LA IL·LUMINACIÓ

La llum a part de ser l'element bàsic que ens permet obtenir imatges també és un material més de la imatge que ens pot ajudar a conferir un aspecte o d'altra allò que s'estigui fotografiant o gravant. La llum pot dibuixar noves formes, o destacar elements d'un objecte o d'un espai, donar-li unes característiques o d'altres provocant-hi ombres o fent que no n'hi apareguin. La llum pot fer variar la forma, la grandària i la qualitat d'objectes, espais i materials. La llum és elements significatiu en les imatges, pot crear sensacions respecte als elements, pot generar determinats ambients, per tant és un elements dramàtic important.

Aquest elements de caràcter perceptius han adquirit en molts casos valors significatius.

Tots aquests elements relatius a la il·luminació tenen una importància capdal en fotografia (tant en el camp de l'art com en la publicitat o la moda), en cinematografia i en productes televisius de tota mena (serials, concursos, programes informatius...) i en les arts escèniques.

Llum natural: la llum natural es pot modificar amb filtres, reflectint-la o difonent-la.

     

     

       

   

  
©IES Castell d'Estela i Montserrat Planella

EQUIP IL·LUMINACIÓ

4. Il·luminació SET VUITENS        5. Il·luminació POSTERIOR o CONTRALLUM        6. Il·luminació de SILUETA

REPRESENTACIONS DEL COS EN FOTOGRAFIA

El cos ha estat un referent molt important en tots els àmbits de la creació plàstica. La fotografia no n'ha estat una excepció. Des dels inicis, la fita més esperada del nou invent fou la d'aconseguir les condicions tècniques òptimes per a poder retratar una persona, per a capturar sobre un suport una imatge permanent del seu aspecte físic. Aquesta experiència esdevenia una tortura per al cos, ja que els llargs temps d'exposició feien que la persona hagués de permanèixer immòbil més de vint minuts, asseguda en una cadira, sota la claror insuportable del lluernari dels estudis. No serà fins més endavant que les innovacions fotogràfiques permetran a aquest mitjà ampliar les possibilitats de captura dels cossos. Possibilitats que eixamplaran la manera de representar i mostrar el cos, fins al moment ofertes per la pintura, el dibuix o l'escultura. La capacitat de la fotografia per a congelar una fracció de segon, per a congelar el moviment oferirà noves imatges del cos. La selecció que mitjançant l'enquadrament es pot fer dels elements reals permetrà obtenir imatges seccionades i parcials del cos, que encara no havien estat mostrades a través d'altres mitjans plàstics. I també, la versemblança de la imatge fotogràfica amb la realitat farà que les imatges del cos influenciïn la noció que puguem tenir del seu aspecte real. La fotografia inspeccionarà el cos i ens en mostrarà d'altres dimensions. Les representacions o construccions fotogràfiques faran del cos un elements utilitzat per a la seducció, per a la crítica, per a la construcció de discursos sobre la realitat.

Construcció d'estereotips
La fotografia ha servit per a construir, visualitzar i potenciar determinats estereotips del cos. Estereotips que han esdevingut referents on la gent s'ha emmirallat. L'efecte de realitat de la fotografia potencia aquests emmirallament i un desig d'identificació. La publicitat, la fotografia de moda o la fotografia del que s'ha anomenat people gent famosa, cada vegada més freqüent en revistes han contribuït a aquesta construcció d'estereotips.

Les formes i els moviments del cos
La fotografia no només s'ha interessat per l'aspecte físic del cos per a conformar i mostrar determinats canons estètics. La fotografia ha inspeccionat les formes del cos, ha buscat imatges suggerents, curioses, n'ha mostrat les seves característiques i les seves peculiaritats com si el cos fos una font constant d'imatges: el cos vell i gastat, el cos estrany, el cos llis com un pedra. La capacitat de la fotografia per a capturar un instant de temps ha proporcionat imatges del cos insòlites, ha congelat expressions i ha permès retenir els seus moviments. Aquesta possibilitat de la fotografia, la de congelar el moviment, ens ha proporcionat imatges del cos fins al moment impossibles d'imaginar amb els mitjans tradicionals de producció d'imatges. La capacitat motriu del cos ha estat intensament fotografiada i ens ha tornat a proporcionar noves formes i maneres de veure el cos. Imatges del cos que hem relacionat amb determinades idees o que han estat utilitzades des d'un punt de vista emocional. Pensem sinó en les imatges dels cossos dels atletes acabant una cursa o el cos d'un futbolista congelat en el precís moment que realitza l'esforç per a xutar la pilota. O el moviment congelat d'algú que crida utilitzat per a reforçar emocionalment el seu estat anímic. La fotografia ha atrapat doncs, gran part d ela dimensió expressiva del cos.

