| |
Es ben complicat, i no vol
ser pas una forma tòpica de començar, intentar aproximar-se a definir que és un
espectacle d'animació infantil.
D'entrada crec que la figura de l'animador",
"animateur", "performer", "entertainer" ...... és tan vella
com la nostra mateixa societat. Des de la persona que amb rondalles, cançons, acudits,
danses, músiques .... distreia petits i grans a les tribus, passant per joglars i
trobadors i pels homes xerinolaires que eren l'ànima dels hostals, a la vora del foc, els
cecs que anaven amb la seva literatura de fil i canya de poble en poble, o la mare o l'avi
que entretenien els fills i els néts i a tota la família explicant mil i una històries,
cantant cançons ....
Al nostre país tampoc podríem parlar de l'animació sense fer esment
d'aquelles persones que a finals del segle passat i començaments d'aquest segle recollien
material popular de cançons, contes, danses, endevinalles, dites, costums ..., així com
de diferents educadors que treballaven la qüestió musical a l'escola, barrejat amb la
idea de fer país, Caldria anomenar aquí figures com les de Joan Llongueres, Aureli
Capmany, Narcisa Freixes, Apel·les Mestres, Francesc Pelai Briz, Francesc Maspons i
Labrós, Pau Bertran Bros, Valeri Serra i Boldú, Antoni M. Alcover, Joan Amades ... i
molts d'altres.
Molt més tard cal anomenar la gran figura de Xesco Boix i tot aquell
col·lectiu de gent que a la dècada dels 60 van crear el grup de folk com a resposta a la
nova cançó i fent una clara proposta per la participació activa del públic. Ell mateix
amb en Jordi Roura, la Laura Pérez, en Josep Mª Pujol i Núria Ventura cap als anys 70
van endegar "Ara Va de Bo". Evidentment hi va haver molta gent que hi va
col·laborar com en Joan Baixes i la Teresa Calafell que van demostrar que els espectacles
infantils podien tenir dignitat. Cal anomenar també la figura d'Àngel Fàbregues que va
crear "els 4 Vents" editora discogràfica i musical que va permetre que es
comences a difondre tot una sèrie de material i que va aglutinar al seu voltant tota una
sèrie de grups i animadors.
Molts duets, grups i animadors van trobar el seu espai dins l'animació
a la dècada dels 70: La Saragata, els components del col·lectiu "Cinc dits d'una
mà": Àngel Daban, Lluís Mª Panyella, Toni Giménez i Noè Rivas, Pep López ... i
d'altres ho farien als inicis dels 80, com Rah-mon Roma, Sac de Gemecs, Samfaina de
Colors, Miqui Giménez, Tramvia Blanc; i alguns a la dècada dels 90: Jaume Barri... ( la
llista fora interminable)
Cal dir que ja des dels inicis, l'animació tenia diversos postulats
bàsics:
 | oferir alternatives lúdiques als infants, antipassives, creatives, participatives i que
l'ajudessin a integrar-se socialment (però de forma crítica) |
 | trencar amb el tòpic de que qualsevol cosa és bona per als infants i qualsevol
persona, sense gaires coneixements pot dedicar-s'hi als espectacles infantils |
I, com abans ho havia fet l'Enllaç, la Roda ,Rialles , la Xarxa i
molts d'altres programadors ho van entendre, tot i que, darrerament han dedicat més els
seus esforços al teatre, deixant de banda el tema de l'animació qui sap si recercant la
política de subvencions en la que el món de l'animació no ha entrat gairebé mai.
Evidentment les línies obertes dins el món de l'animació són
moltes:
 | hi ha qui opta per la música tradicional, hi ha qui opta per les composicions pròpies,
hi ha qui fa un còctel de músiques d'arreu, de diversos estils musicals ... |
 | Hi ha qui prefereix treballar al carrer, hi ha qui amb el temps ha optat per dedicar-se
gairebé en exclusivitat als cicles escolars. |
 | Hi ha qui opta pel grup, hi ha qui opta per anar sol o en duet, hi ha qui opta per les
dues línies alhora. |
 | Hi ha qui fa servir com a úniques tècniques d'animació la música i la dansa, hi ha
qui hi introdueix la figura del pallasso... |
D'opcions n'hi ha moltes, però hi ha unes característiques comuns:
 | bàsicament els animadors som comunicadors que utilitzem com a diàleg les cançons, els
contes, les danses ... per a comunicar-nos amb els nois i noies. |
 | en els nostres espectacles el públic és protagonista actiu de l'espectacle. |
 | d'alguna manera podríem dir que l'animador és un educador ja que treballant a les
escoles, als centres d'esplai, al carrer ... la nostra feina és una eina vehicular del
llenguatge, dels valors humans, de transmissió d'una cultura, de continguts didàctics ,
però treballant amb subtilesa, sense cap intenció salvadora ni messiànica, simplement
amb un "savoir faire" propi i personal per presentar-ho tot plegat en una safata
lúdica, festiva, de bon humor ... |
 | els espectacles d'animació volen trencar, cada vegada més, la barrera de les edats i
fer una experiència de a tu a tu amb adults i nens. |
 | l'intent de professionalitzar l'espectacle d'animació amb interpretacions musicals més
acurades, amb tècniques de comunicació més treballades, amb treball escènic més
elaborats |
 | l'intent d'anar fent, com les formigues, ja que el no estrenar massa sovint espectacles
(el contingut l'espectacle, les músiques, les danses es renoven dia a dia però sovint no
el nom de l'espectacle), el no sortir a la Tele, el no entrar en programacions i cicles de
teatres, el no ser notícia als diaris ni mitjans de comunicació, el no tenir accés a la
publicació de discos ni cançoners, el no dependre d'ajuts de cap mena .. fan que sovint
semblem una espècie en perill d'extinció o a l'inrevés, fa que entri en aquest món
molta gent intrusa que malbarata la nostra feina. |
I ,per acabar, quins reptes ens presenta el futur? Al meu
entendre:
 | investigar i innovar nous llenguatges musicals i escènics, |
 | compartir experiències i crear associacions i festivals nacionals i internacionals que ens ajudin a estar en
contacte amb gent que treballa amb els infants arreu del món (una mica seguint l'exemple
del món dels titellaires ) |
 | buscar noves fórmules de donar a
conèixer els nostres treballs,. |
 | reivindicar la qualitat i
professionalitat de la nostra feina ja que
sovint treballar per a nois i noies ens converteix també a nosaltres en
"professionals de segona" |
 | començar a ser molt més crítics amb nosaltres mateixos i amb els nostres espectacles,
promoure la honestedat en el treball i la elaboració d'un repertori personal tant de
recursos com de músiques. |
 | obrir noves col·leccions
discogràfiques i de llibres i cançoners que
donin sortida a tot el treball nou, sovint molt enriquidor, que s'ha anat fent, es fa i
s'anirà creant. |
 | animar al públic adult que acompanya els infants als nostres espectacles que siguin
crítics i que rebutjin aquells espectacles que es programin sense un bon nivell de
qualitat. |
Certament s'ha fet camí, però encara en cal recórrer molt més.
Tanmateix esperem temps i oportunitats per anar trobant el nostre lloc en aquest món de
l'espectacle i molt especialment, en el món de l'espectacle infantil i juvenil.
|