Aquí teniu tot un seguit de fragments de textos que defineixen què és la fotografia o en destaquen alguns dels seus elements. Fixeu-vos què diuen exactament sobre ella i escriviu els conceptes o idees que en cada una qualifiquen o defineixen la fotografia. Tots ells ens han d'ajudar a entendre qüestions claus que han articulat o articulen aquest mitjà.


1. Diccionario de Julio Casares.
La fotografia és l'art de fixar i reproduir per mitjà de reaccions químiques en superfícies convenientment preparades, les imatges obtingudes en la càmera fosca.
_______________________________________

2. Els primers fotògrafs parlaven com si la càmera fos una màquina de copiar; com si quan una persona utilitza una càmera fos aquesta última la que hi veiés. La invenció de la fotografia fou benvinguda com a mitjà per a alleugerir la tasca d'acumular constantment informació i impressions sensorials. En el seu llibre de fotografies The Pencil of Nature (1844-46) Fox Talbot explica que la idea de la fotografia se li va ocórrer al 1833, durant l'excursió a Itàlia que s'havia tornat obligatòria a Anglaterra per als hereus rics com ell, mentre traçava alguns esbossos del paisatge del llac Como. Dibuixant amb l'ajuda de la càmera fosca, un aparell que projectava la imatge però no la fixava, fou portat a reflexionar, "sobre la inimitable bellesa de les imatges pintades per la naturalesa que la lent de cristall de la càmera projecta sobre el paper" i a preguntar-se "si seria possible aconseguir que aquestes imatges naturals quedessin impreses perdurablement". La càmera tal com la va pensar Fox Talbot, constituïa una nova forma de notació la característica de la qual era precisament la impersonalitat, doncs registrava una imatge "natural", o sigui una imatge que arriba a existir amb la sola intervenció de la Llum sense cap ajuda del llapis de l'artista".

_______________________________________

3. Totes les fotografies són momento mori. Prendre una fotografia és participar de la mortalitat, vulnerabilitat, mutabilitat d'una altra persona o cosa. Precisament perquè seccionen un moment i el congelen, totes les fotografies són testimoni del pas irrefutable del temps.

_______________________________________

4. Alexander Rodtchenko. S. LEMOINE, "Du chevallet á la machine" (Del cavallet a la màquina), Photo Foche, n. 23. Centre National de la Photographie, París, 1986.
La fotografia es una tècnica nova, moderna. Ens permet fabricar un producte: la imatge, mitjançant una màquina. Enquadrament, procés, tiratge: les seves operacions són totes mecàniques i calculables. El material es munta a les fàbriques: el cos de la màquina, 1'objectiu, les pel·lícules, el paper, els productes químics... Tot això permet crear de nou les imatges que mostren la realitat... Retrats i figures, representacions de la ciutat, manifestacions culturals, vistes d'arquitectura, documents de 1'activitat industrial i agrícola, demostracions d'armament, esports i fins i tot la vida del circ. Totes aquestes imatges son destinades a ser publicades: serveixen d'il.lustració a les revistes i els llibres.

_______________________________________

5. CANALS, Marta. Retrats. Fotografia espanyola 1848-1995.
La fotografia falsifica, crea ficcions, crea il·lusions. La seva aparent aproximació a la realitat ens fa suposar, en veure una fotografia, que allò que veiem 'és' la realitat, quan només es tracta d'una interpretació, un punt de vista parcial i subjectiu de l'autor expressat a través d'un procediment tècnic, mitjançant l'acció de la llum i un procés químic.

_______________________________________

6. Henri Cartier-Bresson.
La càmera em permetia enregistrar allò que passava en el món i vaig decidir dedicar-me a la fotografia degut a la meva curiositat per allò que passava. [...] Per a mi el reportatge és ensumar per tot el món, preguntar-se: Què passa?. No és el mateix que escriure. No jutges. Només dius: 'Això és el que vaig veure. Això és el que vaig sentir.' Sempre és subjectiu. Depèn de qui siguis. No existeix l'objectivitat. Talment com no existeix la veritat. Sempre depèn d'alguna cosa.

