Construir a partir de la geometria

Unitat 2
 

 

 PROPOSTA DIDÀCTICA, ACTIVITATS i DOCUMENTS DE SUPORT

Aquesta unitat ens acosta a l'ús que s'ha fet de la geometria per a la construcció de formes tridimensionals, ja sigui en el pla purament formal, en el conceptual o en el simbòlic. Si en el primer apartat treballàvem amb una sèrie de referències que provenen del Modernisme que, de forma renovada vèiem que també tenien continuïtat en creacions contemporànies, en aquest cas les referències i els procediments són propis de l'abstracció i sobretot de l'abstracció geomètrica del segle XX. Les diferents activitats pretenen introduir una sèrie d'elements que permetin als alumnes reflexionar, analitzar i experimentar amb les formes i cossos geomètrics. Totes elles giren al voltant d'un sol elements: el CUB o hexàedre. La primera activitat ens introdueix en l'anàlisi de diferents obres que tenen com a base o com a elements de reflexió el cub. Aquesta anàlisi s'aprofundeix amb la proposta de comparació i discussió sobre l'obra de tres artistes que, amb materials, procediments i intencions estètiques diferenciades prenen com a base de les seves escultures el cub. Aquestes activitats han de servir perquè l'alumne pugui buscar d'altres exemples d'obres i analitzar-les i, posteriorment, perquč aquest faci una peça a partir de la modificació d'un cub. Si en el cas de la natura es modelava una forma i s'abordaven qüestions formals referents all seu volum i a les característiques de la seva superfície, en aquest cas el treball es regeix per l'ús de formes planes (laminars) que per combinació i segons la seva col.locació acaben conformant un cos volumètric. L'observació i experimentació amb el cub també ha de servir per a introduir tota una sèrie de conceptes propis de les formes tridimensionals (volum, massa, espai interior, espais exterior, buit...) i també conceptes geomètrics (pla, vèrtex, diagonal...). Finalment s'aprofundeix en el coneixement de referčncies del camp de l'escultura amb una activitat sobre l'ús del cub en l'escultura minimalista. Aquestes són les activitats proposades:

ACTIVITAT 1
Explicació sobre l'ús que s'ha fet de les formes geomètriques per a crear nous objectes.
DOCUMENT 1. La geometria (petita introducció al tema). Exemple concret sobre la construcció i transformació d'una forma geomètrica: EL CUB (explicació i exemples).

ACTIVITAT 2
Estudi comparatiu de casos concrets d'utilització del cub en escultura.

DOCUMENT 2a. Casos concrets d'utilització del cub en escultura 1: OTEIZA (text i imatges)
DOCUMENT 2b.
Casos concrets d'utilització del cub en escultura 2: ANTONI ABAD (text i imatges)
DOCUMENT 2c.
Casos concrets d'utilització del cub en escultura 3: EDUARDO CHILLIDA (sis Lurra)

ACTIVITAT 3
Recerca per part dels alumnes de tres creacions on s'utilitzin cossos geomètrics elementals.

DOCUMENT 3. Proposta de recerca d'obres.

ACTIVITAT 4
Proposta de transformació d'un cub.
DOCUMENT 4. Proposta de transformació d'un cub (explicació). Esbossos i exemples de cubs transformats.
Realització d'una descripció escrita sobre les característiques de la peça resultant (indicacions)

ACTIVITAT 5
Comentari de les peces i de les seves característiques
.
EXPLICACIÓ.

ACTIVITAT 6
Anàlisi i discussió sobre un exemple concret: algunes obres del minimalisme.

DOCUMENT 6. Estudi concret sobre el minimalisme: Preguntes i proposta de lectura de text. Obres i text explicatiu.


BIBLIOGRAFIA I RECURSOS


 



DOCUMENTS



ACTIVITAT 1
Explicació de l'ús que s'ha fet de les formes geomètriques per a crear nous objectes. EL CUB.

Aquesta explicació es pot fer inicialment des d'un punt de vista genèric assenyalant l'ús formal que s'ha fet de les formes geomètriques però també destacant-ne la seva dimensió significativa en alguns casos i funcional en d'altres. També val la pena fer esment dels pressupòsits estètics d'algunes tendències artístiques properes a l'abstracció, que han emprat la geometria. S'hauria de fer incidència en diferents camps /arquitectura, jardineria, urbanisme, escultura, disseny objectes...). En aquest activitat es proposa aprofundir en el tema observant l'ús d'un sol cos geomètric: el cub o hexàedre del qual es poden donar detalls a partir del comentari dels exemples oferts. Cal amb aquests comentaris anar introduint conceptes propis de la forma tridimensional i de la geometria i analitzar les estratègies formals que s'empren en cada exemple. (Activitat conjunta a l'aula) — 1hora (amb ACTIVITAT 2)

