L'Artur era un noi eixerit i simpàtic abans de deixar-me penjat. Era de pell morena i d'ulls blaus. Els seus cabells eren curts, i negres com el carbó. Tenia els llavis una mica molsuts i el nas xato. Els seus amics eren igual de ''passotes'' que ell. En total eren deu, i tots tenien moto. 

Acostumaven a portar motos grans com la TZR o la NSR. Alguns també portaven alguna V ariolo negra o blanca. La de l'Artur era una NSR. Ben bé era d'un color blau alilat. Les lletres on posava NSR eren grogues i algunes de les plaques laterals eren blanques. Corria bastant, més que res per això li agradava a ell.

A mi no m'acceptaven al grup pel fet de no tenir cap moto i que m'agradessin els estudis; de fet m'agradaria estudiar medicina.

Cada vegada que em veien pel carrer es burlaven de mi. Fins i tot el Toni, un dels més ''passotes'' i fort, que em va fotre la pallissa de la meva vida.

Jo sempre advertia l'Artur que no li convenia anar amb aquells poca vergonyes i que a causa d ' aquests es ficaria en molts embolics. Ell no em feia cas, com sempre. Es pensava que li deia perquè no em deixés sol, que era com jo estava, completament sol.

Un dia a la nit, venia de donar un tomb pel barri, i em vaig trobar 1' Artur estirat en un banc, enfront del supermercat on quasi sempre anava a comprar la gent del barri. Estava tot solitari. Vaig preguntar que què li passava, i em va contestar amb una sola paraula: ''Deixa'm''.

Els 3 dies següents no vaig saber res d ' ell. Ni jo, ni els seus pares, que estaven tan espantats pel seu fill com jo mateix. Els pobres pares també li deien que no anés amb aquells de la colla, però ell passava de tot. Mai no feia cas a ningú. Si li convenia s ' escapava una, dues i tres setmanes de casa i no donava senyals de vida. Mai donava explicacions i tampoc podíem ajudar-lo en els seus problemes.

Quasi cada nit, 1' Artur se n'anava amb els seus col·legues a la carretera de la Ravassada amb la moto. Aquell era un lloc molt perillós. De nit no es veia res. Tot era fosc a causa de 1 ' escassetat de fanals. Aquella fosca carretera era plena de corbes mortals. Era el lloc d'entreteniment d'aquells bèsties. Anaven allà a fer curses, a veure qui corria més amb la moto, i no pensaven en res més que arriscar-se la vida.

Una nit van anar al bar d'en Vicent; un gran amic d'ells i un bon nano. Allà van prendre més de dues copes, i quan ja estaven una mica trompes van decidir agafar la moto i es van dirigir a la Ravassada.

En Vicens no en sabia res, per què us asseguro que si ho hagués sabut, no els hauria deixat agafar la moto, i menys si sabia que anaven a la Ravassada.

Quan van arribar tot trompes allà, a més a més van prendre drogues. Dos d'ells van esnifar coca. Els altres van passar 1 ' estona fumant porros amb la xibeca al costat.

Després van divertir-se fent curses per les corbes d'aquella carretera.
L ' Artur va fer la primera cursa amb en Marc, que també estava ben emporrat. Els dos van posar-se en línia de meta, Un altre, en John, va intentar comptar fins a tres per començar la cursa, encara que sense èxit, per què a causa dels efectes de 1 ' alcohol, només va poder dir : ''Ja!''. l tots dos van donar gas a les seves motos i van començar la cursa.

L'Artur anava guanyant en Marc, però a la primera corba va perdre el control i la moto va relliscar. Si almenys hagués portat casc, potser no s'hauria obert el cap contra la barrera trenca pors de la carretera.
EI meu lema és: no prenguis drogues ni alcohol, i molt menys si condueixes.