V
olum

 

INTRODUCCIÓ. Els materials que s'ofereixen d'aquesta matèria estan agrupats en blocs temàtics, presentats en forma d'UNITATS didàctiques. La seqüència d'unitats segueix el que podria ser una ordenació dels continguts del currículum. Des de cada unitat podeu accedir a una proposta de treball integrada per un seguit d'activitats acompanyades dels documents pertinents per a portar-les a terme. També s'hi adjunta una bibliografia i referències d'altres recursos. En la plana en la que us trobeu, hi podeu trobar una explicació sobre l'enfocament que s'ha donat a la matèria, una justificació sobre la relació i l'ordenació d'unitats que es proposa i, també, una descripció general del tipus d'activitats que podeu trobar en cada unitat.



ENFOCAMENT DE LA MATÈRIA

Els continguts del currículum de Volum s'han ordenat en un seguit d'unitats didàctiques agrupades en tres apartats corresponents als tres crèdits de la matèria: el primer es dedica a LES FORMES DELS OBJECTES, el segon a L'ESPAI i el tercer al COS HUMÀ. Tot seguit s'aclareix aquesta ordenació i els continguts i elements conceptuals que la caracteritzen.


1. En el primer apartat, dedicat a la FORMA DELS OBJECTES es proposa acostar l'alumne a les característiques formals de les creacions tridimensionals. Per a portar a terme aquesta tasca es prenen com a punt de referència qüestions que han estat claus en l'art modern occidental. Qüestions que han marcat les creacions tridimensionals al llarg del segle XX i que també han determinat, d'una manera o d'altra, moltes de les creacions contemporànies, així com la manera com entenem el volum i l'espai. Per això es treballa a partir d'exemples de manifestacions artístiques de finals del segle XIX i de les avantguardes artístiques, els quals són, progressivament, comparats amb manifestacions més contemporànies.

Aquest primer apartat consta de cinc unitats encapçalades respectivament sota els títols: La natura com a referent, Construir a partir de la geometria, L'estructura com a forma, La repetició d'elements, El material. Com ja es pot intuir a partir dels títols, cada unitat serveix per a aproximar l'alumne a diferents elements conceptuals, constructius i significatius de la forma tridimensional. En cada una d'elles es treballa amb característiques i problemàtiques concretes de la forma tridimensional; s'introdueixen estratègies creatives, procediments constructius i materials diferents; i es proporcionen referències i elements de discussió sobre diferents tendències estètiques.

Els elements esmentats focalitzen l'aprenentatge que es du a terme en aquest primer apartat fonamentalment en quatre qüestions:

  • L'alumne ha de poder experimentar amb diferents estratègies constructives i amb diferents materials per a la creació de formes tridimensionals.

  • Ha d'anar adquirint habilitats per a ser capaç donar resposta a les propostes creatives que es plantegen: reflexionar, investigar, buscar, organitzar, relacionar, innovar i, finalment, formalitzar les seves idees a través d'una construcció tridimensional.

  • Ha de tenir elements per a observar, interpretar i discutir les característiques dels objectes tridimensionals. Saber descriure'ls, saber identificar els elements que els defineixen, els significats que se'n desprenen i poder relacionar-los amb el seu context originari.

  • Finalment, ha de començar a adoptar una actitud crítica davant del fet artístic i a ser capaç de relacionar aspectes i problemàtiques de l'art amb aspectes de la pròpia experiència o del seu entorn. Això també implica ser capaç de considerar críticament la tasca que el propi alumne desenvolupa.


Al llarg de les cinc unitats es treballarà amb exemples, amb conceptes i amb propostes pròpies dels camps de l'escultura, de l'arquitectura, del disseny d'objectes.

En les dues últimes unitats d'aquests primer mòdul s'introdueixen una sèrie d'estratègies pròpies de la creació contemporània que comencen a incorporar la dimensió espacial en les obres escultòriques. Això donarà peu a enllaçar el primer apartat dedicat als OBJECTES amb el segon dedicat a l'ESPAI.



2. En el segons apartat, dedicat a L'ESPAI es deixen una mica de banda les característiques dels cossos tridimensionals per a abordar com aquests s'articulen, s'ordenen en l'espai o com són utilitzats per a generar-lo. A diferència del primer apartat, no s'insisteix tant en qüestions de caràcter formal, sinó que es treballa més amb les vessants funcional, narrativa, estètica i simbòlica de l'espai. En aquest cas les qüestions que, sobre la comprensió i creació d'espais s'aborden, s'emmarquen dins del context contemporani i, per tant, també la majoria dels exemples a partir dels quals es treballa.

Tres són les unitats que integren aquest apartat: La disposició en l'espai, unitat que aborda qüestions vinculades amb les intervencions artístiques en l'espai públic. L'ordenació de l'espai, on es tracten aspectes sobre la generació i creació d'espais, sobre les seves concrecions formals, funcionals i significatives. L'espai escènic, on es treballa amb la dimensió narrativa i simbòlica dels espais a través de l'escenografia.

