La representació del cos
Unitat 9
 

 
PROPOSTA DIDÀCTICA, ACTIVITATS I DOCUMENTS    

Aquesta unitats està dedicada a l'apreciació i representació del cos humà. S'estudia el cos humà com a referent i com a model que ha servit sobretot a l'escultura, però també a d'altres camps, per a crear objectes tridimensionals. Al llarg de les activitats es plantegen diferents elements sobre el cos: des de l'observació de les seves formes, de les seves posicions fins a l'apreciació d'aquest com un element mòbil. Un dels objectius d'aquesta unitat fer veure com el referent del cos i, la seva representació (d'adopció d'unes determinades formes, d'una determinada estètica o la seva formalització amb determinats materials) implica consideracions de caràcter moral, ideològic, sexual i social. Per això es comença la unitat amb una activitat que pretén discutir a partir de referents de la història de l'arquitectura per veure com, des d'aquest àmbit creatiu s'ha representat el cos i quins són els paràmetres que han regit les seves característiques. Després d'aquesta discussió es proposen fer tota una sèrie d'activitats d'observació i experimentació sobre el cos. La primera és una activitat tradicional: la realització de figures de fang a partir de l'observació de diferents posicions. Aquesta activitat es complementa amb una altra on es planteja la realització de dos bustos. Després es proposen dues activitats molt més relacionades amb l'observació que des de les avantguardes es feu del cos. Així es planteja un exercici de representació el cos que implica la seva abstracció i un altre que implica el moviment. Finalment, l'última activitat es planteja la realització d'una obra de caràcter lliure, partint d'estratègies pròpies de l'art contemporani, utilitzant del cos per a parlar de problemes que directe o indirectament l'afecten.


ACTIVITAT 1
Explicació sobre la representació del cos en el món de l'art.
DOCUMENT 1. La representació del cos. El cos en l'escultura. Recorregut per diferents d'obres al llarg de la història de l'art.

ACTIVITAT 2
Recerca i comentari d'obres escultòriques.
DOCUMENT 2. Proposta de recerca d'obres escultòriques.

ACTIVITAT 3
Realització de figures de fang.
DOCUMENT 3. Realització de figures de fang (explicació i exemples)

ACTIVITAT 4
Explicació sobre els bustos i realització de dos bustos.
DOCUMENT 4. Exemples de bustos de diferents períodes i procedències. Proposta de realització de dos caps (explicació i exemples)

ACTIVITAT 5
L'abstracció del cos. Realització de figures amb filferro, paper i d'altres materials.
DOCUMENT 5. Proposta de realització de figures de paper i filferro

ACTIVITAT 6
El cos i el moviment. Proposta de representació de la seqüència d'un moviment.
DOCUMENT 6. Proposta sobre el moviment del cos.

ACTIVITAT 7
Estudi i discussió sobre l'obra d'un artista: ALBERTO GIACOMETTI. Comentari de quatre obres.
DOCUMENT 7a. L'exemple de l'obra d'Alberto Giacometti (obres i explicacions).
DOCUMENT 7b. Comentari de quatre obres de Giacometti.

 ACTIVITAT 8
Lectures sobre el cos. Proposta d'un projecte sobre el cos.
DOCUMENT 8. Proposta de projecte particular sobre el cos.


BIBLIOGRAFIA I RECURSOS

  



DOCUMENTS



ACTIVITAT 1
Explicació sobre la representació del cos en el món de l'art.
Aquesta és una activitat d'introducció sobre el tema que es tractarà all llarg de tota la unitat. S'explica com el cos ha estat pres com a referent en diferents camps de la creació tridimensionals. Posteriorment es centra en la representació que des de l'escultura s'ha fet del cos. A l'aula es poden discutir cada un dels exemples oferts i, a través d'ells, exposar diferents problemàtiques que han afectat a la representació del cos. Una de les finalitat és veure com cada representació del cos respon a unes idees i a unes premisses diferenciades que van molt més enllà d eles consideracions formals i que comprenen tot amena de significats culturals.

Explicació sobre la representació del cos en el món de l'art. El cos en l'escultura.
Aquesta és una activitat d'introducció sobre el tema que es tractarà all llarg de tota la unitat. S'explica com el cos ha estat pres com a referent en diferents camps de la creació tridimensionals. Posteriorment es centra en la representació que des de l'escultura s'ha fet del cos. A l'aula es poden discutir cada un dels exemples oferts i, a través d'ells, exposar diferents problemàtiques que han afectat a la representació del cos. Una de les finalitat és veure com cada representació del cos respon a unes idees i a unes premisses diferenciades que van molt més enllà d eles consideracions formals i que comprenen tot amena de significats culturals.

DOCUMENT 1
 
 LA REPRESENTACIÓ DEL COS. EL COS EN L'ESCULTURA

La representació del cos humà, la representació de l'home ha estat un element molt important en moltes tradicions culturals. En camp de l'escultura el cos ha esdevingut des d'antic, un referent i una preocupació bàsica. Podríem traçar una història o, si més no, assenyalar com el cos ha estat emprat, com se li ha donat forma, i fins i tot, com se l'ha manipulat al llarg del temps a través de les obres escultòriques. Les formes que ha adoptat la representació tridimensional del cos, van més enllà del pur gust o estil de cada època. Darrera d'elles s'amaguen aspiracions, pors, desigs i preocupacions dels homes. Podem dir que el cos no és una categoria immutable, és una categoria històrica i cultural canviant, lligada tant a consideracions de caire religiós, sexual, moral com a tensions socials i polítiques i, d'una manera o d'una altra, les representacions artístiques s'han fet ressò d'aquests elements.

 

 Venus de Willendorf. 30000-25000 aC. Pedra calcària, 11,5 cm. alt.
 

