Des del balcó de casa,
a la mateixa hora de sempre,
la donzella rossa passava.
Jo, un noiet petit de 9 anyets,
t'observava detingudament.
Els teus llavis dolços,
els teus cabells d'or
i els teus ulls clars
m'atreuen cap a tu.
La força que m'atreu
és més forta que la gravetat,
però entre nosaltres dos
hi ha la barrera de l'edat.
Quatre anys de diferència,
quatre anys!
No tinc valor per expressar l'amor,
l'amor que sento per tu.
Tenia por que m'ignoressis,
tenia por que em mentissis,
tenia por de parlar-te.
Vull conéixer-te,
però sóc un covard.
|
A1 penya-segat les ones
esclaten a mitja nit,
el cacateig del gall sona
ja no és l'hora de dormir. 
El vaixell al port s'espera
i ell ja s'ha d'acomiadar,
entre llampecs de tempesta
ha de dir adéu al passat.
L'àncora ha estat retirada,
el vaixell del port se'n va,
les veles són desplegades
i pren camí cap al mar.
S'ha llençat a l'aventura
el vent amb força bufega,
l'única llum és la lluna
ja no es pot mirar enrere.
Alguna cosa ha passat
al capdamunt del vaixell,
a tots sembla que ha esverat,
terra, crida el mariner.
El viatge s'ha acabat,
ja he arribat a la fi,
el vaixell s'ha d'aturar
ja és aquí el meu destí.
|
