Cultura Audiovisual

 

INTRODUCCIÓ. Els materials que s'ofereixen d'aquesta matèria estan agrupats en blocs temàtics, presentats en forma d'UNITATS didàctiques. La seqüència d'unitats segueix el que podria ser una ordenació dels continguts del currículum. Des de cada unitat podeu accedir a una proposta de treball integrada per un seguit d'activitats acompanyades dels documents pertinents per a portar-les a terme. També s'hi adjunta una bibliografia i referències d'altres recursos. En la plana en la que us trobeu, hi podeu trobar una explicació sobre l'enfocament que s'ha donat a la matèria, una justificació sobre la relació i l'ordenació d'unitats que es proposa i, també, una descripció general del tipus d'activitats que podeu trobar en cada unitat. Els materials prenien com a referència el currículum vignet d'Imatge (antiga Cultura Audiovisual) del curs 2003-2004.

ENFOCAMENT DE LA MATÈRIA

Els continguts del currículum d'Imatge (actual Cultura Audiovisual) s'han ordenat en un seguit d'unitats didàctiques agrupades en tres apartats o mòduls corresponents als tres crèdits de la matèria: el primer dedicat de forma genèrica a LES IMATGES COM A REPRESENTACIÓ i específicament a la fotografia com a mitjà de registre de la realitat; el segon a la relació entre LES IMATGES I ELS MITJANS DE COMUNCIACIÓ; i el tercer es dedica a LES IMATGES I LES NARRACIONS DE FICCIÓ.

En tots tres apartats es treballa amb imatges produïdes tecnològicament, concretament les generades amb mitjans fotogràfics, videogràfics i infogràfics. No s'ha optat per dividir els tres mòdul segon paràmetres tècnics, contemplant els diferents tipus d'imatges, sinó que s'ha reservat cada un dels apartats a diferents usos i camps d'actuació de les imatges. Així es vol fer èmfasi no només en els aspectes tècnics i procedimentals de les imatges sinó en els seus contingut i en la seva capacitat significativa. Tot i la classificació realitzada, els àmbits d'actuació d'un i d'altra apartat els trobem en molts casos completament barrejats en la realitat.


1. El primer apartat es dedica genèricament a LES IMATGES COM A REPRESENTACIÓ creades tecnològicament. Es reflexiona sobre la seva presència en la societat contemporània. S'aporten coneixements per a veure com les imatges seleccionen i utilitzen els referents reals i es treballa amb els elements bàsics que les caracteritzen (tècnics, formals, conceptuals, estètics i històrics). Totes aquestes qüestions s'introdueixen principalment a través de la fotografia.

Set unitats permeten tractar els aspectes que hem esmentat: Les imatges on es parla sobre què entenem per imatges i sobre la seva incidència en la societat actual. La selecció de la realitat on es treballen aspectes formals sobre les imatges. La fotografia on s'incideix en aquest mitjà de producció d'imatges i també es comença a treballar la lectura i interpretació d'imatges. Les càmeres on s'entra de ple en qüestions de caràcter tècnic i instrumental. La pràctica fotogràfica: l'estudi. El cos en fotografia unitat en la que es comença a aprofundit en l'experimentació en el mitjà fotogràfic, concentrant l'activitat en la pràctica d'estudi i sobretot en l'aproximació que la fotografia ha fet al cos humà. Seguint en l'àmbit de l'experimentació, la següent activitat La pràctica fotogràfica: del laboratori a l'ordinador, ens permet treballar amb diferents suports i formats d'imatges incidint en els aspectes tècnics de les imatges produïdes químicament i de les digitals. I, finalment, Història de la fotografia on es fa un petit recorregut per diferents moments històrics que ens han de permetre contextualitzar els elements fins ara treballat i conèixer noves referències en l'àmbit de la creació fotogràfica.

En aquest mòdul es treballa amb referències i propostes del camp de la fotografia, de l'art contemporani i de la publicitat.


