En les matèries d'art del Batxillerat moltes de les activitats d'ensenyament-aprenentatge s'articulen a través de la realització de treballs i petits projectes on es demana als alumnes que acabin fent algun tipus de producció visual. Molts dels continguts de les diferents matèries d'Arts poden ser tractats a partir d'aquest tipus d'activitats. Els treballs de producció permeten abordar nous coneixements, fer que els alumnes els posin directament en joc, que hi hagin de reflexionar, experimentar, que els serveixin per a idear i imaginar noves solucions o resoldre visualment determinades problemàtiques. No farem ara incidència, de les diferents maneres a través de les quals es poden plantejar i articular aquests treballs, només parlarem de com es pot portar a terme l'avaluació d'aquests tipus de propostes i de com aquesta es pot integrar dins del mateix procés treball.

El primer element clau per a poder portar a terme l'avaluació d'aquests exercicis consisteix en deixar clars els elements que s'estan treballant i els objectius que es persegueixen. Els alumnes han d'entendre quin és el sentit formatiu de la proposta, quins són els elements a partir dels quals ha d'articular-la i cap a on es dirigeixen les finalitats del treball. Aquests objectius es poden explicitar quan es planteja el treball i reiterar-los al llarg de la seva execució, si aquesta es porta a terme al taller o a l'aula. L'explicitació del objectius configurarà el marc que permetrà fer un seguiment i valorar tant els resultats obtinguts i com el procés de realització del treball que segueix l'alumne.

Directament relacionats amb els objectius, caldria explicitar els elements que es valoraran i els criteris d'avaluació. El fet d'explicitar els criteris no vol dir que es determini excessivament el tipus de resultat que els alumnes puguin obtenir. Tot i explicar-los, el procés, les idees i les respostes dels alumnes poden ser moltes i molt diferents. En el moment de valorar la tasca realitzada i els resultats obtinguts, els criteris permetran fer-ne una interpretació i argumentar els judicis, tant per part del professorat com per part dels alumnes, permetran anar més enllà de qualificar o mesurar els resultats, per a interpretar la tasca i l'aprenentatge dels estudiants.

En l'apartat introductori dedicat a L'avaluació en els ensenyament artístics, concretament en el que s'expliquen elements per a Establir objectius d'aprenentatge i criteris d'avaluació o com Concretar els element avaluables  ja es donen algunes indicacions sobre com concretar elements avaluables. En els exemples que s'ofereixen al final d'aquest mateix apartat es poden veure casos concrets de com s'exposen els objectius i es determinen els elements i criteris d'avaluació.


Portar a terme l'avaluació dels treballs

L'avaluació dels treballs hauria d'estar integrada dins de la mateix activitat. Hauria de ser un element que formés part i contribuís al desenvolupament del treball. Això suposa destinar un espai per a l'avaluació, evitant pensar que el treball ja està acabat un cop presentat (esperant després tan sols el dictamen del professor). Dins del procés d'execució s'hi poden integrar moment per a la discussió, la revisió, la valoració, la interpretació que ajudin a portar a terme l'aprenentatge, a reconduir o a millorar els treballs i, també, que incideixin de manera directe en l'avaluació.

L'avaluació dels treballs es pot centrar en la valoració que d'ell fa el professor però també hauria de tenir incidència la discussió i valoració que, conjuntament professors i alumnes facin dels treballs, durant el procés de desenvolupament o una vegada la producció hagi estat acabada. Al respecte es poden prendre diferents actuacions:

Valoració del professor. En tots els casos, quan el professor valora els treballs hauria d'explicar a partir dels resultats, quines conclusions treu de la tasca que cadascú ha realitzat, on veu el elements que són interessant, on detecta mancances, on observa que es plantegen nous problemes... El professor interpreta allò que han fet els alumnes, en treu conclusions i les argumenta sempre a partir dels treballs. Més enllà de la finalitat avaluadora del professor les seves explicacions tenen un sentit formatiu, aprofita els resultats i la seva valoració per a tornar a insistir sobre temes, per a integrar-ne de nous i sobretot, dóna pautes als alumnes perquè siguin capaços d'observar i valorar el que fan. Aquestes explicacions poden fer-se de forma individualitzada (oral o escrita) però es creu convenient fer-les amb tot el grup. Això permet no haver de destinar un temps excessiu i potser inexistent a l'avaluació. L'activitat grupal també tindria una funció formativa: la varietat de resultats permet enriquir les observacions, contrastar-les, veure com cada treball es pot explicar, com se'n poden treure conclusions, etc. Lluny de només justificar la valoració, les explicacions del professor poden aportar elements nous a tot el grup. Si per a l'avaluació dels treballs se'ls puntua (se'ls assignar un símbol que determina el nivell d'aprenentatge segons els criteris explicitats) pot ser convenient que el professor aclareixi el seu significat.

Explicacions dels alumnes. Un dels elements que pot contribuir a la valoració del treball són les explicacions i les conclusions que el propi alumne exposa sobre la tasca que ha desenvolupat i sobre el resultat obtinguts. El treball es pot presentar acompanyat d'un text explicatiu en el qual l'alumne exposi diferents aspectes que afecten al treball: el procés de realització, la idea que ha tingut, la interpretació que ell en fa, les intencions del treball, les seves valoracions... És evident que el llenguatge verbal no pot substituir els resultats visuals, ni tampoc el procés de realització dut a terme, però si que ajuda als alumnes a manifestar les intencions, les reflexions, les interpretacions d'allò que han fet, aspectes tots ells que, formativament, ens interessen molt. Aquests comentaris, a part de ser un element més que força l'aprenentatge de l'alumne, es poden utilitzar de forma diagnòstica per a veure com l'alumne parla dels continguts que s'han treballat, argumenta el que ha fet, exposa allò que en pensa. Aquest aspecte és important ja que el professor pot detectar una sèrie d'elements sobre l'aprenentatge de l'alumne no visibles a través de l'observació dels treballs. El professor pot fer unes valoracions sobre els resultats obtinguts però cal veure si l'alumne n'és conscient, si és capaç de percebre-ho, si entén realment allò que ha après o si ell mateix manifesta coses que el professor no ha detectat. Els comentaris poden ajudar a aclarir aquestes qüestions. Segons el treball que es desenvolupi, sobretot al principi, es poden donar pautes per a fer els comentaris: què s'hi ha d'explicar, com es pot fer... Més endavant cal que l'alumne adquireixi autonomia i pugui ell mateix reflexionar i explicar els seus treballs sense la necessitat de pautes. Aquestes explicacions es poden adjuntar a part quan el treball estigui finalitzat. També es poden adjuntar a la llibreta de treball o en el portafoli, si s'utilitza alguns d'aquests instruments. Finalment cal dir que, aquest tipus d'exercici, contribueix també a anar afavorint l'autoavaluació.

Altres activitats que es poden realitzar a partir dels treballs. Hem parlat d'inserir l'avaluació en la mateixa seqüència de realització dels treballs. A part de la valoració que pugui fer el professor i dels comentaris de l'alumne, és convenient combinar la realització de treballs amb d'altres instruments que ajudin a portar a terme l'avaluació o l'autoavaluació: elaboració d'autocrítiques del propi treball o de comentaris crítics del treball d'un company, presentació pública dels treballs, avaluacions conjuntes, ús final dels treballs per a portafolis o reculls valoratius, elaboració d'un altre treball a partir del que ja s'ha fet per a intentar corregir els errors, entre d'altres. S'entén doncs, que el treball no s'acaba amb la seva realització sinó que, aquest, implica portar a terme d'altres activitats que l'analitzen i que l'enriqueixen. (Alguns d'aquests procediments són explicats més avall en d'altres apartats d'aquesta pàgina).

Per a il·lustrar els aspectes que hem estat comentant aquí teniu dos exemples on s'explica el desenvolupament de dues propostes de treball. Una d'elles es porta a terme en grup i, l'altra, individualment. En ambdues la manera com es plantegen els treballs, el seu desenvolupament són bastant diferents. Això implicarà plantejar els objectius i els elements avaluables també de diferent manera.


EXEMPLES

1. TREBALL: Proposta de realització d'una instal·lació.   
(Matèria: Tècniques d'EGP - Unitat 12. Instal·lacions i ambients - ACTIVITAT 4)  
Activitat puntual d'intervenció en un espai a partir d'un tema conjunt, sobre el qual treballen tots els alumnes. L'activitat es realitza després d'haver treballat diferents qüestions que afecten el recurs de la instal·lació i d'haver comentat exemples. Per a desenvolupar la proposta es detallen els objectius i els aspectes que s'han de tenir en compte a l'hora de desenvolupar-la. La idea és que les instal·lacions es puguin portar a terme. Tan si és així com si no, es detalla com s'ha de presentar un petit dossier on s'expliqui la proposta. D'aquesta activitat es posa com a exemple un conjunt d'intervencions realitzades el dia de Sant Jordi al voltant del tema de la lectura i dels llibres.

2. TREBALL: Proposta de treball fotogràfic sobre les mans.  
(Matèria: IMATGE - Unitat 5. La pràctica fotogràfica. L'estudi. El cos en fotografia - ACTIVITAT 8)
Aquest treball fotogràfic es porta a terme després d'haver realitzat dos tipus d'activitats: unes dirigides al coneixement de diferents recursos tècnics sobre fotografia (funcionament i controls de les càmeres, utilització de la il·luminació i experimentació en un plató fotogràfic). Les altres on es treballava el tractament que des de la fotografia s'havia fet del cos humà (discussió al voltant dels diferents usos, comentari d'imatges, coneixement concret sobre l'obra d'algun artista). En el treball posterior l'alumne ha de posar en joc tots els elements treballats, per tant, se li especifiquen els objectius que respecte a aquest persegueix el treball. A partir dels objectius es detallen els elements que es valoraran.

Alguns dels objectius de les matèries de la modalitat d'Arts formulen l'adopció, per part dels alumnes, de capacitat crítica envers les manifestacions artístiques. Si al llarg del procés d'aprenentatge es treballen elements propis del discurs crític, que permetin a l'alumne tenir eines per a establir judicis de valor sobre diferents tipus de produccions artístiques, significa que l'alumne va adquirint la capacitat de detectar elements que poden ser valorats, d'establir uns criteris per a fer aquesta valoració i de justificar-la i d'argumentar-la. Aquestes capacitats també poden ésser aplicades al propi procés d'aprenentatge i als treballs que els alumnes realitzen. L'activitat crítica pròpia del camp artístic pot ésser integrada dins del procés d'avaluació i sobretot dins del procés d'autovaluació. L'autoavaluació suposa forçar a l'alumne perquè sigui conscient del seu procés d'aprenentatge, proporcionar-li eines perquè pugui fer-ne una valoració i aconseguir que tingui la suficient autonomia per a prendre, posteriorment, mesures correctives. Les autocrítiques, sobretot les autocrítiques dels treballs de creació que fa l'alumne, poden ser un dels elements que contribueixin a desplegar mecanisme d'autoavaluació i que permetin a l'alumne treure conclusions de la seva tasca que desenvolupa.

