Vocabulari
Bou
Bos taurus, subfamília dels bovinsMamífer remugant de peu rodó, mascle, de la família dels bòvids, de gran talla (2 m de llargària i 1,5 m d'alçària a la creu), de cap gros i massís, amb banyes punxegudes (bé que hi ha formes sulles), recorbades enlaire i potents. Té la pell coberta de pèl curt, de coloració diversa (negra, castanya, etc) o clapada. La forma domèstica deriva de diferents espècies salvatges, possiblement de l'ur, i fou originàriament domesticat a l'Àsia, 10 000 anys aC. El bou és el menys dòcil dels animals domèstics, i és anomenat sovint per això bou brau o simplement brau; el seu caràcter agressiu no el fa apte per a les labors agrícoles, llevat de quan és castrat, i és destinat sobretot a la propagació de l'espècie. La necessitat de castrar la major part dels individus per tal d'obtenir-ne un rendiment com a animals de tir, de labor o d'escorxador, ha fet que, en l'ús comú, el mot bou tendeixi a especialitzar-se en aquest sentit i que alguns sinònims, especialment brau i toro, siguin emprats per a designar el bou no castrat. La femella del bou és la vaca, i els individus joves són anomenats jònecs i, si no passen d'un any, vedells. Llur crit és anomenat mugit o mugiment, bramul, bram i braol. Viuen uns quinze anys. El bou és representat per nombroses races, repartides per tots els continents, diferents per l'aspecte (especialment el color del pelatge), i per les dimensions, i sobretot segons les característiques de millora genètica artificial introduïdes per l'home per obtenir-ne un millor rendiment. Les races poden ésser agrupades segons el tipus de perfil del cos, segons llur distribució geogràfica o segons les aptituds que tenen. Les principals races (individus longilinis i de perfil gairebé còncau) de bous destinades, per encreuament amb vaques de la mateixa raça, a l'obtenció de femelles (vaques) lleteres, són l'holandesa, la bretona, la simmenthal, la friburguesa, la suïssa, la jersey i la guernesey; les destinades a producció de carn (individus brevilinis i hipermètrics, amb metabolisme baix) són sobretot la durham, l'aberdeen-angus , la galloway, la hereford i la charolaise; les destinades al treball són principalment la gascona i la romanyola; i, com a mixta, la pirinenca. D'altres races de bous, degudament seleccionats i ensinistrats, són destinades a les corregudes de bous.
Bovins
Subfamília de mamífers bòvids que comprèn individus
de grans dimensions i de cos massís i pesant. Tenen el musell llarg,
gros i nu; el coll té una penjarella de pell característica,
la barbellera; manquen de llagrimers, de glàndules lacrimals i de
glàndules interdigitals; les femelles tenen dos parells de mamelles
funcionals; la cua és llarga, acabada en un pinzell de pèls;
les banyes solen ésser grosses, de tipus cavicorni, i són
presents en ambdós sexes. Són molt estesos arreu del món
i ocupen gairebé tota l'àrea pròpia de la família.
Habiten les planes herboses i han estat utilitzats per l'home des de temps
remots com a animals domèstics.
Família
de mamífers, la més nombrosa de l'ordre dels artiodàctils,
que comprèn individus remugadors, que varien
Família
de mamífers, la més nombrosa de l'ordre dels artiodàctils,
que comprèn individus remugadors, que varien entre tipus ben definits:
bous, cabres, gaseles, etc. Són cavicornis, amb les banyes de formes
i mides variables, presents en ambdós sexes, bé que més
grosses en el mascle; no es ramifiquen i creixen contínuament, d'acord
amb el creixement total de l'animal, i no cauen mai (perennicornis). Els
bòvids tenen generalment 32 dents (a vegades 28) i els manquen les
incisives i les canines superiors; el tub digestiu és el típic
dels remugants. Les falanges dels dits superiors són reduïdes
o bé manquen. Llur distribució geogràfica és
molt àmplia, i viuen a gairebé tots els continents, llevat
d'Amèrica Central, Amèrica del Sud i Austràlia, bé
que recentment hi han estat introduïts per l'home i hi prosperen i
competeixen amb èxit amb els animals herbívors endèmics
(rosegadors, tilòpides, marsupials). Són particularment abundants
al continent africà, ric en nombre d'espècies i d'individus,
adaptats sobretot a les grans sabanes; contràriament, les espècies
eurasiàtiques són més aviat pròpies de zones
muntanyoses. Des de l'antiguitat, moltes espècies han estat emprades
com a animals domèstics per l'home i tenen un gran interès
per a l'economia humana.