DOCUMENT 1

 
 LA GEOMETRIA

Les formes geomètriques han estat una altra referència important per a la reflexió i la creació d'obres volumètriques. L'arquitectura ens ofereix, ja des de l'antiguitat, incomptables exemples on s'empra com a base un cos geomètric (una piràmide, un cub, una esfera…). L'ús dels políedres regulars (hexàedre, tetràedre…), els paral.lelepípedes, els sòlids de revolució (con, cilindre…), ha propiciat construir i pensar les formes des de la lògica matemàtica, procurant per la precisió, l'equilibri i la perfecció d'aquestes. En alguns casos l'ús de la geometria s'ha cenyit a paràmetres de funcionalitat i en d'altres, al simbolisme atribuït a alguns dels cossos geomètrics. En l'escultura la geometria ha estat una aliada de l'abstracció, una referència que permetia que l'escultura ja no estigués tan lligada a la representació d'elements del món real, sinó que obtingués autonomia i es situés en un pla molt més conceptual. A l'hora de construir una nova forma els cossos geomètrics no sempre s'han emprat mantenint-ne les característiques sinó que s'han transformat o s'han utilitzat com a elements modulars per a ser combinats entre ells. El breu recorregut per un dels cossos geomètrics regulars, el cub o hexàedre, ens permetrà experimentar amb la transformació d'una forma geomètrica i veure algunes propostes que, des de punts de vista diferents, parteixen d'aquesta forma per arribar a resultats també dispars.


 EL CUB

El cub igual que l'esfera, té una gran significació. En el centre topogràfic de l'Islam, la Plaça de la Meca, hi ha un cub. Com a contrapunt podríem imaginar una enorme esfera erigida a la Plaça de Sant Pere, a Roma. Molts objectes poden ser reduïts a la forma cúbica, raó per la qual el cub imaginari és usat fins i tot per a reduir elements de la realitat per a després dibuixar-los, o en d'altres casos molts objectes parteixen del cub com a forma base de la seva configuració. El cub pertany als cossos platònics, com l'esfera, el cilindre, el con o la piràmide. La piràmide i l'esfera poden ser vistes contingudes en un cub imaginari. El cub és una forma prismàtica que té sis cares quadrades d'igual mesura i dotze arestes d'igual longitud. Tot en el cub està basat en l'angle recte. Per la igualtat de les seves dimensions, és una forma estàtica, sense direccions aparents. No obstant, degut a què sempre tenim present la força de la gravetat, la seva direcció la sentim cap a baix. Fent-nos l'aparença de representar una massa sòlida de gran presència.

        

 

   

1. Caixes de Keiko Hirohashi.
2. Mario Bota. Edifici d'oficines. Lugano 1981-85
3. Casa d'Eisenman
5 i 6. Edificis modulars
7. Pablo Serrano. A.B.C. Quema del objecto. Desarrollo. Espacio ocupado. 1957. Ferro 60x60 cm.

 
versió per imprimir



ACTIVITAT 2
Estudi comparatiu de casos concrets d'utilització del cub en escultura.

La comparació i discussió sobre l'obra d'aquests tres artistes Chillida, Oteiza, Abat, ha de permet discernir les seves peculiaritats a partir de les seves diferències. Cal fer esments de les característiques formals de cada una, de les idees que puguin suscitar i també dels problemes que amb elles aborda cada artista. Es poden llegir els textos i deixar que els alumnes expliquin les apreciacions que fan de cada exemple, mentre el professor va introduint referències o fa preguntes sobre determinats aspectes de les obres. (Activitat conjunta a l'aula) — 1hora (amb ACTIVITAT 1)

DOCUMENT 2a

 
 OBRES D'OTEIZA

L'obra geomètrica abstracte d'Oteiza arrenca a mitjans anys cinquanta. […] El cub o el quadrat, com a unitat modular essencial, esdevindrà el tema més constant durant la maduresa d'Oteiza. A part del fet que matemàticament i simbòlica un quadrat representa un tot perfectament equilibrat i resolt [...] per a Oteiza representa la forma abstracta bàsica amb la qual es podia expressar l'estructura essencial del paisatge còsmic. En alguna de les primeres escultures de pedra basades en el cub, Oteiza va seccionar la massa i va obrir les seves parts sense destruir-ne les proporcions inicials. Una mica més tard tallaria els cantells o esberlaria un costat del cub, deixant clar que els buits obtinguts no serien vistos com una absència de massa sòlida, sinó com una presència d'espai buit creada. […]

Aquesta noció que el buit era tan present com la massa escultural tenia importància per a Oteiza tant en un sentit metafísic com en un sentit formal: implicava la penetració de l'espai real dins dels límits de l'objecte. Ulteriorment desenvoluparia aquestes premisses amb més llibertat. Encara que el seu punt de partida fos sempre un mòdul o una unitat matemàtica donada (gairebé sempre el cub), podia alterar-ne la forma o modificar-lo sense que se'n perdés l'essència. També podia repetir-lo en parelles o tríades connectades. A vegades les seves juxtaposicions d'unitats modulars alterades produeixen un efecte inestable, dinàmic o de palanca, però això sempre se soluciona gràcies a l'estabilitat fonamental del conjunt de l'obra. […] el tema de les escultures amb metall de la maduresa d'Oteiza és la 'desocupació espacial' d'un volum, no es tracta de buidar-lo sinó de crear en el seu centre un buit actiu. Oteiza ha desenvolupat aquest concepte en relació amb dues formes fonamentals: l'esfera i (tal com hem esmentat) el cub.

Oteiza. Caixa oberta. Caixa metafísica per conjunció de dos diedres. Caixa buida. Seqüència de diedres.

 
versió per imprimir



ACTIVITAT 2
Estudi comparatiu de casos concrets d'utilització del cub en escultura.