 
Es creu que aquesta peça de petites dimensions complia una funció talismàtica com a símbol portàtil de fertilitat. De fet la petita representació ja ens mostra com hi ha una preocupació pels canvis del cos, per la seva mutabilitat en aquest cas degut a l'embaràs de les dones.		  


 Estatuària de l'antic Egipte
 
La manera de representar aquests reis egipcis està plena de simbolisme. Primerament no hi ha hagut un mimetisme ans una idealització dels personatges reals. La forma neumàtica del cos amb els volums completament tensats i inflats ens indiquen la plenitud de vida dels dos personatges. El mateix material, la pedra n'assenyala la seva durabilitat i, hi trobem també un simbolisme relacionat amb el moviment, indicat a través de la cama avançada, que allunyar les dues figures de l'estatisme de les escultures monumentals.
 
 


Cap i mà de l'estàtua colossal de Constantí, Roma, any 31
 
 
Cap i mà de l'estàtua colossal de Constantí procedent de la basílica de Constantí a Roma, any 313. Marbre, alçada del cap 2,6 m. Originalment l'estàtua mesurava 9 m. d'alt, els dirigents seculars es servien d'aquestes estratègies visuals per evocar el seu poder diví. L'escultura monumental de personatges ha estat des d'antic un mitjà utilitzat pel poder polític i militar per mostrar-se o imposar-se. No només la representació colossal, sinó també la idealització de figures pot ajudar a la sobrevaloració del personatge real, contribuint a la devoció envers aquest. L'escala del cos ha estat un element important a l'hora de representar el cos: la mida reduïda permet al cos mostrar-se com un objecte tàctil per a ser posseït privadament, com si fos un tresor, mentre que les grans dimensions n'accentuen la seva presència i el seu caràcter visual i no tàctil.
  


 MIQUEL ÀNGEL, Pietà, 1497-1500. Marbre, 1,74x1,95 m.


El cos bell i perfecte és aquell que s'ha construït a través del coneixement del seu interior, del seu funcionament, tal com se'ns mostra al Renaixement. En aquell temps era bàsic per l'artista conèixer les estructures internes del cos per poder-lo imitat en marbre. L'interès per la investigació científica i mèdica, proclius en aquest període era molt propera als esforços i a la tasca de l'art. Tan sols es pot explicar allò del què en coneixem el seu funcionament i, la ciència, és la que ens proporciona aquest saber. Era necessari per tant un coneixement de l'anatomia, dels òrgans i el seu funcionament per acabar representant-lo amb tota la seva precisió. A part d'aquest coneixement tècnic, els models iconogràfics contribuïen també a la recreació d'una determinada tipologia de cos i de personatge. En aquest cas la representació que es fa de la verge, molt jove, contrasta amb la del fill, ja adult.

    


THOMAS i ABRAHAM SIMON (atribuït), efígie funerària, Oliver Cromwell, 1598 
 

 

THOMAS i ABRAHAM SIMON (atribuït), efígie funerària de guix amb ulls de cristall sobre pedestal de fusta, Oliver Cromwell, 1598. 46 cm d'alt.
La recreació dels morts o la seva permanència han estat preocupació també de l'escultura. Aquesta figura de guix policromada ens mostra l'antiga tradició de les efígies funeràries del segle XVII Aquestes imatges substituïen els difunts en les seves cerimònies fúnebres. L'alt grau de mimetisme provoquen una confusió entre realitat i representació.

  


 AUGUSTE RODIN, Pietat.
 

Els cossos que modelà Rodin no segueixen la unitat i el tancament de les escultures del segle XIX Les seves figures estan formades de parts, de membres individuals que conformen una unitat. El cos no es mostra del tot complert, es com si estigués en procés de fragmentació o com si anés naixent a poc a poc. Rodin no ens mostra allò exterior del cos sinó l'expressió interior del personatge representat.

  
 


UMBERTO BOCCIONI, Formes úniques de continuïtat en l'espai, 1913. Bronze, 117,5x87,6x36,8. 
 
 


Tota innovació o avenç tecnològic modifica gairebé sempre el nostre entorn i afecte la manera de veure'l i de retruc la forma d'expressar la visió que en tenim. Així ho podem veure en el grup dels artistes futuristes que, davant l'impacte de la progressiva mecanització i automoció del primer quart del segle XX incorporaren en les seves obres efectes òptics de moviment. Així ho podem veure en els volums d'aquest cos, que tal com diu al títol es desplaça, es desfà amb el seu moviment per l'espai. D'algun manera aquesta era la imatge de l'home modern, anònim, que seguia el ritme i la velocitat de les creixents metròpolis. El cos està en funció d'allò orgànic i d'allò tecnològic, l'home és gairebé com una màquina que es mou per l'espai, un organisme cibernètic.


 CONSTANTIN BRANCUSI (1876-1957), Tors masculí, 1917. Llautó, 46,7 cm.
 


Brancusi depura tota forma per representar un tors masculí, arribant a mostrar-ne tan sols els seus trets físics bàsics, però també el seu significat ja que el tors pren la forma d'una figura fàlica símbol de la sexualitat masculina.

  
 


JOAN MIRO. Noia evadint-se, 1968. Bronze pintat, 135x60x35 cm. 
 

 

Amb aquest assemblage, Miró fa una recreació del cos a través d'objectes trobats. Amb certa ironia, imagina una nou cos per un nou personatge, no aliè a les idees que els objectes poden aportar-li. És un cos construït a partir de fragments, d'elements i imatges aparentment inconnexes.

