EL REPORTATGE FOTOGRÀFIC

S'entén per reportatge fotogràfic un seguit d'imatges que intenten explicar alguna realitat, normalment fets i circumstàncies actuals. En ell les diferents imatges aporten informació i elaboren un discurs sobre el tema tractat. Tot i que les imatges poden tenir valor per elles mateixes tenen sentit en el seu conjunt i per això podem dir que conformen una seqüència que ens va explicant aspectes sobre una qüestió, talment una narració escrita. Els reportatges solen combinar, en els mitjans de comunicació escrita, les imatges i el text, tot i que en algunes publicacions o en d'altres àmbits com l'expositiu, les fotografies són tan sols introduïdes per un petit text orientatiu, essent la seqüència d'imatges la que ens aporta tota la informació.

El reportatge fotogràfic neix amb el desenvolupament del fotoperiodisme, gestat a Alemanya a finals del anys vint inicis dels trenta del segle XX. En aquest moment els mètodes de reproducció d'imatges es poden adaptar amb bons resultats a les rotatives dels diaris. Així apareix una nova premsa il·lustrada destinada a un públic ampli: diaris il·lustrats, revistes de moda, revistes d'actualitat, etc. La possibilitat de combinar imatges i text, de jugar amb la informació que aquestes aporten, i la creixent competència editorial, provocà la recerca de fórmules informatives eficaces i atractives. És així com apareix el reportatge fotogràfic, l'explicació de fets mitjançant una seqüència d'imatges, lluny del concepte de la imatge com a mera il·lustració o decoració del text. Avui dia aquest recurs és àmpliament utilitzat en suplements de diaris i revistes especialitzades, ja siguin culturals, esportives, científiques, de temàtica social, del cor o de música, entre d'altres. Els reportatges gràfics també són actualment difosos a través de pàgines web. En aquests reportatges, que normalment combinen text i fotografies, les imatges solen ocupar gran part de l'espai del reportatge, essent doncs, la seqüència de fotografies la que proporciona gran part de la informació i de la visió sobre la qüestió tractada.

FOTOGRAFIA DOCUMENTAL

S'utilitza el terme documentalisme per a designar aquells treballs fotogràfics que tracten temes estructurals i es realitzen amb amplis marges de temps i per tant, són més propicis a la reflexiói a la investigació Aquests tipus de treballs es solen ser exhibits en galeries, o publicats en forma de llibres. Altrament poden també aparèixer en revistes especialitzades i en la premsa diària si la temàtica coincideix amb alguna notícia. A diferència del fotoperiodisme, la fotografia documental no està tan lligada als encàrrecs puntuals i a les directrius de la premsa, determinades per la necessitat immediata d'informació i notícia. Això fa que normalment es pensi que la tasca del documentalisme gaudeix de més llibertat per part del fotògraf, tan pel que fa a les temàtiques, a l'enfocament i als recursos expressius.

La fotografia documental ha tingut lligams important amb el món de l'art i, a partir dels anys cinquanta començà a entrar en els circuits artístics, fet que provocà la consolidació del nom de grans fotògrafs emmarcats dins la línia documental. Els fotògrafs de la realitat comencen a ésser valorats. Actualment aquest acostament encara és molt més patent pel gir que ha realitzat l'art contemporani, que ha deixat enrera la representació i s'ha aproximat molt més a recollir directament de la realitat, mostrar i ésser testimoni d'aquesta.

TREBALL SOBRE L'OBRA D'UN FOTÒGRAF

Per ampliar el nostre registre de fotografies i per conèixer autors importants de la història de la fotografia realitzarem una recerca d'informació sobre diferents fotògrafs que s'hagin dedicat a la fotografia documental o al fotoperiodisme.

D'aquests fotògrafs i fotògrafes ens interessarà saber-ne la trajectòria però, sobretot, la finalitat de la recerca, és veure quina realitat es van dedicar a enregistrar amb la seva càmera i com ens la van mostrar a través de les seves fotografies.