Els elements que es treballaran en aquestes tres unitats han de permetre que l'alumne:

  • Disposi d'elements que li permetin observar i comprendre l'articulació de l'entorn, veure com hi ha un seguit de mecanisme que en configuren la forma però també les relacions, els significats i les problemàtiques que s'hi generen.

  • Pugui localitzar un seguit de característiques i elements que configuren els espais i els elements que els composen i adopti estratègies creatives i constructives que li permetin fer propostes per al disseny d'espais concrets.

  • Adquireixi uns coneixements projectuals i organitzatius bàsics i les eines i els suports comunicatius que permetin articular un projecte que comporti la creació en o d'un espai.

  • Tingui unes referències bàsiques sobre creacions artístiques que incorporin o treballin amb paràmetres espacials que li permetin entendre i reflexionar sobre diferents problemàtiques que afecten la dimensió formal, constructiva, estètica, simbòlica i comunicativa de l'espai.


En aquesta ocasió les referències que es treballen i les propostes que es plantegen s'emmarquen en els àmbits de l'escultura contemporània, de l'arquitectura i de l'urbanisme, de la jardineria i de les arts escèniques.


3. En el tercer i últim apartat, dedicat al COS HUMÀ, es treballa al voltant de l'apreciació del cos humà i de la seva utilització en l'àmbit artístic. S'estudia com el cos ha estat un referent capdal en el camp de l'escultura. S'incideix en les formalitzacions que aquest ha adoptat però sobretot en els significats que aquestes han canalitzat. També s'insisteix en la vessant constructiva posant en pràctica diferents processos i estratègies per a la representació del cos, des de les més tradicionals, passant per aquelles característiques de les avantguardes, fins a les més contemporànies. A part de treballar la representació del cos, també s'aborda la seva utilització com a suport o agent de les obres d'art i, finalment, s'incideix en d'altres aspectes que afecten la seva configuració estètica a través de la interacció i relació del cos amb els objectes.

Així l'apartat queda dividit en tres unitats: La representació del cos, Objectes per al cos, i El cos com a obra.

A partir dels elements esmentats en aquestes tres unitats l'aprenentatge es destina essencialment a:

  • Proporcionar referències que permetin a l'alumne identificar i interpretar algunes de les problemàtiques que s'han plantejat al voltant del cos humà en el camp de l'art.

  • Oferir estratègies i plantejar situacions que facin reflexionar a l'alumne sobre qüestions relatives al cos humà, reflexions que el portin a imaginar, idear, investigar per a generar finalment respostes de caràcter plàstic.

  • Oferir orientacions per a observar les formes i el comportament del cos i que permetin que aquestes observacions es formalitzin experimentant amb diferents materials i procediments.


Aquest últim apartat dedicat al cos humà, entronca amb els dos primer perquè s'utilitzen alguns procediments ja treballats i perquè recupera alguns conceptes referents als objectes i també a l'espai. Específicament les referències a partir de les quals es treballa provenen del camp de l'escultura, del camp de la joieria i del disseny d'objectes i també de les pràctiques artístiques contemporànies centrades en el cos i l'acció.



COM ES PROPOSA TREBALLAR

En totes les unitats es proposa una estructura de treball semblant. En cada una s'introdueix el tema a partir d'exemplificacions: observant diferent creacions, demanant als alumnes que en busquin de noves o analitzant un cas concret d'un artista, d'una obra o moviment artístic. El treball al voltant d'exemples concrets il·lustra i reforça la comprensió dels conceptes que s'hagin d'explicar, permet abordar directament les problemàtiques que les obres plantegen i contribueix a què els alumnes vagin adquirint noves referències. També dóna peu a obrir discussions i a mostrar com es poden fer descripcions i interpretacions de les obres. A part dels exemples il·lustratius en cada unitat es treballa més aprofundidament un o dos exemples concrets, dels quals se'n llegeixen textos, es fan comentaris escrits, se'n busca informació o es contesten qüestionaris.

A partir de la temàtica introduïda es planteja una proposta d'experimentació o de creació als alumnes perquè aquests siguin capaços utilitzar els coneixements explicats. En cada una de les unitats es mira de treballar amb materials, processos i estratègies constructives diferents. El desenvolupament del treball permet a l'alumne experimentar i investigar amb diferents tècniques, l'obliga a afrontar-se amb diferents maneres d'abordar el procés creatiu i l'ha d'anar ajudant a adquirir habilitats per a reflexionar, imaginar, investigar i buscar noves resolucions plàstiques. La proposta no es sol finalitzar un cop el treball s'ha acabat, sinó que, a partir d'ell es proposen d'altres activitats que han de permetre aprofundir en els aspectes treballats, o bé, analitzar i valorar els resultats obtinguts.


Cal destacar que en totes les propostes es dóna molta importància a l'observació, comentari i interpretació de les obres d'art però, també, a la discussió al voltant de les creacions dels propis alumnes. Això ha de permetre que progressivament adoptin elements per a la valoració de les manifestacions artístiques i també una actitud crítica envers la tasca que desenvolupen.