Remugants
Subordre d'animals mamífers de l'ordre dels artiodàctils, de formes i dimensions molt variables, caracteritzats per les particularitats de llur dentició i, sobretot, de llur aparell digestiu. La dentició dels remugants és incompleta; hi manquen les dues dents incisives superiors i molt sovint les dues canines superiors. Les incisives inferiors tenen forma d'espàtula, i les canines inferiors, d'incisives; les molars són selenodonts, és a dir, tenen el relleu de la corona en forma de mitja lluna. L'estómac és dividit en quatre compartiments, anomenats rumen, reticle o bonet, llibret i quall. Aquest darrer compartiment pot ésser considerat l'autèntic estómac, puix és l'únic que té tots els tipus de teixit epitelial típics de l'estómac dels mamífers. Algunes famílies d'aquest subordre, especialment els individus mascles, presenten banyes o corns. Són representants típics dels remugants els bous, les vaques, les ovelles, les cabres, els camells, les llames, els antílops, els cérvols i les girafes.Artiodàctils
Ordre de la classe dels mamífers, integrat per individus ungulats i ungulígrads. Els artiodàctils tenen un nombre parell de dits a les extremitats: dels cinc dits que primitivament presenten els mamífers, el primer ha desaparegut totalment, i el segon i el cinquè són molt reduïts; només el tercer i el quart són desenvolupats si fa no fa de manera igual. L'eix de l'extremitat passa entre el tercer i el quart dits. Els segments inferiors de les extremitats són molt allargats, i els superiors són curts, estructura que els aproxima als perissodàctils. Són animals ben adaptats a la marxa o a la carrera. El crani té forma especial allargada en general; moltes espècies tenen dues banyes frontals. La dentadura és molt especialitzada: les incisives superiors han desaparegut, i els ullals poden servir de defenses. Les molars, que són de tipus bunodont o selenodont, tenen una superfície trituradora gràcies al desenvolupament de crestes longitudinals a les cúspides. La complicació de l'estómac és una característica comuna a tots els artiodàctils, llevat dels suïformes; en els remugants és màxima (estómac amb quatre compartiments). Són herbívors. Els artiodàctils, salvatges o en domesticitat, són animals àmpliament difosos arreu del món.Mamífers
Classe de cordats de l'embrancament dels vertebrats integrada per animals amniotes homeoterms i vivípars, amb el cos proveït de glàndules mamàries i generalment recobert de pèl. La forma i la grandària del cos varien molt, segons el medi ambient on habiten i el grup sistemàtic al qual pertanyen. Quasi tots els mamífers tenen quatre extremitats pentadàctiles, que són molt diverses, segons la manera de caminar de cadascun. Entre els mamífers terrestres cal distingir els plantígrads, els digitígrads i els ungulígrads. Els ungulígrads i els proboscidis tenen el cap dels dits protegit per peülles, mentre que els altres el tenen protegit per ungles. En les espècies excavadores i arborícoles, així com en les voladores (quiròpters), les extremitats són profundament modificades; les espècies aquàtiques les tenen transformades en aletes, bé que en els cetacis i els sirènids n'han desaparegut les posteriors. La pell presenta formacions epidèrmiques, com els pèls, i dèrmiques, com les glàndules sebàcies i sudorípares. L'abundor i la distribució del pèl varien molt, segons les espècies. Determinats ordres de mamífers presenten banyes al cap, de forma i constitució diverses. En les femelles, les glàndules mamàries són productores de llet, després del part, i són situades a la part ventral, en posició axil·lar, pectoral, abdominal o inguinal. L'esquelet, molt semblant al dels rèptils, assoleix la màxima perfecció en els vertebrats. El crani presenta una reducció d'ossos respecte al dels rèptils; és unit a la columna vertebral mitjançant dos còndils occipitals, i presenta un paladar ossi secundari i una única fossa temporal. L'esquelet de les extremitats inferiors es caracteritza per la plena deformació i superposició de l'astràgal i el calcani. El coracoide és soldat a l'omòplat. La clavícula no es presenta en tots els grups, sinó només en aquells en què els moviments de l'extremitat superior abracen tots els plans. La cintura pelviana presenta sovint un sol os, el coxal, reunió de l'ili, l'isqui i el pubis. La columna vertebral és subdividida en cinc regions: cervical, toràcica, lumbar, sacra