_______________________________________

7. Francesc Català Roca. Impressions d'un fotògraf. Memòries. Barcelona: Edicions 62, 1995. p.156-157.
Una bona fotografia es defineix, al meu entendre, pel fet que ha de saber 'explicar' bé, molt bé, una situació, un personatge, un paisatge... I explicar-ho de tal manera que pugui captar l'interès del qui n'ha de ser el receptor. I en aquest sentit, hem de convenir que el resultat de la fotografia ha de ser el mateix que el de la narració escrita, és a dir, de la literatura, ja que la situació que explica o pot explicar un fotògraf són també imatges de la vida real, quotidiana o de la ficció. L'escriptor ho fa a través de l'escriptura, de la lletra impresa. Un fotògraf, a través de la imatge. Però com que l'escriptura és més antiga, se sap interpretar, perquè hi ha normes: gramàtica, sintaxi, ortografia... Cosa que no passa encara en el camp de la fotografia, perquè aquestes normes no existeixen. És a dir, no hi ha una gramàtica ordenada, tot i que ara hi ha grans teòrics del món de la imatge. Però en darrera instància, des del meu punt de vista, són les persones les que aniran creant i configurant aquest procés d'ordenació i interpretació de la fotografia. [...] Moltes vegades, en entrevistes que m'han fet, m'han preguntat si jo em considerava un artista. Invariablement jo responc que el que em considero és un observador per naturalesa, un observador de tot i de tothom. Concentro l'atenció en allò que m'interessa, que m'impressiona, obro la caixa fosca i capto la realitat del moment. Crec que la fotografia s'assembla més, o és més pròxima, a la literatura que no pas a la pintura, tot al contrari del que se'n sol dir. Per entendre millor això que dic, cal que expliqui que per fer una 'foto' no cal dur la càmera. Jo, tal com m'he definit abans, sóc un observador de la naturalesa humana i, per tant, sempre, sempre, estic 'mirant', observant. I tot allò que vaig emmagatzemant en el meu cap, en el meu cervell, com si d'un ordinador es tractés. El dia que em poso a treballar amb la càmera fotogràfica, ja tinc de seguit tota una sèrie de d'elements, de referències, de dades que m'ajuden a fer la feina millor i més ràpida. Per tant, des del meu personal i sempre subjectiu -encara que molt meditat- punt de vista, la fotografia és 'un sistema substractiu'. És a dir que agafes i prens; en canvi, la pintura és un 'sistema additiu'.

_______________________________________

8. Inici d'una entrevista al fotògraf Joan Fontcuberta realitzada al programa del Canal 33 Avisa'ns quan arribi el 2000.

Entrevistador: -'El bon fotògraf és aquell que sap mentir bé la veritat' gran afirmació?

Fontcuberta: -Totes les grans afirmacions han de ser contextualitzades. Això és un joc de paraules i jo crec, que el joc ha de ser una part important de la vida. Però, el que si és cert, i que si penso, és que la fotografia, a diferència de la pintura que treballa amb la forma, que treballa amb l'estètica, la fotografia treballa amb la veritat, amb el control de la veritat. I, si això ho pensem amb més profunditat arribarem a veure que en el fons no hi ha veritats possibles, hi ha punts de vista, hi ha interpretacions, és a dir, hi ha maneres de jugar amb la ficció. Per tant, el fotògraf és aquell que assumeix la ficció inherent al que està fent i, ho sap fer amb sentit, sap imposar una intenció.

Entrevistador: -Joan Fontcuberta com se li va ocórrer tergiversar la fotografia, perquè segurament és dels pocs que parteixen d'aquesta filosofia.

Fontcuberta: -Potser per la meva pròpia experiència, per la meva activitat professional. Abans de dedicar-me a la fotografia vaig treballar en el món de la publicitat i del periodisme, vaig estudiar ciències de la informació i la comunicació, estic acostumat als mass media i per això estic acostumat a la mentida.

Cada una de les maneres d'entendre la fotografia, cada una de les definicions que hem llegit comporten diferents maneres d'utilitzar el mitjà, diferents maneres d'aproximar-se a la realitat amb la càmera. Segons l'estètica fotogràfica, segons la comprensió i ús que fem de la fotografia, els resultats ens explicaran uns o altres aspectes de la realitat capturada.

