El material
Unitat 5
 

 
 PROPOSTA DIDÀCTICA, ACTIVITATS i DOCUMENTS DE SUPORT

Si fins al moment s'han tractat aspectes relatius a la forma, construcció i a les significacions estètiques de les formes tridimensionals en aquesta unitat es proposa abordar qüestions sobre el material. No es pretén oferir un decàleg dels possibles materials a emprar per a construir elements volumètrics, ni tractar només recursos per a treballar diferents materials. El que es pretén és abordar els materials des d'un punt de vista significatiu i des d'aquest punt de vista veure les seves possibilitats manipulatives. Si bé en la primera activitat es fa una explicació genèrica sobre l'ús i significació de diferents materials, en la seqüència d'activitats proposada es treballa només sobre un exemple: el FANG. A partir del fang podem veure com es treballa un material que, tradicionalment té unes connotacions i uns usos bastant determinats, però que nous necessitat, nous contextos i noves idees capgiren i trastoquen les seves possibilitats expressives i significatives. Per això primer es planteja fer un discurs molt clàssic sobre el fang per després trencar la lògica de la seva utilització a partir de l'obra de l'artista CHARLES SIMONDS. aquest artista ens permetrà ampliar les idees que puguem tenir sobre el material. Cal també aprofitar les propostes de Simonds per a introduir d'altres estratègies sobre el procés de creació d'una obra que fins ara no havien estat abordades: l'atzar, el pas del temps, la modificació o degradació i també la idea d'obra escultòrica inserida en un espai, estretament vinculada a l'arquitectura fet que ens enllaçarà aquest unitat amb el segon mòdul dedicat a l'espai. A més de la figura de Simonds es deixa oberta la possibilitat de treballar amb d'altres artistes que també utilitzen el fang: el ceramista Claudi Casanovas i l'artista Pere Noguera.


ACTIVITAT 1
Explicació sobre l'ús, manipulació i significació del material en les creacions tridimensionals.
DOCUMENT 1. El material (petita introducció al tema)

ACTIVITAT 2
L'exemple concret d'un material: EL FANG.
DOCUMENT 2. El fang. Explicació sobre aquest material.

ACTIVITAT 3
L'exemple d'un artista que treballa amb fang: CHARLES SIMONDS. Comentaris sobre les seves obres.
DOCUMENT 3. Les obres de CHARLES SIMONDS (imatges de les obres).

ACTIVITAT 4
Explicació sobre l'obra de Charles Simonds, Lectura de text i reflexió escrita. Valoració dels comentaris escrits per un company.
DOCUMENT 4. Dos textos sobre l'obra de Charles Simonds. Preguntes sobre l'obra de Simonds.

ACTIVITAT 5
Proposta de treball: transformació de peces de fang.
DOCUMENT 5. Proposta de treball: transformació de peces de fang.

ACTIVITAT 6
Treball posterior sobre les peces de fang: realització d'una sèrie de dibuixos amb ordinador.
DOCUMENT 6. Treball posterior: dibuixos amb ordinador de les peces de fang (explicació i exemples)

ACTIVITAT 7
Comentari de dues obres realitzades amb fang.
DOCUMENT 7. Comentari de dues altres obres fetes amb fang de PERE NOGUERA i CLAUDI CASANOVAS


RECAPITULACIÓ DE LES PRIMERES UNITATS DE VOLUM

EXAMEN
Exercici en forma de prova puntutal per a valorar els coneixements treballats en les primeres unitats de volum.
DOCUMENT 8. Examen de Volum.


BIBLIOGRAFIA I RECURSOS

 



DOCUMENTS



ACTIVITAT 1
Explicació sobre l'ús, manipulació i significació del material en les creacions tridimensionals.
En la primera activitat es proposa explicar, posant diferents exemples, el paper i significació dels materials en algunes obres tridimensionals. Cal explicar usos tradicionals dels materials, canvis sobtats en la seva utilització, usos que impliquin una significació determinada del material, etc. Els exemples poden ser molts: Es poden recordar autors ja treballats: Gaudí i l'ús que feia de la ceràmica o d'altres materials treballats pels artesans; Eiffel i el ferro, relacionant-ho amb la presència i significació de nous materials durant la industrialització; el Minimalisme i l'ús de materials que necessiten processos industrials específics i que no requereixen la intervenció de l'artista; També es pot parlar d'altres exemples: l'ús reiterat que fan del vidre alguns arquitectes del moviment modern; l'ús del marbre en les escultures romanes... Es pot també repassar la importància d'alguns dels materials treballats (guix, paper, ferro), dels materials que han estat considerats nobles o que han estat tradicionals en el camp de l'escultura i que, mica en mica, han anat perdent el seu pes específic per a integrar materials que provenen de molts altres camps. (Explicació conjunta a l'aula, si es creu convenient es pot acabar iniciant l'ACTIVITAT 2) — 1hora