2. El segon apartat LES IMATGES I ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ es dedica exclusivament a l'ús de les imatges en el camp de la comunicació. Es tractaran diferents qüestions sobre la utilització de les imatges per a transmetre o generar informació. Es continua treballant amb la fotografia i també es comença a parlar de les narracions audiovisual, del mitjà vídeo i de la televisió.

En aquest cas són cinc les unitats que estructuren el mòdul. Tractament i manipulació de la informació. incideix en la capacitat significativa de les imatges i en la seva potencialitat per a generar i transformar la informació. En la següent unitat El fotomuntatge. Propaganda política i publicitat es continuen treballant aquest elements ara però aplicats al camp de la publicitat i a les estratègies emprades pel fotomuntatge. En La narració gràfica: el reportatge fotogràfic es comença a treballar amb seqüències d'imatges i amb la seva capacitat per a reconstruir, representar o documentar els fets reals. De la seqüència fotogràfica passem a la narració audiovisual en El reportatge televisiu i el documental. I, finalment, a Espai web s'incideix en la presència de les imatges en l'entorn comunicacional d'Internet.

Al llarg d'aquest apartat es treballa amb referències del camp del fotoperiodisme i la fotografia documental, de la fotoil.lustració i de la publicitat i, també, del cinema documental, del reportatge televisiu i de la creació multimèdia.


3. El tercer i últim apartat LES IMATGES I LES NARRACIONS DE FICCIÓ es dedica quasi exclusivament a les imatges en moviment i al seu ús per a construir narracions de ficció. Es treballen qüestions relacionades amb el cinema, les telesèries i les imatges animades. S'aprenen els processos bàsics de vídeo. També es reserva un espai dedicat a l'art contemporani i a l'ús que aquest ha fet dels mitjans audiovisuals.

Aquest és el mòdul més extens en nombre d'unitats i del qual s'ha de fer una selecció per a poder dur a terme tots els continguts. S'inicia amb Història i evolució de la tècnica cinematogràfica on s'ofereixen coneixements bàsics sobre l'aparició i l'evolució tècnica de les imatges en moviment. Després amb Els arguments. Cinema i sèries de televisió s'entra de ple a treballar els continguts i les característiques dels relats de ficció audiovisuals. A partir d'aquí s'aniran desgranant diferents aspectes sobre la construcció d'aquests relats. La unitat dedicada a Mirar a través de la càmera. El muntatge incideix en els aspectes formals de la construcció dels relats i en l'ús d'elements del llenguatge audiovisual. La banda sonora. Combinació de sons i imatges es dedica exclusivament a l'ús de la música en els relats i a la interacció d'aquesta amb les imatges. Finalment s'ofereixen a El guió. La producció audiovisual. s'ofereixen elements per a organitzar i portar a terme una producció audiovisual.

Després d'haver treballat aspectes tècnics i d'haver experimentat amb els mitjans audiovisuals es torna a aprofundir en el contingut i l'estètica dels relats audiovisual i s'incideix en la interpretació d'aquest tipus de produccions. Amb la unitat Mirar i interpretar una pel·lícula es treballa exclusivament al voltant d'una pel·lícula per a discernir-ne tots els elements i ser capaços de plantejar-ne lectures. Estètiques cinematogràfiques és una unitat que vol ampliar les referències històriques sobre cinema. Finalment es proposen treballar dos altres àmbits el de Les animacions i el de l'ús dels Audiovisuals en l'art contemporani.

Al llarg d'aquest tercer apartat, es treballa amb referències i propostes que provenen del camp del cinema, però també de la televisió, de l'animació i de l'art contemporani.



Podem dir que, tal com s'han estructurat els continguts del currículum d'Imatge i de la manera com estan pensades i es porten a terme les activitats de cada unitat, es pretenen treballar cinc grans aspectes:

  • Coneixement tècnic
    Es vol conèixer els processos bàsics, les tècniques i els instruments propis de la fotografia, la videografia i la infografia.