La comparació i discussió sobre l'obra d'aquests tres artistes Chillida, Oteiza, Abat, ha de permet discernir les seves peculiaritats a partir de les seves diferències. Cal fer esments de les característiques formals de cada una, de les idees que puguin suscitar i també dels problemes que amb elles aborda cada artista. Es poden llegir els textos i deixar que els alumnes expliquin les apreciacions que fan de cada exemple, mentre el professor va introduint referències o fa preguntes sobre determinats aspectes de les obres. (Activitat conjunta a l'aula) — 1hora (amb ACTIVITAT 1)

DOCUMENT 2b

 
 OBRES D'ANTONI ABAD

Antoni Abad
de la mal·leabilitat de l'escultura

Si el treball escultòric es veu subjecte, a hores d'ara, a les imposicions determinants d'un material tan especial com és la goma-escuma. un material capaç de tergiversar sota la consistència voluminosa de la seva aparença, els conceptes escultòrics tradicionals més lligats a les propietats dels materials. Si la pedra, la fusta, el ferro o el bronze aconsegueixin aclaparar per la seva consistència i pesantor, tot constrenyent les possibilitats tàctils al contacte superficial i epidèrmic, la goma-escuma, en el seu ablaniment i levitat, fa accessible un desig tàctil molt més vital.

El que és suggestiu, doncs, en les seves escultures actuals és la capacitat del material per ocupar un espai, prendre una forma determinada, i, alhora, per fer intuir una forta dissonància entre el volum i la manca de pes. Cada peça, a partir del desafiament a la gravetat, escull la seva pròpia forma, i així les diferents formes esdevenen, també expressions de l'atracció gravitatòria, de les forces tel·lúriques a què tots els cossos es veuen sotmesos.

Si Oldenburg condemnà els seus objectes escultòrics a ablanir-se i metamorfosar-se, Antoni Abad cerca, en la incertesa de la goma-escuma i en la seva pròpia mal·leabilitat, un llenguatge escultòric personal. Un treball que, sota un embolcall lleuger d'ambigüitat, reacciona contra la sovint malmesa 'veritat dels materials', fent que la goma-escuma prengui qualitats escultòriques properes a les d'altres materials considerats com a nobles. Tal com el cisell fa saltar esclats de pedra, tot amorosint lumínicament les qualitats gèlides de la pedra, Abad textualitza el seu material a cops tallats. La textura del tall podria ser equiparable a la textura de la pinzellada, tot i que en ell la pintura amara el material de forma violenta, especialment per la virulència tonal. Una aliança, doncs, amb el color, per part d'Antoni Abad, que ignora decididament la por a mantenir il·lesa la identitat del material que li ha estat predestinat, i que mou a reflexionar sobre el procés, sobre el temps que es manté reclòs en cadascuna de les escultures. Violeta, blau, negre, vermell..., en tota la seva potència, acompanyats del guspireig insistent de la seva pell reconvertir un material no-noble i sintètic, com la goma-escuma, en una matèria susceptible d'assolir una excel·lent condició escultòrica.

Pel que fa als resultats formals, les seves peces fluctuen entre l'ordre racional de la geometria i les possibilitats de tergiversar aquest ordre, a partir d'una experiència sensitiva, d'una aproximació personal i tàctil a l'escultura.


Glòria Picazo, Barcelona 1986
Catàleg de l'exposició, Fundació Caixa de Pensions, 1986.


 

   

Treballs amb esponja tallada, 1986.

 
versió per imprimir



ACTIVITAT 2
Estudi comparatiu de casos concrets d'utilització del cub en escultura.

La comparació i discussió sobre l'obra d'aquests tres artistes Chillida, Oteiza, Abat, ha de permet discernir les seves peculiaritats a partir de les seves diferències. Cal fer esments de les característiques formals de cada una, de les idees que puguin suscitar i també dels problemes que amb elles aborda cada artista. Es poden llegir els textos i deixar que els alumnes expliquin les apreciacions que fan de cada exemple, mentre el professor va introduint referències o fa preguntes sobre determinats aspectes de les obres. (Activitat conjunta a l'aula) — 1hora (amb ACTIVITAT 1)

DOCUMENT 2c

 
 OBRES D'EDUARDO CHILLIDA

Fragment d'entrevista dins del text: GÓMEZ PIN, Víctor, 'Un ferrer entre Heidegger i Einstein'
dins del catàleg Chillida. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2004. p.19-20.



V. APÈNDIX: DIÀLEG AMB EDUARDO CHILLIDA

Víctor Gómez Pin: Som al vostre taller d'escultura; imagineu-vos que ve un nen que no sap què és un escultor i us pregunta: a què es dedica, vostè? Interrogació que, ja sense la frescor del nen, es podria reprendre així: quin és l'objectiu, quina és la causa final del vostre ofici?

Eduardo Chillida: Sóc un senyor que, amb uns mitjans específics, s'interroga sobre moltes coses que ignora, relatives a l'espai, i a conseqüència d'aquestes preguntes es va adonant, a poc a poc, al cap dels anys, que no són solament interrogacions sobre l'espai, sinó també sobre la densitat, la velocitat, el volum, la força magnètica: tota una sèrie de qüestions que comencen a aparèixer a mesura que un s'hi va ficant..., i jo ja fa molts anys que hi estic ficat, de manera que he tingut temps de tocar moltíssims temes. Jo donaria aquesta explicació a un nen que em fes preguntes, podríem desenvolupar-la...