Discurs moral i polític
Les formes d'expressió del cos, la manera de mostrar-lo, la manera de moure'l, no són exemptes de contingut moral i ideològic. A través de les imatges ofertes del cos, la fotografia ha generat una moral del cos. Talment com ha potenciat determinats estereotips físics, la capacitat d'identificació entre l'espectador i el cos representat en les imatges, han determinat costums, les seves maneres de mostrar-se, el cos com a mirall de les bones o males maneres d'actuar i pensar. Evidentment aquesta qüestió està estretament relacionada amb l'ús que, des de la fotografia s'ha fet de l'erotisme i de la sexualitat.

Espai de crítica i discurs identitari
Altrament la fotografia també ha servit per a desmuntar determinades representativitats morals del cos. La fotografia ha enregistrat moltes situacions on el cos es convertia en un instrument de crítica i de lluita. I també, sobretot en el camp de l'art contemporani, aquest discurs crític s'ha construït directament amb la fotografia. Així el cos fotografiat ha esdevingut un instrument a través del qual canalitzar moltes preocupacions socials. Entre elles les de caràcter identitari. Mostrar, presentar el cos des dels seus múltiples punts de vista ha servit a molts artistes per a reflexionar, preguntar-se i mostrar la seva condició identitària.

El cos amagat
També podem dir que determinats aspectes del cos han estat amagats per la fotografia. La càmera els ha obviat perquè no corresponien a la idea general que es tenia del cos o amb els discursos que sobre ell s'han volgut potenciar. És com si la fotografia en determinats moments hagués defugit del cos. Del cos dels personatges mediàtics només n'apareixen imatges concretes, les altres són obviades, com si no existissin. Les imatges de les persones i del seu cos està subjecte i sotmesa també a la immediatesa i interessos dels mitjans de comunicació: els problemes de la pobresa, de la fam, de la guerra es canalitzen a través d'imatges impactants dels cossos. En d'altres casos les fotografies maquillen la raresa i la vellesa del cossos. Estranyament el cos apareix mostrant la seva part més orgànica, la seva condició física real.

        

          

        

1. Bruce of Los Angeles (Bruce Bellas), Third Place, Jerry Boily of Vancouver, Muscle Beach, Venice, California, 1957. Gordon L. Bennett, Kentfield, California.       2. Anònim, Sense títol, 1950. ©Monas Hierogliphica, Milà, 1993.     3. Alfred Cheney Johnston, Blanche Satchell, 1925.     4. Birgit Kahle, sense títol, 1984. ©Birgit Kahle.        5. Barbara Kruger, sense títol, 1989. Fotografia serigraficada. ©Barbara Kruger Collection: Edye/Eli Broad, Los Angeles, California.        6. Gary Schneider, Sense títol, 1993.       7. John coplans, Self-portrait, 1984. ©John Coplans, Nova york.       8. Pierre Radisic, Marilou, 1984. ©Pierre Radisic, Brussel.les.       9. Kishin Shinoyama, Dos nus d'esquenes, 1968.©Kishin Shinoyama.       10. Philip Trager, Arthur Aviles, 1992. ©Philip Trager, Fairfield, Connecticut.

L'ÚS DE LES MANS EN FOTOGRAFIA

Per a analitzar amb més profunditat l'ús que s'ha fet del cos en fotografia n'agafarem una sola part: les mans. Recordant el que hem dit anteriorment sobre la representació del cos, podem discutir quina significació adopten cada una de les mans que apareixen en aquestes imatges. Discutiu i compareu en cada cas com són i com han estat utilitzades aquestes mans.

       

       

    

1. Josep Renau, Indústries de guerra. 1936. Fotomuntatge.    2.     3. Jana Sterbak     4. Anunci publicitari de productes cosmètics.     5. Hector zampaglione, Aquella vieja magia negra.      6. Herbert Bayer, La solitud del ciutadà. 1932. ©Joella Bayer, Montecito.      7. Lynn Davis, black Hand, Nova York, 1978. ©Lynn Davis, NY.      8. Man Ray, sense títol. 1930. ©the Man Ray Trust/VG Bild-Kunst, Bonn.      9. Kishin Shinoyama, La morena Lily, 1968. ©Kishin Shinoyama.       10-11. Gary Hill, Hand Hear. 1995-96.      12. Higoshi Sugimoto, Ordovician Period, 1992.