La realització d'autocrítiques pot ser un exercici integrat dins tota una seqüència d'activitats que condueixin a la producció d'algun tipus de creació. Un cop realitzat el treball, l'alumne haurà de reflexionar sobre la tasca portada a terme i també sobre els resultats obtinguts. La reflexió ha d'ésser formalitzada i presentada oralment o a través de l'elaboració d'un text. Integrant elements propis del discurs crític en aquesta reflexió es vol aconseguir que l'alumna pugui valorar el seu treball i detectar, a través d'aquest, aspectes del seu aprenentatge. A part de ser una eina que afavoreixi l'autoavaluació, les autocrítiques també serveixen perquè el professor tingui informació sobre allò que l'alumne creu que ha après.


Com integrar aquest procés en l'aprenentatge i en l'autoavaluació?

Si tenim en compte que les autocrítiques han de servir per a potenciar l'autoavaluació i també han de constituir una activitat formativa més dins del procés d'aprenentatge, cal tenir en compte com es proposa aquesta activitat als alumnes, quines característiques han de tenir aquests comentaris autocrítics i com se'ls aprofita un cop s'hagin realitzat. En aquest sentit es recomanen dues línies d'actuació:

-Per un costat es pot demanar als alumnes que, per a fer el comentari autocrític o autovaloratiu, apliquin recursos de valoració semblants als que aplicaria el professor quan valora els treballs: tenint en compte els objectius plantejats abans de fer el treball, els elements escollits per a ser valorats i els criteris pertinent per a fer-ho.

-Per l'altra es poden aprofitar elements propis de la crítica d'art per a poder realitzar les autocrítiques, elements que aplicaríem a d'altres manifestacions artístiques i que, en aquest cas, apliquem al propi treball. En aquest sentit es poden proposar comentaris de diferents tipologies: es pot fer una explicació de com s'ha tractat el problema plantejat, es pot fer una interpretació de la producció realitzada i després valorar-la, es pot comparar el propi treball amb d'altres, es pot demanar que es s'exposin els problemes que tant a nivell conceptual, format com a nivell d'execució hom creu que té el treball, etc.

En tots els casos s'ha d'explicar la proposta als alumnes i, si més no a l'inici, donar-los pautes de realització i elements orientadors. Es interessant que s'emprin en algun moment els comentaris tinguin formats i continguts diferents, ja que a nivell formatiu es poden treballar diferent estratègies. Algunes de les propostes podrien estar estructurades de la següent manera:

-Oferir un text crític realitzat per un expert sobre una determinada obra. Demanar a l'alumne que segueixi el mateix esquema expositiu, els mateixos recursos d'observació i de valoració que aplica el crític per a valorar el seu treball.

-Demanar a l'alumne que escollir dos elements que considera positius del seu treball i dos que no. Cal que els descrigui i que exposi el perquè de les seves consideracions.

-Es pot demanar una descripció del procés seguit i dels elements que han anat configurant la idea i el resultat final.

-Es pot demanar que es relacioni el treball amb els aspectes que anteriorment s'han treballat a classe.

-Descripció i justificació del elements que haurien de ser millorats.

-Formulació d'una sèrie de preguntes a partir de les qual l'alumne ha de redactar el seu comentari autocrític.

-Demanar que es descrigui de manera molt acurada el treball i que se'n faci una interpretació

-Oferir els paràmetres i els criteris d'avaluació que el professor utilitzaria i demanar a l'alumne que els utilitzi per a valorar el seu treball.

-Realitzar el comentari autocrític després que tots els alumnes hagin explicat públicament els seus treball. Realització posterior del comentari crític que contempli la comparació del propi treball amb el treball dels altres. L'autocrítica serviria, en aquest cas, per a què l'alumne es situés respecte a ell mateix i respecte allò realitzat pel grup.

-Si el treball parteix del tractament d'una temàtica o problema concret, l'alumne pot contrastar el tractament que ell n'ha fet amb el d'altres alumnes i fer-ne així una valoració.


Després de la seva realització el comentari pot ser emprat de dues maneres diferents:

-Pot ser un document que serveixi d'informació al professor i que sigui tan sols comentat entre aquest i l'alumne, amb la finalitat de discutir la valoració general sobre el seu aprenentatge.

-L'autocrítica també pot ser un elements desencadenant d'altres activitats: avaluacions conjuntes, l'elaboració d'un portafoli o una selecció final de treballs, entre d'altres. En alguns d'aquest casos les autocrítiques poden ser llegides a la classe, per a veure com es realitzen i com cadascú intenta valorar i situar la seva tasca.

EXEMPLES

1. TREBALL: Realització d'un reportatge. Autovaloració.   
(Matèria: IMATGE - Unitat 10. La narració gràfica: el reportatge fotogràfic - ACTIVITAT 6)
En aquesta activitat es proposa la realització d'un reportatge fotogràfic. Abans de realitzar-la s'han treballat aspectes relatius a la construcció d'una seqüència fotogràfica, a les maneres d'explicar un fet o a la significació i visió que es pot donar d'aquest segons com es faci el reportatge. Després d'observar i discutir alguns reportatges es demana a cada alumne que analitzi ell mateix un reportatge. Finalment cada alumne realitza el seu reportatge i posteriorment es proposa que faci un comentari crític del seu propi treball, on valori els resultats i també la relació d'aquest amb l'aprenentatge realitzat anteriorment per l'alumne. Els comentaris fets d'altres reportatges han de servir perquè l'alumne adopti una actitud crítica amb la seva tasca i els seus resultats.

2. TREBALL: Realització d'un projecte d'intervenció en un espai.  
Presentació i discussió dels projectes. Autocrítica del projecte.
(Matèria: VOLUM - Unitat 6. La disposició en l'espai - Proposta: ACTIVITAT 5. Presentació: ACTIVITAT 6)
Després de la realització d'un projecte d'intervenció en un espai, es presenten els conjuntament els projectes i es discuteixen els resultats. Després d'aquesta discussió cada alumne, individualment, farà una autocrítica del propi projecte on inclourà la seva reflexió i els aspectes comentats pel grup que li semblin rellevants. Aquesta és una activitat doble d'avaluació, estructurada primer en forma de discussió conjunta i després de reflexió i valoració personal. El comentari conjunt proporcionar elements a cada alumne per a després reflexionar sobre el seu treball. Constatar les diferències entre els projectes en la presentació conjunta també proporciona elements per a fer el comentari autocrític.

Com ja hem assenyalat en l'apartat anterior Elaboració d'autocrítiques, la crítica, l'activitat d'establir judicis de valor i d'argumentar-los, és un dels elements cabdals de l'activitat artística. Aquesta activitat pot ser integrada en el procés d'aprenentatge dels alumnes de Batxillerat d'Art i ésser utilitzada en el mateix procés d'avaluació i també en el d'autoavaluació.

Alguns objectius de les matèries de la modalitat d'Arts ja integren elements propers a aquesta activitat, formulant l'adopció, per part dels alumnes, de capacitat crítica envers les manifestacions artístiques. És important reforçar l'activitat crítica amb els alumnes del Batxillerat, ja que això significa aprofundir en la reflexió i en la capacitat d'aquests per a fer-se preguntes, buscar respostes i argumentar-les. També propicia la realització d'interpretacions i lectures de les produccions artístiques que vagin més enllà de la simple descripció. L'activitat crítica també proporciona estratègies perquè l'alumne sigui capaç de relacionar els coneixements que ha adquirit i ofereix un marc per a tenir elements i criteris que li permetin formular noves propostes creatives.

Si bé es poden portar a terme activitats on es treballin estratègies properes a la crítica (realització de comentaris crítics d'obres d'art, lectures d'interpretacions crítiques realitzades per professionals, comparacions d'obres i de propostes artístiques, comentaris d'exposicions, entre d'altres), l'activitat crítica també es pot vincular directament amb els resultats que els alumnes vagin obtenint i amb la tasca que desenvolupen. L'activitat crítica pot utilitzar-se per a parlar del que s'ha fet a l'aula, fer-ne un judici i argumentar-lo. La manera com la pràctica crítica es porta a terme dins l'entramat artístic, pot ajudar a aprendre una sèrie d'estratègies perquè, posteriorment els alumnes les puguin aplicar a les activitats que ells mateixos desenvolupen.

L'activitat crítica pot integrar-se de diferents maneres en el procés d'avaluació. Una d'elles seria la realització d'autocrítiques com a recurs per a l'autoavaluació, ja explicada en l'apartat anterior. Una altra possibilitat són els comentaris crítics, escrits o orals, que els alumnes fan dels treballs dels altres. Aquesta activitat obliga als alumnes a formular uns comentaris crítics constructius, ja que, a part de valorar la tasca d'un company o companya, representa que les observacions que hom faci han d'esdevenir una ajuda per a l'altre i han d'enriquir i ampliar les aportacions que hagi pogut fet amb el seu treball. També força a l'alumne a argumentar, davant dels altres, les seves apreciacions, tant quan assenyala elements positius, com quan n'exposa els negatius. Recíprocament, el fet d'observar, analitzar i jutjar el treball dels altres reforça els elements per a poder observar i jutjar el propi treball. Com a contrapartida, esperar i rebre els comentaris crítics dels companys o saber que aquesta és una activitat més dins del procés d'aprenentatge, força a l'alumne a millorar la seva tasca i també contribueix a què aquest aprengui de les aportacions i de les consideracions que els altres puguin fer de la teva tasca. Depenent de com es portin a terme els comentaris crítics, aquesta activitat també pot forçar als alumnes a defensar-se davant de les observacions o apreciacions dels altres, a argumentar els seus posicionaments i punts de vista, respecte a la tasca que ha realitzat.

Finalment l'ús dels comentaris crítics dins del procés d'avaluació pot ser útil al professor perquè:

-Ajuda a què els alumnes reforcin una sèrie d'estratègies i coneixement relatius a la crítica.
-Permet que els alumnes intervinguin en el procés d'avaluació i que aquesta no sigui una tasca exclusiva del professor.
-Constitueix un al·licient més per a forçar a l'alumne durant l'aprenentatge i a fer que sigui conscient de la seva tasca que desenvolupa.
-Observant el que els estudiants són capaços de comentar dels treballs dels altres, es poden també obtenir dades sobre el seu procés d'aprenentatge, sobre el seu avenç en l'adquisició de competències
-Permet introduir elements de discussió a l'aula sobre els resultats i el procés d'aprenentatge, a partir dels comentaris que cadascú fa.
-Els comentaris crítics contribueixen de manera clara a potenciar l'avaluació formativa i interpretativa.