V.G.P.: En el seminari sobre l'espai que vau tenir una vegada amb René Thom i amb Pierre Aubenque hi va haver una llarga reflexió sobre la tesi aristotèlica que l'espai no és la forma, l'espai no és la matèria, l'espai no és el buit..., encara que tot això (hi afegeix Aristòtil, quasi mofeta) sembla ser-ho, per una raó o altra.
E.C.: Sí, tot això hi té a veure..., té algun dret a ser candidat. Però hi ha més coses que també poden aspirar a ser-ne.

V.G.P.: Si n'exceptuem forma, matèria i buit, què més queda?

E.C.: Sobretot el límit, sense el qual no hi hauria la forma ni, per descomptat, l'espai. El límit és el protagonista de l'espai. Igual que aquest punt que és el present esclafat entre el passat i el futur. Vaig escriure fa uns anys: "El límit és el protagonista de l'espai, com el present -un altre límit- és el protagonista del temps."

V.G.P.: Diverses coses que mencioneu en relació amb l'espai interessen els científics. L'"excés de preguntes respecte a l'espai" que, segons les vostres paraules, us ha portat a ser escultor és comú a Arquimedes, a Newton, a Descartes i a René Thom. Atenent-nos a aquest últim, a l'origen de l'anomenada teoria de les catàstrofes hi ha una observació que afecta problemes d'òptica, concretament relatius al que els òptics en diuen càustiques (per exemple, les que es perceben cada dia a la tassa de cafè) que presenten necessàriament punts de plec amb una forma general que no depèn de les condicions de l'experiència. Aquests fenòmens serien més aviat geomètrics que no pas físics, és a dir, remetrien a l'espai com a tal i no a un material dipositat a l'espai. Podríem dir res semblant d'allò a què s'enfronta l'escultura?

E.C.: Hi ha certament alguna cosa d'això en aquesta mena de diàleg que es dóna entre l'espai i el material. Els materials responen a les lleis diferents que cal explorar. Hi ha, doncs, un moment d'arrencada en què el problema de l'escultor és més aviat semblant al del físic. Però a mesura que has superat el primer contacte amb una matèria nova, t'acostes al camp ordenat per unes forces que són més geomètriques que no pas físiques, t'obres a aquest món de formes on tot esdevé possible.

       

      

1. Lurra G-293 (Terra chamota) 1994 19,5x24x19      2. Lurra G-326 (Terra chamota) 1995, 23x22x14
3. Lurra G-279 (Terra Chamota) 1994, 35x24,5x23    4. Lurra G-324 (Terra chamota) 1994, 35x24,5x23
5. Lurra G-175 (Terra chamota) 1990, 29,3x31x29     6. Lurra G-18 (Terra Chamota) 1995, 26x17x15,5

 
versió per imprimir



ACTIVITAT 3
Recerca per part dels alumnes de tres creacions on s'utilitzin cossos geomètrics elementals.
Com en la unitat dedicada a les formes naturals aquí també es proposa la recerca per part dels alumnes d'algunes obres i la realització d'un comentari. En aquest cas el comentari es planteja que tingui un format diferent que sigui com una fitxa d'anàlisi. Amb aquesta activitat es pretén veure quin ús fa l'alumne de tot el treball que s'ha fet a la classe de comentari i discussió d'obres. (Treball individual a casa)

DOCUMENT 3

 
 RECERCA D'OBRES

Després de veure aquests exemples d'ús del cub en diferents dissenys busqueu dos exemples més d'alguna arquitectura, escultura o objecte, el disseny dels quals hagi partit o s'hagi servit de la forma cúbica. Elaboreu una fitxa on hi hagi una imatge de l'obra i també s'hi indiqui:



-El nom de l'obra, del disseny o de l'arquitectura

-L'autor

-L'any de creació

-Els materials amb què està feta

-Una petita explicació que ens identifiqui què és l'obra

-Després cal que expliqueu com veieu vosaltres que han utilitzat la forma cúbica. A part de l'explicació heu de fer petits dibuixos que ens il.lustrin les explicacions. Els dibuixos han de ser com una anàlisi gràfica de la forma i característiques de l'obra, han de ser simples i els podeu fer amb diferents colors per a destacar-ne parts o elements.




 
versió per imprimir



ACTIVITAT 4
Proposta de transformació d'un cub.

Com a treball d'experimentació es planteja que siguin els mateixos alumnes que facin una transformació de la figura cúbica. La transformació es pot pensar gràficament, dibuixant el cub i anant-lo modificant. Cal donar algunes idees, possibilitats o pautes per a la realització de les transformacions. la figura resultant ha de poder ser realitzable amb cartolina, no ha de ser excessivament complicada per no embolicar molt l'execució. Un cop clara la idea cal veure com es construirà i realitzant els dibuixos i representacions bi i els desplegaments necessaris. En aquest cas no es treballa modelant sinó a partir de plans, forats o d'altres elements que es relacionen. Cal que l'alumne busqui possibilitats imaginatives. (Explicació i inici del treball individualment a l'aula — Treball d'ideació a casa — Treball d'elaboració de la peça a l'aula) — 4 o 5hores a l'aula (més treball a casa)

DOCUMENT 4

 
 TRANSFORMACIÓ D'UN CUB

El treball d'aquests apartat consisteix en realitzar una construcció en cartolina la forma de la qual ha de partir d'un cub que vosaltres modificareu. Per a fer aquesta modificació heu d'agafar la forma cúbica i començar a fer-hi transformacions: enfonsar cares, fer-hi formes que se'n vagin cap endins o cap enfora, foradar-lo, treure-li parts, retallar-li vèrtex, arrugar cares, etc. Penseu que el cos resultant es pot apoiar per on vosaltres vulgueu i pot anar sobre una superfície plana, penjat de la paret o del sostre. Aquí s'especifiquen els passo a seguir:

1-Dibuixar diversos cubs i experimentar fent-los transformacions.

