 |
|
| |
Estructura geològica La diversitat de materials té les seves conseqüències en l'estructura del relleu. A la meitat nord, el rocam és constituït majorment per granit i esquistos, ambdues roques pertanyents al sòcol rígid de la serralada. En produir-se l'orogènia alpina, aquestes roques es resistiren a plegar-se i s'esquerdaren donant lloc a una estructura de fracturació, que és la que predomina en aquest sector, sobretot en la part més oriental. Hi ha blocs deprimits, com els de la Selva i el Gironès, per on passen les principals vies de comunicació cap a França, i altres enlairats, com el del Montseny o el de les Gavarres. 
Així, doncs, en el sector septentrional de les Serralades Costaneres
hi conviuen dues estructures: una de plegament, molt antiga -herciniana-,
considerablement desgastada i que sovint dóna formes molt aplanades -les
peneplanes- per raó de la llarga erosió a què han estat sotmesos aquests
massissos des del moment de la seva emersió. Un exemple clar de peneplana
és el Pla de la Calma, al Massís del Montseny; també el suau modelat dels cims
de les Guilleries ens indiquen un nivell de peneplanació, disseccionat per l'acció
dels rius. |
|
|
 L'altra estructura que es dóna és la de fracturació, molt més recent -data de l'orogènesi alpina- que afectà els massissos hercinians mitjançant dos sistemes de falles, entrecreuats, que desnivellaren blocs enormes. A la meitat meridional de les Serralades Costaneres, on els materials més abundants són els sedimentaris, sobretot secundaris, l'estructura del relleu és, bàsicament, de plegament, amb algunes fractures que es produïren en les últimes fases de l'orogènia alpina i que aixecaren uns blocs, com el de les Muntanyes de Prades i n'ensorraren d'altres, com la depressió de Móra. Activitats Materials complementaris |