Aquestes qüestions es poden entendre molts bé si agafem una referència concreta EL RETRAT i comparem les obres de diferents fotògrafs. Aquest exercici ens permetrà comprovar com, en cada cas, les intencions del fotògraf, la seva actitud, la manera d'utilitzar la càmera i els mitjans tècnics a l'abast, ens mostren aspectes molt diferents de la realitat capturada

Les múltiples formes de retratar comporten construir significats diferents als voltant de les persones: en alguns casos la fotografia es pot convertir en un mitjà que idealitza els referents reals, en d'altres els endolceixi i els entendreix mirant de capturar la part més bella i sensible. A vegades la càmera pot ser molt dura amb els personatges, despullar-los, mostrar allò que aquests pensen o assenyalar totes les seves estranyeses. En alguns casos el retrat pot parlar més enllà del mateix personatge referint-se a aspectes de caràcter social, al seu entorn a la seva condició com a persona amb una determinada edat i amb un determinat sexe, nivell econòmic, situació laboral. Altrament es pot considerar el retratat com a estereotip o tipologia. Les actitud poden ser moltes i cada un d'elles comporta la construcció d'un univers expressiu.

Els fotògrafs i fotògrafes són de diferents èpoques. No són casos aïllats sinó que representen actituds davant la fotografia pròpies de determinats moments històrics. Tot i aquesta pertinència temporal, podem dir que avui dia encara són presents moltes d'aquestes estètiques fotogràfiques, s'utilitzen sobretot en l'àmbit de la publicitat, però també en la fotografia familiar o amater, en el camp de la comunicació o de l'art. Aquí teniu el nom dels sis fotògrafs:

En cada cas trobem diferències en l'actitud dels i les fotògrafes davant la fotografia. A partir dels seus retrats i dels textos podem deduir amb quines idees sobre la fotografia, amb quina estètica fotogràfica s'identifiquen. En molts casos aquestes idees comporten posicionament de caràcter moral i ideològic davant de la realitat. Les fotografies, en molts casos, no estan exempts d'actituds polítiques.

Seria interessant que primer observéssiu l'obra de cada un dels fotògrafs i fotògrafes, que en llegíssiu els textos i que, posteriorment, expresséssiu la vostra opinió sobre l'actituds de cada fotògraf i allò que penseu dels retrats. Després podeu comparar els retrats a partir de diferents qüestions: On són retratats els personatges? Quina posició ocupen respecte a la càmera? Té importància la seva mirada? Quina part del cos veiem en la fotografia, perquè diríeu que és així, què ens explica? Quines intencions hi ha en aquestes fotografies? Què ens vol explicar cada una del retratat? Se'ns expliquen coses de la persona o creieu que ens susciten idees que van més enllà? Intenten documentar, explicar, seduir, criticar, embellir, eternitzar...?

Per tenir més elements a l'hora d'observar els retrats podeu llegir aquest text que fa una sèrie de consideracions sobre aquest gènere fotogràfic:

             

1. J.M.Cameron. G.F. Watts i els seus fills, 1867.
2. J.M.Cameron. La senyora Herbert Duckworth (després Leslie Stephen), mare de Vorginia Woolf, 1867
3. J.M. Cameron, Pomona, 1872. Julia jackson?

1. August Sander. Anton Räderscheidt, 1927. 28,5x21
2. August Sander. Aturat, 1928. gelatinobromur de plata, 22,5x14,2
Sander. Editor, 1923-1924. gelatinobromur de plata, 22,5x16,7.jpg
3. August Sander. El farmacèutic Linz, 1907. gelatinobromur de plata, 47x32,4
5. August Sander. L'hostaler i la seva esposa, 1915.
4. August Sander. Maleter, 1929. gelatinobromur de plata, 28,3x22,5
6. August Sander. Pagesos joves amb el vestit del diumenge, 1913. Westerwald. gelatinobromur de plata, 30,4x20,5

1. Cecil Beaton, la princesa Natalí paley, 1930. gealtinobromur de plata, 23,2x19,8
2. Cecil Beaton, Marlene Dietrich, 1935. gelatinobromur de plata, 24,3x19,2

        
        

1. M. Alonso
2. Cardenal Isidro Gomas Tomas
3. Almirante Cervera
4. Martin Moreno
5. Francisco Franco
"Forjadores del Imperio", postales dedicadas a los principales generales franquistas

1. Doug Harper, miner del carbó. Somerset, Colorado. 29 d'agost de 1980.
2. Bill Curry, vagabund. Carretera interestatal 40. yukon, Oklahoma. 16 de juny de 1980. 120,65x95,25.
3. Clarence Lippard, vagabund. Carretera interestatal 80. Sparks, nevada. 29 d'agost de 1983.
4. Ruby Holden, propietària d'una casa de penyores. Herderson, Nevada. 17 de desembre de 1980. 120,65x95,25.
5. Donald Keen, miner del carbó. Reliance, Wyonimg. 19 de desembre de 1979. 142,88x228,6 cm.
6. Loretta, Loudilla i Kay Johnson. Copresidentes del club de fans de Loretta Lynn (cantant de country). Wild Horse, Colorado. 16 de juny de 1983. 120,65x95,25cm. (díptic).

