Glossari
El seu pelatge sembla blanc, perquè té moltes i diminutes bombolles d'aire pel seu aillament. Aquestes bombolles, dispersen la llum donant una sensació de color blanc, però en realitat no té color.
Ordre de mamífers que comprèn individus de dimensions mitjanes o grans, amb els ullals (canines) molt desenvolupats, i els queixals (molars) amb un nombre variable de cúspides que els permeten de triturar l'aliment. En el crani, la cavitat orbitària i la cavitat temporal són unides. Els músculs de la mandíbula són molt poderosos, i l'articulació permet fer amplis moviments en sentit vertical. Tenen els sentits (sobretot l'olfacte) molt desenvolupats. En els terrestres (fissípedes) les potes són fortes, i els dits, en nombre de quatre o cinc, són separats i proveïts d'ungles sovint retràctils; en els marins (pinnípedes) les extremitats s'han transformat i tenen una funció d'aletes. Els carnívors s'alimenten principalment de carn, bé que en alguns són omnívors. Són depredadors per excel·lència i reguladors de l'equilibri dels ecosistemes, en limitar i seleccionar les poblacions d'animals herbívors, en relació amb les aptituds defensives d'aquests. Tenen una distribució geogràfica molt àmplia, que comprèn quasi tot el món.
Dit de l'organisme animal l'embrió del qual es desenvolupa dintre la mare i obté els elements nutritius i l'oxigen mitjançant l'estret contacte amb els teixits materns, sovint per mitjà d'una placenta, sense interposició de les membranes de l'òvul. El viviparisme és propi de tots els mamífers placentaris.
Classe de cordats de l'embrancament dels vertebrats integrada per animals amniotes homeoterms i vivípars, amb el cos proveït de glàndules mamàries i generalment recobert de pèl.
Nom donat als diversos carnívors fissípedes de la família dels úrsids, agrupats en els gèneres Euarctos, Helarctos, Selenarctos, Melursus, Thalarctos, Tremarctos i Ursus
Animal que captura uns altres animals per nodrir-se. El depredador sol ésser més gros que no la seva presa. Atès que en un hàbitat determinat el depredador s'acostuma a actuar sovint sobre unes preses d'espècies concretes, hom pot considerar la relació depredador/presa com un sistema de dues poblacions entre les quals s'estableix una dependència recíproca.
Cos d'un animal mort que resta abandonat i ja comença de podrir-se.