DOCUMENT 1
 
 EL MATERIAL

En cada un dels exercicis realitzats hem treballat amb materials diferents. És evident que cada material té unes característiques i permet un tipus d'experimentació i de l'obtenció resultats diferenciats. En molts casos el material és un simple mitjà del qual obtenir uns resultats, però en molts d'altres el material té la seva importància més enllà de la forma que permet generar. Aquest pot tenir una significació concreta, pot actuar simbòlicament. Podem veure clarament en l'exemple treballat sobre la Torre Eiffel que l'ús del ferro en arquitectura feu possible una determinada estètica, signe irrefutable de la modernitat del moment. Els minimalistes utilitzaven materials i processos industrials que els permetien mantenir ben lluny qualsevol rastre de la manipulació de la peça per part de l'artista. És evident que en aquest casos els materials juguen un paper important pel què fa a l'apreciació i significació que es pugui desprendre de les obres. En aquest apartat mirarem de conèixer una mica més bé un dels materials utilitzats tradicionalment però també contemporàniament en el camp de l'escultura: l'argila. Per a tal tasca treballarem primer l'obra d'un artista que ha utilitzat aquest material per a intentar esclarir-ne la seva utilització i la importància que té en les seves obres. Aquest artista també ens servirà per començar a introduir el bloc 2 sobre l'espai, i per a veure com en molts casos el procés creatiu depèn també de l'atzar, del pas del temps, de la destrucció i no pas de la construcció.

  
versió per imprimir



ACTIVITAT 2
L'exemple concret d'un material: EL FANG. Explicació tècnica. El seu ús en el món de l'art.
Sobre el fang es proposa començar fent una explicació molt tècnica i tradicional explicant les característiques del material, les maneres de treballar-lo i l'ús que se n'ha fet dins del món del l'art i de la ceràmica. Aquesta explicació ha de servir de contrast per a les obres de Charles Simonds que després es veuran. Es pot fer l'explicació manipulant el fang. (Explicació conjunta a l'aula) — 1/2hora.

DOCUMENT 2
 
 EL FANG


El fang ha estat i és un dels materials bàsics de la ceràmica i, tradicionalment, també de la producció escultòrica. L'aprenentatge dels artistes passava obligatòriament pel modelat en fang. Copiar en fang les posicions de models vius o de figures de guix era una de les pràctiques habituals. Molts escultors, antigament i encara en l'actualitat, realitzen les seves figures en fang per fer-ne posteriorment un motlle i passar-les generalment a metall. Per tant, la peça de fang no és la que té valor en aquestes obres (el fang no era considerat un material prou noble i resistent). Altrament, moltes cultures primitives han realitzat les seves escultures amb aquest material i, alguns artistes contemporanis, també s'han servit del fang, en aquest cas, no com a material auxiliar sinó com a material propi de les seves obres.


 CARACTERÍSTIQUES

El fang està compost d'una sèrie de silicats d'alumini que quan s'humitegen adquireixen plasticitat. Un cop sec, el fang, conserva la forma adquirida i, aplicant-hi calor, augmenta la seva duresa. Hi ha moltes varietats de fangs que, a part de la seva composició, procedència o ús a què se'ls destina, es poden distingir per diferents característiques: la porositat, la textura o gra, el color, la refracció i la plasticitat. El fang que es sol utilitzar més comunament és el fang vermell (com el dels rajoles). Aquest és un fang que conté òxid de ferro i s'utilitza generalment per a la ceràmica utilitària. Cada fang té un tipus de cocció i aquest té una cocció a baixa temperatura (850º-1000º).