  


 HENRY MOORE, figura reclinada, 1938
 


Moore pren la figura humana de punt de partida per a les seves experimentacions formals. Els seus cossos de pedra s'ondulen, es deformen talment una substància tova i flexible. Són cossos per ser tocats, que defugen qualsevol preocupació o aspecte negatiu, permaneix una emoció positiva, un cert optimisme i plenitud del cos en aquestes peces. El cos es defineix a partir de la seva massa però també a partir de l'espai que l'envolta.

  
 


ARNO BREKER amb la seva figura de Prometeu, 1941-1942 
 

 


ARNO BREKER amb la seva figura de Prometeu, 1941-1942.
A l'Alemanya nacionalsocialista es reafirma la potència del cos colossal com un símbol de la voluntat de ser i de voler. Les grans estàtues d'atletes musculosos i forts personifiques les aspiracions eugèniques del Tercer Reich. Els escultors Joseph Thorak (1889-1952) i Arno Breker (1900-1991) contribuïren a tals fins donant forma a uns cossos amb referències del món antic i que simbolitzaven allò que l'historiador de l'art nazi Walter Horn va descriure com 'el caràcter masculí del nacionalsocialisme, les forces de l'ordre, el coratge i la lluita heroica'.

  


 MAGDALENA ABAKANOWICZ, Multitud, 1986-87 / figures assegudes, 1974 / Instal·lació, 1977
 

Magdalena Abakanowicz utilitza arpillera encolada, servint-se del cos humà com a motlle, per realitzar les seves figures. L'artista començà dedicant-se al tapís, després utilitzarà materials propis d'aquesta disciplina (corda, llana, arpillera, etc.) en les seves escultures i instal·lacions, servint-se d'ells no per la seva qualitat de suau o càlid sinó per la seva tosquedat i rugositat. La llana, la tela es converteixen en la pell de les figures o en els seus òrgans, arrugats, talment com restes anònimes. M.Abakanowicz, filla d'aristòcrates polonesos, visqué durant la seva infància l'entrada dels nazis a Polònia, la completa destrucció de la ciutat de Varsòvia i la posterior ocupació russa. La seva família haurà d'amagar-se perdent, després de la Segona Guerra Mundial, els seus béns i propietats. El tractament que fa del cos, com si fos gairebé una mortalla o una resta seca, no pot defugir dels conflictes i patiments viscuts per les persones durant el segle XX

  


JANA STERBAK, Vanitas. Vestit de carn per a un albí anorèxic. 1987 
 

 

El cos ha estat utilitzat de manera recurrent per l'art contemporani. Aquest es converteix en un mitjà i en símbol de reivindicacions socials i polítiques, en un element recorrent com a resposta a malalties i discriminacions, com és el cas de l'obra de Jana Sterbak, artista que desenvolupa el seu treball dins l'òrbita del feminisme. En aquest cas el cos no es modela sinó que es tapa es cobreix. El maniquí de dona ha estat cobert de carn fresca, que mica en mica s'ha anat assecant fins a transformar-se en una segona pell, en un vestit.

  


 LOUISE BOURGEOIS, Estudi de naturalesa 5, 1995. Marbre ros i acer, 50,8x92,7x58,4 cm.
 

La figura de Louis Bourgeois, formada per fragments de cossos enquibits dins d'una espècie de recipient, provoquen sentiments contradictoris d'atracció i repulsió, confonent-nos amb les idees que a vegades puguem sentir d'avant dels mateixos elements.

  
 


GEORGE SEGAL, Sopar, 1964-1966 
 

 

GEORGE SEGAL, Sopar, 1964-1966. Guix, fusta, plàstic, fluorescent, cafetera i d'altres objectes. Mida natural, 2,38x3,66x2,44 m.
Segal col.loca les seves figures de guix sense pintar en petits escenaris amb mobles i paraments reals. Els cossos destaquen entre els objectes, l'escena s'ha aturat mostrant un moment concret d'un possible història.

 


 GÜNTER BRUS, Acció Ana, 1964. i Acció Autopintura, Viena 1964-65
 

A partir dels anys seixanta la pràctica de la performance i de les manifestacions englobades dins del terme body art o art del cos, empraran directament el cos com a suport o mitjà de l'expressió artística. El cos mateix, la seva manipulació, el seu moviment i la seva acció esdevindran obra. Tots els significats atribuïts al cos, ja siguin de caràcter moral, sexual, polític, seran aquí desmuntats, oberts de dalt a baix per ser qüestionats. Per exemple a Autopintura el cos a través de la dramatització acaba essent suport d'imatges plàstiques. A Anna, el cos es retorça, es comprimeix sobre ell mateix dins d'una habitació completament blanca fins arribar a perdre les seves formes.

  

 
versió per imprimir



ACTIVITAT 2
Recerca d'obres escultòriques i comentari sobre les mateixes.
A partir dels comentaris realitzats dels exemples discutits en l'ACTIVITAT 1 i, en aquesta activitat es planteja als alumnes que siguin ells els que aportin noves exemplificacions de representacions del cos en escultura. (S'emmarca només l'àmbit de recerca d'exemples en l'escultura però es podria deixar obert a d'altres camps). No cal que sigui una representació íntegra de la figura humana sinó que el cos o elements del cos han de ser elements destacables d'aquesta. Es demana als alumnes que aportin una imatge, informació sobre l'obra i que facin un comentari explicant com s'ha utilitzat la referència del cos.

DOCUMENT 2
 
 RECERCA D'OBRES ESCULTÒRIQUES

Per ampliar les exemplificacions de l'ús del cos en l'escultura, cal que busqueu alguna obra on la figura humana o el cos siguin un element important. Pot ser només una obra o, si us sembla més interessant, unes quantes obres d'un mateix artista. El cos pot estar tractat de qualsevol manera, realitzat amb qualsevol material. No cal que el cos aparegui en la seva totalitat, pot tractar-se tan sols d'una part.