Cada un de vosaltres ha de buscar informació i fotografies d'un fotògraf o fotògrafa. A partir de la informació trobada cal que elaboreu un document on hi hagi una sèrie d'imatges que vosaltres mateixos trieu acompanyades d'un text. El text ha de començar descrivint les imatges (què hi veiem, com estan realitzades) i de mica en mica heu d'anar incidint en el seu contingut i en els fets o la realitat que retraten. Finalment cal que feu referència a l'autor, que expliqueu quan va realitzar les fotografies comentades i una mica quina ha estat la seva trajectòria com a fotògraf.

Aquest treball serà posteriorment presentat a l'aula. Així tothom tindrà una visió general de tots els fotògrafs i fotògrafes treballats. Us heu de preparar bé la presentació ja que aquesta també forma part de tot el treball i serà valorada. Per a explicar l'obra del fotògraf heu de seguir el mateix esquema del treball. Partint de les fotografies i de la seva explicació heu d'anar introduint d'altres informació fina a arribar a la trajectòria de l'autor. Heu de tenir en compte que la vostra explicació ha de ser comprensible i amena i que els altres no tenen cap mena de coneixement sobre el fotògraf.



Aquí teniu el llistat de fotògrafs que es poden treballar. S'ha fet una selecció tenint en compte que hi hagi autors que desenvoluparen la seva tasca professional en diferents moments històrics. També s'han escollit bastants autors catalans ja que han fotografiat aspectes que podem relacionar més directament amb els esdeveniments que han afectat

Xavier Miserachs, Agustí Centelles, Francesc Català Roca, Henry Cartier-Bresson, Gisèle Freud, George Rodger, Dorothea Lange, Walker Evans, Robert Capa, David Seymour, Erich Salomon, Hine, Inge Morat, Mary Ellen Mark, Joan Colom.

LECTURA D'UN REPORTATGE SOBRE LA TECNOLOGIA DIGITAL

Com ja hem esmentat un reportatge gràfic intenta construir, a través de les seves imatges i del text que les acompanya, una narració sobre un fet o qüestió determinada. Ara intentarem fer una lectura de les imatges d'un reportatge, per a veure precisament com aquest intenta conformar una explicació determinada sobre allò que succeeix. Abans de veure'l però, intentarem pensar una mica sobre les qüestions que aquest aborda per a, tot seguit, contrastar les nostres idees amb les del reportatge.

Intenteu, abans de veure el reportatge pensar una mica sobre aquestes preguntes:

-Quin paper juga la tecnologia digital en el món actual? -Com afecta la quotidianeïtat de les persones? -Quines reflexions podem fer al voltant d'aquest fet? -Podríem plantejar una seqüència d'imatges que intentés parlar sobre la incidència de la tecnologia digital en el món actual? -Quines imatges podríem utilitzar? Quines ens vénen al cap?

En un dominical del diari El País en tenim una mostra. El reportatge 'Un día virtual en el planeta digital' ens parla de la presència de la tecnologia digital en el món actual. El text, de Javier Echeverría, ens descriu com podria ser un dia qualsevol per a una persona que visqués en un entorn on gran part de les coses funcionessin a través de les teletecnologies. Deixant de banda el text, al qual ens referirem més endavant, les imatges estan extretes del llibre 'One digital Day' publicat als Estats Units (Against All Odds Productions, Inc.). Aquest conté 200 imatges realitzades el divendres 11 de juliol de 1997, quan cent dels millors fotògrafs del món sortiren amb les seves càmeres amb l'encàrrec de retratar, en 24 hores, la presència de la tecnologia digital en la vida diària. El reportatge d'El País recull 12 d'aquestes imatges, la majoria de les quals ocupen una pàgina sencera i porten el seu corresponent peu de foto encapçalat per un títol.