 MANIPULACIÓ

Tot i que actualment els fangs ja ens vénen molt preparats abans d'utilitzar-los és convenient pastar-lo, per evitar que hi quedin bombolles d'aire al seu interior que podrien provocar esquerdes. Quan es treballa el fang s'ha de mantenir humit (que no vol dir molt), no s'ha d'assecar però tampoc cal que tinguem la seva superfície sempre pastosa. Cal enganxar correctament les diferents parts d'una peça o els afegits que fem, sinó quan s'assequi s'esquerdarà.

Podem utilitzar diferents eines per manipular-lo: mans, palets, espàtules, ganivets, rasquetes, corró, buidador, torn, o d'altres utensilis per fer-hi marques. També són útils les esponges i el fil de cuca per tallar-lo. Els procediments per treballar-lo poden ser molts, penseu amb la manera peculiar de treballar de Simonds, construint amb maons minúsculs o deixant que el fang sec faci el seu curs. Tradicionalment es treballa amb:

-Paquet o bloc: fent un bloc d'un tros de fang i modelar-lo, aixafant o desplaçant el material, afegint, buidant, rascant, pessigant el fang.

-Amb planxes: aplanant el fang amb un corro per obtenir una placa de fang que podem tallar de la forma que vulguem. Diferents plaques es poden unir per formar una peça.

-Amb xurro: fent diferents xurros i anar-los ajuntant fins aconseguir una forma i després unir-los traspassant el fang d'un a l'altre.

-Amb el torn: com tradicionalment es fa en ceràmica, actuant per contacte per canviar la forma del fang mentre gira.

-Amb motlle, col·locant fang, per pressió o bé per injecció en un motlle de guix, fang cuit o d'altre material.

El fang es pot esmaltar i coure o, com en el cas de Charles Simonds es pot emprar en cru.

 
versió per imprimir



ACTIVITAT 3
L'exemple d'un artista que treballa amb fang: CHARLES SIMONDS. Comentaris de les seves obres.
Després de l'explicació dedicada al fang es proposa observar les obres de Charles Simonds. La manera més adequada de fer-ho seria projectant imatges de les obres, però també es pot fer amb algun llibre de l'autor. Primer es passen totes les iamtges i no s'explica res sobre l'autor o les obres. Després es deixa que els alumnes facin aportacions sobre les obres. El professor també pot fer preguntes per a treure temes sobre les intencions de l'artista i sobretot sobre l'ús que fa del fang. Després de les aportacions dels alumnes es pot anar donant informació sobre l'artista i finalment llegir els textos que ens parlen de la seva obra. Cal explicar elements que ens puguin interessar de la seva obra: l'ús i significació del fang, les referències que utilitza, les intencions estètiques de les seves obres ubicades en entorns urbans, les idees que se'n desprenen sobre el pas del temps, l'abandó, la destrucció/construcció... Si no es disposa de l'obra d'aquest artista es pot treballar també amb l'obra de Pere Noguera o amb totes dues per a veure dues idees sobre el mateix material. (Discussió conjunta a l'aula) — 1hora.

DOCUMENT 3
 
 OBRES DE CHARLES SIMONDS


1.Birth, 1970. Sèrie de 10 fotografies en color. 2.,3. Paistage<->Cos<->Habitacle, fotogrames pel·lícula, 1973.
4. Simonds treballant en un habitacle, París, 1975. 5. Vianants mirant un habitacle de Simonds, NY, 1972.
6. Habitacle, Long Island, NY, 1975. 7. Lloc ritual, 1970, 25,5x54,7x49,2 cm. 8. Laberint, 1972. 30x63x63 cm.
9. Piràmide, 1972, 40x51x63 cm. 10.Torres marcides, 1984. 30x60x60 cm.
11. Observatori abandonat, 1975. 25x76x76 cm. 12. Creixement de cercles i torres n.5, 1978. 23x75,5x75,5 cm.
13. Creixement de cercles i torres n.7, 1978. 18x75,5x75,5 cm. 14. Sense títol n.12. 1978. 15x76,2x76,5 cm.