Actuacions per a portar a terme els comentaris crítics

-Seria convenient integrar aquesta activitat en la seqüència d'algunes propostes de treball, sobretot d'aquelles que tinguin com a finalitat la realització d'algun tipus de proposta creativa. Se la pot presentar com una activitat conclusiva que ajuda sobretot als alumnes a veure què es pot considerar dels seus treballs.

-Els comentaris es poden realitzar oralment o per escrit. Es recomana aquesta última opció ja que obliga a l'alumne que el realitza a un grau major de formalització i permet a l'alumne que el rep tenir constància d'allò comentat.

-La realització dels comentaris es pot desenvolupar després de què s'hagin presentat els treballs i els alumnes els hagin pogut observar. També es poden dedicar uns minuts a l'observació dels treballs perquè cada alumne en pugui anotar el elements bàsics. Després cadascú pot acabar el comentari escrit a casa.

-Posteriorment se'n poden llegir alguns a l'aula i comentar, a part del seu contingut i de valorar les observacions i valoracions que fan, com s'han realitzat i si es creu que podrien ésser diferents. Els comentaris es poden després intercanviar perquè cada alumne llegeixi quines observacions s'han fet sobre el seu treball. El professor també pot aprofitar els comentaris crítics per a valorar l'alumne que els ha realitzat.

-Es poden realitzar diferents actuacions perquè els alumnes sàpiguen com han d'abordar els comentaris. Evidentment, caldria haver potenciat, durant d'altres activitats, una comprensió crítica de l'art. S'haurien d'haver realitzat propostes dedicades al comentari d'obres, a la lectura de textos crítics, a la comparació de diferents crítiques sobre una mateixa obra... La professora, amb les seves explicacions a l'aula també ha d'haver reforçat la comprensió crítica. També es poden haver realitzat d'altres activitats que hagin proporcionat elements de referència a l'alumne per a fer el seu comentari: comentari o avaluacions conjuntes de treballs, discussions a l'aula, autocrítiques... Tots i que aquests elements propiciaran la realització del comentari crític es recomana, si més no a l'inici, donar pautes específiques i proposar mecanismes que orientin i ajudin als alumnes a fer els comentaris. Com que la realització de comentaris crítics pot ésser plantejada de moltes maneres, aquestes pautes també haurien de definir quin tipus de comentari crític es proposa realitzar, quina finalitat té i quins són els elements que s'hi han de valorar. Per exemple:

• Es pot donar un llistat d'elements que han de ser observats i comentats sobre el treball dels companys. Aquests poden ser un reflex dels objectius formulats quan es va proposar el treball.
  
  
• També es pot plantejar estructurar el comentari crític a partir d'una sèrie de preguntes que l'alumne s'ha de fer sobre el treball del companys, de les quals traurà conclusions que han de ser redactades en un sol text.
  
  
• També es pot demanar que el comentari giri només al voltant d'un aspecte concret: per exemple que es parli de la manera de treballar del company i de com es veu que això repercuteix en els resultats que obté.
  
  
• Altrament es pot demanar que es detallin només els element que més interessen del treball i que s'expliqui perquè. O els elements que es creguin no adequats.
  
  
• També es poden enumerar una sèrie d'elements que han estat treballats a l'aula perquè és comenti si aquests es veuen reflectits en el treball del company o companya.

Finalment caldria veure com els comentaris s'utilitzen formativament. Un cop realitzats s'haurien de compartir i discutir amb tot el grup. No cal fer-ho amb tots els comentaris, se'n poden triar uns quants, segons el temps de què es disposi. A partir d'ells es pot fer una valoració conjunta del grau d'aprenentatge dels alumnes, dels elements que no han estat assolits, de les tasques que s'han de reforçar, etc.

Si es disposa d'un mitjà escrit de difusió a l'institut (una revista, un butlletí editat pels propis alumnes, un web, etc.), es poden explicar alguns dels treballs i fer públiques les crítiques o comentaris corresponents.


EXEMPLES

1. TREBALL: Proposta de treball fotogràfic sobre les mans. Realització d'un comentari crític del treball d'un company o companya. Presentació conjunta dels treballs. (Matèria: IMATGE - Unitat 5. La pràctica fotogràfica: L'estudi. El cos en fotografia - ACTIVITAT 8 i 9)   
Abans de la presentació dels treballs fotogràfics que es proposen en aquesta activitat, es demana a cada alumne que observi el treball d'un altre i que en faci un comentari crític. Per a fer aquest comentari escrit es donen una sèrie d'orientacions: s'exposa què entenem per crítica i quina seria la tasca d'un crític i també es donen pautes per a fer el comentari. Posteriorment cadascú presentarà el treball davant del grup i la persona que hagi fet el comentari crític també hi intervindrà exposant el seves opinions. Cal tenir en compte que, abans de proposar aquest treball fotogràfic s'han treballat molts d'altres aspectes, l'aprenentatge dels quals han d'ajudar l'alumne a desenvolupar-lo. Aquest aprenentatge també ha d'ajudar a l'alumne a tenir elements per a argumentar la crítica que faci d'un company o companya.

2. TREBALL: Explicació sobre l'obra de Charles Simonds. Lectura de text i reflexió escrita. Valoració dels comentaris escrits per un company.   
(Matèria: VOLUM - Unitat 5. El material - ACTIVITAT 4)
Aquesta és una activitat molt concreta i de poca durada. Després d'una sèrie d'explicacions, observacions, discussions sobre l'obra de Charles Simonds es demana als alumnes que contestin per escrit quatre preguntes sobre l'obra d'aquest autor. Una vegada les preguntes contestades cada alumne revisa el text de dos altres alumnes, hi afegeix els elements que li semblen pertinent, corregeix o discuteix afirmacions que s'hi han fet o en remarca observacions. Més que una activitat de crítica és una activitat valorativa del treball dels altres. Cada una de les respostes s'amplien i es corregeixen amb les altres aportacions.

3. TREBALL: Proposta de realització d'una escenografia.  
Valoració de l'escenografia d'un company.
(Matèria: VOLUM - Unitat 8. L'espai escènic - Proposta: ACTIVITAT 3 i 4.
Valoració: ACTIVITAT 5)
La proposta de realització d'una escenografia comporta la presentació final d'una sèrie de treballs (comentaris sobre el text de l'obra de teatre, esbossos de les idees, representació bidimensional de l'escenografia, maqueta...). A partir d'aquests elements i després d'haver escoltat l'explicació que cada alumne fa de la seva proposta cadascú ha de realitzar un text escrit on valori el treball d'un company o companya. Per a fer aquesta valoració es donen una sèrie d'orientacions als alumnes: un llistat de preguntes que hom es pot fer sobre els treballs i unes quantes frases que estan a mig començar i que determinen aspectes sobre els quals hom es pot fixar.

Un dels elements que afavoreixen el procés formatiu i també l'activitat avaluadora són les avaluacions conjuntes: les valoracions que es fan amb tot el grup sobre els treballs que han realitzat. Aquesta activitat es pot dur a terme quan es presenten els treballs o, posteriorment, quan el professor ja els ha observat i per tant pot exposar les valoracions que ell ha realitzat. Tot i que és una activitat que es sol realitzar amb treball que tenen com a resultat alguna creació plàstica, es poden fer amb d'altre tipus de treballs: comentaris d'obres, recerques d'informació, treballs d'anàlisi de textos, etc.

Aquesta activitat suposa discutir allò que han realitzat els alumnes i el resultat que han obtingut. Per tant es valoren els treballs amb un sentit global i també implica la valoració de cada alumne respecte als altres.

Són importants les observacions que puguin fer els estudiants i també les que pugui fer el professor. Les observacions del professor serveixen per a ampliar els conceptes ja treballats que poden ser reforçats amb els resultats obtinguts. Els seus comentaris i valoracions han de constituir un elements d'aprenentatge pels alumnes que han de veure: què es pot comentar, com es pot fer, com es poden classificar i ordenar els diferents resultats obtinguts, com es poden comparar, com es fan unes observacions que després s'argumenten, com es detecten maneres de treballar dels alumnes, etc. Per tant el discurs del professor no és només important per la valoració que pugui fer dels resultats, sinó per veure el mateix mecanisme que utilitza per a comentar-los i les conclusions que en va traient.

Pel professor aquestes activitats també són profitoses, perquè suposa que pot comunicar als estudiants (amb un espai de temps relativament curt) la seves observacions i valoracions. Per tant, aquelles valoracions, que segurament al final es convertiran en una nota, poden argumentar-se i adquirir un sentit formatiu.

Com ja hem dit, a part del que pugui dir el professor, en aquestes sessions, és molt important tenir en compte el que diuen els alumnes del seu treball i del treball dels altres. Les seves intervencions i el fet que cadascú aporti el seu treball i que d'ell en puguin aprendre els altres, afavoreix el que seria un aprenentatge compartit. Cal que els alumnes vagin intervenint en les valoracions, que expliquin elements del seu treball, que escoltin les valoracions dels altres i que les discuteixin. Per aconseguir la seva participació i una bona dinàmica, a part de l'aprenentatge que pugui representar el discurs del professor, cal que aquest estructuri mínimament aquestes sessions d'avaluació conjuntes, que en cada una d'elles es plategin qüestions per a ser discutides i sobretot que es facin preguntes als alumnes. Preguntes pertinents perquè aquests observin elements concrets dels treballs i en puguin fer valoracions. A part de què les aportacions dels alumnes enriqueixen els coneixement que es puguin despendre dels treballs i aportin noves idees, també és interessant que el professor observi com intervenen, quines coses observen i quines no, com les expliquen, etc. habilitats totes elles que també assenyalen quin aprenentatge està fent l'alumne.


Plantejament de les avaluacions conjuntes

Les avaluacions conjuntes van una mica més enllà del simple comentari dels treballs i tenen la finalitat de detectar tota una sèrie de problemes en la tasca realitzada pels alumnes, fer valoracions sobre la mateixa i treure'n unes conclusions. Per tant les sessions poden estar més o menys estructurades i tenir uns objectius clars que el mateix professor ha de plantejar. Si l'operació es repeteix unes quantes vegades els alumnes ja aniran adoptant l'activitat i per tant s'acostumaran a intervenir, a fer aportacions i la sessió adoptarà un sentit per ella mateixa, com un costum, sense la necessitat de fer plantejament molt acotats.