Algunes de les activitats afronten als alumnes amb textos, temàtiques o obres difícils de comprendre, que han de ser explicades correctament i que, progressivament, afavoriran que l'alumne vagi assolint nivell òptim que li permeti afrontar-se directament amb les manifestacions artístiques i amb els productes que aquestes generen (articles, catàlegs, exposicions,...).

Aquestes més o menys serien els tipus d'activitats i l'estructura que regeix cada unitat, a vegades variant-ne l'ordre dels punts o suprimint-ne i afegint-ne algun:

1. Una petita explicació sobre el tema amb exemplificacions.

2. Propostes perquè l'alumnat faci recerques d'informació.

3. Una proposta per a realitzar un treball plàstic.

4. Propostes d'activitat posterior a la realització de treball: Dossier, dibuixos del resultat, comentaris, presentacions del treball, elaboració d'un text crític...

5. Conèixer l'obra o les obres d'algun artista o període relacionats amb la qüestió que s'està tractant per aprofundir-hi i aprendre noves referències: lectura de text i qüestionari o comentari, anàlisi de les obres, discussions a l'aula...


No es solen proposar activitats que impliquin visites a exposicions o sortides d'altres mena que permetin veure o rebre informació directe sobre algun tipus de manifestació artística. S'entén que si es poden relacionar els aspectes treballats en les unitats seria interessant poder introduir activitats d'aquest caire.


COM S'AVALUA

Al llarg de les unitats es donen algunes orientacions per a l'avaluació i es proposen elements concrets per a dur-la a terme. En general es pretén potenciar l'avaluació formativa de caràcter qualitatiu. Una avaluació que intervingui directament en el procés d'aprenentatge i que intenti, no tan qualificar els resultats dels alumnes, sinó valorar i argumentar la tasca que estan desenvolupant i els resultats que aquesta produeix. Això implica, per un costat, explicitar i deixar clars en cada moment els continguts que s'estan treballant i els objectius que es persegueixen, així com els criteris de valoració que s'aplicaran. Així l'alumne s'orientarà al llarg de l'aprenentatge i serà possible argumentar les valoracions que es facin de la seva tasca, sense caure en paràmetres de caràcter subjectiu.

Per l'altra costat suposa que l'avaluació no esdevingui una tasca que tan sols desenvolupa el professor, un cop s'han obtingut els resultats de les propostes plantejades, sinó que aquesta s'integri en les activitats, esdevingui un elements més d'aprenentatge i sigui una tasca compartida entre professors i alumnes. Es evident que, la importància del treball de caràcter experimental de la matèria, el fet que els alumnes hagin d'estar
constantment donant respostes, i que aquestes respostes puguin ser diferents en cada un d'ells, afavoreix l'avaluació formativa i el fet que sigui una tasca compartida que obligui l'alumne a ser crític amb els seus resultats i que permeti al grup aprendre dels resultats i dels processos seguits pels demés.

Altres elements caracteritzen l'avaluació que es proposa per a la matèria de Volum. La diversificació del tipus d'activitats
que es proposen en les unitats afavoreix que es puguin avaluar diferents competències. En aquest mateix sentit, les activitats específiques destinades a obtenir informació per a l'avaluació també tenen diferents formats: presentacions conjuntes de treballs, comentaris escrits sobre els treballs, proves ràpides d'ideació, exàmens, avaluacions conjuntes, redacció de comentaris crítics dels treballs dels companys o d'uns mateix, entre d'altres.

Per a procurar que l'avaluació formi part del mateix procés d'aprenentatge i que tingui un caràcter formatiu s'insisteix força en la intervenció de l'alumne en l'avaluació. Per això s'opta per a donar un paper important a l'autoavaluació i proporcionar eines que l'afavoreixin. En aquest sentit es proposen activitats on l'alumne hagi de presentar i fer explícites les seves idees i opinions. Per exemple, s'empren els comentaris crítics (propis de la crítica d'art) per a fer una revisió del propi aprenentatge o es desenvolupen avaluacions conjuntes que afavoreixin la comprensió i la discussió sobre allò que els alumnes estan realitzant



Per a obtenir més informació sobre el tipus d'avaluació que es proposa i sobre les maneres de dur-la a terme es recomana consultar l'apartat general d'aquest web dedicat a l' AVALUACIÓ A L'EDUCACIÓ ARTÍSTICA . Hi trobareu aclariments sobre quines característiques pot tenir l'avaluació dins del batxillerat d'Arts. També s'hi expliquen una sèrie d'instruments i procediments de suport a l'avaluació que poden ser aplicats a les diferents matèries d'Arts.



UNITATS DIDÀCTIQUES
 



MÒDUL 1. LA FORMA DELS OBJECTES
Unitat 1. La natura com a referent
Unitat 2. Construir a partir de la geometria
U
nitat 3. L'estructura com a forma
U
nitat 4. La repetició d'elements
U
nitat 5. El material

MÒDUL 2. L'ESPAI
U
nitat 6. La disposició en l'espai
U
nitat 7. L'ordenació de l'espai
U
nitat 8. L'espai escènic

MÒDUL 3. EL COS

Unitat 9. La representació del cos
Unitat 10. Objectes per al cos
Unitat 11. El cos com a obra