Amb l'obra o obres que busqueu cal que:


-En porteu una reproducció.

-Anoteu les dades remarcables: autor, títol, any de realització, lloc on es troba, material, mesures, i d'altres dades rellevants.

-Aporteu informació significativa: sobre la mateixa obra, sobre l'autor, sobre el moment de realització.

-En feu un comentari explicant com s'ha servit del cos, com l'ha representat o utilitzat, quines idees ens aporta sobre el cos, quins significats creieu rellevants o quines idees us suggereix.

 
versió per imprimir



ACTIVITAT 3
Realització de figures de fang.
En aquesta activitat es proposa realitzar un exercici clàssic, propi dels ensenyament acadèmics com és fer una sèrie de representacions de la figura humana en fang. Es una proposta que pretén exercitar l'observació envers els volums, formes i posicions del cos, tot reproduint, en fang, diferent posicions del cos. L'exercici ha de permetre que s'observin les parts, la posició del cos i que es busqui la manera de representar-lo. No es tracta de fer una figura completament mimètica, aquesta no és la finalitat de l'exercici. El que ens interessa és la posició del cos, els trets bàsics i la forma com els podem modelar. L'exercici es farà reiterades vegades perquè l'alumne vagi trobant una manera de treballar i d'explicar els volums. És convenient donar indicacions sobre els aspectes que han d'observar, les coses que han d'evitar o els procediments que poden emprar. Es pot treballar de diferents maneres: modelant tot una peça de fang buscant inicialment la forma general del cos per anar-la polint; treballant anant construint progressivament les diferents parts tot afegint fang; o treballant a partir d'un volum del qual es fa extraient i desplaçant material. Els mateixos alumnes poden anar fent de models i cada hora s'haurien de fer com a mínim 3 figures que després si cal es poden polir. Els alumnes han d'anar eliminant les figures que ells, aconsellats pel professor, vegin que no són prou satisfactòries i preservar les més interessant. Al final n'han de guardar 3 o 4 que seran les que es podran valorar. (Treball a l'aula) — 3 o 4hores.

DOCUMENT 3
 
 REALITZACIÓ DE FIGURES DE FANG

Aquest és un exercici que simplement pretén exercitar una mica la nostra percepció, tot reproduint, en fang, diferent posicions del cos. L'exercici ha de permetre que observem les parts, la posició del cos i que busquem la manera de representar-lo. No es tracta de fer una figura completament mimètica, aquesta no és la finalitat de l'exercici. El que ens interessa és la posició del cos, els trets bàsics i la forma com els podem modelar. Per tant podeu, a mesura d'anar fent figures, buscar una manera pròpia de construir els cossos.

-La mida de les figures ha de ser, com a màxim, d'uns 20 cm d'alt, si aquesta està dreta.

-Cal fer una figura cada 15'-20', en diferents posicions.

-Es poden emprar diferents recursos: anar-la modelant a partir d'un tros de fang, treure fang per buscar la figura a partir d'un bloc que tingui més o menys la forma bàsica de la figura, anar afegint parts…

-De totes les figures realitzades se n'han d'escollir 3 o 4, les que creieu que siguin les valorables.

    

Rosa Vidal, Imma Gallego, Rosa Vidal, Nonna Targa, Núria Asín

  
versió per imprimir



ACTIVITAT 4
Explicació sobre els bustos i realització de dos bustos.
Per ampliar l'experimentació realitzada en l'ACTIVITAT 2 es proposa observar una sèrie de bustos i demanar als alumnes que facin dos caps de mida reduïda (que càpiguen bé al palmell de la mà) amb procediments completament diferenciats. La diferència no ha de raura amb la diferència dels trets del personatge sinó amb els recursos formals que s'empren per a representar aquests trets. És un exercici simplement d'experimentació que permet també l'observació d'aquesta part del cos. El referent pot ser inventat, no cal que es representi a algú en concret. (Explicació a l'aula, treball individual per a realitzat completament a casa — Posteriorment cal discutir el resultats conjuntament a l'aula) — 15'

DOCUMENT 4
 
 ELS BUSTOS

    

     

   


2. Bust de pedra, Tomba Gizeh, 2700 aC. 3. Dimoni Humbaba, màscara d'argila, 1800-1600, Abu Habba, Sippar, Iraq.
4. Efets ros, 689, 28 cm. marbre. 5. Retrat d'Agrippa, 26 aC. 6. Cap de bronze, Nigèria, 400.
7. Gaspar Nuñez Delgado, Cap de Sant Joan Baptista, 1591. Fang pintat, 22 cm. d'alt aprox. 8. Rodin.
 9.Thomas i Abraham Simon (atribuït), efígie funerària de guix amb ulls de cristall, Oliver Cromwell, 1598.
10,11. Magdalena Abakanovicz, Cap, 1973-75. Magdalena Abakanovicz, Cap i figures, 1974.
12,13,14. Georg Baselitz, Caps, entre 1979-1984. Fusta de faig tallada i pintada. 80 cm. d'alt aprox.
15. Mark Quinn, Self (Jo), 1991. Sang congelada, tamany natural.



 REALITZACIÓ DE DOS CAPS

En aquesta ocasió ens concentrarem en una part del cos: el cap. Aquesta part ens permetrà experimentar més amb les diferents formes a través de les que podem recrear el cos. Simplement heu de modelar dos caps de dues maneres molt diferents: podeu intentar buscar i reproduir els seus volums, podeu treballar enfonsant el fang en una bola de fang per trobar les faccions, podeu geometritzar-lo, construir-lo per parts, treballar amb formes arrodonides o formes més aplanades, etc.

