0:00 h. Camp de Tir de Fuset. 699232 - 4295656 - 593. Comencem a caminar a les proximitats del camp de Tir de Fuset, en direcció SW, abocant-nos al llit del barranc. Al primer trencall girem a l'esquerra (SE) per una pista menys bona. Es tracta d'una zona assolada pels incendis forestals -1979, 1984 i 1994- i ara en vies de recuperació. Travessem el barranquet dels Caragols, i quan hem fet uns 600 m en aquesta pista, al costat d'uns terrenys on els motoristes esbraven les seues màquines irrespectuoses -el Circ de Fuset-, l'abandonem i girem a la dreta (SW), prenent un caminet. Baixem al barranc de l'Arcada, que seguim a l'esquerra (SE). Aviat l'itinerari discorre sobre el marge dret del mateix barranc -que un tram més amunt s'anomenarà de les Caves-, del qual travessem un serpenteig i ascendim fins a una espècie de camí travesser, amb un peany horitzontal sota el qual en realitat discorre una conducció d'aigua, que seguim a contracorrent.

0:33 h. L'Arcada. 6997710 - 4295437 - 574. És un aqüeducte d'un ull de mig punt amb arc de rajoles disposades a plec de llibre i mur de fàbrica de pedra amb morter, està datat al 1798 i encara condueix d'aigua de la font del Nano -al capdamunt del curs- a l'heretat de Can Vicent -a l'extrem inferior de la canonada, cap a 1,5 km més avall-. Passada l'Arcada ens agafa una pista per la dreta. La seguim a l'esquerra per travessar el torrent que escomet l'ull de l'aqüeducte. Tot seguit, prosseguim pel marge esquerre d'un nou torrent -el barranc de la Seix- afluent de l'anterior, la confluència dels quals es produeix unes desenes de metres més avall de l'aqüeducte d'adés. El pas del sender s'estreteix ara en ocasions fins el mínim practicable, i discorre tot just sobre la conducció hídrica en ocasions esculpida a la penya: l'aigua que hi flueix ho fa per dins d'una canonada de PVC que els propietaris ja deu fer temps farien encaixar a la canalització primigènia per optimitzar-ne el rendiment. A poc a poc entrem en una zona força humida, per l'aflorament d'aigües superficials que produeixen també una flora més generosa.

0:53 h. Font del Nano. 697710 - 4295437 - 574. Té aquest nom perquè l'aigua raja sota l'escultura d'un rostre esculpit d'un nan -però amb el cap certament gros-. En sortim a l'esquerra, fins a la casa de la Seix immediata a uns 200 m a llevant. Ens hi podem arribar, perquè era un gran mas, amb quadres, corrals, i celler en el seu moment; ara està en ruïnes. Fins als primers anys 60 del segle passat, era una heretat agrària mitjana en explotació, en règim de mitgeria; s'hi conreava vinya i cereals, olivar, ametlers algun arbre fruiter i una poca horta. L'incendi forestal que va hi haure el 1979 va ser la causa de la mort d'un teix monumental -taxus bacatta-, mil·lenari segons els entesos, que hi havia al reguer de llevant de la casa, un poc més al sud, i del qual hi resta el trons principal, sec. Uns metres després de la font abandonem la pista i pugem a la dreta (SE) per un caminet indicat com a itinerari senderista en direcció a la font de Gamellons i que va pel marge dret del torrent homònim a la font -el mateix que al capdamunt de la font es dirà de l'Infern-. Sovinteja el pi blanc, com ja s'ha esmentat, regenerat després del 2n incendi: 1984.

