Interès
de l'itinerari
Mogut
per un article de Pasqual Garriga
(Excursionisme, n. 356, maig-juny
2010), em vaig posar en contacte amb
l’amic Miquel per fer una travessa
sortint de l’Ospitalet per tornar
cap a Merens (en francès
Mérens-les-Vals). Al final
vam ser cinc a la sortida (a més
de nosaltres dos, en Joan, la Matilda
i en Santi) i tampoc no la vam realitzar
tal com havia planejat perquè
l’últim dia va ploure
i, aprofitant que un del grup havia
deixat el cotxe a les Forges d’Orlú,
tots hi vam fer cap.
Van ser tres dies de llacs blaus i
perduts, de camins força solitaris,
de vegetació exuberant i multicolor,
de pedregam dur, de valls tancades
i de cims oberts als quatre vents,
fets amb força calma, que no
preteníem superar cap rècord.
No tots vam fer els mateixos cims
ni tampoc exactament el mateix recorregut.
Al mapa ja hi podreu veure allò
que us interessa i allò que
no us convé. Aquí hi
exposo el que vaig fer. |
|
|
Aproximació
La
gràcia d’aquesta sortida
és que es pot fer tota l’aproximació
amb tren, encara que nosaltres vam
fer-la en cotxe per aprofitar més
el primer dia. El vam deixar a sobre
de l’Ospitalet, al revolt on
comença el camí al refugi
de Besines. |
|
Característiques
tècniques
DADES
TOTALS DE LA TRAVESSA
Temps de caminada real: 20:30 h
Distància feta amb desnivells:
43,5 km
Total d’ascensió: 2.867
m
Total descens: 3.445 m
DADES
DE CADA DIA
10-8-2010
Temps de caminada real: 7:00 h.
Distància amb desnivells: 15,
5 Km
Total d’ascensió: 1.394
m
Total descens: 820 m
11-8-2010
Temps de caminada real: 7:40 h.
Distància amb desnivells: 14,7
Km
Total d’ascensió: 1.014
m
Total descens: 1.141 m
12-8-2010
Temps de caminada real: 5:50 h.
Distància amb desnivells: 13,3
Km
Total d’ascensió: 460
m
Total descens: 1.480 m
|
|
Recomanacions
Les
típiques de l’alta muntanya:
roba i calçat adequats, previsió
del temps, bona preparació física,
mental i del trajecte, etc. |
|
|
Descripció
del recorregut
|
L’Ospitalet
– Refugi de Besines –
Puig Pedrós de Lanós
– Refugi de Besines –
Coll de Coma d’Agnel –
Puig de Lanós – Puig
de la Grava – Refugi d’en
Beys – Collada d’en
Beys – Estany de Naguille
– Vall d’Orlú. |
|
PRIMER
DIA
Sortim del segon revolt sobre l'Ospitalet
(en francès i oficialment L'Hospitalet-près-l'Andorre,
en occità L'Espitalet) (1.530
m) a les 8:30 h i a les 11:05, havent
parat a esmorzar, som al refugi de
Besines (2.100 m). El camí,
marcat com a GR, no ofereix cap dificultat.
Després de rebre l’acolliment
al refugi, ens decidim de pujar, tal
com havíem previst i ja que
el dia es
presenta bo, al puig Pedrós,
que tenim davant mateix. El camí
planeja fins a trobar altre cop el
GR, i després baixa a l’altra
banda per reprendre la pujada a la
jasse de Basinelles, en una zona d’aiguamolls.
Ara el camí és força
menys clar, però es fa seguidor
i hi ha unes bones marques vermelles,
però que nosaltres no hem seguit
tota l’estona. Passem al costat
d’un llac (2.330 m) i fem un
repetjó fins a la portella
de Lanós (2.480 m). Aquí
canviem totalment de direcció,
i flanquegem per traces de camí
que ascendeix pel costat est de la
carena fins a uns replans al peu del
cim. Només ens cal buscar els
millors passos per assolir-lo sense
dificultat. Primer anem al puig Pedrós
Nord (2.816 m) i després al
Sud (2.835 m). Del refugi fins al
cim 2:40 h.
Per desgràcia el dia semblava
que volia canviar i vam decidir retornar
ràpidament. Per fer-ho, tal
com es pot veure a les traces del
track, hem descendit per la via directa,
aprofitant un relleix al circ de Pedrós
i que
comença a la part superior
dels replans, però no és
un camí gaire recomanable,
perquè els pendents són
molt pronunciats. És millor
refer tot el camí de pujada
o, si es té humor, baixar al
coll entre el puig de Lanós
i el de la Coma d’Or, pujar
a aquest cim i completar la volta
per la portella de la Coma d’En
Garcia. Nosaltres però, vam
aprofitar que el temps millorava per
fer un bany als estanys Moulsut. Entre
una cosa i una altra, a les 5:00 tornem
a ser al refugi.