OBSERVACIÓ DE LES FOTOGRAFIES

Aquestes imatges són les mateixes que apareixien al reportatge i han estat obtingudes de la Web de One Digital Day

    

         

      

DISCUSSIÓ SOBRE LES FOTOGRAFIES

Un cop observades les imatges podríem pensar una mica sobre el seu contingut intentant respondre aquestes preguntes:


1. Què ens explica aquesta seqüència d'imatges sobre la tecnologia i la seva presència?

2. Quines idees en traiem del seu paper en el món?

3. Què creieu que no hi és present?

4. Teniu aquesta percepció vosaltres de la tecnologia digital?

5. Què destacaríeu de la manera com han estat tirades les imatges?

6. Què podríeu destacar de la manera de construir la seqüència, del conjunt que conformen entre totes?

PAUTES PER A COMENTAR LES FOTOGRAFIES (suport per al professor)

La visió sobre la tecnologia que ens ofereixen les fotografies
Les imatges del reportatge sembla que pretenguin explicar-nos de manera clara la contribució de la tecnologia en diferents àmbits de la societat. Les imatges ens parlen positivament de l'ús d'aquesta i, aquestes són prou suggerents fins i tot per acabar-nos impressionant. De fet el món que ens ensenya el reportatge és un món net, ordenat, on tot funciona a la perfecció. Les màquines semblen totes molt noves, les gallines estan netes i molt ben col·locades i el senyor de l'ordinador i la parabòlica descansa plàcidament davant de l'aparell. Tot són solucions, no hi ha problemes. Les imatges són precises, exactes en els seus enquadrament i la seva combinació de colors i formes, talment el món que representen: el del bon funcionament i aplicació de les tecnologia digital i la seva adequació a tasques aparentment allunyades d'aquesta, més properes a la natura o al món espiritual. Així doncs la seqüència ens dóna una visió positiva de la tecnologia digital a través de la predisposició que podem percebre envers ella per part de les persones que hi apareixen, però també a través de com la càmera ha enquadrat alguns dels instruments tècnics, convertint-los als nostres ulls en quelcom espectacular.


La composició de les imatges
Primer cal dir que la majoria d'imatges semblen preparades. No fa pas l'efecte que els fotògrafs hagin agafat per sorpresa als personatges i a les màquines sinó que aquests estaven preparats per a ser retratats. Les fotografies no són fruit d'un encontre fortuït sinó que són fruit d'allò que prèviament ha pensat el fotògraf. També podem destacar que algunes de les imatges aconsegueixen mostrar-nos la potència de la tecnologia amb enquadrament i punts de vista que provoquen un engrandiment dels aparells tecnològics, conferint-los importància i major protagonisme. D'altres fotografies es serveixen de la comparació entre elements per a destacar el paper de la tecnologia: el contrast entre la monja i l'ordinador (negre i blanc com el seu hàbit) a dins del claustre, l'ull de les gallines i l'ull del senyor que controla la maquinària avícola, l'ordinador i la parabòlica al costat dels arbres, la nena i el robot, la gran màquina de raig x davant la debilitat del nostre cos. En la majoria d'imatges a través de l'enquadrament i l'escenificació se'ns ofereix una actitud dels qui hi apareixen: la professionalitat i eficàcia dels policies per a preservar el frau contra la tecnologia i que apareixen enquadrats frontalment ocupant mirant-nos directament, el munt de nens que ocupen tota la imatge accentuant així l'entusiasme i felicitat que senten al veure la recreació d'un món tridimensional, l'enquadrament simètric que mostra l'ordre dels compradors de flors assentats als seus pupitres per a fer les seves comandes, etc.


La seqüència fotogràfica
Les imatges del reportatge no creen una seqüència que hagi de ser llegida linealment. Cada imatge és independent de les altres, té sentit per ella mateixa, però totes juntes conformen un món, ja que cada una és prou diferent com per mostrar-nos-en una part. El tot de les imatges ens dóna la sensació d'omnipresència més que de presència de la tecnologia, doncs segons les imatges aquesta està al servei del comerç, de l'agricultura, de la medicina, de la justícia, de la gent analfabeta, del control de les administracions, de la gent amb discapacitats, de la producció alimentària massiva, de l'oci i fins i tot està al servei de la religió. Així més que en forma de seqüència les imatges conformen un mosaic ocupant cada una un espai determinat.