Es indiferent el cap de referència que prengueu. Podeu tenir un model, mirar-vos alguna persona per definir les formes bàsiques i després inventar-vos el resultat final, etc. És un exercici experimental, que ha de permetre afrontar-vos a un mateix referent de maneres diferents.

Pel què fa a la mida han de ser més ho menys d'uns 12 cm d'alçada.


         

1. Enric Vilagran 2. Ingrid Port 3, 4. Rosa Vidal

  
versió per imprimir



ACTIVITAT 5
L'abstracció del cos. Realització de figures amb filferro, paper i d'altres materials.
Si bé primer s'ha plantejat representar el cos modelant la seva figura ara es planteja fer un exercici d'abstracció de les formes del cos i a partir d'ell buscar una nou volum. Per això es demana que s'intentin representar diferents posicions del cos amb materials com el filferro, el paper, cartró o cartolines i d'altra mena de materials. Cada material suposa un problema diferent i també implica una observació particular envers el cos. No cal fer una representació fidedigne sinó abstraure trets bàsics i veure com els formalitzem amb el material que estiguem utilitzant. Per a fer l'exercici no es necessita constantment un model. Es poden platejar diferent posicions i treballar fent tan sols que de tant en tant algú les representi. Es donen indicacions precises del nombre i dels procediments i materials a ser utilitzats.

DOCUMENT 5
 
 L'ABSTRACCIÓ DEL COS
 Realització de figures de paper, filferro i d'altres materials

Finalment experimentarem una mica més incorporant d'altres materials. A partir de la referència del cos heu de fer unes altres peces emprant els següents materials:


-3 peces realitzades amb filferro.

-3 peces realitzades amb paper o cartolina.

-1 peça amb el material que vulgueu.

-1 peça amb acumulació d'elements


Les posicions del cos són lliures.

Penseu que cada material es pot treballar de diferents maneres i, per tant, permet representar el cos amb unes possibilitats determinades.

El filferro permet marcar línies en l'espai, es pot doblegar recurrentment, ser treballat com una línia seguida o tallada a trossos, es pot embullar o doblegar sobre ell mateix per crear volums, se'n poden fer molles i després combinar-les. Podeu disposar de diferents gruixàries de filferro.

El paper o cartolina es pot treballar amb plans de diferents formes. Aquests es poden creuar, travessar, poden tenir forats o estar esparracats. També es pot arrugar, enganxar doblegar… podeu unir la cartolina amb pega, fil i agulla, grapes…

El material lliure pot ser qualsevol: roba, cotó, bosses de plàstic lligades o omplertes d'alguna cosa…

En l'acumulació es tracta de treballar unint i apilonant elements, trossos de material, d'objectes…


Això sí, hem d'evitar que quedin ninots, si no és que ho volem de manera pretesa.

  
versió per imprimir



ACTIVITAT 6
El cos i el moviment. Proposta de representació de la seqüència d'un moviment.
La modernitat mostrà la seva admiració pel cos en moviment: la fotografia oferia possibilitat de congelar i descomposar les fases del moviment del cos; posteriorment el cinema, representava el cos en tot els seus amplis registres de moviment; l'avenç tècnic i les màquines donaren paràmetres de comparació amb el cos i possibilitaren el seu ràpid desplaçament; les arts gràfiques, pictòriques i escultòriques es preocupaven per integrar aquests elements en les obres. tenint en compte aquests elements aquesta activitat es proposa l'observació del cos en moviment. És demana la realització d'un exercici molt concret que suposa una part d'observació i l'altra de manipulació: la realització, amb plastilina, d'un seguit de figures (mínim 10) que representin la seqüència d'un moviment. Primer s'ha de triar la figura i el moviment i després anar-ne representant les successives fases. el treball es fa individualment i íntegrament a casa. a la classe s'instal·len totes les figures per observar la seqüència de cada alumne per a discutir els problemes amb els que s'han trobat els alumnes i el resultat final. És un treball del qual seria òptim fer-ne fotografies. també es recomana utilitzar les figures per a fer una animació a la matèria d'Imatge.

DOCUMENT 6
 
 EL MOVIMENT DEL COS

A finals del segle XIX i sobretot durant les primeres dècades del segle XX es mostrà una gran admiració pel cos en moviment: la fotografia oferia possibilitat de congelar i descomposar les fases del moviment del cos; posteriorment el cinema, representava el cos en tot els seus amplis registres de moviment; l'avenç tècnic i les màquines donaren paràmetres de comparació amb el cos i possibilitaren el seu ràpid desplaçament; les ciències físiques i biològiques explicaven cada vegada més la cinemàtica i el funcionament del cos. Les arts gràfiques, pictòriques i escultòriques no restaren apartades d'aquesta interès i es preocuparen per integrar aquests elements en les obres. El moviment esdevingué una de les constants per a representar l'home modern immers en els canvis accelerats, el ritme de les grans ciutat.

     

Umberto BoccioniI, Formes úniques de continuïtat en l'espai, 1913. Bronze, 117,5x87,6x36,8 cm.
Eadward Muybridge, Estudis de moviments/Locomoció animal, placa 48, 1887. Heligravat, 32,7x25,3.
Etienne-Jules Marey, Saut (salt), 1883. Chronofotògraf.

 Proposta de representació de la seqüència d'un moviment

Aquesta activitat pretén ampliar una mica l'observació que hem fet del cos i fixar-nos no tan sols amb les característiques del cos estàtic sinó del cos en moviment. Haureu de representar les fases d'un moviment a través de múltiples figures de plastilina. El tipus de figures ha de ser igual i aquestes han d'anar variant progressivament fins aconseguir una acció completa (estirar-se, doblegar-se, fer alguna cosa amb un objecte… ). Tot seguit indiquem els passos a seguir:


1. Pensar l'acció i també les característiques del ninot (el ninot ha de representar la figura humana tot i que la manera com el feu depèn de cadascú. Es recomana fer una figura senzilla perquè el que interessa és el moviment).