DISCUSSIÓ SOBRE L'OBRA DE SHIRIN NESHAT

La història de Shirin Neshat és la d'una dona nascuda al 1957 a Qazvin (Iran), que actualment viu i treballa a Nova York, des de que va escapar de la revolució islàmica del seu país d'origen. La seva obra (en especial la sèrie Women of Allah) narra el retorn de Neshat al seu país després d'una absència de setze anys. Davant d'aquest encontre, Neshat, que està sorpresa del paper que exerceixen les dones en el seu país, decideix reflexionar, a través del seu projecte artístic, en torn a qui és i qui hauria pogut ser.

Encara que el tema principal de la seva obra és la recerca a l'entorn a si mateixa, aquesta reflexió parteix del retrat de les dones que es van quedar a l'Iran: de les dones iranís que no han sortit del seu país i que suggereixen força i debilitat, com les imatges de les dones amb xador negre amb una arma a la mà durant la revolució iraní. Les dones i els homes que viuen a l'Iran i els viatgers que hi van saben que les mans i els ulls són les úniques mostres del cos femení que queden al descobert. En el cas dels homes, la barba i el pèl són els elements que defineixen la seva imatge, un símbol que en les dones es concreta en la seva forma de vestir. També estan delimitats els espais privats i els públics i, per tant, les formes de vida dels homes i de les dones.

La majoria de vegades ella és la retratada en les fotografies. Shirin investiga sobre la representació que es té d'Orient i de la identitat femenina a l'Islam. A Occident, el destí de les dones iranís es percep com: la resignació a una vida dedicada a la família, la negació de l'activitat professional, i l'acceptació de l'islamisme i de les seva vestimenta tradicional.

En les seves imatges conflueixen la bellesa i l'horror, la fantasia i l'odi. L'equilibri i la serenitat del rostre o la composició es veu alterat per un element inesperat, transformant-lo en tristesa i duresa. Els jocs de la visibilitat i invisibilitat són recurrents, com la escriptura de versos farsis que vela el rostre de l'artista. Altres objectes ens submergeixen en el secret, travessen el silenci, desvelen la por i la violència del missatge. En tots aquests jocs la part visible dol cos de les dones pren un sentit especial. La cara i les mans són els elements que destaquen i que sobresurten del negre.

Des de 1993 ha realitzat diferents obres en soport fotogràfic, sèries i variacions de la imatge fixa que manipula amb tinta, com les del catàleg Women of Allah. Al 1997 presentà a la Bienal d'Istambul L'ombra sota la reixa, quatre vídeos projectats simultàniament en els que es veu una dona amb el xador negre corrent pels carrers i mercats buits. En l'actualitat l'artista es va decantant per la imatge en moviment com en Turbulent (1998) on contrasta el reconeixement d'una cantant iraní davant la soledat i el plor d'una cantant del mateix país.

No és el dramatisme allò que persegueix Shirin Neshat que treballa amb estereotips, generalitzacions i prejudicis; utilitza els clixés mediàtics establerts, signes que ella mateixa reconstrueix i rols que simula com el de la dona coberta amb el mirall del 'fundamentalisme' confós amb allò islàmic. Els seus treballs s'han vist en biennals, exposicions i galeries de tot el món. Les seves obres no han estat exposades a l'Iran.

En aquest breu text hem representat a l'artista i els temes que tracta en la seva obra, així com l'impacte i la recepció que la seva obra planteja. L'interès d'aquesta rau en les qüestions que deixa obertes: com Occident s'ha construït una imatge de les societats islàmiques, com són les relacions entre homes i dones a l'Iran, com es regulen les conductes d'ambdós en la vida quotidiana, i com l'artista interpreta tot això. El posicionament, ja ho diu ella mateixa, depèn de l'observador, ella es planteja preguntes sobre ella mateixa i mostra situacions al voltant de les dones, quelcom que podem aprendre. Mentre alguns em consideren una autèntica integrista, altres creuen justament el contrari.' diu l'artista i així ho podem llegir en aquest text:

