La vaca



Índex:

I.- DICCIONARI

[s. XI; del ll. vacca, íd.]

f 1 1 ZOOL RAM Femella adulta del bou.

II.- ANATOMIA

1.- Característiques generals.
Un dels trets més característics de la vaca com animal vertebrat són els corns, parells i no ramificats. Com se sap, els corns són propis del grup dels artiodàctils, al qual pertany la vaca. Els corns estan constituïts per queratina i no muden, creixen contínuament per addició d'anells.
Un altre tret característic dels artiodàctils és que en lloc de dits amb ungles, posseeixen unglots cornis que cobreixen totalment la punta dels dits a diferència de les ungles. Això és una conseqüència de l'adaptació al medi.
2.- L'esquelet.
La dentició, adaptada a l'alimentació herbívora, consta de 32 peces distribuïdes en 6 pre-molars, 6 molars i cap incisiu ni caní a la mandíbula superior; i 6 pre-molars, 6 molars, 6 incisius i dos canins a la mandíbula inferior.
El crani presenta una marcada inflexió central; els ossos frontals apareixen molt desenvolupats, amb àmplies cavitats  i una marcada tòs que es perllonga lateral ment amb els corns.
És interessant destacar la manca de clavícula.
Els peus presenten dos dits amb unglots i sis falanges; els ossos metatarsians i metacarpians formen un únic ós.
3.- La musculatura.
El gran desenvolupament muscular ha fet que a l'antiguitat aparegui com un símbol de força (Temple de Jerusalem) o de la guerra (Egipte); però també associat a l'agricultura com a Roma on desenvolupava les tasques agrícoles.
4.- Els sentits.
La vaca té una visió deficient, però l'olfacte i l'oïda molt desenvolupats.
5.- Aparell digestiu.
Dins dels artiodàctils, la vaca pertany al grup dels ruminants i dins d'aquests als que tenen l'estómac múltiple dividit en quatre cavitats: panxa, ret, llibre i quall.
 

III.- MORFOLOGIA

  • Llarg morro nu amb el llavi superior no esquerdat.
  • coll amb papada a la part inferior.
  • Llarga cua amb forma de crossa a la base i un floc de llargs pèls.
  • Extremitats curtes i robustes.
  • El pèl pot ser uniforme (blanc, vermell, negre, terrós) o amb taques de color sobre un fons.

IV.- FORMA DE VIDA

  • És un animal pacífic i viu generalment en ramats regits per mascles entre els quals s'estableix una jerarquia.
  • El pes mitjà de les cries és de 35-40 kg i el de l'adult és de 550 kg.
  • El cicle vital abasta 15-20 anys; el mascle abasta la pubertat als 8 mesos i la femella als 12.
  • El cor funciona a 40-50 pulsacions per minut i els pulmons 15-20 inspiracions-espiracions en el mateix temps.
  • Degut a la quantitat d'aliment que necessiten i la seva vulnerabilitat mentre que els ingereixen, han trobat la solució per la defensa en la fugida i la digestió diferida.
  • És un animal vivípar amb una gestació de 9 mesos i pertany al grup dels mamífers.

V.- UNA MICA D'HISTÒRIA

És l'animal representatiu del boví, al qual dona nom. Encara que no se sap exactament quan, els documents antics ens indiquen que ja estava sotmès a captivitat fa 4000 anys i va arribar a Europa amb les primeres migracions, com auxiliar de l'home al transport de càrrega i el subministrament de carn i llet.
Aristòtil (s. IV abans de C.) ja ens parla de les vaques d'Epir, capaces de subministrar 50 petricons de llet diaris. Plini (s. I després de C.) anomena els formatges de 500 kg que arriben a Roma des de la vall del riu Po. A les obres d'Eliano (s. II i II després de C.) apareixen novament les vaques epirotes, famoses per les seves inexhauribles mamelles. Els romans es portaran d'Epir bous amb la finalitat de millorar el bestiar autòcton.
A finals del segle XVIII i començaments del XIX es van realitzar moltes millores dins el boví, tant de carn com de llet. Algunes de les races actuals provenen dels segle XVI. La majoria dels procediments adreçats a augmentar el rendiment van ser introduïts a finals del segle XIX.
     En connexió amb el culte del bou, la vaca ha estat venerada gairebé arreu, en relació amb el culte de la deessa mare (Hathor, a l'Egipte, té forma de vaca). Per als aris vèdics, poble essencialment pastor, la vaca era apreciada per la llet i la fecunditat, i la prohibició de matar-la (vigent encara a l'Índia actual) feia només referència a la vaca de llet. Del període bramànic ençà la vaca adquirí un lloc gairebé central en l'hinduisme: hom considera sagrat tot el que expel·leix el seu cos (llet, excrements, orina, etc.), i ho utilitza ritualment en nombroses ocasions. Les vaques grasses (o les vaques magres) fig. Expressió, d'origen bíblic, que hom usa per a indicar una època o temporada de prosperitat (o de misèria).
 

VI.- ALTRES ACCEPCIONS DE LA PARAULA VACA

  • Vaca heràldica: HERÀLD Vaca representada amb braguer i amb la cua estesa al llarg del flanc.
  •  Vaca sagrada: fig. i iròn Dit d'una persona que frueix de prestigi per l'autoritat indiscutible que té en una matèria.
  •  ICT 1: Gènere de selacis de l'ordre dels torpediniformes, de la família dels torpedínids (Torpedo sp), amb el cos diferenciat en un disc suboral o subcircular i una cua amb un replec cutani a cada costat. Comprèn la vaca comuna, o tremolosa (T. torpedo), la vaca morena (T. marmorata) i la vaca negrosa (T. nobiliana).
  •  Vaca serrana: Peix teleosti de l'ordre dels perciformes, de la família dels serrànids (Serranus scriba), de color groguenc amb bandes transversals més fosques, amb una taca blava al ventre.
  •  PESC 1: Art d'arrossegament de fons molt semblant al bou, però de dimensions més petites i amb les malles més espesses. És anomenat també art de la vaca.
  •  Vaquera.
  •  Pescar a la vaca: Pescar amb l'art de la vaca.
  •  Fer vaca: col·loq. En el joc o en altres negocis, fer companyia amb un altre, a base de repartir-se els guanys a parts iguals, anar a mitges.
  • HOM: baca.