2. Realitzar les figures amb plastilina. Es recomana que la plastilina sigui blanca perquè els efectes de llum i ombra són més accentuats i permeten veure molt més bé els volums. S'estableix un mínim de 10 figures.

3. Anar adaptant les figures segons el moviment que progressivament van fent fins a tenir tota la seqüència.

Observació de les figures: Un cop presentades les figures s'han de disposar sobre les taules i observar la proposta que ha fet cadascú. Cal observar tres aspectes:

-La manera com s'ha fet el ninot
-Com va realitzant el moviment
-L'efecte plàstic del conjunt

Fotografies: un cop acabades cal fotografiar-les per obtenir nous efectes a través de diferents enquadrament. Es poden també utilitzar a IMATGE per fer una animació.




  
versió per imprimir



ACTIVITAT 7
Estudi i discussió sobre l'obra d'un artista: ALBERTO GIACOMETTI.
Després de totes les activitats dedicades a l'experimentació es proposa l'anàlisi i discussió sobre un artista concret: Alberto Giacometti. Aquesta proposa es podria fer abans o durant les activitats precedents però potser realitzar-la en aquest moment permet que els alumnes es mirin les obres de l'escultor havent-se enfrontat als anteriors exercicis pràctics. Inicialment es proposa que s'observin algunes d eles seves obres, que els alumnes expliquin què en pensen, que es llegeixin els textos que s'ofereixen i que s'expliquin més referències sobre aquestes creacions. Després es demana als alumnes que comentin quatre obres (Veure les indicacions del següent DOCUMENT 7b). (Discussió i comentari inicial i final conjuntament a l'aula — Comentaris sobre les quatre obres treball individual a casa) 1hora.

DOCUMENT 7a
 
 ALBERTO GIACOMETTI

 

1. GROUPE DE TROIS HOMMES (Grup de tres homes), 1943-1949. Bronze. 72x32x31,5 cm
D'ençà de l'accident que va sofrir el 1938, que va donar lloc a la seva hospitalització a Bichat i que li va deixar una lleugera coixesa, el fet de caminar adquireix per a Giacometti un caràcter 'meravellós'. 'L'home que camina pel carrer', confia Jean Clay el 1969, 'no pesa gens, o bé en tot cas, pesa molt menys que el mateix home mort o inconscient. S'aguanta en equilibri sobre les cames. No es percep el seu pes. I era això, aquesta lleugeresa, el que inconscientment, volia transmetre quan afinava les meves siluetes.' Estirats, afinats, despullats del seu embolcall carnal, els tres homes semblen línies que esquincen l'espai. Entre aquestes figures i qui les observa s'estableix una distància espacial que accentua encara més el fenomen del caminar. Perquè, com observa Jacques Dupin, 'una figura immòbil s'envolta d'un espai tancat. Una figura en moviment obre l'espai i atrau altres figures, però sense torbar-les: a l'espai obert, la soledat és plural.' Reunits sobre un plataforma sobre la qual es desplacen, aquests homes es dirigeixen a un espai fora de camp, i ni tan sols s'arriben a veure mútuament. 'Cadascun fa la impressió d'anar pel seu compte, tot sol, en una direcció que els altres ignoren. Es creuen, passen l'un al costat de l'altre sense veure's, sense mirar-se.'
Amb aquestes tres homes, condemnats a inventar el seu propi camí, Giacometti desenvolupa una visió 'fenomènica' i s'acosta a l'existencialisme de Jean-Paul Sartre, un text del qual, la Recherche absolute, servirà d'introducció a la primera exposició de l'artista a la galeria de Pierre Matisse, NY, 1948. Amb aquest tema, que conserva fins al 1960, Giacometti reprèn una preocupació ja present al seu període surrealista: la traducció del moviment.

2. LES FEMMES DE VENISE (Dones de Venècia) I, 1956. Bronze. 106x13,5x29,5 cm
Les cinc dones de Venècia apareixen amb tota la seva autoritat i immobilitat, amb els braços enganxats a un cos demacrat. Mentre que els peus ancorats sobre una base inclinada les projecten cap endavant, cap a l'espectador, sembla com si el cap, ridículament petit, s'elevés sense fi envers un espai llunyà, la impressió de vulnerabilitat es veu accentuada pel tractament de la superfície, que apareix com agrumollada, fins i tot rosegada. Hieràtiques, aquestes dones han suscitat moltes comparacions amb l'escultura egípcia, grega i africana.

3. LE CHIEN (el gos), 1057. Bronze. 47x100x15 cm
Un dia potser més desanimat que de costum, es reconeix en la figura d'un gos errant. 'Em vaig veure al carrer així. Jo era el gos.' Un gos esmocat, extenuat, amb els flancs enfonsats, la pell del ventre enganxada a les vèrtebres i les orelles baixes. Però el musell allargat arran de terra per buscar menjar, les potes superiors primes i en posició de marxa i la llarga cua que no penja indiquen que aquest animal famèlic encara no ha renunciat. És un autoretrat tràgic i sorprenent que, segons Yves Bonnefoy, és l'expressió simple i directe d'un altre aspecte de la relació amb un mateix.