-La primera vegada caldria explicar el sentit de la sessió i la finalitat de comentar i valorar conjuntament els treballs. Deixar molt clar que les valoracions no són per a posar nivells o per dir quines estan més bé o més malament, sinó per a saber valorar els resultats i aprendre dels mateixos. Com ja hem dit també caldria estructurar-la i els professor hauria de fer comentaris i fer preguntes.

-Els treballs s'han d'exposar, si es tracta de treballs visibles, o llegir-ne fragments si es tracta de treballs escrits.

-L'activitat es pot limitar a observar i després començar a comentar els treballs. També es pot començar amb una explicació de cada alumne sobre el seu treball. Altrament es pot iniciar fent una proposta molt concreta: demanant que s'observi només un aspecte dels treballs, que es faci una classificació d'aquests segons uns determinats paràmetres, que es comparin dues propostes molt diferents, que es pensi no tant amb els resultats sinó amb la manera com ens imaginem que ha treballat cadascú per a aconseguir-los, entre d'altres.

-Finalment s'haurien de treure algunes conclusions que poguessin servir no només per a fer un judici dels treballs sinó per a què fossin tingudes en compte de cara a futurs treballs.

Aquesta activitat es pot combinar amb d'altres que concerneixin també a l'avaluació: posteriors autocrítiques que cada alumne fa del seu treball, valoració individualitzada del professor. Pot ser una activitat posterior a una presentació pública de treballs per part dels alumnes, o estar inserida en el seguiment de treballs de llarga durada dels quals es parla més avall en aquest pàgina, entre d'altres. De fet és una activitat que està completament emparentada amb la funció crítica, amb la confrontació d'opinions i per tant de judicis de valor.


EXEMPLES

1. TREBALL: Proposta de transformació d'un cub. Comentari conjunt de les  característiques de les peces resultants.   
(Matèria: VOLUM - Unitat 2. Construir a partir de la geometria - Proposta: ACTIVITAT 4 - Comentari conjunt: ACTIVITAT 5)
Sessió d'avaluació conjunta on s'observen els treballs obtinguts a partir de la transformació d'un cub. Aquesta sessió pretén que els alumnes observin més detalladament les peces i que comparin els diferents resultats obtinguts a partir de la mateixa proposta. Per això la sessió és bastant estructurada i es demana als estudiants que ordenin, comparin i classifiquin les peces. A partir d'aquí, a part d'aprendre a descriure i a parlar sobre les peces, es tindran més elements per a poder fer-ne una valoració.

2. TREBALL: Proposta de realització d'un concurs de murals.  
(Matèria: Tècniques d'EGP - Unitat 6. Pintura mural - ACTIVITAT 8)
Si bé en les avaluacions conjuntes la finalitat no és classificar els treballs de 'millor' a 'pitjor', en aquest cas l'avaluació acaba adoptant el format de concurs, que determinarà l'elecció d'un dels treballs segons una sèrie de requisits. De cara a l'avaluació però, no interessa tant el resultat del concurs sinó tots els passos que es fan per arribar a una conclusió. El procés del concurs comporta l'establiment per part dels alumnes d'una sèrie de criteris que han de servir per a valorar els projectes que ells mateixos hauran presentat per a la intervenció pictòrica en un mur. Aquests criteris tenen relació amb aspectes treballats anteriorment a l'aula i comporten la revisió i discussió de cada un dels treballs.

Una altra de les activitats que, incloses dins del procés d'aprenentatge, poden proporcionar dades sobre els alumnes són les presentacions que aquest realitzen sobre els seus treballs. Aquestes presentacions davant tot el grup propicien que l'alumne adopti una sèrie d'habilitats que li permetin comunicar allò que ha fet i allò que pensa. També l'obliguen a reflexionar sobre el seu treball i a tenir clars els elements que el configures. Cada un dels alumnes esdevé també un mirall per als altres que, a través del que els altres puguin fer més o menys correctament poden adoptar mesures d'autocorrecció.

A part d'aquestes consideracions la presentació representa per al professor l'obtenció d'una sèrie de dades respecte a la noció que l'alumne té dels seus propis treballs, sobre els elements que d'aquests en destaca, sobre la seva capacitat per a explicar-ne les intencions, el contingut i el procés seguit, etc. Aquest informació pot facilitar i agilitzar la tasca posterior de valoració dels treballs.


Actuacions per a portar a terme presentacions conjuntes de treballs

Les presentacions conjuntes de treballs poden esdevenir una tasca feixuga si no s'organitzen de manera àgil, sinó s'acota el temps i les intervencions. És una tasca que es pot realitzar puntualment amb alguns dels treballs que es proposin (siguin el resultat d'aquests de caràcter plàstic o escrit). Depenent del nombre d'alumnes es pot optar per fer presentacions de tots els treballs cada vegada amb alumnes diferents perquè així tots acabin fent alguna presentació.

-Es pot plantejar la presentació davant del grup com una activitat espontània, proposada sense preparació prèvia o ésser una activitat preparada anteriorment.

-Es pot demanar als alumnes que expliquin aspectes concrets, es pot pautar la seva intervenció o fer que expliquin allò que els sembli oportú. Per a fer les primeres explicacions i, sobretot, si es vol donar un caràcter formatiu a la presentació, és convenient donar unes pautes tan del que s'ha de comentar com de la manera de fer-ho.

-Es pot fer que la presentació tingui diferents enfocaments, que els elements que s'acoten per a realitzar-la tractin diferents aspectes sobre els treballs: pot ser una simple descripció del resultat i de les intencions de l'alumne; una explicació del procés de realització; es pot demanar una reflexió sobre les qüestions tractades en el treball, entre d'altres. presentació de caràcter expositiu més imaginativa (música, lectura, escenificació, narració, etc.)

-També es pot donar a la presentació diferents formats: preparar una petita exposició dels treballs abans de fer la presentació, donar orientacions concretes sobre la manera de presentar els treballs. També es poden fer presentacions dialogades on al mateix moment tres persones presenten i parlen dels seus treballs. Es pot fer una presentació on siguin els alumnes que fan preguntes al que presenta. Fins i tot es poden buscar formats més imaginatius: estructurar l'explicació com si fos una narració, intercalar-hi alguna lectura, etc.

-La presentació pot ser grupal en el cas que el treball s'hagi desenvolupat d'aquesta manera. En aquest cas, seria convenient que la intervenció fos preparada.

-Alguna sessió es pot gravar, perquè després els alumnes vegin com s'expliquen.

En tots els casos la manera d'estructurar la presentació dependrà del tipus de treballs i els continguts i objectius que s'hi hagin tractat. També dependrà dels elements que es creguin que són aptes de treballar a través de la presentació, del caràcter formatiu que se li vol donar com a activitat més dins del procés d'aprenentatge. I finalment, de les intencions avaluatives, de les dades que es volen obtenir a través de la intervenció dels alumnes.

Les presentacions poden vincular-se amb d'altres activitats relacionades amb l'avaluació, les quals també s'expliquen en aquesta mateixa pàgina: la realització d'un comentari autocrític abans o després de portar a terme la presentació, el desenvolupament d'una sessió d'avaluació conjunta un cop tots els treballs siguin presentats. També seria interessant poder presentar treballs de llarga durada en els quals es visualitzés el procés seguit pels alumnes durant un període, entre d'altres.


EXEMPLES

1. TREBALL: Proposta de construcció d'una estructura penjant.
Realització de dibuixos de les peces. Presentació i explicació dels dibuixos.  
(Matèria: VOLUM - Unitat 3. L'estructura com a forma - ACTIVITAT 4)
Després de realitzar un treball experimental on s'havia de construir una estructura penjant amb elements lineals, cada alumne ha de realitzar una sèrie de dibuixos sobre la peça construïda. Això l'obliga a tornar a observar la peça, amb unes finalitat molt diferents a les del moment de construcció i per tant a reflexionar sobre allò que, a través dels dibuixos vol mostrar de la seva peça. Un cop realitzats els dibuixos cada alumne els mostra a la resta del grup i explica per què els ha realitzat d'aquella manera, quins aspectes visualitza, reinterpreta de l'estructura penjant, entre d'altres. Els dibuixos i els comentaris que en fa l'alumne serveixen per a veure com valora el seu treball.

2. TREBALL: Proposta de recerca d'informació i d'elaboració d'un treball sobre un fotògraf. Presentació de la seva obra.   
(Matèria: IMATGE - Unitat 10. La narració gràfica: el reportatge fotogràfic - ACTIVITAT 2)
Després d'haver introduït el tema del fotoperiodisme i de la fotografia documental, es demana als alumnes que cada un busqui informació sobre l'obra i la trajectòria d'un fotògraf que s'hagi dedicat a un d'aquests dos camps. La finalitat de la recerca és que cada alumne pugui presentar a la resta del grup no només la informació trobada sinó les consideracions que ell mateix fa sobre l'obra d'aquest fotògraf o fotògrafa. Es demana la realització d'un presentació bastant estructurada on s'obliga a l'alumne a treballar amb la informació trobada segons unes premisses concretes.

Un dels elements útils per a obtenir informació sobre allò que al llarg d'un període ha anat aprenent l'alumne és la selecció i presentació que, aquest fa, d'alguns dels seus treballs. Al final d'aquest període es demana a l'alumne que presenti una tria dels treballs realitzats. La tria no té la finalitat que el professor torni a recordar els treballs i els valori en conjunt sinó que observi com i perquè l'alumne l'ha realitzada. És convenient acotar els paràmetres i finalitats de la tria. Per exemple es pot demanar que l'alumne seleccioni els cinc treballs que li semblin més correctes, o cinc treballs dels quals cregui que n'ha après més coses o que l'han ajudat més a després fer els altres, o també cinc treballs als quals atribueixi poc valor. En qualsevols dels casos, l'alumne ha de presentar un escrit on argumenti la seva tria, on justifiqui el perquè de la seva elecció. No importa que els treballs tinguin diferents característiques i estiguin realitzats en diferents formats. Segons aquests caldrà pensar com es presenten: si són dibuixos i escrits es poden lliurar dins d'una carpeta. Si es tracta d'obres tridimensionals seria correcte fer-ne fotografies o dibuixos, o també es podria optar per a fer una presentació amb l'ordinador. En qualsevol dels casos la presentació ha de ser formalment acurada.

Tant a través de la selecció que l'alumne fa, com de l'argumentació de la mateixa, es pot veure quins criteris ha acabat adoptant l'alumne, quines coses destaca i valora dels treballs, amb què es fixa i què considera important i digne de comentar. Cal relacionar tots aquests aspectes amb el que s'ha anat treballant a l'aula per a comprovar si, l'alumne, ha anat adoptant-los i si és capaç d'utilitzar-los en les seves argumentacions. Altrament es pot detectar si aquestes mostren que encara està en un pla molt superficial i que obvia moltes de les qüestions tractades.