1:12 h. Font dels Gamellons. 697423 - 4294128 - 651. Hi ha una gran àrea de berenades, amb un grans pollancres i eucaliptus, i xiprers ben crescuts per ben assaonats. La font raja a la part de dalt. Revoltem per sobre la font i pugem a la casa forestal de Gamellons. En sortim per l'altre costat, seguint el PR-V-52, senda del Remallar. Aviat passem al costat d'unes vies d'escalada -penya de l'Àguila-. Podíem creure que el camí forestal que ens duia era perfecte, fins detectar les rodades de les traccions mecàniques d'unes motos conduïdes irresponsablement, i els efectes de l'erosió que produeixen. L'itinerari va ascendint pel marge dret del barranc de les Olles, el travessa en un moment donat i després el sender discorre per unes desenes de metres sobre la carena mitjancera entre els dos barrancs adjacents: el d'adés i el de l'Infern vinent, fins a la Lloma Bona, a llevant del paratge de Fillol, on donem cap a la pista de la Replana. La travessem perpendicularment i baixem acarats a sud. Hem deixat el terme d'Ontinyent arrere i entrem al de Banyeres de Mariola.

2:05 h. Caseta de Castelló. 696504 - 4292005 - 807. Refugi gestionat pel Grup de Muntanya de Beneixama. Dita també del Notari. Baixem encara una mica més, fins a travessar la rambla de Banyeres. Hi trobem una pista, que seguim a la dreta (NW). Prompte deixem un trencall a l'esquerra, després un a la dreta i després un altre a l'esquerra, anant sempre al costat o per dins el barranc. Quan fa uns 20 min que hem sortit del refugi de Castelló, arribem a un barranc que ve de la dreta, el de la Duenya, en una cruïlla de camins (695416 - 4292195 - 824). Al començament hi ha un exemplar de roure de fulla petita amb sis peus. Pugem seguint aquest barranc (NW) i poca estona després arribem a una zona de berenades.

2:31 h. Font de la Duenya. 695261 - 4292413 - 848. L'aixeta es troba al peu d'un riscle o pany de roca, però sovint no hi ha aigua, i quan n'hi ha no és recomanable de beure'n: en realitat, la deu de l'aigua era a l'interior d'una galeria oberta fa un centenar d'anys i que ara està tapiada per la seua insuficiència i per la incúria dels visitants. En sortim per un sender (SE) que al començament va gairebé paral·lel al d'arribada, per sobre i pel marge oposat. Aviat s'inclina cap al N, fins que arriba a la pista de la Replana, sota unes torres elèctriques -les que transporten el fluid de la central de Cofrents: som dins del seu radi d'acció si petara-. La seguim a l'esquerra. D'immediat, deixem a l'esquerra l'entrador per on els cotxes poden accedir a la font de la Duenya. Després d'una recta força llarga -15 min-, que discorre superposada al trajecte de la senda genuïna dels Enginyers en aquest tram, quan la pista gira a l'esquerra (SW), la deixem i prenem un trencall de camineu arenós que continua al recte (W). És la senda dels Enginyers: la via vertebradora de l'administració forestal de primeries del segles XX. Aviat baixa suaument i ens ofereix una visió esplèndida de la valleta de Fontanars dels Alforins (és el tercer terme municipal en extensió de la Vall d'Albaida, amb 73,8 km2).

3:15 h. El Moro (casa forestal). 693661 - 4293039 - 876. Al costat de la carretera CV-657 de Fontanars dels Alforins a Beneixama. La travessem i seguim avall, per camí força més precari, intentant de resseguir l'antic camí de Beneixama, via de ferradura destriable en alguns trets, allí on coincideix amb la senda de la casa del Moro, o on l'acció infame dels qui condueixen les motos pels sòls forestals ha deixat la senda esventrada. Després d'un revolt a l'esquerra deixem el camí que sembla més clar i girem. Tot fent giragonses travessem dues vegades més la carretera i arribem a l'àrea recreativa de la Font del Pou del Barranc de Peres, immediata a la via quitranada. Hi ha una àrea de berenades. Seguint la carretera, aviat seríem a Fontanars dels Alforins, però ens duen per camins terrers que ens l'estalvien i ens menen entre un paisatge agrari i calmós. I, enmig de vinyes, arribem als cellers Torrevellisca, on ens espera una visita al celler i un tast de vi.

4:30 h. Fontanars dels Alforins. Cellers Torrevellisca. 691578 - 4294574 - 628. Final de l'itinerari.