Constitució geològica   Nocions generals        La formació dels continents     Alfred Wegener al 1912 va presentar la seva hipòtesi sobre la translació dels blocs continentals.   Segons ell, els continents no han ocupat sempre la posició geogràfica que tenen actualment, sinó que han sofert desplaçaments molt considerables.  Per justificar la seva hipòtesi, Wegener es basà, entre d'altres, en aquests arguments: Hi ha coincidències molt curioses entre les formes de les costes d'alguns continents enfrontats. El cas més remarcable és el de les costes atlàntiques d'Amèrica del Sud i les d'Àfrica. També hi ha coincidències o relacions geològiques (els mateixos tipus de roques, d'estructures i de fòssils) entre algunes zones de Sudamèrica, d'Àfrica i d'Oceania. La isostàsia o flotació dels blocs continentals sobre llur substrat més dens va permetre, segons Wegener, que es desplacessin com si fossin rais gegantins.  Els contemporanis de Wegener trobaren aquesta teoria poc probable i excessivament fantàstica. Però, a partir del 1960, els darrers coneixements assolits sobre els fons oceànics fan pensar als científics, amb prou fonament, que els continents, i no només els continents, es desplacen.           Wegener va dibuixar uns mapes on feia coincidir aproximadament les costes de tots els continents, formant un únic bloc anomenat Pangea.            Activitats       Materials complementaris