Aquest recull permet fer una avaluació sumativa i detectar els elements que al llarg de la seqüència d'aprenentatge no han estat ben apresos. Autoavaluativament també servei a l'alumne que ha de fer un esforç per a tornar a observar els treball, ara havent-ne de fer una tria i, per tant aplicant criteris de selecció i mirant d'exposar-los.

Aquest treball es pot desenvolupar al final d'un trimestre o al final d'un crèdit i pot servir per a fer una valoració final observant retrospectivament el que s'ha fet i el que això ha comportat per a l'aprenentatge dels alumnes.


EXEMPLES

1. TREBALL: Carpeta de treballs (recull seleccionat de treballs realitzats al llarg d'un trimestre. Comentari valoratiu).
(Matèria: DIBUIX ARTÍSTIC - )
Tria que els alumnes fan a final del primer trimestre d'alguns dibuixos d'entre els que han realitzat a casa cada setmana. Els dibuixos s'han de presentar a dins d'una carpeta convenientment muntats sobre un altre suport fent-hi un marc. Per a la tria es demana als alumnes que escullin quatre dibuixos en els quals detectin algun canvi respecte a l'enfocament que havien fet fins al moment i quatre dibuixos més dels quals pensin que no han tret cap profit. En ambdós casos han de fer una petita explicació argumentant la seva tria.

2. TREBALL: Carpeta de projectes (recull seleccionat de treballs realitzats al llarg d'un trimestre. Comentari valoratiu).
(Matèria: FONAMENTS DE DISSENY)
Després d'haver realitzat totes les activitats sobre disseny gràfic es demana als alumnes que facin una tria de cinc dels dissenys realitzats que ells creguin representatius del que ha estat la seva línia de treball al llarg del període de curs. Aquests cinc dissenys han de ser presentats de la manera que l'estudiant cregui més convenient (per exemple com is formessin una espècie de portafoli o book, a dins d'una carpeta, etc.) acompanyats d'algunes línies escrites on s'expliqui la intenció de cada un dels dissenys. Al final també s'hi ha d'adjuntar un text que argumenti la tria realitzada i la importància que creuen que tenen aquests dissenys amb relació a allò que han anat aprenent.

El portafoli és un element que cada alumne realitza individualment. És un espai de registre i reflexió de les activitats que es van desenvolupant al llarg del procés d'ensenyament-aprenentatge. L'alumne hi pot fer una recopilació de documents que ell mateix ha generat, buscat o que han estat treballat a la classe. Hi pot expressar les seves opinions, les seves decisions i els seus dubtes sobre les qüestions que es tracten a l'aula. També hi pot adherir els treballs i les seves conclusions sobre els mateixos.

El portafoli pot tenir diferents formats: pot ser una carpeta on s'hi van posant documents, una caixa, pot tenir format digital, pot acabar configurant una espècie de dossier, entre d'altres.

Com ja hem esmentat el contingut del portafoli el constitueix el registre que l'alumne fa sobre el procés d'aprenentatge. De fet l'ús del portafoli es basa precisament en la naturalesa evolutiva del procés d'aprenentatge, no es basa només en els resultats finals sinó en tots els mecanismes, canvis i reflexions que condueixen al resultats. El portafoli, com a registre de l'activitat de l'alumne, permet fer un seguiment continuat de la seva tasca. Ofereix una informació molt directe al professorat per a poder avaluar l'alumne ja que permet reconstruir la seva trajectòria i veure els elements i les causes que l'han definida, així com la visió que d'aquesta en té el pròpia alumne. La tasca d'elaboració del portafoli també serveix als alumnes per a plantejar-se i reflexionar el que estan portant a terme i poder valorar les seves pròpies actuacions i els seus propis resultats.

Formativament l'elaboració del portafoli també resulta útil perquè suposa que l'alumne hagi de prendre decisions, triar, ordenar la informació, saber utilitzar els elements que la faran comunicable, reflexionar, saber seleccionar elements rellevants i els que no ho són, argumentar les seves opinions, entre d'altres.

En educació artística el portafoli pot ser un instrument molt idoni per a ser utilitzat en l'avaluació. El caràcter procedimental de moltes de les activitats que es desenvolupen en educació artística, els procés d'ideació i reflexió que impliquen molts dels treballs, les especificitats dels plantejament que es fa cada alumne, entre d'altres, són elements que poden ajudar a integrar el portafoli conjuntament amb les altres activitats i permet deixar registres d'aquests elements, que d'altra manera no es visualitzarien. De fet el portafoli és un instrument que no prové del camp de l'educació sinó que, precisament és un instrument utilitzat per a molts professionals de l'art. Artistes, dissenyadors, arquitectes,... mostren exemples de la seva trajectòria professional o de la tasca que estan desenvolupant en un moment concret en el que s'ha anomenat un portafoli. Organitzen i seleccionen els seus treballs i els col·loquen en dossiers i carpetes, amb les explicacions pertinents, per a poder presentar-los als altres. A través del portafoli hom es pot fer càrrec dels projectes que ha desenvolupat, del tipus de creacions que realitza, de les característiques estètiques dels seus treballs. Howard Gardner començarà a utilitzar el portafoli en el camp de l'educació artística, no per a presentar treballs sinó per a mostrar el procés de realització de les obres. D'altres investigadors i educadors experimentaran posteriorment amb el portafoli i la seva aplicació per a l'avaluació de l'aprenentatge en el camp de l'art.


Com realitzar el portafoli i com utilitzar-lo per a l'avaluació

Ja hem explicat que el portafoli ha de permetre obtenir informació per a l'avaluació formativa i ha de possibilitar l'autoavaluació dels alumnes. Els seus continguts i també la seva formalització han de proporcionar evidències del coneixement que ha anat construint l'alumne, les estratègies que ha utilitzat per a aprendre, la seva disposició per a utilitzar el elements treballat i per a continuar aprenent. Per a obtenir totes aquestes evidències el portafoli ha de ser un recull d'allò que l'alumne va fent però també ha de mostrar com l'alumne dialoga amb la seva activitat. El portafoli es pot portar a terme de moltes maneres aquí donem algunes pautes:

1. Per a utilitzar el portafoli primer de tot s'ha de fer la proposta al alumnes: cal explicar que es realitzarà el portafoli per anar recollint el que cadascú fa al llarg del curs i també per a reflexionar sobre el seu procés i els seus resultats. Cal també exposar perquè és important tenir un registre de la trajectòria i reflexionar al llarg del curs sobre el que pensen i fan.

2. Cal també parlar del format del portafoli, les fonts dels documents que s'hi van integrant, i quan i com s'anirà realitzant al llarg del curs. Aquests elements poden deixar-se més o menys oberts a criteri dels estudiants o anar donant orientacions i pautes al llarg del curs per a la progressiva ampliació del portafoli.

3. Després que cada alumne hagi establert com el farà i quins seran els primers registres, s'inicia la realització del portafoli.

4. És important fer una primera sessió conjunta on cada estudiant comparteix el seu portafoli amb els altres. Després d'aquesta se'n poden fer d'altres per què tothom vegi com cadascú realitza el portafoli, quin profit en treu, com reflexa el que va fent, con hi inclou els treballs i les activitats de classe, etc.

5. Al llarg del curs el professor hauria de fer una revisió del portafoli per obtenir dades de l'alumne, extreure evidències del seu aprenentatge i adoptar mesures correctores. A partir del portafoli es pot detectar i valorar:

-Com l'alumne és capaç de reflexionar i treure conclusions d'allò que es fa a la classe, dels seus treballs i del seu procés.
-Les nocions que té l'alumne sobre els continguts que s'han treballat a classe, si els sap utilitzar en d'altres situacions i relacionar-los amb d'altres.
-Com porta a terme els seus treballs, com els inicis, els desenvolupa, quines estratègies empra.
-Veure si sap replantejar-se les decisions i les actuacions, organitzar-se, buscar noves estratègies, fer-se preguntes i per a continuar aprenent o per a obtenir nous resultats.
-Quina és la complexitat en els plantejaments que es fa en els treballs de caràcter plàstic o escrit.
-Si és capaç d'argumentar les valoracions dels propis treballs, treure'n conclusions que li serveixin per a fer els següents.
-Si al llarg d'un període ha anat avançant en l'aprenentatge, incorporant els coneixements treballats, noves estratègies creatives, entre d'altes.

El portafoli pot ésser considerat com un treball més dels que es desenvolupen a l'aula. Se li pot donar un alt valor creatiu i algunes de les seves resolucions poden ser de caràcter plàstic (disseny d'ordenació dels elements, encapçalament, escrits, presentació...)


EXEMPLES

1. PORTAFOLI de la matèria de Volum. Per a entendre més la idea de portafoli aquí teniu un resum del contingut del portafoli d'una alumna de la matèria de volum:
El portafoli estava fet exactament d'això, de portafolis de plàstic, a dins dels quals s'hi anaven posant els documents que li semblaven pertinents a l'alumna i que s'anaven ordenant en un arxivador. L'alumne havia concebut el portafoli com una manera d'anar arxivant el que feia i també afegir-hi uns document que ella mateixa elaborava amb l'ordinador amb fragments dels seus treballs plàstics (escanejats o fotografiats) i dels seus escrits on exposava el que havia realitzat, el que en pensava i les noves fites que es posava per a seguir treballant amb d'altres propostes. El resultat final era un resum de tota l'activitat de l'alumna, amb els documents produïts convenientment ordenats a dins dels portafolis i amb document creats expressament que recollien fragment dels treballs els quals servien a l'alumna per a explicar i reflexionar sobre el que havia fet. Cada treball o seqüències de treballs que s'havien realitzat a classe i sobre els quals l'alumne feia el recull i la reflexió, eren encapçalats per un títol en forma de pregunta que la mateixa alumne formulava. En els documents ella intentava donar resposta a la pregunta respecte al que havia fet.

En les matèries d'art normalment es treballen els continguts i s'articulen gran part de les propostes didàctiques a través de la realització de treballs de caràcter plàstic. Tot i així es poden realitzar molts d'altres exercicis, entre ells, els que es desenvolupin a partir de la lectura de textos i de l'observació d'obres d'art i que demanin una resolució escrita o oral per part dels alumnes. Els comentaris i les interpretacions d'obres hauria d'ésser una de les pràctiques habituals dels alumnes del Batxillerat d'Art, a través de la qual adquirissin part dels continguts del currículum.