4. FIGURINE (Figureta), 1958. Bronze. 63x11,5x19,5 cm.
'Giacometti al taller. Les seves mans agafen un grapat de terra, la posen sobre una base, la pasten durant breus instants. Ha sorgit una dona dreta irreductible i vivent'. De dimensió mitjans, captada en la immediates de la seva aparició, amb un cos esquelètic, agrumollat, bonyegut i esquerdat, amb els braços estesos al llarg del tors, aquesta escultura es presenta com una figura anònima. Desposseïda dels trets fisonòmics més elementals de la cara, aquesta dona nua, immòbil i petrificada en un gest ferm, ha perdut tota identitat. 'Aquesta manera de tractar la figura com una totalitat', escriu Jacques Dupin, 'fa que tots els seus membres traspuïn la indecisió i l'inacabament necessari coincideixen per donar a l'escultura el seu poder d'allunyament i per definir la distància infranquejable que ens en separa'.
Una vegada més, Giacometti 's'entesta a modelar sempre el mateix home i la mateixa dona, en les mateixes actituds convencionals i, com si la solució del problema i la sortida del seu turment depenguessin de l'èxit d'aquesta operació. I, des d'un punt de vista absolut, és cert que fracassa, que només deixa els vestigis del seu avanç i el seu progrés, els esbossos de l'obra futura o impossible envers la qual tendeix d'una manera furiosa i obstinada.'

5. HOMME QUI MARCHE (Home que camina) I, 1960. Bronze. 183x26x95,5 cm
Homme qui marche, Femme debout i Grande tête van ser concebudes originalment per formar part del projecte del Chase Manhattan Bank de Nova York, que l'arquitecte Gordon Bunshat va encarregat a Giacometti el 1958. Giacometti va rebutjar la proposta de l'arquitecte de fer una versió augmentada dels Trois hommes qui marchen i va renunciar a anar a Nova York per visitar l'espai que havia d'acollir les obres, i va realitzar una altra composició de la qual va fer tres estudis. Representen figures de petites dimensions d'un home que camina, d'una dona nua dreta i d'un cap d'home. Cada figura està concebuda de manera independent, posseeix la seva pròpia base. A partir d'aquestes maquetes, i en condicions materials molt difícils, Giacometti va realitzar a l'espai exigu del seu taller, ple a vessar, unes figures de grans dimensions, que havien de fer contrapès a l'aclaparadora façana del Chase Manhattan Bank, que els faria de teló de fons. Si bé ja havia fet fondre les figures, finalment va decidir no enviar-les, ja que Giacometti s'enfrontava a un autèntic problema arquitectònic, que li exigia estudiar la relació de proporcions entre aquestes figures i l'espai que les havia d'acollir.




 DIBUIXOS

Alberto Giacometti és un d'aquests pocs artistes que s'han expressat amb la mateixa satisfacció en el dibuix, la pintura i l'escultura. D'aquests tres mitjans, el dibuix és el que li permet 'dominar la seva visió' d'una manera més convincent, i tota la seva obra revela el fet constant d'aquesta experiència fonamental. Tal com va escriure Jacques Dupin, 'Giacometti dibuixa a tot arreu i tothora. Dibuixa per veure-hi, i no pot veure res sense dibuixar, si més no, mentalment: a la seva obra, totes les coses vistes es dibuixen.' 'Tant si es tracta d'escultura com si es tracta de pintura, el que compta és el dibuix', i mitjançant l'obra dibuixada passem sense obstacles del començament a la fi de la trajectòria de l'artista. Entre els dibuixos de Giacometti, n'hi ha pocs de completament acabats, però a la seva producció el dibuix concreta, sobretot, una temptativa, un assaig. És el gest d'un instant, el flux d'una idea primera en el moment en què el llapis, la punta del bolígraf començà a gargotejar el paper. Segons confessa ell mateix, sempre és al dibuix on busca i, sovint, troba els mitjans tècnics per restituir el que veu amb la màxima fidelitat.
El traç no és únic, sinó múltiple, curt i nerviós, lleuger i incisiu. Esquinça l'espai i, mitjançant innombrables fissures, deixa que el buit envaeixi la forma. D'aquest garbuix de línies que animen la superfície de l'obra, tot creant profunditat amb l'estratificació, sorgeix de mica en mica 'la imatge desgavellada' d'una cara, una mirada, una cadira, una poma, una tetera. Desgavellada, no perquè el llapis hagi dubtat, sinó perquè té una precisió infal·lible. Per Jean-Paul Sartre, aquestes línies són 'un començament de negació, el trànsit de l'ésser al no-ésser'. La forma no coneix cap límit tranquil·litzador. Mai no es veu aturada per un contorn, sinó que procedeix d'una multitud de línies centrípetes que se superposen, se sobrecarreguen i revelen la força sorgida de l'interior dels éssers o les coses. Discontínues, interrompudes, trencades, aquestes línies ens impedeixen aturar-nos en la contemplació d'un detall o d'una forma, ja que són 'equivalents a la mobilitat dels nostres ulls'. Ens obliguen a seguir-les, a tornar constantment al mateix objecte, però cada vegada d'una manera diferent. És aquest anar i venir constant el que ens permet veure el subjecte a distància, com el veu l'artista al seu espai infranquejable. Aquest fenomen òptic particular resulta de la mateixa naturalesa del dibuix de Giacometti, que porta a una precisió en el detall, a una sàvia indeterminació. De vegades un personatge està amputat d'un membre del cos i, tanmateix, el veiem tot sencer. 'per la rapidesa del viatge, l'ull no havia trobat, fins ara, un rival tan temible com el traç de Giacometti.'


   

  
versió per imprimir



ACTIVITAT 7
Comentari de quatre obres d'ALBERTO GIACOMETTI.
Després es demana als alumnes que comentin quatre obres, tot intentant explicar quines idees els suggereixen. Aquests comentaris s'han de posar en comú a la classe i comparar les diferents opinions. (Discussió i comentari inicial i final conjuntament a l'aula — Comentaris sobre les quatre obres treball individual a casa) 1hora.