2-Definir concretament la vostra idea a partir de les proves i fer un parell de dibuixos en tres dimensions des de dos punts de vista de la peça definitiva.

3-Fer un croquis del cub en sistema dièdric (mostrant les diferents vistes) amb les mesures reals acotades. (El cub ha de fer com a màxim 15 cm. d'aresta).

4-Dibuixar un croquis del desplegable amb les pestanyes adients per muntar-lo. Pensar tot allò que necessiteu per a muntar el cub i també el procediment més senzill per a fer-ho.

5-Pensar les mesures de totes les parts i acotar el desplegable (tenir en compte les mesures de les cartolines i comprovar si en necessitem una o dues).

6-Passar el desplegable a mides reals sobre la cartolina (és recomanable que el color de la cartolina no sigui molt fosc. Si és clar destaquen més les ombres i per tant els volums).

7-Retallar-lo, enganxar-lo, fer-hi les incisions... segons el que vulgueu fer.

8-Presentació del resultat. Comparació de les formes resultants.

9-Explicar per escrit les característiques formals del vostre cub i la valoració del resultat.

10-Fer la lectura d'una de les explicacions d'un altre company o companya i anotar-hi algun aspecte que us sembla erroni, poc entenedor o elements que a vosaltres us semblen important que no hagin estat destacats.


 Exemples d'esbossos previs i cubs

       


          


 Explicació de les característiques de la peça

Feu una descripció de la vostra peça. Aquesta ha de fixar-se en dos aspectes:

1. La descripció detallada de la forma resultant utilitzant els conceptes apropiats i fent esment d'elements estructurals propis de la mateixa forma tridimensional: conceptes i elements geomètrics (cares, plans, arestes, vèrtex, base, diagonals, centre, base, simetria, asimetria,,,), conceptes i elements tridimensionals (volum, massa, espai interior, espai exterior, forma oberta, forma tancada, pes, buit, ple...). Aquesta descripció detallada de la forma ens obliga a fixar-nos bé en la peça i saber explicar-ne les característiques.

2. La descripció detallada també ha de servir de punt de partida per a explicar tot allò que la peça ens suggereix, identificar allò que hem fet al transformar el cub, imaginar si la forma resultant podria tenir alguna aplicació, podria situar-se en algun lloc o simplement veure si té semblances amb elements reals coneguts. Aquests elements formarien part del segon aspecte per a la descripció de la peça.

 
versió per imprimir



ACTIVITAT 5
Proposta de transformació d'un cub.
Comentari de les peces i de les seves característiques.

El comentari cal que serveixi per a valorar els resultats però també per a analitzar i comparar les transformacions realitzades a partir del cub. Seria convenient destacar les característiques de les peces utilitzant els termes apropiats. Aquí el professor pot introduir conceptes propis d ela descripció de la forma tridimensional. Els alumnes ja hauran fet aquest exercici per escrit i, per tant, és el moment de posar en comú allò que han vist en la seva peça, corregir-ho o ampliar-ho. També es porposa que es classifiquin per les seves semblances o segons diferents categories. Per a poder valorar els resultats el professor hauria d'anar fent preguntes perquè els alumnes observessin diferents aspectes que poden ser valorats: des de l'execusió, el trencament de la proposta, la capacitat per a resoldre la idea inicial, entre d'altres. Finalment seria interessant que, més enllà de concebre les peces realitzades com a objectes escultòrics, es pensés si podem trobar alguna aplicació a cada una, si es podria convertir en un objecte d'ús, en una arquitectura o simplement com a objecte escultòric. Aquest exercici pot ajudar a imaginar-nos les formes obtingudes més enllà de la seva abstracció formal i així trobar-hi altres característiques. (Discussió conjunta a l'aula) — 1hora.




ACTIVITAT 6
Anàlisi i discussió sobre un exemple concret: algunes obres del minimalisme.

En aquesta última activitat l'alumne ha de reflexionar l'utilització que el Minimalisme féu d'elements i conceptes geomètrics. Es proposa la lectura de dos textos i la resolució d'una sèrie de preguntes. A part d'aprofundir en el coneixement de nous referents de la història de l'escultura, l'alumne aprčn a discernir les intencions i els problemes que propicien les característiques d'unes determinades obres. El minimalisme planteja una sèrie de qüestions sobre l'art que potser poden estar allunyades de les que implícitament tinguin els alumnes. Un cop hagin fet el treball de lectura i resposta a casa cal posar en comú i discutir el text i les preguntes formulades. (Treball individual a casa — Discussió posterior conjunt a l'aula — 1hora)

DOCUMENT 6

 
 SOBRE EL MINIMALISME

Llegeix primer el text sobre la utilització del cub en l'art minimalista, una de les tendències artístiques apareguda als anys seixanta. Després observa les obres de Sol Le Witt que es serveixen de la forma cúbica i llegeix també el text de Suzi Gablik 'Minimalismo', per a contestar les següents preguntes:

1. Busca què significa minimalisme.

2. Què consideraven art els minimalistes?

3. Com definiries aquesta tendència?

4. Per què i com utilitzaven el cub?

5. Què et semblen les seves obres?

A classe també podeu comentar algunes parts del text perquè aquest sigui més comprensible:


Sobre l'abstracció

'Cuando, en el año 1913, Malevich colocó un cuadrado negro sobre un fondo blanco, alegando que "el arte ya no se preocupa de servir al Estado y a la religión, ya no desea ilustrar la historia de las costumbres, ya no quiere seguir teniendo que ver con el objecto en cuanto tal, y cree que puede exitir en y por sí mismo, sin necesidad de cosas", sentó las bases de un arte secular que se desligaba de propósitos utilitarios y se apartaba de la función ideológica de la representación.' (p.201)


Sobre l'expressionisme abstracte

'Las maneras tradicionales de composición habían sido tiradas por la borda en beneficio de la imporvización, la espontaneidad y el automatismo, y el estilo se había convertido, para los pintores expresionistas abstractos, en una cuestión de jeroglíficos andantes y gestos vertiginosos, trayendo cada pincelada al mundo chorreante de insinuaciones metafísicas y existenciales. El gesto mismo era el sentido, y lo que expresaba era la libertad primigenia y subjetiva del artista'. (p.202)




 El Cub en l'escultura Minimalista

El cub és una idea matemàtica, un cos geomètric, una de les formes més tancades, un arquetip de l'espai cartesià i del món material, i també un signe de l'actual funció d'habitar. Són molts els artistes que s'han preocupat per la construcció de caixes i de formes cúbiques, elements geomètrics en els que es plantegen amb particular claredat els problemes de volum, color, relació de proporcions, percepció, fenòmens òptics, ordre geomètric i materialitat. El cub, el volum prismàtic es converteix en un paradigma de l'art minimal.

Aquest esdevé un objecte específic de l'art minimalista. Els cubs d'aristes concebuts per Sol Le Witt en el anys 60/70, són un testimoni de la fredor geomètrica del cub. En ells, les repeticions i variacions d'elements modulars defineixen estructures que es desenvolupen seguint lleis d'apilament de mòduls, que van omplint l'espai. El seu treball és conceptual i parteix de la idea de cub, de les seves característiques, de les seves possibilitats serials i de la seva intervenció en un espai.

Desprovist de qualsevol il.lusionisme o expressionisme, Le Witt explora el cub a partir del model teòric i d'una idea conceptual… Reduït l'objecte a la seva materialitat, ens remet a l'intel.lecte i refuta qualsevol emoció. La inexpressivitat porta també a fugir de qualsevol gest de l'artista, a no deixar cap rastre de l'autoria en l'obra construïda amb peces impecablement realitzades en tallers d'obrers especialitzats. El caràcter objectiu, quasi neutre de gran part de les obres del minimal art, ve donada per la voluntat de no otorgar als objectes creats altra identitat que la dels seus propis components constitutius que són el material, la forma, el color i el volum, per allunyar-los d'experiències externes i d'informacions connotatives o apelatives, o d'altres aspectes que no siguin la seva especificitat i pròpia presència. L'obra acaba i comença en si mateixa, es remeta ella mateixa.



 Obres de Sol Lewitt


  

  

SOL LEWITT. Untitled, 1966-68. Fusta pintada de blanc 37x222 cm.
Untitled cube(6). 1968. Metall pintat. Cub: 37x37x37 cm.
SOL LEWITT. Serial project AI / 0, 1966. Alumini pintat de blanc.
Untitled (white baked steel), 1968. Hacer 70x210x210 cm.
47-3-part variation of 3 different kind of cubes, 1968. Alumini 115x37x37 cm.
Complete open cube, 1973



 Lectura de Text fragment de l'article:

Suzi Gablik, 'Minimalismo', dins del llibre: Stangos, Nikos:
Conceptos de arte moderno. Madrid: Alianza Editorial, 1994.

Minimalismo
Cuando, en el ano 1913, Malevich colocó un cuadrado negro sobre un fondo, blanco, alegando que "el arte ya no se preocupa de servir al Estado y a la religión, ya no desea ilustrar la historia de las costumbres, ya no quiere seguir teniendo que ver con el objeto en cuanto tal, y cree que puede existir en y por sí mismo, sin necesidad de cosas" \ sentó las bases de un arte secular que se desligaba de propósitos utilitarios y se apartaba de la función ideológica de la representación. Según Malevich, 1914 fue el año en el que apareció el cuadrado. Constituía el elemento suprematista básico, que no se encontraba nunca en la naturaleza. El suprematismo dio vida en Rusia, durante la segunda década de este siglo, a un arte que era rigurosa y obstinadamente abstracto. Al igual que el constructivismo, rendía culto al racionalismo y a un modo de pensar matemático, al tiempo que sostenía "una posición estética según la cual un objeto debería apuntar hacia una geometría inmediata y manifiesta". Se produjeron esculturas que poseían la claridad de modelos matemáticos, y se atrajo la atención sobre las innovaciones de la moderna tecnología para que pesaran sobre la consciencia artística. Tan es así que la directiva de Tatlin de cultivar "el espacio real y los materiales reales" habría de convertirse durante los años sesenta, en América, en la fuente o punto de partida de un nuevo tipo de escultura que había de tener la especificidad y fuerza de los mismos materiales, colores y espacio de la realidad, y que aplicaría la estética a la tecnología hasta un grado que ni el propio Tatlin hubiera podido imaginarse. "...El simbolismo se está consumiendo -haciéndose insignificante"-, escribió Dan Flavin en 1967 en torno al tema del minimalismo. "Estamos reduciendo el arte hasta el extremo -una sensación compartida de decoración psicológicamente indiferente- un placer neutral de ver, accesible a todos."3 En 1964 Flavin creó una escultura de neón que llevaba por título Monumento a V.Tatlin (figura 109). No era más que un agrupamiento de tubos de neón que el artista no había esculpido ni construido en lo más mínimo, y que no parecía significar nada. Meramente existía -un objeto resplandeciente por derecho propio.