Aquestes activitats no s'han d'entendre separades o aïllades de l'experimentació que pugui fer l'alumne sinó directament relacionats amb la pràctica de taller i amb l'adquisició de nous coneixements. A través de la realització de comentaris d'obres es pot reforçar la capacitat d'observació dels alumnes, el seu coneixement sobre contingut propis del camp artístic, la seva capacitat reflexiva, l'hàbit per fer-se preguntes, relacionar idees, localitzar i inferir significats. Lluny del que a vegades es pugui pensar aquests exercici, de caràcter escrit o oral, no es poden relegar a la vessant teòrica sinó que haurien de contribuir a reforçar la capacitat imaginativa i reflexiva de l'alumne, que l'ajudarà a afrontar problemes i a resoldre'ls visualment. Aquests exercicis també han de procurar per ampliar les referències i els coneixements artístics de l'alumne. Serveixen per a conèixer autor, comprendre problemàtiques, saber-les explicar i poder-ne donar referències.

Aquests tipus de treballs es poden proposar relacionant-los amb els diferents continguts que es van treballant a l'aula i han de constituir un dels elements bàsics per a obtenir informació per avaluar l'aprenentatge de l'alumne respecte els elements exposats en els paràgrafs anteriors. Els comentaris que es demanin poden tenir diferents finalitats: pot ser que siguin de caràcter descriptiu, interpretatiu, valoratiu. Pot ser que es demani l'explicació sobre elements concrets d'una obra o que es contestin unes preguntes. En tots ells, si més no a l'inici, caldria donar paràmetres perquè l'alumne pogués aprendre com s'han de realitzar, com es poden estructurar les explicacions, com relacionar les obres amb d'altres coneixements, etc. Poc a poc els alumnes aniran adquirint l'hàbit i les estratègies per a la seva realització. També és útil llegir comentaris ja realitzats d'obres, per a veure o analitzar què ens expliquen i com ho fan.

Per a proporcionar les pautes de realització es poden utilitzar diferents recursos:
-Oferir un esquema on es detallin els elements que s'han de comentar.
-Demanar un comentari que contesti una sèrie de preguntes,
-Explicar com poden interrogar una obra per a realitzar-ne una interpretació.
-També es poden oferir exemples de diferents comentaris realitzats per experts a partir dels quals veure com, de què i des de quin punt de vista parlen sobre les obres, etc.


Avaluació d'aquest tipus d'exercicis

A part de l'aprenentatge que progressivament amb aquest exercicis realitza l'alumne, el professor pot anar obtenint informació sobre els coneixements i la capacitat d'observació, de reflexió i la capacitat crítica i argumentativa, que ha anat adquirint l'alumne. Es pot detectar si saben explicar aspectes relatius als coneixement treballats i amb quin grau de complexitat elaboren les seves apreciacions.

Si el comentari d'obres es converteix en un exercici reiteratiu es pot també observar si les seves explicacions han anat millorant i s'han enriquit a partir de l'experiència obtinguda i dels continguts que s'han anat treballant. Aquesta observació formaria part de l'avaluació formativa i permetria als alumnes avançar en el seu aprenentatge.

Al plantejar comentaris sobre les obres s'ha de deixar clar què es demana als alumnes i com es valoraran les seves respostes. En molts casos és interessant compartir allò que cada alumne ha escrit. Aquesta activitat permet explicar a tot el grup quina valoració es fa d'allò que han explicat. Fins i tot és convenient llegir alguns comentaris per a veure diferents maneres d'exposar les idees, veure quins són els elements que han estat observats i les conclusions que se n'han tret, i poder valorar així la major o menor idoneïtat dels comentaris.

Les conclusions i valoracions dels comentaris poden donar peu a introduir altres continguts o a desenvolupar una altra activitat.

Cal afegir que, aprendre a observar, interpretar i valorar les obres i també els textos d'art, i posteriorment tenir adquirir l'hàbit de discutir allò que cadascú ha pensat, comporta adquirir una sèrie d'estratègies que seran també molt vàlides per a aprendre a jutjar els propis treballs i la tasca que cada alumne desenvolupa, contribuiran a fer efectiu el desenvolupament, en altres circumstàncies, d'activitats d'avaluació i d'autoavaluació.


No fem una descripció sistemàtica de tipologies d'exercicis que impliquin comentaris d'obres d'art o de textos de temàtica artística. Es descriuen però, alguns exemples, on es proposen diferents exercicis vinculats amb alguna de les matèries del batxillerat.


EXEMPLES

1. TREBALL: Interpretació de fotografies.  
(Matèria: IMATGE - Unitat 3. La fotografia - Comentari: ACTIVITAT 3)
En aquesta activitat s'ofereixen algunes orientacions per a observar i interpretar el contingut de les fotografies. Es posen com a exemple dues fotografies de les quals s'ofereix un text on s'explica com podem anar-nos fent preguntes i traient idees del que veiem. Finalment es proposa fer un comentari conjunt d'una altra fotografia. Després d'aquesta activitat es realitza un exercici puntual en una part del qual es demana que es comentin quatre retrats fotogràfics.

2. TREBALL: Consideracions respecte al disseny de dos cartells.
(Matèria: DISSENY - Unitat. - ACTIVITAT)
Activitat de disseny on es comenten dos cartells a partir de la comparació entre ells. La comparació es realitza a partir d'una sèrie d'elements: des del missatge que comunica el cartell, el tractament del tema, la tipografia, l'ús d'elements simbòlics, la tècnica emprada, etc.

3. TREBALL: Anàlisi de diferents crítiques sobre la pel·lícula Code Inconnu.  
(Matèria: IMATGE - Unitat 18. Mirar i interpretar una pel·lícula - ACTIVITAT 5)
Després d'haver realitzat un comentari d'una pel·lícula a partir d'una sèrie de preguntes, s'analitzen diferents comentaris d'aquesta extrets dels mitjans de comunicació. Aquests es comparen entre ells i també amb els comentaris que els mateixos alumnes han fet i les qüestions que, sobre la pel·lícula, s'han discutit a la classe. Aquesta és una activitat de tancament que serveix per a valorar tot el que hem treballat a classe sobre aquest film. Aquest exercici i l'aprenentatge que han fet els alumnes pot ser aplicat a d'altres pel·lícules.

4. TREBALL: Estudi i discussió sobre l'obra d'Alberto Giacometti. Comentari de quatre escultures. (Matèria: VOLUM - Unitat 9. La representació del cos. - ACTIVITAT 7. Estudi i discussió sobre l'obra d'Alberto Giacometti)  
Després d'haver treballat diferents aspectes sobre la representació i la utilització del cos en l'escultura i d'haver realitzat algunes experimentacions, es proposa analitzar l'obra d'un artista que treballà essencialment prenent el cos com a referent. Després de veure algunes de les seves obres, llegir textos sobre la seva trajectòria i el seu projecte artístic i d'haver discutit sobre ambdós, es demana als alumnes que escriguin una interpretació de quatre escultura de Giacometti. Els seus escrits són llegits a la classe i es comparen i es discuteixen les idees aportades per diferents alumnes. Aquest últim treball serveix per a obtenir informació sobre com els alumnes han anat aprenent tots els aspectes treballats al llarg de la seqüència.

Els exàmens són els instruments més utilitzats, en quasi totes les àrees del currículum, per a portar a terme l'avaluació. Tot i les crítiques -que aquí no ens entretindrem a comentar- que ha rebut aquest procediment i els canvis en els enfocaments de l'avaluació que s'han produït els últims anys, sembla que aquesta continua essent la fórmula que més bé s'ajusta a la manera de treballar i a la manera d'entendre l'aprenentatge de molts docents. A grans trets podríem afirmar que l'examen és la fórmula més 'ràpida i pràctica' per a 'qualificar' als alumnes, mesurar el seu grau de coneixement respecte a uns determinats continguts.

Al contrari del que succeeix a la majoria de les àrees, els exàmens són un instrument molt poc utilitzat en l'àmbit dels ensenyaments artístics. És una àrea que acostuma a treballar mitjançant treballs a través dels quals els alumnes experimenten els continguts i amb els resultats dels quals es porta a terme l'avaluació. Els examen s'associen a una activitat més 'teòrica' i a l'avaluació de resultats objectivament qualificables i quantificables. Aquestes i d'altres consideracions sobre els anomenats 'exàmens' han provocat el seu rebuig en educació artística.

Aquí es proposa no rebutjar aquest tipus d'activitats d'avaluació en educació artística. Cal veure però, com es poden utilitzar, com es poden integrar en l'avaluació formativa, com d'ells es poden extreure conclusions sobre l'aprenentatge i, sobretot, quins formats poden tenir. Sempre hem de tenir en compte que els exàmens són uns exercicis puntuals, formalment i temporalment estructurats a través dels quals es vol comprovar quina és la capacitat dels alumnes per a afrontar-se a determinats continguts. No són un reflex de tot l'aprenentatge que ha dut a terme l'alumne, per això relegar la tasca d'avaluació únicament als exàmens ens faria actuar parcialment.

Les proves, treballs de ràpida resolució o exàmens puntuals poden ser utilitzats com a un més dels exercicis que es realitzen durant el procés d'ensenyament-aprenentatge, sense que se li atribueixi tot el pes de l'avaluació (més ben dit qualificació) de l'alumne. Caldria no utilitzar-los com a simple mecanisme per a obtenir informació sinó com una activitat més integrada en el procés d'aprenentatge. Activitat que permet afrontar a l'alumne a una situació concreta, acotada formalment i temporal, que no segueix les pautes marcades per d'altres activitats que tenen més durada i flexibilitat, que l'obliga a sintetitzar la informació, a buscar recursos ràpids per a mostrar-la. Aquestes activitats impliquen utilitzar estratègies i coneixements ja treballats i aplicar-los instantàniament a una nova situació, a un nou problema.

A partir d'aquests exercicis puntuals es pot valorar l'habilitat per a respondre al tipus de preguntes o exercicis que es plantegen, les capacitat per a la ideació i reflexió ràpida, per a relacionar els elements treballats amb noves situacions. Posar en joc recursos ja utilitats en exercicis de classe. Per l'alumne suposa una altra manera d'afrontar-se amb el coneixement i utilitzar-los, diferent als treballs que normalment es puguin desenvolupar a l'aula.

Evidentment també es poden utilitzar en l'avaluació sumativa, per a fer la síntesi d'un tema, però les propostes que aquí s'expliquen segueixen més el primer propòsit.