 
versió per imprimir



ACTIVITAT 4
Explicació sobre l'obra de Charles Simonds, Lectura de text i reflexió escrita.
Després de la discussió mantinguda sobre l'obra de Charles Simonds es formulen tres preguntes sobre la mateixa que serveixen de punt de partida perquè l'alumne escrigui un text. Aquesta activitat serveix perquè l'alumne formalitzi allò que ha entès de l'obra de l'artista i allò que ell en pensa. El professor pot veure quins elements ha integrat de la discussió mantinguda i com els utilitza. Es proposa que siguin els mateixos alumnes que revisin entre ells allò que han escrit els altres. Cada alumne s'ha de llegir l'escrit de dos alumnes més i apuntar-hi allò que ell hi afegiria, allò que creu que no és del tot correcte o fins i tot, assenyalar allò que li sembla interessant. Posteriorment se'n pot llegir algun a classe o comentar-los després de què el professor els hagi valorat. Finalment es poden comentar les preguntes a classe, contrastar opinions i aclarir dubtes. (Treball individual a casa)

DOCUMENT 4
 
 INTRODUCCIÓ A L'OBRA DE CHARLES SIMONDS

L'obra de Charles Simonds comença a prendre cos al final de la dècada dels seixanta, quan els moviments de contestació política i social sorgits als campus universitaris es transmeten a una part de la comunitat artística nord-americana i l'obliguen a interrogar-se sobre les formes de representació tradicional de l'art i la conveniència d'utilitzar circuits de difusió alternatius als ja establerts, com les galeries i els museus.

Alguns artistes buscaren aquesta alternativa en el land art i la performance, en un intent d'imbricar les seves creacions dins la col·lectivitat social i negar al mateix temps l'estatus clàssic de l'obra d'art. Charles Simonds, tot i participar dels mateixos pressupòsits, trià un camí diferent: el de la miniaturització i l'emplaçament de les seves obres. És així com va fer la seva aparició, l'any 1970, els dwellings, minúsculs habitacles d'argila situats a recer de murs derruïts en barris com el SoHo o el Lower East Side novaiorquesos.

Els dwellings eren l'únic rastre visible de l'existència d'una civilització de nòmades, els Little People, que la imaginació de Charles Simonds havia definit com a hiperactius i tremendament fugissers: tot en els seus habitacles parlava d'una marxa sobtada, d'una presència interrompuda per raons de força major que condemnava els seus petits habitacles a una inevitable degradació. Es tractava d'una reflexió sobre el pas del temps, una metàfora sobre la vida i la mort, sobre el creixement i la degradació, una reflexió que s'ha anat reiterant en la seva obra i que ell explicà a Birth, un aclaridor film realitzat el 1970 on trobem algunes de les claus que han guiat el treball de Simonds en els darrers anys.

Les seves creacions són també una reflexió sobre l'arquitectura i sobre els sistemes de pensament que la sustenten. En els dwellings, Simonds trobà inspiració en les construccions dels indis de l'Estat de Nou Mèxic. En treballs posteriors, quan les creacions de Charles Simonds abandonaren el carrer i assoliren l'autonomia com a escultures, l'explotació del pensament a través de l'arquitectura ritual antiga (algunes de les seves peces tenen l'origen en mastabes, laberints, torres funeràries o piràmides) ja tendia directament a un a crítica sobre aquesta disciplina, una acusació sobre el progressiu allunyament de l'arquitectura de l'entorn i la terra que li fornia la matèria essencial.

Amb els anys, la seva obra ha guanyat amb intimisme. De la reflexió sobre les estructures del pensament humà, Simonds ha passat a interrogar-se també sobre la relació entre l'obra i l'artista i ha introduït de forma gradual la figura humana en les seves creacions, tot i que ha mantingut en tot moment el fil conductor que ja manifestava al començament: l'argila com a element material primordial en les seves construccions i l'exploració de les relacions entre l'home i la terra.

Charles Simonds, Fundació "la Caixa": Barcelona, 1994. p.10.



 ...recordant a Simonds...

