Química 2n de Batxillerat, Crèdit 3, Unitat 1
Els processos termodinàmics més significatius són aquells que es duen a terme en unes condicions especials com per exemple a temperatura constant (isotèrmics), a volum constant (isocors), a pressió constant (isobàrics) o sense intercanvi de calor (adiabàtics). L'aplicació del primer principi de la termodinàmica sobre aquests processos permet deduir importants conclusions de caràcter pràctic:
Processos isotèrmics |
La temperatura es manté constant, T=ct, per tant: DT=0
segons el primer principi: DU=Q+W
|
Processos isocors |
El volum es manté constant, V=ct, per tant:
DV=0
segons el primer principi: DU=Q+W
|
Processos isobàrics |
La pressió es manté constant, P=ct, per tant:
d'on deduïm que:
si
es defineix H=U+PV (Entalpia), llavors |
Processos adiabàtics | No existeix intercanvi de calor, Q=0, per tant: DU=W |
Hi ha multitud de processos en la vida real que es donen a volum constant com la cocció d'aliments dins l'olla a pressió, l'esterilització d'estris, la fermentació d'alguns aliments i líquids, etc. D'altres es duen a terme a pressió constant com la combustió, l'oxidació, la fotosíntesis, etc.
Les calors que es transfereixen en aquests processos s'anomenen Qv i Qp respectivament i estan relacionades per mig de les funcions d'estat DU i DH de la següent forma:
DU=Qv DH=Qp
DH=DU+PDV
Qp=Qv
+P·DV
Si considerem un procés en el que únicament intervenen gasos ideals es pot expressar de la següent forma:
Qp=Qv +Dn·R·T
on el Dn fa referència a la diferència en el número de mols en estat gas entre productes i reactius. Si Dn=0 és evident que Qp=Qv .
Autor: O. Castell