El text del reportatge
Al final del reportatge, després de descriure'ns un matí en la teleòpolis del futur (una ciutat on tot funcioni amb teletecnologies), Juan Echevarría ens diu: 'Se preguntarán ustedes:¿todo esto es posible?, ¿cómo juzgar ese estilo de vida?, ¿viviremos así en el futuro? Depende de nosotros. Si dejamos que los creadores, mantenedores y actores del tercer entorno sigan siendo los militares, los banqueros y las grandes compañías eléctricas, telefónicas, informáticas, comunicacionales y audiovisuales, el tercer entorno seguirá en un estado feudal, como ahora. Si los usuarios de las teletecnologías nos vemos como ciudadanos y reivindicamos nuestro derecho a participar en la toma de decisiones sobre la construcción de ese nuevo espacio social, Telépolis podrá irse democratizando. Todos los problemas éticos, políticos, económicos, sociales, culturales y familiares del primer y el segundo entorno vuelvan a replantear-se en el tercero, pero de modo diferente. Lograr que el tercer entorno sea justo, igualitàrio y no discriminatorio es una tarea ingente. Baste pensar que las escenas descritas anteriormente deberían ser posibles en cualquier casa del mundo. Por supuesto, nadie estaría obligado a construir su telecasa y sus telecuerpos, pero todo el que quiriera debería poder hacerlo. La utopía no es el tercer entorno, sino su humanización. Esa segunda utopía si merece la pena.'

Les tecnologies digitals no són una cosa neutre, perfecte o completament eficaç, ni estan a l'abast de tothom. Això no ens ho expliquen les imatges vistes, les quals són una visió i una possibilitat de la presència de les tecnologia digital.

L'ELABORACIÓ D'UNA SEQÜÈNCIA GRÀFICA Allò que enquadrem: diferent formes de descriure el que veiem

Hem vist, en el reportatge sobre la tecnologia digital, que per a explicar quelcom, per a mostrar determinades qüestions sobre un tema tres aspectes són importants: allò que enquadrem; l'estètica o les característiques formals de les imatges; i la seqüència que aquestes conformen. En aquest apartat veurem més exemples per aprofundir en aquestes qüestions.

Ara observarem alguns reportatges que han utilitzat diferents recursos per a explicar-nos quelcom d'un tema. El punt de vista des del qual ens mirem les coses, la proximitat als elements o l'ordenació d'aquests en l'espai de la imatge ens aporten diferents informacions, ens descriuen els elements o les situacions de diverses maneres que cada un de nosaltres pot interpretar.

Observem els següents exemples:

DESCRIURE EL QUE VEIEM. Exemple 1: EL PA DE CADA DIA

El pa de cada dia és un reportatge que ens explica com en alguns llocs encara s'elabora el pa artesanament. En aquest cas el protagonista és el pa i el seguim amb enquadraments bastant propers per a descriure com s'elabora. En cap moment el perdem de vista i sempre el tenim al mig de la imatge.

    

    

    

    

© Ingrid Port

DESCRIURE EL QUE VEIEM. Exemple 2: LA TERRA DES DE L'AIRE

Les imatges que Yann Arthus-Bertrand ha realitzat a vista d'ocell d'arreu del planeta més que un reportatge constitueixen un gran fons documental. Les imatges pretenen mostrar-nos la riquesa cultural i natural del planeta. Aquesta riquesa ens és exposada a través d'imatges estèticament molt acurades i de la desacostumada visió aèria. Podem dir que no és tan important el que es veu sinó les imatges i les formes que els elements naturals acaben conformant en el requadre de la fotografia. Per a mostrar-nos l'abundància juga a emplenar sempre la imatge amb l'element desitjat, sense que en puguem apreciar els seus límits.