i dorsal. Entre les vèrtebres s'intercalen els discs intervertebrals. La temperatura corporal és constant i independent de la del medi ambient, excepte en els mamífers que presenten hibernació i estivació. L'aparell digestiu es caracteritza per la presència dels llavis i de les dents a la cavitat bucal, la qual pot tenir nombroses formes i disposicions, segons el règim alimentari de l'animal; també es caracteritza per la presència d'un fetge amb bufeta biliar constant, pel fet de tenir l'intestí prim i el gros ben diferenciats i pel fet de tenir l'anus separat de l'obertura gènito-urinària. L'aparell respiratori és molt semblant al dels ocells i rèptils, però les vies respiratòries i digestives són perfectament separades, a la faringe, mitjançant vàlvules. El diafragma és ben desenvolupat. L'aparell circulatori presenta el cor dividit en quatre cavitats i un sol arc aòrtic, que surt del ventricle esquerre i tomba a l'esquerra. No hi ha sistema porta renal, i la circulació és doble, tancada i completa. L'aparell excretor consta de dos ronyons lumbars, amb còrtex i medul·la, dos urèters i una bufeta urinària. L'aparell reproductor, en les femelles, consta de dos ovaris, dues trompes de Fal·lopi, un úter, de variada configuració, i una vagina, i els mascles tenen testicles intraabdominals o extraabdominals i posseeixen un òrgan copulador o penis erèctil, que és intracloacal en els monotremes i exterior en la resta dels mamífers. La fecundació és interna; presenten placenta i, a excepció dels monotremes, són vivípars. El sistema nerviós presenta l'encèfal amb un gran desenvolupament del telencèfal, el qual passa a controlar les altres parts del cervell, que és dividit en dos hemisferis. L'orella, que presenta una gran complexitat, és l'òrgan dels sentits que varia més respecte als dels altres vertebrats. El grup inclou unes 3 000 espècies, la majoria de les quals adaptades al medi terrestre, bé que també n'hi ha d'aquàtiques i d'aèries; són distribuïdes en nombrosos ordres. Els mamífers s'originaren a la fi del Triàsic, a partir dels rèptils teràpsids.Vertebrat
Embrancament de cordats en els quals el notocordi és reemplaçat per una columna vertebral, constituïda per os o cartílag amb un crani a l'extrem anterior. Són carateritzats pel fet d'ésser recoberts per un tegument format per una epidermis exterior, d'epiteli estratificat procedent de l'ectoderma, i un derma intern o còrion, de teixit conjuntiu que deriva del mesoderma; pel fet de presentar l'endosquelet constitutiu format per la columna vertebral, amb el crani, arcs viscerals, cintures de les extremitats i dos parells d'apèndixs articulars; pel fet de tenir els músculs fixats a l'esquelet per a efectuar els moviments, el sistema digestiu complet, situat en posició ventral respecte a la columna vertebral i proveït de glàndules digestives grosses, com ara el fetge i el pàncrees, i el sistema circulatori, constituït per un cor ventral, de dues a quatre cambres, un sistema vascular sanguini, tancat, amb artèries, venes i capil·lars, un líquid sanguini que conté glòbuls blancs i vermells i uns arcs aòrtics dobles que uneixen les aortes ventral i dorsal i envien ramificacions a les brànquies en els vertebrats aquàtics, mentre que en les terrestres, en lloc d'aquest sistema d'arcs aòrtics, hi ha un sistema pulmonar i un de general; pel fet de tenir el celoma ben desenvolupat i en gran part ocupat per les vísceres; pel fet de presentar el sistema excretor constituït per un parell de ronyons, de tipus opistonefrós o metanefrós, proveïts de conductes per a expulsar els productes finals del catabolisme cel·lular cap a la cloaca o forat urinari; pel fet de tenir l'encèfal dividit típicament en cinc vesícules; pel fet de presentar deu o dotze parells de nervis cranials amb funcions tant motores com sensitives, un parell de nervis espinals per a cada miòtom primitiu i un sistema nerviós autònom que regula les funcions involuntàries dels òrgans interns; i pel fet de tenir un sistema endocrí de glàndules escampades per tot el cos, els sexes generalment separats (de manera que cada sexe conté dues gònades, proveïdes de gonoductes, que duen els seus productes a la cloaca o a obertures especials prop de l'anus), el pla del cos format típicament per cap, tronc i cua postanal, eventualment amb existència d'un coll en les formes terrestres.Textos extrets de l'Hiperenciclopèdia
