1.- Els
fills estaven subjectes a la tutela paterna mentre no formessin la seva pròpia
família i es desvinculessin així legalment d'aquesta tutela,
però estaven subjectes a l'autoritat paterna (la Pàtria
Potestat)
mentre el pare visqués, havent de guardar-li respecte i obediència.
Després del naixement el fill era presentat al seu pare que ho reconeixia
com seu agafant-lo en els seus braços en la cerimònia anomenada
sublatus. Si el pare no reconeixia al nen aquest podia ser abandonat perquè morís,
encara que aquest extrem no era en absolut freqüent, ni de bon tros.
Si era nena la hi adjudicava un nom als vuit dies del naixement, si era nen
als nou dies, els nens tenien tres noms, les nenes un només. El registre
oficial del nounat tenia lloc en el temple de Saturn en un termini de 30
dies des del seu naixement. En els actes oficials els fills barons duien
una toga praetexta rivetada de púrpura i una butlla d'or al coll per
a simbolitzar la seva pertinença a la classe lliure de ciutadans romans.
2.- Fins
als set anys era la seva mare la qual s'ocupava d'ensenyar-los, des dels
set als catorze ho feien en una escola primària on se'ls ensenyava
a llegir, escriure i matèries com l'aritmètica que era el primer
graó educatiu
romà. Si la família podia permetre-se'l el nen era tutelat
per un professor contractat que li instruïa a casa. Per a accedir al
segon graó d'estudis sobre gramàtica i literatura es necessitava
a un professor particular, un gramaticus que li ensenyava llatí i
grec.
3.- Juli
Cèsar va ser tutelat en aquestes disciplines per Marc Antoni Gnifó,
un gramaticus d'origen gal. El tercer graó era l'aprenentatge de la
retòrica, generalment ensenyada per un rhetor. Cèsar
va completar aquest graó en la prestigiosa acadèmia de retòrica
de la illa de Rodes amb el mestre Miló, considerat el millor mestre
de retòrica de la seva època. Per als barons la majoria d'edat,
el seu ingrés en el cos ciutadà amb plens drets tenia lloc
als setze anys aproximadament i se solia realitzar durant les liberalia,
les festes de Liber Pater i Allibera, el 17 de març.
4.- El noi es desvinculava de la seva infantesa oferint
la toga praetexta infantil i la butlla als déus i es vestia amb la
toga virilis de color llana natural, l'orgull del ciutadà romà.
Després acudia,
acompanyat de tota la seva família, amics i clients, a inscriure's
com ciutadà romà de ple dret i oferia un banquet per a celebrar
el seu nou estatus. El nou ciutadà ho era perquè ja podia ser
soldat i defensar a Roma dels seus enemics, si se li considerava físicament
apte havia de complir el seu servei militar. En temps de César,
després de la reforma de Marius l'exèrcit romà era professional
i el servei militar ja no era obligatori però si es volia accedir
al cursus honorum lògicament era necessari servir en l'exèrcit.
Els joves de l'aristocràcia solien servir com tribuns dels soldats
i aquesta va ser la primera vegada que Juli Cèsar es va presentar
a unes eleccions, va sortir elegit i va partir a l'Est a ocupar la seva funció guanyant
la corona cívica en el lloc de Mitilene.