INTRODUCCIÓ. Els materials que s'ofereixen d'aquesta matèria estan agrupats en blocs temàtics, presentats en forma d'UNITATS didàctiques. La seqüència d'unitats segueix el que podria ser una ordenació dels continguts del currículum. Des de cada unitat podeu accedir a una proposta de treball integrada per un seguit d'activitats acompanyades dels documents pertinents per a portar-les a terme. També s'hi adjunta una bibliografia i referències d'altres recursos. En la plana en la que us trobeu, hi podeu trobar una explicació sobre l'enfocament que s'ha donat a la matèria, una justificació sobre la relació i l'ordenació d'unitats que es proposa i, també, una descripció general del tipus d'activitats que podeu trobar en cada unitat.

En cada unitat s'introdueix el tema específic. En alguns casos s'aborden directament qüestions de caràcter conceptual i metodològic que afecten a estratègies o a vies projectuals pròpies del disseny. En d'altres les explicacions són complementades amb l'anàlisi d'exemples i amb referències de caràcter històric, que permeten als estudiants ampliar el seu bagatge sobre història del disseny. L'explicació s'estructura en algunes unitats a partir d'allò que exposa el professor, en d'altres a través del comentari i discussió conjunta sobre diferents dissenys que ens permeten extreure els elements bàsics que volem explicar sobre el tema tractat.

Després de l'explicació es proposen diferents exercicis que permeten posar en pràctica els elements apresos, assolir coneixement metodològic i tècnic per afrontar el procés de projectació i investigar a partir de diferents estratègies creatives que permetin a l'alumne buscar formes i solucions adequades i originals segons l'encàrrec que se li demani. En alguns casos es tracta d'exercicis puntuals, molt pràctics i dirigits que pretenen exercitar-se formalment i tècnica. D'altres es basen en proposar als alumnes un encàrrec concret a partir del qual han d'afrontar i desenvolupar tot el procés projectual per a obtenir un resultat final. En aquest tipus d'activitats es dóna importància al resultat, al disseny final que proposa l'alumne però també al procés seguit. Per això en la majoria de casos es demana o bé una memòria o bé una reflexió escrita sobre les decisions que ha anat prenent al llarg del procés d'ideació i de realització. En alguns exercicis el procés projectual es duu a terme fins al final i es demana el producte final completament acabat. En d'altres s'emfasitza més la idea i no s'acaba solucionant el disseny final, el qual ha de ser només mostrat a través d'esbossos, indicacions tècniques i petits prototips o maquetes. Un cop acabats els projectes que es proposen en aquestes activitats s'han de dedicar sessions conjuntes de presentació o d'avaluació.

A part del tipus d'activitats que hem esmentat se'n proposen d'altres dedicades a la recerca d'informació o d'objectes de disseny, estudi i anàlisi de dissenys, comparacions entre dissenys ja realitzats, documentació de l'ús que es fa d'una determinada proposta de disseny, entre d'altres. En totes les unitats es dóna importància a què els alumnes sàpiguen analitzar diferents creacions de disseny, detectar-hi problemàtiques, criticar-les argumentadament, etc. Per això algunes de les activitats estan dedicades a realitzar anàlisis i comentaris escrits.

Els continguts d'història del disseny, que com ja hem dit es van treballant al llarg de les unitats, s'introdueixen a partir de textos i imatges, punt de partida per a l'explicació del professor. Aquest treball d'aula s'amplia demanant als alumnes recerques específiques d'informació. L'alumne va elaborant ell mateix un petit dossier amb els textos treballats i els apunts i les reflexions fetes a l'aula i la informació que ell mateix ha buscat. Al final es recomana dedicar una o dues hores a repassar tot el contingut recollit.