          

     

     

1. Cindy Sherman. Sense títol, Fotograma # 21, 1978. ©IVAM, Generalitat Valenciana.
2. Cindy Sherman. Sense títol, Fotograma # 3. ©IVAM, Generalitat Valenciana.
3. Cindy Sherman. Sense títol, Fotograma # 53, 1980. ©IVAM, Generalitat Valenciana.
4. Cindy Sherman. Sense títol, Fotograma # 6, Noia amb sostenidors negres i calces blanques, 1979. ©IVAM, Generalitat Valenciana.

Fins ara hem parlat de l'existència de diferents estètiques fotogràfiques. Hem explicat que la fotografia pot adoptar diferents actituds davant de la realitat i que, el registre es fa d'aquesta no és un registre objectiu, sinó que ens ofereix una selecció de la realitat mirada des d'un determinat punt de vista. Quan es reben les imatges, quan s'observen, cal tenir en compte aquests elements i també cal tenir en compte que una imatge pot ser llegida. El seu contingut pot suscitar diferents interpretacions sobre allò que ens està explicant. Podem dir que una imatge és un camp obert de significats. Quan l'observem podem treure conclusions sobre allò que ens mostra, sobre com ho fa, sobre les idees que ens suscita. Observar una imatge i llegir-la vol dir explorar els seus significats, veure més enllà de la pura identificació i intentar discernir quines són les idees i les informacions que ens aporta.

Aquest exercici de lectura i posterior interpretació depèn de diferents factors: el primer és el reconeixement que fem d'allò que apareix en la imatge, la identificació dels diferents elements que han estat capturats dins dels marges de la fotografia. Aquest exercici depèn del nostre coneixement previ, de les referències que anteriorment tinguem d'elements semblants. Aquesta identificació permet començar a pensar sobre la manera com aquests elements apareixen en la imatge, la manera com se'ls ha capturat i com se'ns mostren. Aquí podem posar en joc tot el coneixement que tenim sobre els recursos que utilitza un fotògraf per a enquadrar i seleccionar la realitat, per mirar a través del quadre de la càmera. Alguns d'aquests recursos s'han establert com a convencions i per tant suscitaran una sèrie de significats, aportaran una connotació determinada als elements de la imatge. A part d'observar com se'ns mostren cal pensar també en els significats que, per ells mateixos, ens susciten els elements que hem identificat. Això tornarà a dependre del nostre coneixement previ i de la capacitat d'associar aquests elements amb qüestions externes a la imatge. També cal valorar com aquests significats que podem deduir es relacionen entre ells a dins de la imatge, com s'han combinat els elements que hi apareixen i quins lligams podem establir entre ells. També serà important saber quelcom més de la fotografia i del seu autor, del moment i del lloc en què fou enregistrada, de les intencions de la seva realització i de la utilització que, posteriorment, se n'ha fet. Les imatges prenen també sentit segons l'ús social que se'n fa i cal que tinguem aquest aspecte en compte.

Finalment cal que siguem capaços d'exposar allò que veiem nosaltres en la imatge i, sobretot argumentar-ho, donar raons de la nostra visió. Tota interpretació pot ser acceptada si està fonamentada i si veiem que ens aporta quelcom i que enriqueix la mateixa imatge.

La interpretació que fem d'una imatge ens ajuda a trobar-li elements interessant, a conèixer i disfrutar molt més a partir del que ens mostra. També ens ajudarà a tenir elements per a poder-la valorar, per a poder fer un judici del seu contingut, poder criticar-la especificant quins són els elements que ens semblen correctes i interessant i aquells que no aporten absolutament res, repeteixen idees ja tractades o simplement donen una visió d ela realitat sobre la qual nosaltres no estem d'acord.