L'escultura de Simonds és el fruit de tota una sèrie d'actituds estètiques que es van anar desenvolupant al final de la dècada dels anys seixanta, i presenta algunes afinitats amb altres obres que van néixer durant aquest període. Igual que una bona part dels seus contemporanis, Simonds aleshores s'esforçava a trobar una alternativa per al concepte de pintura i escultura com a objectes preciosistes. El land art, que aleshores començava a adquirir importància, va oferir aquesta via alternativa: representava un art de la rebel·lió, amb un esperit i uns objectius oposats a les aspiracions de mires estretes de les galeries, un art de l'entorn, subjecte molt més als imperatius del lloc que no pas a la demanda del consumidor. L'art va esdevenir el mirall d'un temps, d'un lloc, d'un emplaçament. Els materials i el procés de creació es van convertir en un aspecte tan fonamental com el concepte mateix. Els artistes que treballaven el land art expressaven una nostàlgia pel passat que es veia reflectida en tot un seguit de formes pròpies de les cultures antigues que admiraven tant i que adoptaven en les seves obres; això no obstant, s'identificaven també amb l'art més radical del present. La resolució d'aquesta dicotomia va ser de cabdal importància en el desenvolupament de l'obra de Simonds i dels altres artistes que treballaven en aquest camp. Igual que Michael Heizer i Robert Smithson, Charles Simonds volia que la seva obra sortís a recórrer el món real. Això no obstant, més que l'entorn rural dels deserts o dels grans llacs salats, Simonds sentia la crida del paisatge urbà de les ciutats. Tal com passa en l'obra de Heizer Double Negative i en la de Smithson Spiral Jetty, les construccions de Simonds es basen sovint en la noció de temporalitat. Molt poques de les obres que l'artista va crear per a alguns emplaçaments del SoHo o del Lower East Side han sobreviscut. Més que no pas la naturalesa acabada de la seva obra, l'artista apreciava sobretot la interacció entre els diversos elements, com ara els seus habitacles, la vida i la decadència de la ciutat, la reacció i fins i tot la participació del públic, i el fet de crear unes formes que es veien inevitablement alterades per l'entorn. Igual que Heizer i Smithson, Simonds acceptava de bon grat l'alteració de la forma i la destrucció final de l'obra a través de l'inevitable procés d'erosió. Els factors de temps i d'atzar, els fenòmens naturals i els elements van esdevenir una part integral de la dinàmica de l'escultura.

Charles Simonds, Fundació "la Caixa": Barcelona, 1994. pàgs.40-41.




 Preguntes sobre l'obra de Charles Simonds

Després de conèixer i veure les obres de Charles Simonds, d'haver llegit els dos textos i d'haver comentat les seves obres a classe, comenta el que et sembla sobre aquestes qüestions:


1- Quina importància creus que té l'argila en l'obra de Charles Simonds? Com la utilitza?


2- Per què creus que en les seves obres hi apareixen arquitectures? Com són, com hi apareixen?


3- Explica com és que Charles Simonds es dediqués a fer algunes de les seves obres al carrer i què representava aquest fet?


 Revisió de les respostes d'un company

Una vegada tingueu les preguntes contestades cadascú revisarà el text d'un o dos companys. Cal que hi afegiu els elements que us semblin pertinent, que corregiu o discutiu afirmacions o observacions que no us semblin del tot correctes o que remarqueu els aspectes que us semblen més interessants.

Aquesta activitat pretén que cada alumne pugui valorar el que es diu del que ha escrit i també que cadascú pugui fer aportacions a a llò que diuen els altres.

  
versió per imprimir



ACTIVITAT 5
Proposta de treball: transformació de peces de fang.
De tot allò treballat i discutit fins al moment s'agafen uns quants elements perquè l'alumne faci una proposta pròpia. Cal per un costat utilitzar el fons, treballar amb la idea de canvi, amb la idea d'atzar i amb la integració de la noció de temps. Amb aquestes premisses com a punt de partida es proposa fer una activitat on es construeixi una seqüència de figures de fang que, essent inicialment d'una mateixa forma s'hagin anat modificant, ja sigui per accions fruit de l'atzar o per accions prèviament pensades. La construcció de les figures implicarà segurament l'ús de procediments tradicionals per a treballar el fang. La seva modificació implicarà estratègies més properes a les utilitzades per Simonds. Un cop acabat el treball les peces es poden deixar en algun espai exterior perquè s'acabin desfent completament. (Ideació de la peça a construir i de la seqüència treball individual a casa — Realització individual a l'aula) 3 o 4 hores.