En totes les activitats, sobretot amb les de caràcter projectual, s'hauria d'aconseguir que els alumnes treballessin amb el màxim rigor i que els seus resultats, tot i no ser del tot professionals, s'hi acostessin molt i fossin exposables com a tals, com a productes acabats, polits i ben presentats. Cuidar aquest aspectes, a part de constituir un aprenentatge per l'alumne, ajuda a fer que valori amb seriositat la seva tasca i l'activitat i finalitats pròpies del disseny.

Al llarg de les unitats es donen algunes orientacions per a l'avaluació i es proposen elements concrets per a dur-la a terme. En general es pretén potenciar l'avaluació formativa de caràcter qualitatiu. Una avaluació que intervingui directament en el procés d'aprenentatge i que intenti, no tan qualificar els resultats dels alumnes, sinó valorar i argumentar la tasca que estan desenvolupant i els resultats que aquesta produeix. Això implica, per un costat, explicitar i deixar clars en cada moment els continguts que s'estan treballant i els objectius que es persegueixen, així com els criteris de valoració que s'aplicaran. Així l'alumne s'orientarà al llarg de l'aprenentatge i serà possible argumentar les valoracions que es facin de la seva tasca, sense caure en paràmetres de caràcter subjectiu.

Per l'altra costat suposa que l'avaluació no esdevingui una tasca que tan sols desenvolupa el professor, un cop s'han obtingut els resultats de les propostes plantejades, sinó que aquesta s'integri en les activitats, esdevingui un elements més d'aprenentatge i sigui una tasca compartida entre professors i alumnes. Es evident que, la importància del treball de caràcter experimental de la matèria, el fet que els alumnes hagin d'estar constantment donant respostes, i que aquestes respostes puguin ser diferents en cada un d'ells, afavoreix l'avaluació formativa i el fet que sigui una tasca compartida que obligui l'alumne a ser crític amb els seus resultats i que permeti al grup aprendre dels resultats i dels processos seguits pels demés.

Altres elements caracteritzen l'avaluació que es proposa per a la matèria de Fonaments de disseny. La diversificació del tipus d'activitats que es proposen en les unitats afavoreix que es puguin avaluar diferents competències. En aquest mateix sentit, les activitats específiques destinades a obtenir informació per a l'avaluació també tenen diferents formats: presentacions conjuntes de treballs, comentaris escrits sobre els treballs, proves ràpides d'ideació, exàmens, avaluacions conjuntes, redacció de comentaris crítics dels treballs dels companys o d'uns mateix, entre d'altres. Es pot donar molta importància a valorar la llibreta de projectes, on l'alumne va donant forma a les seves idees i on explicita els seus dubtes, problemes i decisions. En general els treballs de projectació que requereixen un major esforç poden tenir més pes en l'avaluació que d'altres treballs puntuals (comentaris, recerca d'informació...) tot i que cal considerar que són igualment importants en la valoració de l'aprenentatge de l'alumne.

Per a procurar que l'avaluació formi part del mateix procés d'aprenentatge i que tingui un caràcter formatiu s'insisteix força en la intervenció de l'alumne en l'avaluació. Per això s'opta per a donar un paper important a l'autoavaluació i proporcionar eines que l'afavoreixin. En aquest sentit es proposen activitats on l'alumne hagi de presentar i fer explícites les seves idees i opinions. Per exemple, s'empren els comentaris crítics (propis de la crítica d'art, en aquest cas dels objectes de disseny) per a fer una revisió del propi aprenentatge o es desenvolupen avaluacions conjuntes que afavoreixin la comprensió i la discussió sobre allò que els alumnes estan realitzant.



Per a obtenir més informació sobre el tipus d'avaluació que es proposa i sobre les maneres de dur-la a terme es recomana consultar l'apartat general d'aquest web dedicat a l' AVALUACIÓ A L'EDUCACIÓ ARTÍSTICA . Hi trobareu aclariments sobre quines característiques pot tenir l'avaluació dins del batxillerat d'Arts. També s'hi expliquen una sèrie d'instruments i procediments de suport a l'avaluació que poden ser aplicats a les diferents matèries d'Arts.