Los minimalistas compartían con Mondrian la opinión de que la mente debía concebir plenamente una obra de arte antes de proceder a su ejecución. El arte era una fuerza mediante la cual la mente podía imponer su orden racional sobre las cosas; y lo que desde luego no era, según los minimalistas, es expresión de uno mismo. Todas aquellas prioridades que el expresionismo abstracto, con sus excesos de profunda subjetividad y alusiones a la emotividad, había infundido en el arte americano durante los años cincuenta, pasaron a rechazarse por ser demasiado "sentimentalonas". Las maneras tradicionales de composición habían sido tiradas por la borda en beneficio de la improvisación, la espontaneidad y el automatismo, y el estilo se había convertido, para los pintores expresionistas abstractos, en una cuestión de jeroglíficos andantes y gestos vertiginosos, trayendo cada pincelada al mundo chorreante de insinuaciones metafísicas y existenciales. El gesto mismo era el sentido, y lo que expresaba era la libertad primigenia y subjetiva del artista.

Dentro de este flujo heraclíteo de pintura gestual, y abogando, por así decirlo, por el mínimo más absoluto que bastara para que existiera un universo, los minimalistas introdujeron un cubo epistemológico; se erguía como un compromiso de claridad, rigor conceptual, literalidad y simplicidad. Querían desviar el arte hacia un curso alternativo de metodologías más precisas, mensurables y sistemáticas.
Conjugando el cubo al infinito, transmitieron una impresión de equilibrio perfecto y produjeron una simetría plástica que nunca se desvía de su propio campo rígidamente tramado -siendo, la monotonía de las unidades determinadas conforme a módulos, en cierto sentido, el polo opuesto de la libertad; como las estrellas que siguen su curso.

En muchos aspectos el minimalismo recibió su ímpetu inicial de la pintura, en cuanto era una inversión manifiesta de los valores que habían sido exaltados por la anterior generación de expresionistas abstractos; Pero pronto desarrolló el propósito de dotar a la escultura de un nuevo conjunto de criterios plásticos -pues si en algo había fracasado claramente el expresionismo abstracto era en desarrollar algún tipo de estilo escultórico; la totalidad de sus éxitos pertenecían al ámbito de la pintura-. Todos los que se convirtieron en los más destacados practicantes del "ABC" o arte mínimo -Don Judd, Dan Flavin, Carl Andre, Robert Morris y Frank Stella- terminaron interesándose (con la posible excepción de Stella) por la construcción de objetos tridimensionales, dándose el caso de que muchos de ellos habían empezado sus carreras como pintores -dentro de la modalidad del expresionismo abstracto-. Su obra de madurez presenta, aun así, rasgos estilísticos comunes: formas predominantemente rectangulares y cúbicas de las que se ha expurgado toda metáfora y significado, partes iguales entre sí, superficies repetidas e indiferenciadas. Compartían la ambición de crear obras de máxima inmediatez, en las que él todo fuera más importante que las partes y en las que se suprimiera la relación compositiva en beneficio de un simple ordenamiento (progresivo, permutado o simétrico). Tampoco estaría completa ninguna visión de este período sin mencionar, dentro de este contexto, los enormes monolitos negros de Tony Smith, las cajas de espejos de Larry Bell, las láminas inclinadas y de vivos colores de John McCracken y las construcciones reticulares de Sol LeWitt (aunque LeWitt prefiere decir que es un artista conceptual). Todos estos artistas se decidieron por materiales industriales -utilizados de la manera más neutral posible, sin alterar su identidad específica-. Tales como el hierro galvanizado, el acero laminado en frío, los tubos fluorescentes, los ladrillos refractarios, los cubos de goma-espuma, las láminas de cobre, y la pintura industrial; y todos ellos preferían formas geométricas simples y unitarias, utilizadas por sí solas, como pura gestalt (forma), o como una serie de unidades idénticas repetidas.

Die Fähe hoch!, por ejemplo, (¡Arriba la bandera!), Está constituido por cuatro cuadrantes de franjas cada uno de ellos imagen refleja invertida de los otros. Las pinturas no tratan de otra cosa que de relaciones, relaciones ordenadas, materializadas en una composición de franjas impersonales e inflexibles. Como los números, son moral i metafísicamente indiferentes. (Dice Carl Andre): "…Frank Stella ha creído necesario pintar franjas. No hay nada más en su pintura. La pintura de Frank Stella no es simbólica. Sus franjas son las sendas del pincel sobre el lienzo. Esas sendas no conducen más que a la pintura."

