COMUNICACIÓ
Unitat 2. Tipografies.
Unitat 3. La imatge d'identitat corporativa.
U
nitat 4. La senyalètica.
U
nitat 5. Publicitat i informació.
U
nitat 6. Edició impresa, edició digital.


MÒDUL 2. L'ÀMBIT DE L'OBJECTE
U
nitat 7. Estampació i teixits.
U
nitat 8. El packaging.
Unitat 9. La indumentària.
U
nitat 10. Els objectes I.
Unitat 11. Els objectes II.


MÒDUL 3. L'ÀMBIT DE L'ENTORN

Unitat 12. Habitatges.
Unitat 13. Espais interiors.
Unitat 14. Espais exteriors.

Unitat 15. Arquitectures efímers.

 
versió per imprimir


 

RECURSOS I BIBLIOGRAFIA


 Sobre disseny

o AICHER, Otl. El mundo como proyecto. Barcelona: Gustavo Gili, col.lecció: GG Diseño.

o CALVERA, Anna (ed.). Arte¿ ?Diseño. Nuevos capítulos para una polémica que viene de lejos. Barcelona: Gustavo Gili, col.lecció: GG Diseño.
El llibre vol obrir un espai de reflexió sobre una qüestió permanentment lligada a la problemàtica del disseny, sobretot amb el disseny gràfic, la relació que aquest manté amb l'art. Catorze dissenyadors reflexionen i donen resposta a aquesta pregunta.

o
CAMPÍ VALLS, Isabel. Què és el disseny? Barcelona: Columna, 1992.

o
CAMPÍ VALLS, Isabel. Quiero ser diseñador. BCD i DDI, 1992.

o CHAVES, Norberto. El oficio de diseñar. Propuestas a la conciencia crítica de los que comienzan. Barcelona: Gustavo Gili, col.lecció Hipótesis.
Aquest llibre recopila textos relacionats amb la problemàtica social del disseny. Plateja un discurs purament i intencionadament ideològic, no aporta ni una teoria ni una metodologia, sinó que pretén reflexionar críticament sobre la relació entre la pràctica del disseny i la realitat social.

o
Per què no funciona? Barcelona: DDI i Ajuntament de Barcelona, 1993.
Catàleg de l'exposició realitzada al Palau de la Virreina sota el mateix títol.


o
RICARD, André. Diseño y calidad de vida. BCD, 1985.

o RICARD, André. Diseño. ¿Por qué?. Barcelona: Gustavo Gili, 1982.

o ZIMMERMANN, Yves. Del Diseño. Barcelona: Gustavo Gili, col.lecció Hipótesis, 2000.
Davant de l'ús indiscriminat de la paraula disseny en els mitjans de comunicació i l'opinió pública i enfront dels professionals del disseny que han dirigit la seva tasca envers l'aparença de la imatge, del look i d'allò que està de moda, l'autor d'aquest llibre intenta obrir un espai de reflexió sobre allò que és essencial en l'ofici de dissenyar.


 Sobre eines i processos de projectació

o PIPES, Alan. El diseño tridimensional. Del boceto a la pantalla. Barcelona: Gustavo Gili, 1982 (1981).

o ALLEN / OLIVER. Arte y proceso del dibujo arquitectónico. Barcelona: Gustavo Gili, 1982 (1981).

o PORTER, Tom / GOODEMAN, Sue. Manual de técnicas gráficas para arquitectos, diseñadores y artistas. Barcelona: Gustavo Gili, 1985.

o SWAN, Alan. La creación de bocetos gráficos. Barcelona: Gustavo Gili, 1990 (9187).


 Sobre història del disseny i sobre la relació disseny/societat

o BALTANÁS, José. Diseño e historia. Invariantes. Barcelona: Gustavo Gili.

o BAYLEY, Stephen. Guía Conran del diseño. Madrid: Alianza, 1992 (1987).

o BÜRDEKC, Bernhard. Diseño. Historia, teoría y práctica del diseño industrial. Barcelona: Gustavo Gili, 1994 (1991).

o CAMPI VALLS, Isabel. Iniciació a la història del disseny industrial. Barcelona: Edicions 62, Col.lecció Massana, 1995 (1987).

o El diseño en España. Antecedentes históricos y realidad actual. Madrid: Ministerio de Indústria y Energía, ADGFAD i altres, 1985.

o SATUÉ, Enric. Historia del diseño gráfico desde sus orígenes hasta nuestros días. Madrit: Alianza, 1994 (1988).

o MASSEY, Anne. El diseño de interiores en el siglo XX. Barcelona: Ediciones Destino, 1995 (1990).

o SEMBACH / LEUTÄUSER / ROSSEL. Diseño del mueble en el siglo XX. Colònia: Taschen, 1989 (1988).