Pere Català Pic, Aixafem el feixisme.
De la primera imatge. El missatge és bastant clar. De fet, veiem que ella mateixa és una traducció del títol que porta i del primer missatge que ha de transmetre: 'Aixafem el feixisme'. Si tenim coneixement sobre el context de procedència podrem afegir a la imatge l'explicació històrica corresponent i, per tant, donar molt més informació sobre la seva significació. Disposant o no d'aquest coneixement, la fotografia ens dóna prou elements per a completar la idea d'aixafem el feixisme o d'anar contra el feixisme. Anem a analitzar els elements que hi apareixen i a definir els significats que se'n desprenen. A la fotografia només hi apareixen tres elements: el peu calçat amb l'espardenya, el llamborda del carrer i la creu gamada. L'enquadrament agafa aquests tres elements de prop, no hi ha espai als marges i, per tant, tota la idea es concentra en la seva combinació. El peu apareix a sobre la creu. Fa l'acció de trepitjar-la, per tant d'anar-hi en contra, de voler-la trencar o aixafar. No veiem qui fa l'acció, perquè només li veiem el peu, però podem deduir fàcilment qui la vol trencar. L'espardenya ens situa a la persona en un determinat grup social, dins un segment de població segurament de pocs recursos. No és el peu d'un soldat que vol aixafar la creu sinó una persona de classe humil disposada a anar contra el feixisme. Això ens remet clarament a una lluita on hi intervé el poble. L'espardenya també ens remet a Catalunya, fet que ens aporta una altra informació sobre la persona que vol aixafar el feixisme. No ens fa falta saber qui és perquè no té importància, és una persona anònima. Aixòsi, forma part d'un determinat grup i que té uns determinats interessos i intencions. La creu disposada a sobre els llambordes, símbol del nazisme, és d'un material dur però tot i així està trencada, s'esquerda per diferents parts. Això reforça la idea d'aixafar, d'anar contra una cosa que, tot i la seva duresa, també té els seus punts fràgils. La manera com és la creu fa d'alguna manera més dèbil l'enemic. Tot i que la fotografia és preparada l'acció es localitza al carrer. Els llambordes així ens ho indiquen. Per tant, per aixafar el feixisme cal sortir al carrer, cal preparar-se per una lluita oberta. Només hem vist un peu i dèiem que era algú anònim. Pel fet d'estar al carrer ens podem imaginar que aquest peu no va sol i que darrera seu potser n'hi ha molts d'altres, que també trepitjaran la creu gamada . El peu fa l'acció d'aixafar però també de caminar, de caminar per sobre la creu, per acabar amb la creu. Ens podem imaginar que al carrer i pot haver d'altra gent que també camina en aquest sentit. Si tenim les referències històriques sobre la guerra civil prou clares, podrem completar el sentit i significats de la imatge.

Georgii Petrussov (Rostov del Don 1903 - Moscou 1971), Soldats amb cascs, 1935
La seqüent fotografia també ens acosta a una temàtica de caràcter bèl.lic. La imatge està tota plena de soldats uniformats i col.locats en formació. L'enquadrament, realitzat des d'un punt de vista elevat, no permet veure res més que els seus cascos un al costat de l'altre formant un seguit de línies paral.leles. La imatge ens pot recordar un camp acabat de llaurar amb les línies marcades per la forma que el tractor deixa en la terra. Ens podem imaginar fàcilment que aquest camp -de soldats- s'estén més enllà dels límits de la fotografia. Intuïm que el fora de camp és també ple de soldats i això ens dóna la sensació de multitud, d'un gran nombre de soldats, d'un gran exèrcit. Aquesta idea bé reforçada perquè les línies que generen els casc dels soldats són vistes en perspectiva, es van unint com més llunyana és la proximitat, fet que exagera l'amplitud de l'espai ocupat pels soldats. A generar aquest efecte hi ajuda la forma arrodonida dels cascs i la brillantor de la part superior d'aquest. Podem distingir perfectament la forma del cascs, però als soldats no els hi veiem la cara. Un exèrcit no té cares, no té persones, és una massa compacte que avança per la mateixa causa. Aquesta pot ser una de les idees que extraiem de la imatge. El fet de no veure les cares pot deshumanitzar l'estament al que s'està fotografiant, per a demostrar-ne la seva força i la seva eficàcia. La imatge té un caràcter maquinal: la col·locació exacta dels cossos, el domini del metall dels casc i de les formes perfectes d'aquests i de les motxilles així ens ho poden indicar. També la col.locació justa i precisa dels soldats i el fet veure'ls a tots iguals com un bloc compacte. Podem relacionar les observacions que hem fet tan sols mirant la fotografia amb la trajectòria i el context en el qual treballà el fotògraf Georgii Petrussov. Mirem què ens diu aquest text:

1. Escriviu una interpretació comparativa d'aquestes fotografies.

Utilitzeu per realitzar l'escrit, els termes propis de la lectura d'imatges. Feu una descripció de cada retrat destacant els elements significatius que us semblin importants i comparant les semblances i diferències amb els altres.

