|
Roques magmàtiques
Es formen per refredament i solidificació de magmes, masses de materials rocosos fosos,
que s'originen a l'interior de la
Terra, a profunditats que oscil·len entre uns
10 i 150 kms.
De vegades, el magma arriba a la superfície terrestre a través de fissures,
que anomenem volcans:
- en forma líquida (lava)
- solidificats (piroclasts)
- com a gasos
Els corrents de lava que flueixen en estat líquid es van refredant progressivament.
S'inicia el procés de solidificació per les capes més superficials però quedant un
temps encara líquida la de les capes més internes, fins que arriba a la total
solidificació.
La lava ja consolidada s'anomena
Basalt
(popularment "pedra ferral").
En refredar-se, la massa de lava contrau el seu volum i es produeixen unes esquerdes
de refredament que fracturen la roca i donen lloc a diverses formes o hàbits de
solidificació, que ens permet classificar el basalt en:
- Prismàtic: grans columnes prismàtiques. Aquests prismes són sempre normals a la
direcció del corrent i donen lloc a les famoses columnates basàltiques.
- Massa: enormes blocs irregulars.
- Lenticular: lloses o plaques grans i gruixudes.
|
|
|
El basalt és la roca volcànica més abundant tant a Catalunya com a la Terra en general
i forma la major part del sòl oceànic.
Els piroclasts
Es divideixen, segons la mida, en:
- cendres (inferiors a 2 mm)
- lapil·li o greda (de 2 a 30 mm)
- bombes volcàniques (més de 30 mm)
A Catalunya els principals afloraments d'emissions magmàtiques es troben a la zona
volcànica de la Garrotxa.
El magma també es refreda i solidifica en zones internes de l'escorça terrestre,
donant roques com el granit.
Les roques granítiques són força abundants a Catalunya, principalment al nucli de
les serralades com Collserola, Montnegre, Montseny i els Pirineus.
A les zones humides, la roca granítica apareix coberta per un material sorrenc,
el sauló, originat per la seva meteorització.
Activitats
Materials complementaris
|
|