DOCUMENT 5
 
 TRANSFORMACIÓ DE PECES DE FANG


En l'obra de Charles Simonds hem vist que és important el material que s'utilitza i el que aquest significa i possibilita. També hem vist que no tan sols és important la construcció d'una peça sinó també el procés de creació i la destrucció de la mateixa. La seva degradació progressiva, fruit de l'atzar, d'agents externs a l'obra, del pas del temps donen no tan sols valor plàstic a les obres sinó també en constitueixen la seva apreciació i significació. Simonds utilitza l'arquitectura per mostrar la transitorietat de les coses i la seva desaparició o substitució. Ara ens toca a nosaltres treballar amb alguns dels paràmetres que també utilitza Simonds.

El treball consisteix en la construcció amb fang de diverses peces idèntiques aplicant la tècnica més convenient (amb planxes, amb xurros,…), d'uns 15 cm. d'alçada. Un cop les peces construïdes s'han d'anar modificant a través d'alguna acció (tallar, prémer, pessigar, rascar, aixafar, partir, doblegar, punxar, esgarrapar, etc.). La primera peça es pot deixar intacta i les altres han de ser modificades progressivament en major grau aconseguint al final una seqüència formal, com si la peça hagués experimentat un canvi al llarg del temps. L'acció pot ser més o menys premeditada o es pot actuar més per atzar.

Les opcions per a realitzar el treball són dues:

OPCIÓ 1 -Realització d'unes sis peces de fang de la mateixa forma i mida. La forma ha de ser senzilla, es recomana escollir cossos geomètrics (piràmide, prisma, columna, cub…).

      


OPCIÓ 2 -Realització de tres peces, més elaborades. En aquest cas l'acció pot ser més pensada i al final, les tres peces també han de crear una sèrie.

 

 
versió per imprimir



ACTIVITAT 6
Treball posterior sobre les peces de fang: realització d'una sèrie de dibuixos amb ordinador.
En aquest cas a partir de la seqüència de peces es proposa realitzar una seqüència de dibuixos amb ordinador que mostrin també els canvis entre les diferents peces. Els dibuixos no han de ser una representació fidedigne de les peces sinó que s'han de concentrar en la idea de canvi i integrar també la noció de pas del temps. Els dibuixos es poden presentar en format dossier amb una explicació prèvia i si cal imatges de les peces finals o en format electrònic amb una presentació. Un cop presentades es poden comentar a la classe. (Treball individual a casa)

DOCUMENT 6
 
 Dibuixos amb ordinador a partir de les peces


Si en els exercicis anteriors s'havien realitzat dibuixos de les peces, ara repetirem l'exercici però canviant d'instrument. Cal que realitzeu els dibuixos amb l'ordinador. Aquest canvi simplement ens permet veure com els resultats, la forma de pensar l'exercici, d'analitzar les peces i de mostrar-les, pot ser diferent si utilitzem un altre mitjà.


Com s'han de fer els dibuixos
Per dibuixar amb l'ordinador podeu utilitzar programes de dibuix (Coreldraw, Paint, Paintshop Pro…), o fins i tot de tractament d'imatges.

Els dibuixos poden ser més lineals, realitzats amb formes geomètriques, taques, colors. Els dibuixos han de mostrar la seqüència, n'heu de fer un per peça com a mínim. Cada dibuix ha de ser del mateix estil, tot i que hi puguin haver diferències entre ells. Els dibuixos no han de ser obligatòriament una representació mimètic de les peces.


Presentació
Cal presentar els dibuixos en un petit llibret amb una petita explicació al davant o al darrera del treball, que exposi com s'ha transformat la peça.


 Exemples de dibuixos

  

 

       

 

1. Miriam Redondo 2. Rosa Vidal 3. Sònia Fontanella 4. Sara Buixeda 5. Ingrid Beltran

  
versió per imprimir



ACTIVITAT 7
Comentari de dues obres realitzades amb fang.
Finalment es proposa realitzar el comentari de dues obres realitzades en fang. No es dóna cap mena d'informació sobre les mateixes. Es pretén veure què són capaços d'observar i reflexionar els alumnes després de tot allò treballat.

DOCUMENT 7
 
 COMENTARI D'OBRES

Aquí teniu les obres de dos artistes. En ambdós casos veiem que el fang és el material bàsic d'aquestes creacions. Expliqueu com són les obres, com han utilitzat el fang i quina interpretació en feu: què us suggereixen, de què diríeu que ens parlen i quina relació té l'argila. Si voleu podeu fer comparacions entre les obres dels dos artistes i fins i tot entre aquestes i allò que ens proposa Charles Simonds.

