Els clients estaven considerats com una part especial de la família ja que la clientela era una institució molt arrelada en la societat romana. Les famílies importants es vanagloriaven del nombre de clients que tenien i el seu prestigi i poder depenien en bona part d'ells. Un client era un romà que es trobava sota la protecció d'un altre. Al final de la República pràcticament tots els romans eren clients d'altres romans que al seu torn ho eren d'uns altres. Tit Labieno era client de Pompei com Marc Antoni ho era de Cèsar.

L'amo tenia la lleialtat política del seu client i al seu torn havia  de protegir-li i ajudar-li quan ho necessités. Es preocupava de buscar-li allotjament si ho perdia, de trobar-li una bona esposa, d'assistir-li legalment o de prestar-li diners i el client donava suport tots els projectes del seu patró votant-li, assistint a les seves festes.

Aquesta situació era de gran importància en aquella Roma, ja que les forces polítiques necessitaven el major nombre de clients possible, i com més importants fossin millor.