Una de las razones por las que la gente no es capaz de apreciar el arte mínimo es que no considera que una hilera de cubos de goma espuma, o de ladrillos refractarios, pueda en lo más mínimo ser arte. No ven evidencia alguna de que el artista haya hecho el más mínimo "trabajo", y en consecuencia creen muy sinceramente que se están enfrentando a un Fraude gigantesco al que se ha permitido extender sus ramificaciones por toda Europa y América.

Para Judd el modo normal de resolver sus asuntos (de hacer sus obras) es que fabriquen sus cajas fuera del estudio, lo mismo que Flavin elige tubos fluorescentes estándar en razón de su neutralidad y disponibilidad, y deja que sea el electricista e ingenieros quiénes lleven a cabo lo que es propiamente el trabajo.

No pasó mucho tiempo antes de que el minimalismo se convirtiera en una de las estéticas más intransigentes y de efecto más extendido de nuestra época, ocasionando cambios decisivos no sólo en la pintura y la escultura, sino también en la música y en la danza. Tanto Philip Glass como Steve Reich han estado componiendo, desde hace ya un buen número de años, música dotada de una estructura modular -música basada en la repetición-, elementos y retículas acumulados, que, en el caso de Glass, significan a veces repetir una y otra vez la misma frase musical. En los primeros tiempos del Judson Dance Theater de Nueva York, Yvonne Rainer había revisado sus procedimientos coreográficos para dar entrada al movimiento "encontrado" (estar de pie, caminar, correr -movimientos rutinarios, concretos y hasta banales-), ejecutado de una manera tan neutral e inexpresiva que hacía innecesario el virtuosismo técnico del bailarín. En Transporte Discontinuidad, por ejemplo, una obra para doce participantes, los bailarines se convierten en "ejecutantes" neutrales, y llevan a cabo tareas tales como el transporte de materiales insólitos a través del escenario: 100 planchas de madera, 100 planchas de cartón, 100 planchas de goma espuma, 5 colchones, 2 cubos de estireno, 2 láminas de madera contrachapada, 1 ladrillo, etcétera. (El propio Morris colaboró con Rainer durante un breve período a mediados de los anos sesenta.) Desprovisto de toda ambigüedad, de todo contenido o clímax dramáticos tradicionales, la obra de Rainer deja al movimiento mismo, por así decirlo, caminando sobre sus dos piernas. Más recientemente, Lucinda Childs ha desarrollado una modalidad de danza que es aún más drásticamente mínima, donde se ejecutan sobre un escenario desnudo movimientos implacablemente repetitivos que se parecen más a la pantomima de una cierta simetría que a una actuación.

 
versió per imprimir


 

RECURSOS I BIBLIOGRAFIA

 Referències sobre el camp de l'arquitectura

Poden servir d'exemple per aquest apartat dedicat a la geometria moltes arquitectures antigues. També es pot fer un lligam entre la primera unitat dedicada a la natura i aquesta a través de Gaudí. I finalment es poden donar referències d'arquitectes del moviment modern sobretot pel que fa referència a les formes cúbiques o paral.lelepípedes. en aquest cas també ens serveixen els projectes d'arquitectes contemporanis que han treballat amb caixes o amb la combinació i modificació de plans:

Gaudí, Mies van der Rohe, Le Corbusier, Theo van Doesburg, Walter Gropius, Eiserman, Tadao Ando, Mario Bota...

o Le Corbusier. Madrid: Centro de Arte Reina Sofía. Ministerior de Cultura, 1987.


 Referències sobre el camp de l'escultura

Chillida
o
Eduardo Chillida. Elogio del hierro. València: IVAM, 2002.


Oteiza

o Instal.lació de l'escultura: Homenatge a Malevitx on es poden apreciar com són muntats els diferents plans. http://www.terrassa.org/laciutat/obres/oteiza.htm

o
Pàgina on es poden veure un conjunt d'imatge de diferents obres d'Oteiza estretes del llibre Oteiza, Propòsit experimental entre elles les caixes que es treballen en l'ACT2. http://www.taller1.ucv.cl/pags/documentos.html

o ÁLVAREZ, Soledad. Jorge Oteiza. Pasión y razón. San Sebastián: Editorial Nerea, 2003.

o
Oteiza, el obrero metafísico. Girona: fundació Caixa de Girona, 2003.

o Oteiza. Propósitio Experimental. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions, 1988.


Antoni Abad
o Antoni Abad, Medalla Morera 1990. Lleida: Museu Morera, 1991.
Les obres que es treballen d'aquest artista, les escultures fetes amb goma-espuma dels anys 1985-87, són representatives d'un període de la seva trajectòria artística. Per això n'assenyalem la referència bibliogràfica específica. Actualment utilitza mitjans i treballa amb conceptes bastant diferents dels presentats.


Pablo Serrano
o
CANNON, Calvin. Serrano en la década del 60. Madrid: Galeria Juana Mordó, 1969.

o Pablo Serrano, 1908-1985. Oviedo: Casa de Asturias, 1993.

o Pablo Serrano. Madrid: Editorial Electa, 1994.


 Referències sobre el Minimalisme

o GABLIK, Suzi, 'Minimalismo', dins del llibre: STANGOS, Nikos: Conceptos de arte moderno. Madrid: Alianza Editorial, 1994.

o Minimal Art. Barcelona: Fundació Joan March. Caixa de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. 1981.

o
Sol Lewitt. Madrid: Caja de madrid, 1996.