    

    

© Yann Arthus-Bertrand
Podeu consultar les fotografies del projecte La terra vista des del cel de Yann Arthus-Bertrand a: http://www.yannarthusbertrand.com/yann2/affichage.php

DESCRIURE EL QUE VEIEM. Exemple 3: MANIFESTACIÓ NO A LA GUERRA

Aquest reportatge vol mostrar-nos la manifestació que es realitzà a Girona contra la guerra el passat 2003. Les imatges segueixen el recorregut de la manifestació. Són imatges en les quals sempre tenim una certa distància envers els fets. No ens hi acostem, no busquem primers plans de la gent, de les seves reaccions o emocions. La fotògrafa busca, però guarda un certa distància, una certa neutralitat. Diríem que hi ha un elements que guia tot el discurs de la seqüència: les pancartes, de diferents formes i colors, aguantades per gent de diferent edat. La fotògrafa ha seleccionat aquests elements mostrant-los sempre en pla general sense intervenir-hi o barrejar-s'hi. La seva intervenció ha estat la selecció d'aquest diversitat de persones sota una mateixa idea.

© Carla Simon Pipó

L'ELABORACIÓ D'UNA SEQÜÈNCIA GRÀFICA  Maneres de construir la seqüència, diferents formes de narració

L'ordre i les relacions entre les imatges donarà un sentit a la lectura del reportatge fotogràfic. L'ordenació de les imatges representa una forma d'exposar els seus continguts i de relacionar-los. D'aquesta manera es poden establir diferents formes de narrar els fets. Anem a veure'n quatre exemples.

CONSTRUIR LA NARRACIÓ. Exemple 1: UN DIA EN LA VIDA DE L'ÀVIA

Aquest reportatge (Aina Virgili, Marina Grabalosa i Aroa Arimany) explica el transcurs d'una dia en la vida d'una àvia. La seqüència segueix diferents tasques més o menys ordenades del que va fent establint així una lectura lineal com si després d'una activitat en fes una altra. Ens fem la idea que el temps va avançant al llarg del dia.

© Aina Virgili, Marina Grabalosa i Aroa Arimany

CONSTRUIR LA NARRACIÓ. Exemple 2: LA PAGESIA

En aquest cas (La pagesia, Francesc Moner, Xavier Solé) se'ns explica un mica les característiques de la vida a pagès. Aquí les imatges no són exposades linealment sinó que la seqüència s'estructura per diferents blocs en cada un dels quals es tracta un tema: la ramaderia, el conreu, l'interior de la casa, les eines, els animals. La temporalitat present en el primer reportatge aquí desapareix.

© Francesc Moner, Xavier Solé

CONSTRUIR LA NARRACIÓ. Exemple 3: LES SABATES ET DELATEN

El reportatge Les sabates et delaten (Ester Padilla i Anna Quer) pretenia veure com a partir de les sabates podíem definir diferents tipologies de persones. El reportatge està estructurat com un puzle, no hi ha una seqüència concreta sinó que les imatges funcionen per les diferències que podem apreciar entre elles. Per tant la seqüència ens obliga a fer comparacions. El factor temporal i espacial no tenen importància en aquest cas.

© Ester Padilla i Anna Quer

CONSTRUIR LA NARRACIÓ. Exemple 4: LA FONT

Aquesta seqüència està construïda a partir del contrast entre dues imatges d'un mateix lloc. El reportatge explica l'ús que fa la gent de les fonts que hi ha en un indret al costat del riu: un zona tranquil·la de passeig enmig d'arbres. Allò que acabem veient és com la gent carregada de garrafes va a buscar aigua. Aquestes però no són les primeres imatges de la seqüència. Primer se'ns mostren imatges de l'espai, com si fos un lloc tranquil, poc transitat, amb grossos arbres, la imatge d'un pont i l'aigua del riu. Aquesta imatge ens situa i ens fa veure el lloc d'una determinada manera. Després d'aquestes imatges veiem la font plena de gent, amb tot de garrafes blanques a terra, esperant el seu torn per omplir-les. Veiem també les anades i vingudes de la gent per sobre el pont traginant les garrafes de la font cap al cotxe. Aquestes últimes imatges són realitzades amb una certa ironia: ens mostren l'escena de la font a través de repeticions i de fer-nos-la veure des de diferents punts de vista. El contrast entre les primeres i les segones fotografies ens fa observar amb més curiositat i atenció com la gent agafa l'aigua de la font.