Com amb qualsevol altre treball caldria deixar clars els continguts que s'hi hauran de posar en joc i els objectius que es persegueixen realitzant l'exercici. També cal explicitar els criteris d'avaluació. Per a donar sentit formatiu a aquests exercicis i portar a terme una avaluació que interpreti els resultats obtinguts caldria comentar com han estat realitzats i quines són les respostes dels alumnes. Així es pot fer una sessió d'avaluació conjunta on la professora expliqui quins elements ha detectat a partir dels exercicis, aprofiti l'ocasió per a ampliar, recalcar o aclarir coneixements. Els alumnes també han d'intervenir en aquesta avaluació conjunta, explicitant les seves dificultats, els seus convenciments, la seva manera d'afrontar-se a l'exercici i utilitzar els coneixements apresos, etc.

En definitiva els exercicis han de servir per a reflexionar sobre les possibilitats de cada alumne a l'hora d'afrontar-se a un problema, repassar l'aprenentatge portat a terme i preveure noves actuacions.

Tots aquests elements dependran també de l'estructura i característiques dels exercicis que es plantegin. Seria interessant que fossin exercicis atractius i enriquidors, que no es limitessin a repetir sistemàticament elements ja treballats per a verificar si els alumnes tenen memòria, i són capaços de repetir-los. Els exercicis poden oferir nova informació que els alumnes no coneixen però a partir de la qual poden utilitzar coneixements ja treballats. També seria interessant que els exercicis fossin variats i que contemplessin diferents procediments de resolució i presentació per a poder valorar diferents competències. Aquí teniu la descripció d'alguns exemples:


Tipologies d'exercicis

Múltiples maneres de plantejar exercicis de curta durada que avaluïn coneixements i capacitats concretes, que es puguin desenvolupar amb un temps acotat. Tot dependrà dels objectius de l'exercici i dels continguts que s'hi vulguin treballar.

-En el Batxillerat d'Arts les proves de selectivitat han esdevingut un referent (més o menys acceptat) sobre la manera d'articular exercicis puntuals per a valorar els coneixements dels alumnes. Són exercicis estructurats normalment en dues part relacionades per una temàtica semblant. En la primera l'alumne ha de comentar algunes produccions artístiques: ha de comentar-les formalment, fer-ne una interpretació, discernir quins problemes plantegen, quina funció i característiques tenen, etc. En el segon es un exercici d'ideació, relacionat amb algun problema que plantegen les obres de la primera. Aquests exercicis pretenen evidenciar quina capacitat tenen els alumnes per a posar en joc elements conceptuals, detectar problemàtiques pròpies del camp artístic, demostrar les seves habilitats per observar obres d'art i de disseny i comentar els elements que les caracteritzen i, finalment, veure com és capaç de plantejar-se i desenvolupar amb els passos que pertoca una proposta de creació.

-Poden ser exercicis semblants als que es plantegen a la Selectivitat, amb una part on l'alumne reflexiona sobre determinades obres o problemàtiques artístiques de forma escrita i després mostra la seva capacitat per a fer alguna proposta creativa sobre la mateixa qüestió tractada.

-Poden ser exercicis que vinculin coneixements teòrics amb exercicis de creació concrets que l'alumne ha de desenvolupar. Els exercicis de creació, acotats temporalment i materialment, es podria plantejar a partir d'un text, de l'obra d'un altre artista, d'una fotografia, d'un objecte, d'una notícia, etc.

-Poden ser exercicis en els quals només s'hagi d'exposar, de manera escrita, observacions sobre obres d'art o textos de temàtica artística.

-Alguns dels exercicis poden ser plantejats a partir d'obres o creadors concrets, de les quals l'alumne no en tingui un coneixement, però que es poden relacionar amb aspectes treballats. A partir de l'obra de l'artista es poden plantejar algunes qüestions que l'alumne ha de contestar. També a partir de la seva obra es pot demanar a l'alumne que en faci una nova proposta variant la de l'artista o tractant la problemàtica des d'un altre punt de vista.

-També poden ser exercici de caràcter pràctic. Amb dos o tres materials i instruments es poden anar demanant als alumnes petites elaboracions amb un temps acotat. S'hi valoraria la capacitat de reflexió i d'ideació instantània i l'habilitat en l'elaboració i manipulació dels materials.

-Si els exercicis pretenen detectar coneixements molt concrets poden ser tipus qüestionari format per preguntes curtes. Aquests es desenvoluparien totalment per escrit.

-També es poden plantejar exercicis puntuals a nivell grupal, on els alumnes demostrin la seva capacitat per a organitzar la feina, intercanviar informació, arribar un consens i desenvolupar conjuntament tot el procés creatiu o de producció.


Aquí s'expliquen i es mostren alguns exemples que poden ésser utilitzats en diferents matèries del Batxillerat d'Arts. Cada un d'ells té un format propi i respon a objectius i paràmetres avaluatius de diferent índole. Tots ells, estan integrats dins la seqüència d'activitats d'aprenentatge i es relacionen directament amb continguts que s'estan treballant o ja s'han treballat:


EXEMPLES

1. TREBALL: Explicació sobre diferents tècniques. Realització.  
(Matèria: Tècniques d'EGP- Unitat 5. - ACTIVITAT d'avaluació sumativa EXAMEN)
Exercici en forma d'examen de recapitulació dels aspectes treballats en les cinc primeres unitats de Tècniques d'Expressió Graficoplàstica. A partir d'obres i d'algun text l'alumne ha d'explicar qüestions sobre determinats procediments secs i aquosos. L'objectiu de l'exercici és veure com l'alumne és capaç de localitzar coneixements treballats, utilitzar-los per a comentar obres d'art i també quan se li planteja algun problema que implica una resolució plàstica. Darrera d'aquest exercici també hi trobareu un qüestionari on es demanen aspectes tècnics sobre els procediments treballats en les mateixes cinc primeres unitats (la tècnica en la producció artística, procediments secs, aquosos, murals, grassos). Un cop l'examen realitzat aquest, i també la valoració que el professor en pugui fer, ha de ser comentat conjuntament amb els alumnes, com qualsevol altre exercici d'aula.

2. TREBALL: Explicació sobre diferents tècniques. Realització.  
(Matèria: Tècniques d'EGP- Unitat 10. - ACTIVITAT d'avaluació sumativa EXAMEN)
Exercici en forma d'examen de recapitulació de les unitats de la matèria de Tècniques d'Expressió Graficoplàstica on s'han treballat procediments de caràcter objectual. L'exercici consta de tres parts: en la primera, a partir d'un petit text, es demana que s'expliquin una sèrie de qüestions sobre una tècnica. En la segona a partir d'una obra d'art es demanen una sèrie de consideracions sobre les seves característiques. Finalment es demana la ideació d'una nova obra utilitzant els elements que s'utilitzen en l'obra comentada anteriorment, oferint una nova versió sobre la temàtica.

3. TREBALL: Redacció d'un comentari comparatiu de retrats. Reelaboració d'un dels retrats.
(Matèria: IMATGE - Unitat 3. La fotografia - Comentari: ACTIVITAT 4 d'avaluació puntual)  
Exercici sobre els retrats fotogràfics que es desenvolupa després d'haver treballat qüestions relatives a la interpretació d'imatges, a l'estètica fotogràfica i als elements propis del llenguatge visual. L'exercici té dues parts. En la primera es demana que es faci un comentari comparatiu de quatre retrats d'èpoques i estètiques molt diferent. En la segona es demana que s'esculli un dels retrats i que, tenint en compte les característiques del personatges i el lloc on està ubicat es pensin tres retrats més utilitzant els mateixos elements. Aquesta sèrie de tres retrats han d'explicar amb més profunditat les idees que el retrat original ens ofereix. Dels retrats se n'han de fer un esbossos correctament dibuixats i s'hi ha d'adjuntar una explicació descriptiva i argumentativa de la proposta.

4. TREBALL: Comentari d'una escenografia. Elaboració d'un disseny escenogràfic.  
(Matèria: VOLUM - Unitat 8. L'espai escènic - ACTIVITAT d'avaluació puntual)
Exercici pensat per a ser desenvolupat després d'haver treballat el Mòdul 2 de Volum dedicat a l'Espai i concretament, la unitat sobre l'Espai escènic. L'exercici té dues part totes dues dedicades a les obres de William Shakespeare. En la primera es demana que l'alumne faci un comentari sobre una escenografia per a l'obra Juli Cèsar (de la qual se n'ofereixen un parell d'imatges i una petita explicació de l'argument de l'obra). En la segona l'alumne ha de fer una proposta escenogràfica per a una escena de l'obra Romeu i Julieta, de la qual s'ofereix el text. La proposta ha de ser resolta amb un temps limitat i s'han de presentar els croquis, un dibuix del disseny final, una petita maqueta feta amb materials fàcilment manipulables (cartolina, cartró, filferro, suro, cartó ploma...) i un comentari argumentatiu del disseny.

5. TREBALL: Comparació de dues arquitectures. Comentari sobre els elements formals d'una obra.    (Matèria: VOLUM - Mòdul 1- Unitat 5 - ACTIVITAT d'avaluació sumativa)  
Exercici de recapitulació de les primeres unitats de Volum on s'han treballat essencialment aspectes formals dels cossos tridimensionals. Es demana la comparació i la descripció d'una sèrie d'escultures, arquitectures i objectes i es proposa la transformació d'un d'ells.

Enllaç als exàmens de selectivitat (anys 2003-2002-2001)
http://www10.gencat.net/dursi/ca/un/pau_examens_logse.htm

informació general dels exàmens de les PAU
http://dursi.gencat.net/ca/un/pau_examens_logse.htm

Els treballs de llarga durada són treballs que els alumnes realitzen durant tot el curs o al llarg d'un trimestre. El treball i l'activitat que han de portar a terme els alumnes es desenvolupa sempre sota paràmetres semblants. Aquesta repetició, amb alguns elements que van variant, permet a l'alumne assolir una sèrie d'estratègies i avançar progressivament en els seus plantejaments. Les activitats sempre produeixen alguna mena de treball plàstic. Això permetrà que, retrospectivament, es pugui fer una valoració de conjunt i observar els canvis que l'alumne ha anat realitzant.

Aquesta mena de treballs permeten obtenir dades per a l'avaluació formativa, per a controlar i valorar el procés que l'alumne segueix. Tant pel professorat com per l'alumnat és útil per veure si aquests ha anat desenvolupant estratègies, adquirint habilitats, ampliant els elements de reflexió o si ha estat capaç d'anar integrant aspectes que, paral·lelament, es treballen a l'aula. Com que es tracta d'un treball individual que es va repetint i ampliant al llarg del temps, es pot observar, també, la capacitat de l'alumne per a sortir les seves idees prèvies, ampliar-les, capgirar-les o desmuntar-les i adoptar noves solucions. Les observacions i valoracions d'aquest tipus de treballs no només són útils per al professor sinó que l'alumne té un instrument per a poder valorar tot el procés que ha anat seguint.