            

              

1. Carme Gotarde (Olot 1892). Retrat. Anys 20
2. Antonio Campañà. Milicià. 1936.
3. Toni Catany. Nin. Eïvissa. 1967.
4. H-J. Burkard. Dues noies del suburbi de Konzovo
es desplacen al centre de Moscou. 2001

2. Escolliu un dels retrats que heu comentat. Penseu tres retrats més que podríem fer del personatge i que contribuïssin a ampliar la visió que el retrat original d'ell se'n dóna. Per a fer els tres retrats heu d'utilitzar els mateixos elements que hi apareixen: el o les retratades, la localització, el objectes o d'altres persones que hi apareguin.

Feu un dibuix de cada un dels retrats, una explicació descriptivo-interpretativa de cada un i l'argumentació de la vostra proposta.

Escriviu una anàlisi i interpretació dels nivells denotatiu i connotatiu d'aquestes fotografies.
Utilitzeu els termes adequats per a fer la descripció i identifiqueu tots els elements fins ara treballats. L'explicació ha de ser detallada i s'han d'exposar tots els elements que la imatge us suggereixi.

Feu primer l'explicació del nivell denotatiu i després del connotatiu tenint en compte:

-Allò que hi apareix o que identifiqueu en la imatge.
-Els elements visuals i compositius.
-Els recursos tècnics de producció que es puguin deduir.
-Tots els significats que susciti.

Man Ray, Moda. 1936.

Un dels àmbits on s'utilitza constantment la fotografia és en publicitat. La publicitat té la finalitat de captar l'interès dels consumidors, fer-los conèixer un producte i convèncer'ls perquè el comprin. Els anuncis però, no es limiten simplement a mostrar-nos les qualitats del producte. Els anuncis generalment no fan res més que buscar estratègies perquè el producte o la marca anunciant acabin essent significatius pel públic receptor. S'han d'atribuir una sèrie de trets i qualitats perquè aquests s'integrin en l'imaginari dels possibles consumidors.

Aquestes estratègies consisteixen bàsicament en connotar els productes a través de personatges i situacions. A través de mecanismes associatius que, segons els que vegi, acabarà fent el receptor, es trasllada simbòlicament els atributs de les persones al producte, fins i tot en molts casos no cal ni que el producte aparegui només cal citar-lo. Totes les característiques que s'associaran amb el producte van molts més enllà de les característiques o la funció intrínseques a aquest. Podem dir que la publicitat, més enllà de vendre productes, ven valors, maneres de fer, de ser i de sentir-se associades a un producte. Per exemple pot servir-se d'un personatge fort, segur de si mateix que se sent superior als altres i que sempre guanya, per a vendre una marca de benzina o equilibri, perfecció i delicadesa per a vendre una colònia.

La fotografia juga un paper importantíssim en l'articulació d'aquestes estratègies comunicatives i persuasives. Contribueix a construir els personatges i les situacions que se'ns presenten als anuncis. Amb ella es pot crear un món fictici a partir d'elements reals, que a través de la semblança fotogràfica pot esdevenir completament verosímil als nostres ulls. Amb la fotografia es pot seleccionar, mirar els objectes, les persones i les situacions des del punt de vista més adequat, i es pot, simular un fet real. Les imatges fotogràfiques es poden retocar, se'n poden variar els colors i les textures i es poden barrejar entre elles per a fer fotomuntatges. Aquestes possibilitats permeten manipular els objectes, els cossos de les persones per a fer aparèixer en els anuncis, no ja quelcom real, sinó quelcom desitjat.

A part de la verosimilitud, del fet d'arribar a creure que el que mostren els anuncis pugui ser real o si més no de provocar associacions amb la realitat, les imatges fotogràfiques augmenten la capacitat emotiva del missatge i també les possibilitats que es produeixi una identificació entre el consumidor i els personatges que apareixen a l'anunci, els quals, evidentment, consumeixen el producte anunciat.