    

    

reportatge de © Sara Buixeda

COMENTARI ESCRIT SOBRE UN REPORTATGE FOTOGRÀFIC

Busque un reportatge fotogràfic d'una revista. Aquesta pot ser de qualsevol tema: de viatges, de natura, científica, d'història, d'art, de música, del cor,... El reportatge hauria d'estar format per unes quantes imatges. No cal que només sigui un reportatge gràfic, les imatges poden acompanyar el text però han de predominar o de tenir un paper rellevant en el reportatge.


-Primer observeu les imatges sense llegir res del text (ni peus de fotos, ni encapçalament...).


-Penseu què ens mostren les imatges per elles soles, quines informació en podeu deduir.


-Penseu també què us sembla la qualitat de les imatges, el seu valor sense considerar el tema al que fan referència.


-Després llegiu la informació escrita.


-Finalment, escriviu un comentari interpretatiu i valoratiu on expliqueu:

PROPOSTA PER A L'ELABORACIÓ D'UN REPORTATGE FOTOGRÀFIC

S'us proposa la realització d'un reportatge fotogràfic. Aquest ha d'estar compost només de fotografies acompanyades d'un text introductori que es presentaran en un llibret del format i característiques que us semblin oportuns.

L'exercici ha de permetre que torneu a posar en joc els elements fins al moment apresos sobre fotografia i els que hem discutit sobre la construcció d'una narració mitjançant imatges. També pretén que reflexioneu sobre una temàtica concreta, que us n'informeu, que penseu què podeu explicar d'ella, què és allò que hi trobeu interessant i, finalment, que penseu com ho mostrareu a través de la fotografia.

La temàtica que trieu ha de fer referència al vostre entorn proper o a algun espai públic que conegueu. Es tracta d'observar què hi passa, què succeeix de rellevant en aquest espai i que escolliu un tema concret per a fer-ne un reportatge: problemes de trànsit, problemes de manteniment de l'espai i les seves infrastructures. Podeu centrar-vos en un sol element: l'ús que es fa del mobiliari públic, les característiques de les portes del carrer, de l'arquitectura dels edificis. Podeu també fer un reportatge sobre una activitat que es desenvolupi en el lloc, entre molts d'altres temes.


-Primer cal que observeu el lloc i que us decidiu per un tema.

-Després cal que penseu sobre el tema i els aspectes que sobre d'ell observeu i que creieu que es poden tractar en fotografia.

-Seguidament podeu pensar una mica les fotografies que voleu fer o simplement fer aquesta tasca espontàniament, segons el que observeu o us trobeu.

-Un cop tingueu les imatges cal que en feu una selecció i que les ordeneu segons el discurs que us interessi més presentar.

-Finalment heu d'elaborar el text. Aquest ens ha de situar sobre el lloc, la temàtica i les vostres intencions.

-L'última tasca serà la realització del llibret.

AUTOVALORACIÓ DEL TREBALL REALITZAT

Un cop presentats els treballs, cadascú ha de fer una autovaloració del seu propi treball. Essencialment, en aquesta valoració heu d'exposar-hi tres qüestions:

RECURSOS I BIBLIOGRAFIA

Autors i fotografia documental

o Historia del Cine. V. Fotografía, televisión y arte multimedia. 43. Documentalismo y realismo fotogràfico. p.598-606.
Aquest apartat ens parla dels inicis del fotoperiodisme alemany i nord-americà, el model Live de reportatge, el documentalisme d'Amèrica Llatina, la fotografia espanyola fins a la República.