Actuacions per a la realització de treballs de llarga durada

Aquests són treball idonis per a ser realitzats paral·lelament a les altres tasques que es desenvolupen al llarg del curs. En el moment que s'inicien s'ha d'explicar concretament el sentit i finalitats de la seva realització. També cal marcar la temporalització i el seguiment que se n'anirà fent. A partir d'aquí, l'alumne pot anar treballant autònomamet regint-se per les pautes marcades. Algunes d'aquestes propostes poden revisar-se al final de la seva realització però, en general, de cara a la seva valoració i a la seva utilitat dins del procés formatiu, és convenient anar-ne fent un seguiment. Es proposa que, el mateix alumne, observi i valori progressivament el treball que realitza i que en faci comentaris. També, i com ja s'ha explicat en un altre apartat, és idoni, amb aquests tipus de treballs, fer presentacions públiques i valoracions conjuntes.

Per a entendre aquests tipus de propostes, les seves finalitats didàctiques i la seva integració en l'avaluació, s'expliquen cinc exemples, de característiques molt diferents, portats a terme en diferents matèries del currículum del Batxillerat d'Arts. D'alguns d'ells podeu accedir a explicacions més detallades i als materials oferts per a desenvolupar-los.


EXEMPLES

1. TREBALL: Realització de treballs amb diferents tècniques a partir d'un mateix referent.   
(Matèria: Tècniques d'EGP- Explicació del treball: Unitat 1. - ACTIVITAT 4)
Treball realitzat al llarg del curs en la matèria de Tècniques d'Expressió Graficoplàstica consistent en proposar treballs de cada una de les tècniques a partir d'una mateix Referent, d'un mateix tema o qüestió. El treball permet no només veure com l'alumne va utilitzant una sèrie de procediments tècnics, sinó com és capaç de reflexionar sobre una mateixa problemàtica, buscar-li diferents punts de vista, fer-se preguntes sobre ella, sortir dels límits del seu tractament més típic i veure com diferents mitjans tècnics poden propiciar i aportar noves solucions per a una mateixa qüestió. El treball també inclou l'elaboració de comentaris sobre l'ús del referents que l'alumne realitza a mesura que va treballant amb ell.

2. TREBALL: Des de la meva finestra.
(Matèria: DIBUIX ARTÍSTIC)
Treball de dibuix artístic que es desenvolupa durant un trimestre del segon curs, quan es tracta el tema del paisatge. Consisteix en anar fent un registre gràfic d'allò que s'observa des d'una de les finestres de casa dels alumnes. Al llarg del treball l'alumne pot anar variant els seus elements d'interès respecte a aquest paisatge, observar-ne els canvis i buscar recursos que li permetin registrar-los i mostrar-los. Retrospectivament el conjunt de tots els registres, presentats enganxats un al costat de l'altre en forma de rull, permet als professor i, sobretot, als alumnes, valorar les decisions preses en els registres, fer comparacions entre diferents parts del rull, observar i argumentar les idees en ell visualment exposades i la idoneïtat dels recursos tècnics emprats.

3. TREBALL: Dibuixos setmanals.
(Matèria: DIBUIX ARTÍSTIC - Explicació del treball: Unitat 1. - ACTIVITAT)
Durant tot el primer curs de Dibuix Artístic es planteja que cada cap de setmana els alumnes realitzin quatre dibuixos sobre diferents temes que es van especificant cada setmana. A part de ser un exercici que potencia l'observació i habilita en el dibuix, permet molt clarament veure la progressió de l'alumne, no només pel que fa a les habilitats tècniques, sinó en el tractament dels temes que se li proposen, en la seva capacitat per a replantejar estratègies anteriorment utilitzades, entre d'altres aspectes.

4. TREBALL: Arxiu de proves.  
(Matèria: VOLUM - Mòdul 1 - ACTIVITAT d'avaluació sumativa)
Mostrari de proves que l'alumne realitza de cada una de les tècniques que es treballen al llarg del curs. Les proves són de mida reduïda i han d'acabar conformant una espècie de llibre. Per cada una de les tècniques s'especifiquen les característiques que han de tenir les proves. A part de ser un instrument d'assaig i d'experimentació per a l'alumne, tot l'Arxiu en conjunt permet valorar com l'alumne afronta propostes molt concretes, de diferent índole i com, progressivamnet és capaç d'apropiar-se de les diferents solucions que li ofereixen les tècniques treballades.

5. TREBALL: Àlbum d'imatges.
(Matèria: IMATGE - Unitat 1 - ACTIVITAT)
Comentaris i observacions d'imatges que, al llarg del curs, seran recollides per l'alumne o ofertes pel professor segons el tema que es treballi. Reproduccions de les imatges s'aniran col·locant en una espècie d'àlbum on cada alumne les comentarà. Els comentaris han de ser, d'una manera o d'altra reflex dels continguts i estratègies que es van treballant i permeten veure com l'alumne avança en les seves observacions, valoracions i argumentacions. En definitiva en com amplia el seus coneixements sobre el món de la imatge.

Un dels instruments molt utilitzats en l'educació artística és la llibreta de treball que cada alumne utilitza com a espai de registre personal. Aquestes llibretes poden tenir diferents funcions:

-Poden constituir un espai que serveix als alumnes per a començar a perfilar treballs, esbossar idees, dibuixar-les, explorar diferents temptatives i definir-ne alguna que acabarà formalitzant-se en un treball realitzat en un altre suport.

-Pot utilitzar-se com a espai per a anotar observacions de la classe, continguts explicats, reflexions pròpies de l'alumne sobre els temes que es tracten.

-La llibreta també pot esdevenir un espai on es demani a l'alumne que anoti els comentaris i reflexions que ell mateix va fent sobre els seus treballs, sobre el procés de realització i sobre les conclusions un cop aquests ja estiguin realitzats.

-També s'hi poden ubicar d'altres treballs que es demanin, com per exemple comentaris d'obres, d'articles o textos, preparar esquemes o anotar idees sobre discussions que es realitzaran a la classe.

-La llibreta pot convertir-se en un diari on l'alumne va anotant el que es fa a l'aula i el que ell personalment desenvolupa.

-La llibreta pot adquirir un caire més personal i convertir-se en una llibreta plena de projectes, idees, reculls, que la mateixa alumna fa.

Tots o alguns d'aquests elements esmentats, convenientment utilitzats, poden convertir la llibreta en una bona eina de treball per a l'alumne, en un espai de reflexió i ideació. Però també poden convertir la llibreta en un bon instrument de registre de la tasca que desenvolupa i de l'aprenentatge de l'alumne. Un instrument que pot servir al professorat per a obtenir dades de com l'alumne treballa al llarg del curs, de com i què es planteja sobre les qüestions tractades a classe.

Si la llibreta no es planteja com un simple espais per a ubicar-hi esbossos, sinó com un espai de reflexió de l'alumne, on ell mateix apunta les idees que té sobre els treballs que se li proposen, planteja els dubtes i les possibilitats de resolució, comenta les idees i les representa gràficament, variant-les, repetint-les i millorant-les, la llibreta esdevé un instrument important per a veure com l'alumne reflexiona sobre el que fa, com es planteja el treball d'ideació i projectació, amb quins elements elabora les seves idees, com les visualitza.

L'ús de la llibreta de treball com a elements essencial per a recollir dades sobre l'aprenentatge dels alumnes atribueix importància, no només als resultats, sinó al procés de treball, a la fase d'ideació i projectació i a la reflexió que és capaç de fer-se l'alumne. La valoració de la llibreta formaria part de l'avaluació formativa, s'integraria directament en el procés d'aprenentatge i la seva utilització estaria encaminada no només a obtenir dades per a la valoració sinó a reconduir processos i mancances detectades.

Si la llibreta es vol utilitzar al llarg del curs i es vol emprar com a instrument d'avaluació cal no tan sols explicar, des de l'inici, la finalitat de la llibreta, sinó al llarg del curs atribuir-li importància i utilitzar-la per a fer valoracions i comentaris dels treballs realitzats pels alumnes. Es poden observar conjuntament per a valorar les diferents maneres de treballar que poden tenir els alumnes, la manera com plantegen els problemes, la manera com expliquen gràficament i escrita les seves idees, etc. L'alumne ha d'acabar veient la utilitzat de la llibreta no només com a espai de treball sinó com a elements per a l'autovaloració d'allò que realitza. Ha de servir també per a l'autoavaluació.


Actuacions per a la utilització de la llibreta de treball

-Si es vol utilitzar la llibreta de treball primer de tot caldria explicar les característiques i finalitats de la mateixa. Si es creu necessari es pot mostrar algun exemple.

-Donar algunes indicacions quan es faci algun treball sobre l'ús de la llibreta, perquè l'alumne vagi veient la seva utilitat i les maneres de plantejar-se la feina utilitzant la llibreta.

-Quan ja s'hagin desenvolupat unes quantes activitats, es pot observar conjuntament les llibretes dels diferents components del grup i comentar com cadascú treballa i utilitza l'espai de la llibreta. Els comentaris han de servir perquè els alumnes aprenguin a detectar elements significatius en la tasca que estan fent, en la manera com treballen, en allò que es plantegen. Aquests comentaris conjunts han de proporcionar elements perquè l'alumne pugui observar més endavant el que va fent, tingui elements per a l'autovaloració del desenvolupament del seu treball.

-A part de l'observació que el professor pot anar fent a l'aula mentre l'alumne utilitza la llibreta, seria convenient revisar-la periòdicament per a comprovar a quin nivell de reflexió està l'alumne, si té dificultats en la tasca de projectació, si és capaç de plantejar-se problemes i resoldre'ls plàsticament, si la llibreta reflexa els coneixements conceptuals, tècnics i metodològics que s'han anat treballant, o d'altres dades específiques que afectin a l'aprenentatge de l'alumne. La llibreta també es pot demanar en casos concrets quan s'hagi de valorar algun treball i es vulgui integrar en l'avaluació no només el resultat final sinó tot el procés seguit per l'alumne.


EXEMPLES

1. TREBALL: Llibreta de dibuix artístic.  
(Matèria: DIBUIX ARTÍSTIC)
Proposta d'utilització de la llibreta de treball en la matèria de Dibuix Artístic.

2. TREBALL: Llibreta de fonaments de disseny.  
(Matèria: FONAMENTS DE DISSENY)
Proposta d'utilització de la llibreta de treball en la matèria de Fonaments de disseny, com a espai d'ideació i projectació i com a lloc de registre de les argumentacions i conclusions dels diferents treballs realitzats.