L'Eulàlia,
la meva filla, és una nena de 18 mesos que a causa de la
seva hipotonia muscular no
aguanta bé el cap i no es manté asseguda sola. Evidentment,
no camina ni sabem quan caminarà. Des de que tenia 8 mesos
el fisioterapeuta del CDIAP
de Reus, el Josep, ens ha anat assessorant de com adaptar el seu
entorn, a més de recomenar-nos sobre exercicis físics,
massatges, etc. Un
dels objectius d'aquesta adaptació de l'entorn de l'Eulàlia
ha estat aconseguir que estés ben asseguda.
El primer lloc
que va ser indispensable adaptar fou el cotxet de passeig,
ja que era impossible que mantingués l'esquena ben recolzada
al respatller perquè lliscava seient avall. La solució
va ser cosir adequadament el cinturó per tal de que a nivell
de caderes la nena quedés subjecte i així s'evités
aquest lliscar avall. Aquest arranjament encara l'utilitzem.
Per
estimular el control del cap i evitar la tendència de l'Eulàlia
d'obrir els braços d'una manera no controlada, el Josep ens
explicar com fer una mena de racó de seure. Es tracta
de tres fustes de 50x50 cm enganxades en angle recte i una altra
fusta, que fa de tauleta, a sobre d'una mena de cilndre també
de fusta que fa de topall.
A més,
com que pesava bastant li vam posar rodetes. També la vam
forrar amb una roba encoixinada perquè l'Eulàlia hi
estés ben còmode.
Com es pot
comprovar a la foto, hi està d'allò més bé!
És clar que també es cansa de ser-hi. Per ella seure
així és treballar. Per
veure amb més detall aquest racó de seure pitja
a sobre la foto.
Abans que l'Eulàlia
fés 1 any, vam considerar que era necessària una cadira
perquè ella estés a l'alçada nostra a l'hora
de menjar. Així que vam decidir comprar una trona
especial que, val a dir, ens va costar un ull de la cara.
Llavors
a casa estava molt bé, però a casa de la padrina que
la cuida no. El meu home i jo vam fer càlculs i ens sortia
molt més a compte comprar el material i totes les eines necessàries
per fer una altra trona, que no pas comprar-la. Ens vam posar mà
a l'obra i després d'uns dos mesos de passar-hi moltes estones
va quedar enllestida la trona de casa de la padrina. Si es
comparen la comprada i la feta per nosaltres (foto del costat) es
veurà que es diferencien pel color del cuixins i poca cosa
més.
Després
l'Eulàlia ha començat a anar a la Llar d'Infants.
Evidentment, allà també ha necessitat tenir la seva
cadira especial. Aquests cop el meu home va optar per adaptar una
trona de fusta normal que ens havien donat. El resultat és
força satisfactori, una cadira amb rodetes a l'alçada
de les cadires dels altres nens.
Aquesta cadira
amb rodetes al ser molt més fàcil de transportar que
les anteriors i tenir la possibilitat de convertir-se en trona (properament
penjaré la foto), es molt pràctica per prendre-la
a casa dels avis i a qualsevol lloc que hi anem amb cotxe. Així
que, actualment estem fent la cadira amb rodetes - 2 que
es quederà a la Llar d'Infants.
Quan tinguem
les fotos d'aquestes dues cadires, les penjaré en aquesta
pàgina.
Evidentment,
l'adaptació de l'Eulàlia no es limita a les cadires.
També cal adaptar joguines i inclús roba. Com podeu
veure, de feina no se'n falta.
|