  • Coneixements bàsics dels diferents àmbits de la comunicació i de la creació artística visual i audiovisual.
    Es pretén analitzar com diferents àmbit de la creació i de la comunicació utilitzen els mitjans visuals i audiovisuals: l'àmbit de la publicitat, el del periodisme i el de la televisió, també el del cinema, el de les produccions multimèdia o l'animació, així com el camp de l'art contemporani.

  • Conèixer produccions contemporànies i històriques
    Conèixer i entendre les propostes de diferents creadors contemporanis i tenir un mínim bagatge de produccions històriques importants sobretot en l'àmbit de la fotografia i del cinema.

  • Capacitat reflexiva i crítica envers les imatges
    Adquirir estratègies que permetin analitzar, interpretar i discutir sobre el contingut i l'ús que es fa de les imatges.

  • Produir amb els diferents mitjans
    Experimentar individualment o en grup amb els diferents mitjans per a produir creacions visuals o audiovisuals: sèries fotogràfiques, reportatges fotogràfics, imatges produïdes o tractades infogràficament, anuncis gràfics, muntatges videogràfics, animacions i petits curts


COM ES PROPOSA TREBALLAR

Cada unitat té una estructura de treball pròpia que depèn dels continguts que guiïn l'aprenentatge. Algunes tenen un marcat caràcter procedimental, d'altres experimental. En alguns casos es dediquen només a aspectes tècnics, en d'altres s'incideix en l'observació i interpretació d'imatges. El que es pot destacar de gran part de les activitat és que es desenvolupen a partir d'exemples de diferents creacions visuals, que permeten introduir, il·lustrar i comprendre els temes que s'estiguin tractant.

En cada unitat es procura que els alumnes desenvolupin alguna proposta de caire experimental, sempre emprant suports, mitjans, processos i estratègies creatives diferents. El desenvolupament d'aquestes propostes permet a l'alumne experimentar i investigar amb diferents mitjans, l'obliga a afrontar-se amb diferents maneres d'abordar el procés creatiu, d'organitzar la producció i l'ha d'anar ajudant a adquirir habilitats per a reflexionar, imaginar, investigar i innovar amb la finalitat de materialitzar, visualment, les seves idees.

Cal destacar que en totes les propostes es dóna molta importància a l'observació, comentari i interpretació d'imatges però, també, a la discussió al voltant de les creacions dels propis alumnes. Això ha de permetre que progressivament adoptin elements per a la valoració de les produccions visuals i també una actitud crítica envers la tasca que desenvolupen.


Podem esmentar alguns tipus d'activitats que s'aniran portant a terme en les unitats:

-Comentaris escrits sobre diferents tipologies d'imatges: descripció i interpretació de les seves característiques i del seu contingut.

-Lectura i treball de textos que aborden temàtiques relatives a les imatges.

-Activitats d'observació i discussió sobre diferents produccions realitzades amb imatges.

-Recerca d'informació sobre una obra, un creador o una temàtica concreta.

-Explicacions sobre els processos i eines necessaris per a desenvolupar projectes en diferents camps de la creació audiovisuals. Realització de petits exercicis que permetin practicar amb aquestes eines.

-Propostes per a desenvolupar projectes de creació concrets amb algun mitjà de producció d'imatges.

-Activitats de presentació, discussió i crítica dels treballs dels alumnes.

No es solen proposar activitats que impliquin visites a exposicions o sortides d'altres mena que permetin veure o rebre informació directe sobre algun tipus de manifestació artística. S'entén que si es poden relacionar els aspectes treballats en les unitats seria interessant poder introduir activitats d'aquest caire.


COM S'AVALUA

Al llarg de les unitats es donen algunes orientacions per a l'avaluació i es proposen elements concrets per a dur-la a terme. En general es pretén potenciar l'avaluació formativa de caràcter qualitatiu. Una avaluació que intervingui directament en el procés d'aprenentatge i que intenti, no tan qualificar els resultats dels alumnes, sinó valorar i argumentar la tasca que estan desenvolupant i els resultats que aquesta produeix. Això implica, per un costat, explicitar i deixar clars en cada moment els continguts que s'estan treballant i els objectius que es persegueixen, així com els criteris de valoració que s'aplicaran. Així l'alumne s'orientarà al llarg de l'aprenentatge i serà possible argumentar les valoracions que es facin de la seva tasca, sense caure en paràmetres de caràcter subjectiu.