PERE NOGUERA

Pere Noguera, Objectes enfangats, 1979, fang i objectes diversos.


CLAUDI CASANOVAS

     

Claudi Casanovas: 1. Bloc, 2001, 34x30x32. 3. Cercle, 1993. 60 Diàmetre

  
versió per imprimir



RECAPITULACIÓ DE LES PRIMERES UNITATS DE VOLUM



EXAMEN
Exercici en forma de prova puntutal per a valorar els coneixements treballats en les primeres unitats de volum.

DOCUMENT 8
 
 EXAMEN DE VOLUM

1. L'ORIGEN DE LES FORMES
Aquestes dues imatges mostren un fragment de dues obres construïdes amb pocs anys de diferència:

-A. El porxo de l'Església de la Colònia Güell, dissenyada per Gaudí a part del 1890 i construïda a Santa Coloma de Cervelló (Barcelona) entre 1908 i 1915.

-B. Un dels pilars que conformen la base de la Tour Eiffel, dissenyada per Gustav Eiffel i construïda a París el 1889.

Els dos fragments ens mostren un element arquitectònic que té com a funció sustentar el pes de la construcció: el porxo en el cas de la primera i la torre en el cas de la segona. Tot i desenvolupar funcions similars ambdues són completament diferents: les formes, el material, l'estètica i plantejament arquitectònic tenen molts elements oposats. Fes una descripció de les característiques de cada una i explica el perquè d'aquestes diferències, el seu origen, les seves referències i les idees que una i d'altra ens susciten.

A.             B.  




2. EL CONCEPTE D'ESTRUCTURA
El concepte d'estructura ha variat en la seva significació en denominar en molts casos diferents característiques constructives de les formes tridimensionals o diferents maneres d'entendre-les. Per Vitrubi (un arquitecte i enginyer romà del segle 1 a.C. autor d'un tractat sobre arquitectura) deia que el terme estructura (del verb struere, construir) designa una obra de pedres de construcció reticulars, com de maons units per un morter. El concepte de disposició comprès en el terme estructura correspon aquí a un apilonament de capes, a un amuntegament de toscos materials. D'altra banda també es considera l'estructura com allò que sosté un edifici i evita que caigui (James Stirlin). O altrament és la manera en què un edifici és construït. També el terme es refereix a la vegada a un Tot (un objecte), les seves parts i la distribució i relació d'aquestes parts.

Ara et toca a tu aplicar aquest concepte a l'exemple arquitectònic que tens a constinaució. Explica com podem definir l'estructura del sostre del Palau d'Esport de Roma construït per Mervi i Piancentini: explicant quin tipus d'estructura té, com s'ha construït, quins elements s'han utilitzat, quina forma, sensació, direcció, moviment, la relació de la forma amb la funció de l'edifici, etc.


A. Nervi i Piancentini, Roma Palau d'Esports.

  
versió per imprimir


 

RECURSOS I BIBLIOGRAFIA

 Sobre materials i sobre el FANG i els seus usos i procediments tradicionals

Llibres fang. Ceràmica contemporània.


 Sobre els artistes treballats o d'altres

Pere Noguera
o Pere Noguera. terres crues, terres cuites. del paisatge a l'hàbitat. Barcelona: Museu de la Ceràmica de Barcelona, 2003.

o Pere Noguerra: ús i abús.

o Més tot allò-Dibuix a la cuixa. Barcelona: Centre d'Art Santa Mònica. Generalitat de Catalunya, 2001.

o Pere Noguera, instal·lació llacs, illes, pedrals i morts.


Charles Simonds
o Charles Simonds. València: IVAM; 2003.

o Charles Simonds. Barcelona: Fundació La Caixa, 1994


Claudi Casanovas
o Blocs. Claudi Casanovas. Museu Comarcal de la Garrotxa (Olot), Museum voor Moderne Kunst (Oostende, Bèlgica), Museu Nacional de la Ceràmica (València), 2002.

o Claudi Casanovas. Cercles. Barcelona: Galeria Joan Gaspar, 1994.