'Trubulent, aquest és el títol de l'obra, que s'articula sobre la idea que la dona està en una situació d'inferioritat en el món islàmic. Per a il.lustrar-ho, veiem en dues pantalles enfrontades a un home i a una dona. L'home canta amb la cara descoberta davant d'un auditori masculí, mentre que la dona espera d'esquenes. Quan ell acaba, ella comença a cantar davant d'un auditori buit i l'home la mira bocabadat. La música, en ambdós casos, és extraordinàriament bella i, en tots els aspectes tècnics molt correcte. Però, resisteix aquesta obra un segon visionat? Clarament no, perquè el seu missatge és únic i perfectament intel·ligible, i el segon visionament no ens aportarà res de nou. Es dirà que l'artista busca efectivitat, però els seus mecanismes són els mateixos que els de, per exemple, una campanya de Benetton. El sorprenent descafeinament de les nostres actituds polítiques. Podem veure una cosa així i sentir-nos millor al creure comprendre els horrors del món, tot i podent identificar, encara -com mostra terriblement la nota de premsa d'aquesta exposició- a l'islam amb el món àrab, al que Iran no pertany, una incorrecció particularment dolorosa en un context que es vol compromès. Segons la meva opinió, el que ens diu Turbulent ja ho sabem, no canvia res, i taca amb un terrible cinisme disfressat les veritats i gegantines possibilitats transgressores de l'art.' Enric Juncosa 'La artista iraní busca efectividad con mecanismos de campanya de Benetton', diari El País, dissabte 11 de juliol de 1998.

OBRES

       

   

    

1. Guardies. 2. st96. 3. Silenci. 4. Bonding. 5. Martiri
6 i 7. Sèrie Fervor, 2000. Fotografies de Larry Barns, ©Barbara Gladstone Gallery, NY.
8 i 9. Sèrie Rapte, 1999. 114x178 / 127x191 cm. Fotografies de Larry Barns. ©Barbara Gladstone Gallery, NY.

PROPOSTA DE TREBALL FOTOGRÀFIC SOBRE LES MANS

Després d'haver discutit extensament sobre les representacions del cos en fotografia es proposa que desenvolupeu un treball fotogràfic que tingui com a eix conductor les mans. No vol dir que les mans constitueixin el tema del treball sinó que, a través d'aquestes, es tracti i es mostri alguna qüestió.

El treball estarà constituït per unes 12 fotografies. Aquestes fotografies no han de tenir una continuïtat narrativa, poden funcionar per elles soles, tot i que el conjunt ha de tractar una mateixa qüestió. Les mans poden aparèixer soles o acompanyades d'altres elements. Fins i tot en poden només aparèixer part, rastres o en alguna fotografia, si és necessari fins i tot no aparèixer.

És important que us serviu de tots els recursos tècnics apresos fins al moment. Que tingueu en compte els enquadrament, el tractament de la il·luminació, etc. L'aspecte tècnic es tindrà es compte i es valorarà la seva adequació amb les intencions perseguides en el treball.

La presentació del treball és lliure. Dependrà de les característiques de les fotografies. Poden adjuntar-se en forma de llibret, anar muntades individualment o agrupades sobre d'algun suport, entre d'altres solucions.

Aquest treball a d'ésser desenvolupat individualment i no se'n farà cap mena de seguiment a la classe, si no és que es vol consultar alguna qüestió puntual.

Exemples de quatre treballs

EXEMPLE 1. ©Nonna Traga

              

              

EXEMPLE 2. ©Núria Asín

   
   
   

EXEMPLE 3. ©Sergi Soler

EXEMPLE 4. ©Anna Marcó

    
  

COMENTARI CRÍTIC DEL TREBALL D'UN COMPANY O COMPANYA

L'etimologia del terme crítica, del grec kríno, significa jutjar. Del crític s'espera un veredicte, un judici sobre el valor que cal que atorguem a una determinada obra. El judici del crític no ha de ser arbitrari sinó que el crític ha de raonar amb claredat, el fonament dels seus punts de vista, per informar i ajudar el lector. La crítica hauria de fugir del simple comentari d'impressions, de l'opinió no argumentada, o de les preferències procedents del simple gust personal. Tot això representa elaborar, de forma molt conscient, una descripció, una interpretació i una valoracióde l'obra que es considera. Així el crític s'obliga un cop racionalitzada la seva pròpia experiència com a espectador a analitzar i relacionar les principals característiques de l'obra (formals, temàtiques...), a explicar-la donant un sentit a la seva manera especial de presentar una història, finalment a avaluar-la, esmentant les afinitats que es puguin observar respecte de models ja coneguts com els seus aspectes més nous i originals. Es tracta que la crítica respongui a una tasca respongui a una tasca orientadors i mediadora, que pugui contribuir que el lector assoleixi una recepció més plena de l'obra i que també, que enriqueixi i eixampli els significats de la mateixa.