Per l'altra costat suposa que l'avaluació no esdevingui una tasca que tan sols desenvolupa el professor, un cop s'han obtingut els resultats de les propostes plantejades, sinó que aquesta s'integri en les activitats, esdevingui un elements més d'aprenentatge i sigui una tasca compartida entre professors i alumnes. Es evident que, la importància del treball de caràcter experimental de la matèria, el fet que els alumnes hagin d'estar constantment donant respostes, i que aquestes respostes puguin ser diferents en cada un d'ells, afavoreix l'avaluació formativa i el fet que sigui una tasca compartida que obligui l'alumne a ser crític amb els seus resultats i que permeti al grup aprendre dels resultats i dels processos seguits pels demés.

Altres elements caracteritzen l'avaluació que es proposa per a la matèria d'Imatge. La diversificació del tipus d'activitats que es proposen en les unitats afavoreix que es puguin avaluar diferents competències. En aquest mateix sentit, les activitats específiques destinades a obtenir informació per a l'avaluació també tenen diferents formats: presentacions conjuntes de treballs, comentaris escrits sobre els treballs, proves ràpides d'ideació, exàmens, avaluacions conjuntes, redacció de comentaris crítics dels treballs dels companys o d'uns mateix, entre d'altres.

Per a procurar que l'avaluació formi part del mateix procés d'aprenentatge i que tingui un caràcter formatiu s'insisteix força en la intervenció de l'alumne en l'avaluació. Per això s'opta per a donar un paper important a l'autoavaluació i proporcionar eines que l'afavoreixin. En aquest sentit es proposen activitats on l'alumne hagi de presentar i fer explícites les seves idees i opinions. Per exemple, s'empren els comentaris crítics (propis de la crítica d'art) per a fer una revisió del propi aprenentatge o es desenvolupen avaluacions conjuntes que afavoreixin la comprensió i la discussió sobre allò que els alumnes estan realitzant



Per a obtenir més informació sobre el tipus d'avaluació que es proposa i sobre les maneres de dur-la a terme es recomana consultar l'apartat general d'aquest web dedicat a l' AVALUACIÓ A L'EDUCACIÓ ARTÍSTICA . Hi trobareu aclariments sobre quines característiques pot tenir l'avaluació dins del batxillerat d'Arts. També s'hi expliquen una sèrie d'instruments i procediments de suport a l'avaluació que poden ser aplicats a les diferents matèries d'Arts.



UNITATS DIDÀCTIQUES
 


1. LES IMATGES
Unitat 1. Les imatges.
Unitat 2. La selecció i de la realitat.
Unitat 3. La fotografia.
Unitat 4. Les càmeres.
Unitat 5. La pràctica fotogràfica: l'estudi. El cos en fotografia.
Unitat 6. La pràctica fotogràfica: del laboratori a l'ordinador.
Unitat 7. Història de la fotografia.

2. LES IMATGE I LA INFORMACIÓ
Unitat 8. Tractament i manipulació de la informació.
Unitat 9. El fotomuntatge. Propaganda política i publicitat.
Unitat 10. La narració gràfica: el reportatge fotogràfic.
Unitat 11. El reportatge televisiu i el documental.
Unitat 12. Espai web.

3. LES IMATGES I ELS RELATS DE FICCIÓ
Unitat 13. Història i evolució de la tècnica cinematogràfica.
Unitat 14. Els arguments. Cinema i sèries de televisió.
Unitat 15. Mirar a través de la càmera. El muntatge.
Unitat 16. La banda sonora. Combinació de sons i imatges.
Unitat 17. El guió. La producció audiovisual.
Unitat 18. Mirar i interpretar una pel·lícula.
Unitat 19. Estètiques cinematogràfiques.
Unitat 20. Les animacions.
Unitat 21. Audiovisuals en l'art contemporani.