La fotografia utilitza totes les seves possibilitats tècniques i expressives per a construir aquests móns: els punts de vista són els adequats perquè el personatge sembli més alt, més sensual, més fort, més distant, més alegre...; les ombres i els tocs de llum modulen les formes dels objectes i dels cossos; els retocs digitals amaguen les protuberàncies de la pell i en suavitzen els tons; els enquadrament proporcionen el significat just a l'escena, etc.

Obra de la fotografia són els cossos perfectes segons l'estereotip de moda, els paisatges magnífics, les cases lluminoses, les situacions impossibles que ens transmeten a la perfecció una idea, etc.

La ficció fotogràfica és la que ens ofereix tots els significats que es desprenen dels anuncis. Les idees, els valors i els sentiments que conscient o inconscientment són fruit d'allò que veiem en la imatge. En cada anunci hi ha una sèrie de missatges construïts a través de la fotografia.

1. Momentos de inspiracions de Ballentines. La transformació d'objectes (ampolla i caixa de llumins) i la juxtaposició de dos elements (cara en primer pla que ens mira i ampolla) ens fan associar ràpidament els significats que ens susciten cada un d'aquest elements.

2. BEpure de Beefeater. La manipulació de colors ens permet recrear un món idíl·lic i fantàstic i relacionar directament elements del producte (els glaçons amb el qual serveixen la beguda) amb aquests lloc idíl·lic i pur (l'aigua amb la noia a dins).

3. Toda tu energía de Cepsa. La juxtaposició d'imatges realitzades des de diferents punts de vista permet simular accions i determinades sensacions. El punt de vista subjectiu i el detall dels ulls del motorista permeten fer patent l'emoció que sent i generar una identificació amb el que mira l'anunci.

1. Comparte tu Alegría de L&M. Es busquen tots els recursos per a manipular les fotografies i així potenciar les idees que es volen transmetre.

2. Pure dynamik de Drakkar. La il.luminació pot modular les formes del cos i dels objectes.

3. Dior Svelte Perfect. A part de la llum i els retocs, les visions parcial dels elements permeten construir cossos fets a peces.

1. Ven a enterrar a tu amigo de Lewis. Es busquen els punts de vista i les angulacions més adequades per a transmetre visualment una idea, visualitzar el producte i els personatge i crear el màxim efecte i sensacions preteses.

2. Peace on earth de Nina Ricci. Es juga a presentar no només personatges idealitzats i que aportin les característiques i valors desitjats al producte sinó també, a modificar contextos, en aquests cas un context quotidià.

3. Naturaleza de ley d'Hero. Es busquen els recursos fotogràfics adequats per a transmetre ràpidament un missatge.

Busqueu un anunci gràfic en el qual s'utilitzi una fotografia (no escolliu imatges fetes a partir de muntatges fotogràfics). Feu un comentari escrit sobre les característiques de l'anunci i de l'ús que fa de la fotografia. El comentari ha d'incloure els següents aspectes:

• Descriviu com és l'anunci i sobretot com és la fotografia.
  
  
• Expliqueu quins són els significats que creieu que interessa que arribin al consumidor a partir de la fotografia. Argumenteu bé les deduccions que feu.
  
  
• Penseu realment a quin tipus de consumidor es dirigeix i com el significats de la fotografia es poden relacionar amb ell i amb el producte anunciat.
  
  
• Feu una valoració de l'anunci tan pel que fa a les característiques formals de la fotografia, com als significats que aquesta vol comunicar per a vendre el producte.
  
  

Després d'haver parlat sobre el retrat fotogràfic i d'haver vist uns quants exemples de l'obra de diferents fotògrafs s'us proposa que vosaltres mateixos realitzeu dues sèries fotogràfiques.


Primera sèrie fotogràfica
Aquesta sèrie ha d'estar dedicada a una sola persona, que podeu escollir lliurement. Ha d'estar constituïda per unes sis o set fotografies que, juntes, constitueixin un retrat de la persona escollida. Heu de pensar què voleu que mostri aquest retrats i com ho realitzareu. Vosaltres mateixos podeu decidir si voleu centrar-vos amb aspectes concrets de la fesomia i l'aspecte físic de la persona, o amb la seva manera de ser i la seva psicologia. També podeu triar una via més documental mostrant la relació que aquesta manté amb els llocs, les coses i les persones. Podeu fotografiar-la mentre fa alguna activitat, podeu dir-li que posi expressament o que sigui una fotografia espontània, fins i tot podeu demanar-li que posi davant d'un fons neutre o que simuli alguna cosa. Això si res no ha de ser perquè quedi bé o perquè pugui ser divertit. Les vostres decisions i la manera de fer la fotografia dependran d'allò que voleu mostrar de la persona retratada.


