DE LA TERRA A LA LLUNA

Capítol XXVIII

UN NOU ASTRE

Aquella mateixa nit, la gran notícia tan impacientment esperada caigué com un llamp en els Estats de la Unió, i d'allí, llançant-se a través de l'oceà, corregué per tots els fils telegràfics del globus. El projectil havia estat percebut gràcies al gegantí reflector de Long's-Peak.
Heus aquí la nota redactada pel director de l'observatori de Cambridge. Conté la conclusió científica del gran experiment del Gun-Club.

"Long's-Peak, 12 de desembre
Als senyors membres de la Junta de l'Observatori de Cambridge.
El projectil engegat pel Columbiad de Stone's-Hill ha estat percebut pels senyors Belfast i J.-T. Maston, el 12 de desembre, a les vuit quaranta-set minuts del vespre, trobant-se la Lluna en el seu darrer quart.
El projectil no ha arribat al seu destí. Ha passat de costat, però molt a la vora, tanmateix, per a ésser retingut per l'atracció lunar.
Allí, el seu moviment rectilini s'ha canviat en un moviment circular d'una rapidesa vertiginosa, i ha estat arrossegat seguint una òrbita el·líptica al voltant de la Lluna, de la qual ha esdevingut un vertader satèl·lit.
Els elements d'aquest nou astre no han pogut pas ésser encara determinats. No es coneix la seva velocitat de translació ni la de rotació. La distància que el separa de la superfície de la Lluna pot ésser avaluada en dues mil vuit-centes trenta-tres milles aproximadament1.
Actualment, poden establir-se dues hipòtesis i dur una modificació en l'estat de coses:
O l'atracció de la Lluna acabarà per arrossegar el projectil, i en aquest cas els viatgers arribaran al terme del seu viatge.
O, mantingut en un ordre immutable, el projectil girarà a l'entorn del disc lunar fins a la fi dels segles.
Això és el que les observacions ens faran saber algun dia, però per ara la temptativa del Gun-Club no ha tingut altre resultat que el de dotar d'un nou astre el nostre sistema solar.
J. Belfast'.

iQuines qüestions va aixecar aquest desenllaç inesperat! ¡Quina situació més plena de misteris reservava el futur a les investigacions científiques! Mercès al coratge i a l'abnegació de tres homes, aquesta empresa, bastant fútil com era aparentment enviar una bala a la Lluna, acabava de tenir un resultat immens, i les conseqüències del qual eren incalculables. Els viatgers, presoners d'un nou satèl·lit, si no havien pogut assolir llur terme, formaven part entretant del món lunar, girant al voltant de l'astre de les nits, i, per primera vegada, l'ull podria penetrar en tots els misteris. Els noms de Nicholl, Barbicane i Miquel Ardan hauran d'ésser cèlebres per sempre més en els fasts astronòmics, car aquests ardits exploradors, delerosos d'engrandir el cercle dels coneixements humans, agosaradament s'havien llançat a través de l'espai arriscant llurs vides en la temptativa més sorprenent dels temps moderns.
Sigui el que es vulgui, la nota de Long's-Peak una vegada coneguda, causà en tot l'univers un sentiment de sorpresa i d'espant. ¿Era possible córrer en ajut d'aquells valents habitants de la Terra? No, certament, car ells s'havien posat fora de la humanitat en traspassar els límits imposats per Déu a les criatures terrestres. Podien procurar-se aire durant dos mesos i disposaven de queviures per un any. Però després...? Els cors més insensibles bategaven davant d'aquesta terrible incògnita.
Un sol home hi hagué que no volia admetre de cap manera que la situació fos desesperançada. Només un tenia confiança, i aquest no era altre que el seu devot amic, tan agosarat i resolut com ells: el valent J.-T. Maston.
No els perdia pas de vista. El seu domicili fou, a partir de llavors, el Long's-Peak, i el seu horitzó, el miraII de l'immens reflector. A penes la Lluna s'aixecava a l'horitzó que ja ell l'enfocava en el camp del telescopi, i, sense perdre-la de vista ni un instant, la seguia assíduament en la seva marxa a través dels espais estelats. Observava amb una infinita paciència el pas del projectil sobre el seu disc d'argent, i, vertaderament, el bon home restava en eternal comunicació amb els seus tres amics, sense desesperar de reveure'ls algun dia.
-Ens cartejarem amb ells - deia a tot aquell que volia escoltar-lo -, així que les circumstàncies ho permetin. Tindrem notícies d'ells i ells en tindran
de nosaltres! D'altra banda, jo els conec, són homes de molt de cap. Ells s'han endut a l'espai tots els recursos de l'art, de la ciència i de la indústria. Doncs bé, amb això es fa el que hom vol, i ja veureu com ells se'n sortiran d'aquesta!

1. 4.560 quilòmetres.



Tornar a la pàgina inicial