DOCUMENT 7b
 
 COMENTARI DE QUATRE OBRES DE GIACOMETTI

Després de veure les obres d'Alberto Giacometti i d'haver conegut la seva trajectòria, feu un comentari escrit sobre les quatre obres que teniu a continuació. El comentari ha de ser completament personal. Heu de dir com són les figures però també allò que vosaltres penseu d'elles, allò que us suggereixen.


FIGURE DANS UNE BOÎTE ENTRE DEUX MAISONS (Figureta en una capsa entre dues cases), 1950. Bronze, 30x54x9,5 cm


LA FORÊT (El bosc), 1950. Bronze. 57x61x49,5 cm


LA JAMBE (La cama), 1958. Bronze. 220x30x46,5 cm

LOTAR II, 1965. Bronze. 60x38x25 cm

  
versió per imprimir



ACTIVITAT 8
Lectures sobre el cos. Proposta d'un projecte sobre el cos.
Finalment es proposa un treball sobre el cos que ens acosta molt més a l'ús i preocupacions que sobre aquest s'ha plantejat l'art contemporani. L'exercici no pretén en aquests cas platejar una observació de les formes del cos o buscar recursos per a representar-lo. El que es planteja en aquest cas és abordar la representació del cos a partir d'una problemàtica que directe o indirectament l'afecti. Aquesta problemàtica ha de ser explicada i exposada a través d'una proposta plàstica que utilitzi el cos o alguna de les seves parts. El tipus d'obra, el material o el procediment que s'utilitzi és completament lliure. Ha de ser escollit segons les intencions concretes que es persegueixin. Per a fer aquesta activitat es poden recordar els exemples d'obres d'art contemporani de l'ACTIVITAT 1.

DOCUMENT 8
 
 TREBALL INDIVIDUAL SOBRE EL COS

El nostre cos és dependent de moltes coses: de les malalties, dels estils marcats per la moda, dels costums propis d'una determinada manera de pensar i d'una determinada moral, de les idees sobre la sexualitat, de la imatge que d'ell es dóna en els mitjans de comunicació, de la imatge que un mateix vol donar davant dels altres, de les agressions directes que físicament pugui patir, ja siguin no volgudes o volgudes, com les drogues, els excessos de determinades activitats físiques, etc.

Ara s'us proposa que realitzeu una obra que prengui com a punt de partida la dependència o lligam que una persona pugui tenir amb alguna cos o persona, dependència que, d'una manera o d'altra, afecti al cos. En l'obra heu d'utilitzar referències del cos. A partir d'aquest o de parts d'aquests, heu d'intentar donar forma a la problemàtica que vulgueu exposar. Podeu fer servir els mitjans i materials que us semblin més idonis. La ubicació de l'obra també dependrà de les vostres intencions (pot estar instal·lada en un lloc concret, penjada de la paret, col·locada sobre un suport, a terra...).

L'obra s'ha de presentar acompanyada d'un escrit explicatiu.

LLIGAT PENJAT

     

1. Vanesa Serramitjana   2. Nonna Targa

  
versió per imprimir


 

RECURSOS I BIBLIOGRAFIA

 Sobre la representació i el tractament del cos humà en escultura

o FLYNN, Tom. El cuerpo en la escultura. Madrid: Ediciones Akal, 2002.

 o José Miguel G. Cortés. El Cuerpo mutilado : la angustia de muerte en el arte. València: Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. Direcció General de Museus i Belles Arts, cop. 1996. Referències sobre l'obra de Louise Bourgeois, Bruce Nauman, Cindy Sherman, Robert Gober...

o RAMÍREZ, Juan Antonio. Corpus solus. Para un mapa del cuerpo en el arte contemporáneo. Madrid: Ediciones Siruela, 2003.
A partir de diferents artistes i de la seva obra relacionada amb el cos humà l'autor aborda diferents qüestions que han marcat el tractament del cos humà per part de l'art contemporani. El cos ideal o canònic, el cos nu, el moviment, la vexació i la tortura, la pell pintada, la petja del cos, la roba, entre d'altres són alguns dels temes que s'esbossen en els capítols del llibre a través de l'obra d'artistes com Rebeca Horn, Cindy Sherman, Elena Rivero, Ana Mendieta, Yves Klein, Orlan, Pistoletto, entre d'altres.

o RAMÍREZ, Juan Antonio. Edificios-cuerpos. Madrid: Ediciones Siruela, 2003.
Llibre dedicat a les metàfores corporals en l'arquitectura.



 Sobre diferents artistes

S'assenyala biografia concreta dels artistes que apareixen en els documents de les activitats.


o Giacometti. Barcelona: Fundació Caixa de Catalunya ( Fondation Maeght, 2000.

o Louise Bourgeois: memoria y arquitectura. Madrid: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. Aldeasa, 1999.

o Louise Bourgeois. Barcelona: Fundació Antoni Tàpies, 1990.

o Velleitas / Jana Sterbak. Barcelona: Fundació Antoni Tàpies, 1995.

o Magdalena Abakanowicz. Chicago: Museum of Contemporary ArtNew York. Abbeville Press, 1982.

o ROSE, Barbara. Magdalena Abakanowicz. Abrams, 1994.

o INFIESTA, José Manuel. Arno Breker: el Miguel Ángel del siglo XX. Barcelona: Nuevo Arte Thor, 1982.

o Henry Moore: escultura. Barcelona: Polígrafa, 1988.

o Constantin Brancusi. Barcelona: Polígrafa, 1997.

o Miró escultor. Barcelona: Fundació Joan Miró, 1987.

o BALDINI, Umberto. Miguel Ángel escultor. Barcelona: Polígrafa, 1982.

o Aguste Rodin. Barcelona: Fundació Caixa de Catalunya, 2001.

o Aguste Rodin. Esculturas y dibujos. Colònia: Taschen, 1997.