Segona sèrie
La segona sèrie té un caràcter més documental. Es tracta d'enregistrar amb la càmera gent que visquin o que treballin a prop de casa vostra: al mateix carrer, al mateix edifici o a l'edifici i cases del costat. Tot i que podeu demanar a la gent que posin aquests retrats han de ser més espontanis. Tota la sèrie ens ha de donar una idea sobre les característiques del vostre entorn més proper, encara que vosaltres no hi tingueu un contacte directe o que conegueu a la gent que fotografieu. Aquesta sèrie pot ser una mica més llarga de fins a unes 10 fotografies. Tot i que el tractament que feu dels retrats no us possibilita tanta llibertat, també podeu fer algunes decisions per a veure com ens mostrareu aquesta gent. Per exemple es pot fotografiar a la gent tots en primer pla, aïllant-los completament del context, fent que no en sapiguem res i que només puguem observar els seus trets. Podeu fer retrats on la gents estigui desenvolupament alguna activitat: traient el cotxer del pàrquing, mirant a dins de la bústia, obrint la persiana de la botiga, tornant amb els nens de l'escola, etc. Com veieu les possibilitats poden ser moltes. Només cal que la sèrie tingui coherència i que més o menys apliqueu un mateix tractament.

Presentació del treball
Les dues sèrie s'han de presentar separadament. Podeu muntar les fotografies sobre cartolina i ubicar cada una de les sèries dins d'un sobre o carpeta. En ambdues s'hi ha d'adjuntar un petit escrit on exposeu les vostres decisions a l'hora de pensar i fer els retrats.


Tot i que utilitzareu càmeres convencionals, els errors tècnics haurien de ser superats aquesta vegada. Cal que tingueu en compte les possibilitats que té la càmera i que no repetiu errors realitzats en el treball anterior. En tots cas aquest aspecte serà tingui en compte, tot i que la valoració es centrarà molt més en la vostra idea i en les decisions que heu pres a l'hora d'utilitzar la fotografia per a deixar constància de les persones en ambdós treballs. També es tindrà en compte com observeu i què voleu explicar, tan de la persona com de la gent del vostre entorn proper i la materialització final d'aquestes observacions en els resultats fotogràfics.

1. Comenta aquest text de Cusen Sontag (extret del seu llibre Sobre la fotografía. Barcelona: Edhasa, 1996, pàg. 13.).

2. Aquí tens una imatge realitzada pel fotògraf Yann Arthus-Bertrand. La imatge fou realitzada a Turquia, país on, antigament, hi hagué presència de colònies gregues, fet que es pot veure a la fotografia. Comenta quina visió ens ofereix aquesta fotografia sobre el turisme del país. Argumenta la teva resposta fent referència a les característiques de la fotografia.

3. Fes un comentari d'aquest retrat que li feren al fotògraf Henry Cartier-Bresson. A través del comentari i relacionant-lo amb aspectes que pots deduir de la fotografia explica què entens per fotografia i quines característiques creus que té aquest mitjà de producció d'imatges.

"Una fotografia és un dibuix instantani. L'única diferència és que el dibuix es refà i la fotografia no pot esborrar-se mai." Entrevista a Henry Cartier-Bresson, El ojo del siglo XX. El País, 1997.

Martine Franck, retrat de Henry Cartier-Bresson.
Henry Cartier-Bresson fotografiat per Martine Franck, mentre es mira en un mirall per a dibuixar el seu autoretrat.

4. Utilitzant objectes que es puguin relacionar amb l'escriptura (llapis, fulls, bolígrafs, teclats d'ordinador, pantalla, etc.) i realitza tres fotografies amb la càmera digital. Temàticament la fotografia ha de tractar algun aspecte relatiu a l'escriptura. Cal veure quins elements escolliu però també quins recursos fotogràfics empreu. Les fotografies han d'anar acompanyades d'una petita explicació.

RECURSOS I BIBLIOGRAFIA