SEGON DIA
Sortim a les 9:00 del matí,
tots cinc, i amb calma arribem a les
11:00 al coll de la Coma de l’Agnel
(2.482 m). Fa un dia esplèndid
i decidim pujar al proper puig de
Lanós. Entre herbei i amb pujada
constant i fàcil, però
sense camí, hi arribem al cap
de mitja hora. Des del cim (2.668
m) tenim una visió meravellosa
de les muntanyes de l’entorn.
Les que més ens criden l’atenció
són el conjunt dels pics
d’Etang Faury, de Sabre i Esquine
d’Ase tancant el cercle dels
estanys de Madides. També veiem
el possible itinerari que hauríem
de fer demà per descendir del
pic del’Homme.
A l’hora de reprendre el camí,
m’agafa per anar al puig de
la Grava, que es veu destacat i que
no he fet mai. Comprenc que és
una volta innecessària, però
el dia convida a fer-la. M’acomiado
dels companys i l’emprenc per
la via més directa que em sembla.
Arribar-hi em costa gairebé
dues hores. El puig de la Grava (2.675
m) ofereix igualment una vista impressionant,
especialment de l’enorme estany
de Lanós, del Carlit i dels
cims que fan frontera amb el Capcir.
El camí més adient per
anar al refugi d’en Beis hauria
estat pel coll de la Grava, però
el mapa que duc no
l’indica (tot i que existeix)
i decideixo retornar pel coll d’Orlú,
ja que tampoc no he fet el camí
que des d’aquest coll hi mena.
Menjo una mica i com que el dia sembla
que comença a espatllar-se,
refaig, doncs, una bona part del camí
-per altra part meravellós,
sembrat de petits llac i estanyols,
i d’una catifa de tots colors-
fins que entronco amb el GR que ve
de Besines. Això em costa prop
d’una hora i mitja. El mal temps
havia estat una falsa amenaça
i emprenc el descens amb calma, perquè
el paisatge de llacs, flors i rieut
s’ho val i perquè el
camí és molt més
entretingut del que em pensava, amb
blocs continus i algun pendent ben
fort. La baixada seguint el GR em
suposa 1:50 h. Arribo al refugi d’en
Beys (1.980 m) a les 18:15, amb el
temps just per saludar els companys,
dutxar-me i anar a sopar.
TERCER
DIA
Al matí puja boira, que ens
ofereix perspectives noves des del
refugi, però que de moment
no sembla anunci immediat de pluja.
A les 8:00 del matí en Miquel
i jo iniciem el camí cap a
la collada d’en Beys, mentre
que els altres companys baixen directament
cap a la vall d’Orlú.
El camí cap a la collada, que
es pren al final de l’estany,
és clar, costerut i marcat
amb senyals grocs. El dia s’asserena
força i les vistes són
esplèndides. El terra és
una catifa de flors variadíssimes,
tot i que prop de la collada apareix
la roca nua.
Passada la collada (2.380 m; 1:30
h) ens sorprèn una boira baixa
que ens mig amaga els estanys de Peyrisses.
El camí inicia un fort descens,
però aviat se suavitza. Va
sempre ran de les parets del pic d’en
Beys i per sobre de l’estany
inferior de Peyrisses. Més
enllà supera un
petit mamelló i es decanta
cap a la coma d’Eychouze. Al
pla es troba el refugi lliure d’Eychouze,
un pèl abandonat, però
suficient en cas d’emergència.
Continuem descendint i aviat arribem
a l’estany de Naguille (1.900
m; 1:30 h). Com que el dia no és
prou segur i les previsions no eren
bones decidim baixar directament a
la vall d’Orlú, on ja
hem quedat que ens esperarien els
companys fins a una hora determinada.
El descens, llarg, no ofereix problemes
i just quan arribem a l’aparcament
de les Forges d’Orlú
(954 m; 2:50 h) comença a caure
un bon xàfec: són les
2:10 de la tarda. El camí no
presenta dificultats ni possibilitats
de perdre’s en tot el recorregut.
Mirem la pluja prenent un refrigeri
en un bar al costat mateix de l’aparcament,
mentre pensem en alguns excursionistes
que pujaven potser massa refiats.
|
|
|
Data
del recorregut: Itinerari
fet entre els dies 10 i 12 d’agost de
2010. |
Mapes
útils
Mapa
IGN 2249 OT L’Hospitalet-près-l’Andorre,
esc. 1:25 000
també: Carte de Randonnées,
n. 8, Cerdagne-Capcir,
Haute-Ariège, esc. 1:50
000 |
|
|
|
|