ELABORACIÓ D'UNA SEQÜÈNCIA ANIMADA AMB LES FOTOGRAFIES

Es proposa ampliar el treball fotogràfic realitzat fent una presentació o una animació a partir de les fotografies. La presentació es pot realitzar amb el Powerpoint o la seqüència animada amb el Flash o en format gif amb el Paintshop Pro i l'Animation Shop. Aquest treball està pensat per donar una altra dimensió a les fotografies tot variant-ne els mitjans de recepció. El suport sobre paper, utilitzat en el treball original (ja sigui en format dossier o d'altra), permet fer-nos una idea determinada de les fotografies i d'allò que aquestes mostren. Amb una presentació o una animació on hi entra en joc l'element temporal, cal tornar a pensar com ordenarem les fotografies, si establirem noves relacions entre elles, si reforçarem les qüestions que hi heu tractat o si buscareu d'altres possibilitats significatives. Es tracta doncs d'experimentar i tornar a pensar sobre el treball i les vostres intencions inicials utilitzant un nou procediment de producció d'imatges.

Presentació
-Si utilitzeu el Powerpoint cal que penseu una seqüència de diapositives a les quals podeu donar una temps de projecció. Cal pensar com podeu transformar el vostre treball fotogràfic en un seguit de diapositives, que aniran apareixent una darrera l'altre i que tindran un sentit narratiu. Penseu com cada fotografia s'ubicarà a les diapositives: si voleu que n'hi hagi una per diapositiva, dues, o més, si sempre estaran col·locades allà mateix o voleu jugar amb diferents posicions, etc. Amb la narrativitat que ofereix la possibilitat de crear una seqüència podeu mirar de reforçar les intencions del vostre treball o buscar noves possibilitats a partir de les fotografies.

Seqüència animada
Els resultats d'una seqüència animada poden ser més o menys semblants als de la presentació però ens permet jugar més amb el moviment de les imatges. També cal que penseu en la seqüència d'imatges que voleu que vagin apareixent i en la combinació que voleu fer entre elles. En aquest cas podreu jugar amb temps més curts i precisos que permetran simular desplaçament, aparicions i desaparicions, canvis sobtats d'imatges, entre d'altres. Podeu treballar amb l'Animation Shop i retocar les imatges amb el Paint Shop Pro.


En ambdós casos, la idea ha de ser senzilla. Amb el mínim d'elements heu d'intentar transformar el treball amb una seqüència d'imatges. Abans de començar a treballar amb els programes feu un guió i un petit storyboard perquè quedi clara la idea que plantegeu i us serveixi de pauta a l'hora de la realització. Hauríeu de treballar només amb les fotografies realitzades. En alguns casos, es pot acceptar afegir-hi d'altres imatges o text si la idea així ho requereix.

RECURSOS I BIBLIOGRAFIA

Sobre la pràctica d'estudi i il.luminació

o CHESHIRE, David. Manual de cinematografía. Guía completa del cine amateur. Madrid: Ediciones Blume, 1981. En aquest llibre hi ha un apartat dedicat a la il·luminació p.88-109.

o VIDAL, Albert. La iluminación en vídeo y cine. Como tratar la luz natural y artificial. Barcelona: Ediciones CEAC, 1992.

o MARTÍNEZ ABADÍA, J. / SERRA FLORES, J. Manual básico de técnica cinematográfica y dirección de fotografía. Barcelona: Ediciones Paidós, 2000. En aquest llibre hi ha un apartats dedicats a la il.luminació (disseny, equip, filtres, fotometria...) p.129-209.

o BROW, B. Iluminación en cine y televisión. Andoain: Escuela de Cine y Vídeo, 1992.

o GOLOVNIA, A. La iluminación cinematográfica. Madrid: Rialp, 1960.

o MILLERSON, G. Iluminación para tv y cine. Madrid: IORTV, 1994.

Sobre el cos en fotografia

o EWING, W.A. The Body. Photoworks of the Human Form. London: Thames and Hudson, 1994.

o La fotografia del siglo XX. Museum Ludwig Colonia. Editorial Taschen. Colònia, 1997.

o Shirin Neshat. Milà: Edizioni Charta, 2002.
Catàleg de l'exposició de Shirin Neshat al Museu d'Art Contemporani Castello di Rivoli.

o Màscara i Mirall. Barcelona: MACBA. Lunwerg Editors, 1997.

o Material didàctic: Montse Rifà Valls. Identidad y diferencia en la cultura estética contemporánea. Dins de Guía Praxis para el professorado. Educación artística: plástica i visual. Barcelona: Editorial Praxis, 1999. p.323-372.