o La guerra civil espanyola. Fotògrafs per a la història. Barcelona: Museu Naciona d'Art de Catalunya, 2001.

o LÓPEZ MODEJAR, Publio. Fotografía y sociedad en la España de Franco. Las fuentes de la memoria II. Barcelona: Lunwerg, 1996.

o El comprmís de la mirada.: imatges de la posguerra europea, 1945-62. Barcelona: Fundació La Caixa, 1996.

o ASSOULINE, Pierre. Cartier-Bresson. El ojo del siglo. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2002.
Biografia d'Henry Cartier-Bresson

o Humanidad-Inhumanidad. El viaje fotogràfico de George Rodger. Barcelona: Blume Ediciones, 1994.
Recull de l'obra del fotògraf George Rodger

o Carles Fontserè. Ciutat de Mêxic. 1966-1967. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Museu de Granollers. 2002.
Catàleg de l'exposició dedicada a l'obra fotogràfica que Carles Fontserè realitzà a Mèxic.

o Català-Roca. Barcelona/Madrid. Años Cincuenta. Madrid: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia. Lunwerg Editores, 2003.
Catàleg de l'exposició dedicada a l'obra que Francesc Català-Roca realitzà en aquestes dues ciutats.

o Francesc Català-Roca. Impressions d'un fotògraf. Memòries. Barcelona: Ed.62, 1995.

o FONTCUBERTA, Joan. Agustí Centelles (1909-1985). Fotoperiodista. Barcelona: Fundació La Caixa, 1988.

o LEDO, Margarita. Documentalismo fotográfico. Madrid: Cátedra, 1998.

o MASPONS, Oriol. Xavier Miserachs. Nadie es perfecto. Madrid: La Fábrica i Tf.Editores, col.lecció PhotoBolsillo n.1, 1998.

o HAMILTON, Peter. Doisneau. Editorial Gustavo Gili, 1999.
Llibre sobre l'obra del fotògraf Robert Doisneau.

o SÁNCHEZ VIGIL, Juan Miguel (dir). Diccionario espasa. Fotografía. Madrid: Editorial Espasa-Calpe, 2002.

o HOBSBAWM, Eric / WEITZMANN, Marc. 1968. Magnum en el mundo. Barcelona: Lunwerg, 1998.

o Magnum. 50 años de fotografía. Madrid: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía /Electa, 1993.

o Web de l'agència Magnum: http://www.magnumphotos.com

o Web dedicada a la fotògrafa Mary Ellen Mark: http://www.maryellenmark.com

Margarita ledo Andión. Documentalismo fotográfico: éxodos e identidad, Madrid, Cátedra, 1999.

Fotoperiodisme

o ALCOBA, Antonio. Periodismo gráfico, fotoperiodismo. Madrid: Fragua, 1998.

o ALONSO ERAUSQUIN, M. Fotoperiodismo formas y códigos. Madrid: Síntesis, 1995.

o ABREU SOJO, Carlos. Los géneros periodísticos fotográficos. Barcelona: CIMS, 1998.

o BAEZA, Pepe. Por una función crítica de la fotografía de prensa. Barcelona: Gustavo Gili, 2001.

o FREUND, Gisèle. La fotografía como documento social. Barcelona: Gustavo Gili, 1983.
Capítols dedicats a la fotografía de premsa, al naixement del fotoperiodisme a Alemània, als mass-media magazines als Estats Units i a la fotografia com a instrument polític.

o IGLESIAS, Carmen, azunadi, gONZALO, ????, Joana Mª. La guía del fotografo freelance. Bilbao: Infoto, 1996.

o KEENE, Martin. Práctica de la fotografía de prensa. una guía para professionales. Barcelona: Paidós, 1995.

o Teorías de la imagen periodística. Barcelona: Paidós, 1987.

o WRIGHT, Terence, Manual de fotografía. Madrid: Akal, 2001.

o Web amb imatges de fotoperiodisme: http://www.xtec.es/~aguiu1/socials/imatges5.htm#fotoperiodisme